REESTRUCTURACIÓ DEL SISTEMA FINANCER
Rato abandona Bankia i Goirigolzarri serà el seu successor
- El Govern injectarà al voltant de 7.000 milions en noves ajudes al banc abans de divendres
- L'Estat imposarà al banc un sanejament addicional i que es fusioni o absorbeixi el negoci de la seva matriu
Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern amb el PP i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), deixa la presidència de Bankia. En un comunicat, ha assegurat que pren la decisió perquè és "el més convenient per a l'entitat". El seu successor serà José Ignacio Goirigolzarri, exconseller delegat del BBVA, que va abandonar el càrrec fa uns anys amb una pensió milionària per les seves desavinences amb el president del banc, Francisco González.
L'executiu ha donat a conèixer la seva decisió a penes unes hores després que es fes públic que el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya estan tancant amb Bankia els últims detalls d'un pla especial de reestructuració de l'entitat, el quart banc més gran del país, segons han confirmat fonts del departament que dirigeix Luis de Guindos i del grup financer. Les autoritats desitgen que es faci públic de forma "imminent" --abans de divendres i probablement entre avui i demà-- per calmar els temors dels mercats sobre la banca espanyola i sobre el país. Les accions de Bankia han arribat a desplomar-se més del 5% a la borsa aquest matí i, cap a les tres de la tarda, després de conèixer-se la dimissió de Rato, era del 3,75%.
L'estratègia passa per injectar a l'entitat noves ajudes públiques --s'està tancant una quantitat d'entre 5.000 i 10.000 milions d'euros, si bé el més probable és que s'acosti als 7.000 milions, segons algunes fonts del mercat-- mitjançant un instrument anomenat bons convertibles (uns títols que obliguen el banc a pagar un interès de més del 8% a l'Estat i que, si el grup perd cert nivell de solvència, es transformen en accions, amb la qual cosa el sector públic passaria a ser propietari de part de l'entitat).
CANVIS IMPORTANTS
A canvi d'aquest suport, l'Estat exigeix canvis importants en la gestió, com el que ja ha anunciat avui Rato. Els canvis, amb tot, no s'acaben aquí. Altres executius abandonaran l'entitat i també hi haurà modificacions per professionalitzar la gestió i netejar el grup d'òrgans de govern i càrrecs amb influència política, heretats de les set caixes que es van fusionar per donar lloc al grup.
En el comunicat, Rato destaca que des que va arribar a la presidència de Caja Madrid el gener del 2010 ha afrontat una de les "conjuntures més crítiques" que ha patit la banca espanyola, ha lideratl'"operació més gran d'integració financera" del sistema, ha aconseguit treure Bankia a borsa en cinc mesos i ha impulsat el tancament de 800 oficines i un ajust de plantilla equivalent al 25% del fet per tot el sector. "Una vegada complertes totes les fites anteriors, he decidit passar el testimoni a un nou gestor per considerar que és el més convenient per a aquesta entitat", afegeix. "Per a mi, ser president de Bankia, BFA i Caja Madrid, durant aquests dos anys, ha sigut un gran honor i m'ha donat grans satisfaccions personals i professionals", assegura.
| José Ignacio Goirigolzarri. |
FUSIÓ O ABSORCIÓ
La normativa només permet al Govern injectar les ajudes previstes quan una entitat es fusiona amb una altra. L'opció que s'estudia és que Bankia s'integri amb la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA), l'entitat on va deixar aparcats la majoria dels seus actius immobiliaris tòxics. També podria absorbir els seus actius, amb la qual cosa BFA deixaria de ser un banc. És probable que en una segona fase aquests actius tòxics passin a una societat immobiliària o banc dolent com els que el Consell de Ministres té previst aprovar divendres. Aquests instruments, en principi, no comptaran amb ajudes públiques. Tampoc es descarta que Bankia o BFA rebin el suport en solitari, mitjançant una interpretació laxa de la norma, encara que aquesta alternativa té menys opcions.
El pla de salvament que han dissenyat les autoritats per a Bankia està condicionat al fet que l'entitat porti a terme un sanejament addicional dels seus actius immobiliaris. El banc rebrà les milionàries ajudes de forma urgent per poder netejar el seu balanç de forma extraordinària i alhora complir els requisits europeus de solvència abans del 30 de juny, com ha fixat l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en les seves sigles en anglès). Després d'aquesta data, té previst tornar part de l'ajuda rebuda, encara que seguirà comptant amb diner públic al seu balanç.
| Dades de la caiguda en picat de les accions de Bankia |
NOU DECRET
En els últims dies, s'ha fet créixer la sensació al mercat que l'entitat madrilenya és el tap que frena la culminació de la reestructuració de la banca espanyola que exigeixen els mercats. Els inversors temien que Bankia caigués i arrossegués el país en la seva caiguda, una por que l'Executiu vol dissipar amb la mesura que ultima. El cop definitiu va ser quan el Fons Monetari Internacional (FMI) va assenyalar fa uns dies Bankia com la més rellevant de les 10 entitats espanyoles que necessiten una solució. Per si això fos poc, BFA va haver de presentar la setmana passada els seus comptes del 2011 sense auditar perquè la firma encarregada de fer-ho es va negar a firmar-los sense tenir més temps per estudiar-los.
Aquest matí, el president del Govern, Mariano Rajoy, havia anunciat que divendres que ve s'aprovarà un segon decret per sanejar el sistema financer que servirà perquè "en poc temps" les entitats quedin capitalitzades. En una entrevista a Onda Cero ha aclarit que "només hi entrarà diner públic en una situació límit" i que el Consell de Ministres prendrà "mesures importants", amb l'objectiu fonamental que no hi hagi cap dubte sobre la solvència de les entitats.
Pablo Allende Salazar
Madrid
e-periòdico.com [Consulta: 8 de maig del 2012]
FEM EL COMENTARI:
- L'economia del "totxo" torna a fer caure un dels bancs més importants a l'estat espanyol. Creus que la situació pot empitjorar?
- Trobeu correcte que fa uns dies el govern espanyol informava de noves retallades en educació i salut, i ara injectarà diner públic (és a dir de tots els ciutadans), uns 7.000 milions d'euros, a una entitat financera d'àmbit privat?
- Creieu que la poca transparència i nul·la claredat en la presa de decisions és un dels greus problemes del govern espanyol?
- Per què no es jutgen i es troben els culpables de l'especulació i de l'abús del crèdit que ha patit l'estat en els darrers anys?
- Creus que pot seguir disminuint la classe mitjana d'aquest país? Per què?
- Per què s'han desplomat les accions borsàries de Bankia?
- Per què s'han desplomat les accions borsàries de Bankia?
...
Crec que es molt greu, aixo de treure diners una de les poques coses que tenim de Espanya "gratuit" com la sanitat,pero u paguem amb impostos. O la educació que es el futur del pais. I donar-los a Bankia, ja que la crisi pràcticament es culpa dels bancs.Pero també u trobu lògic perque la gent no podria treure diners dels bancs si s'empitjores la situació. Mohamed Abdelmanje
ResponEliminaJo crec que no poden tancar el banc ja que moltes persones perdrien el seu estalvis, el que haurien de fer es intentar refer l'entitat com es planteja en aquesta notícia, ja sigui pagan alguns impostos, (millor que no la gent no i estaria gaire d'acord, i menys jo perquè bankia ñes un banc que va fer un prestem al madrid per fitxar a cristiano, i amb els nostres impostos, indirectament estariam pagan el que va costar CR7), deixan de banda això crec que estaria bé que agafes les rendes aquell pensionista milionari, i amb altre gent aconseguir aixecar bankia abans de que es desplomi, sinó crec que anirà passant amb tots els bancs i acabarem com a Grècia. Sergi Estrada
ResponEliminaJo penso que es una vergonya que el govern tingui diners per el banc “Bankia” i no tingui diners per la educació i la sanitat. Però també mirat per l’altre banda penso que la gent que té diners en aquell banc no estaria tan contenta, mirat de aquesta manera a ningú li agradaria sentir que els seus diners o els estalvis estan en un banc que esta fent fallida. En la meva opinió penso que haurien de retallar el sous dels diputats i dels famosos, com per exemple els futbolistes. I que els ex presidents no seguissin cobrant de dos feines com ara l’Aznar. I també trobo una mica descarat el fet de que feia dos dies deien que no tenien diners per la educació ni per la sanitat, però si que en tenen per un banc. En la meva opinió crec que el govern tindria de retallar altres coses i no lo més important, com ara són la educació i la sanitat que són essencials. Driss Allouch Masnou
EliminaSi comencem a retallar de llocs com l'educació o la santitat ,que des del meu punt de vista són essencials a un país desenvolupat, no progresserem, podrien retallar d'altres llocs que no són tant importants com per exemple dels sous vitalicis dels expresidents del gobern.
ResponEliminaAra que ja esta fet esperem que el banc no caigui de nou i que es recuperi.
Daniel González
Jo crec que el que passa és que els ciutadans no ens movem pel que volem. Tothom es queixa del que passa i comenta les seves opinions, però ningú es mobilitza. I com ho fem? Durant aquesta setmana tothom estarà indignat i escandalitzat per aquesta situació però aquí es quedarà. Si totes les persones que tenen comptes en un bancs en treguessin, per exemple, la meitat dels seus estalvis, estic segura de que el president del banc es posaria les mans al cap i buscaria una solució més ràpidament. Sempre dic que els ciutadans menyspreem l'efecte que poden tener les nostres decisions.
ResponEliminaEl tema de les retallades és necessari en la meva opinió, el que passa és que no retallen dels llocs corresponents. Que els abaixin les pagues als directius dels bancs que es posen les pagues que creuen convenients i cobren pensions de 3 milions d'euros. Això si que és una vergonya. Però no el fet de que ho fagin, sinó el fet que nosaltres ho permetem.
La economia del "totxo" ja fa temps que estar tocant fons i això a fet caure ja el primer banc espanyol, Bankia.
ResponEliminaJo trobo molt malament que el gover hagi decidit intervenir-lo ja que tal com diu Artur Mas: Qué hagués passat si en el lloc de Bankia si trobes "La Caixa"? Estic segur que en Rajoy no ens hagués ajudat.
Els problemas s'han de començar a resoldre i demanar explicacions en els seus directius i que ells donin exemple i no cobrin els sous que tenen ja que això crea molt mal estar entre els ciutadans.
Arnau Camprubí
Amb coses com aquesta podem veure com aquest sistema de retallades que està fent en Rajoy no serveix per res. Primer, fa unes setmanes l'executiu del Govern espanyol va fer unes retallades en sanitat i educació per un valor de deu mil milions d'euros i ara el govern vol injectar set mil milions de diners públics en una entitat privada. O sigui, que els diners que representava que havíem estalviat en els pilars bàsics de l'estat del benestar com són la sanitat i l'educació se'ns en van cap a nacionalitzar un banc que guanyava milers de milions d'euros. Així va Espanya.
ResponEliminaNaym Bangarda
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que es aixó de treure diners públics per pagar una banca privada es molt greu, a Catalunya que tenim la sanitat gratis la paguem entre tots amb els impostus i l'educació que es el futur del païs.Tot i que la major part de la crisis és culpa dels bancs.Lluís Illamola
ResponEliminaCrec que el que passa és que no fem prou ressò, els ciutadans ens queixem constantment de que els diners que retallen se’n van cap a una altre banda, però de veritat fem alguna cosa? Hauríem de ser capaços de poder decidir i dir prou, som clarament nosaltres els que elegim el govern i, per molt que les eleccions son cada 4 anys els ciutadans també podrien obligar a fer eleccions anticipades si anem tots a una. Simplement es tractaria de fer una gran campanya com la de no vull pagar, si alguns diran que ja s’ha fet el 15M però si no n’hi ha prou amb un en farem més, és l’hora de una nova revolució, altres països els ha servit de molt, perquè no nosaltres ara? Pot ser que sigui la única solució i al cap i a la fi, els homes hem nascut per ser lliures i per ser autosuficients, dons perquè ens els han de guardar una colla de lladres?
ResponEliminaJa s’acosta és l’hora d’aixecar-nos i cridar més que mai és la única solució és un “ultimàtum” però potser també serà el millor.
JOAN SOLER ALMENDROS
4RT ESO a