xf

dilluns, 30 de gener del 2012

DIA DE LA PAU

Benvolguts/des alumnes,

Aquí us deixo un vídeo d'aquells que et trobes o t'envia algun amic/ga que et fa pensar i alhora el trobo molt interessant! Aprofitant que aquesta setmana l'escola treballa "la pau" és un vídeo que s'adequa al tema i deixa entreveure uns valors importants. Els quals hauríem de tenir presents en el nostre dia a dia.


FEM EL COMENTARI:

- En una sola frase o paraula defineix el que sents després d'haver vist el vídeo?

- Per què el "Dia de la Pau" es celebra el dia 30 de gener? Qui era el personatge en qüestió?

- Creus que és factible un món sense guerres?

- Cerca frases cèlebres sobre la pau de diferents personatges històrics. (Espero que en puguem posar una bona colla tots plegats).

dimecres, 25 de gener del 2012

VÍDEOS REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Benvolguts/des alumnes,

Aquí us penjo els dos vídeos sobre el tema que estem tractant. Espero i desitjo que se us faci més entenedor.



Podríem aprofitar l'avinentesa per reflexionar una mica:

- Quina importància creieu que va tenir la Revolució Industrial?


- Digues un invent sense el qual seria difícil viure actualment. Raona la teva resposta.


- Us imagineu un món sense màquines? Com seria?

...

dilluns, 16 de gener del 2012

MOR MANUEL FRAGA IRIBARNE

ALS 89 ANYS

Mor Manuel Fraga, figura del franquisme i de la transició

El president fundador del PP va morir diumenge a les onze de la nit víctima d'una aturada cardíaca.
Va ser ministre en la dictadura, pare de la Constitució i president de la Xunta.

Manuel Fraga Iribarne va morir diumenge a la nit al seu domicili de Madrid als 89 anys d'una aturada cardíaca. Figura clau del franquisme i de la transició, la seva desaparició posa fi a un historial que comprèn sis dècades de la història d'Espanya. Nascut a Villalba (Lugo) el 23 de novembre de 1922, Fraga ha estat el degà dels polítics espanyols, un dels més vells en actiu i l'únic que ha exercit càrrecs públics durant tota l'etapa democràtica després haver-los tingut en el franquisme. 

Manuel Fraga, durant una entrevista amb EL PERIÓDICO l

Vell, xacrós, ranquejant, però incombustible, va saber adaptar-se als canvis polítics, com ahir va destacar un altre històric, Santiago Carrillo. Fraga va ser ministre de Franco però també pare de la Constitució. Aquest brillant opositor en la seva joventut 'va guanyar als 23 anys la plaça d'oficial lletrat de les Corts' va aprovar totes les assignatures polítiques que es va proposar en la maduresa, però va suspendre en la que va posar més afany: arribar a la Moncloa. I això que considerava el centredreta com «la majoria natural».

EL NEN PRODIGI DEL RÈGIM
Afiliat de molt jove a la Falange Española de las JONS, amb 27 anys, mentre Espanya sortia de la postguerra, va iniciar la seva trajectòria política al servei de Franco el 1949, quan va ser nomenat secretari general de l'Institut de Cultura Hispànica. El nen ploraner que va ser de bebè, que va emigrar amb els seus pares a Cuba, on va viure dels 2 als 4 anys, va fer aviat carrera en la dictadura. Conseller nacional del Movimiento, se'l va conèixer com el nen prodigi del règim. El dictador el va nomenar el 1962 ministre d'Informació i Turisme, càrrec que va ocupar fins al 1969. 

Sota el seu mandat, va impulsar la llei de premsa i impremta (1966) que va suprimir la censura prèvia. Són els anys del desarrollismo , de l'S pain is different , quan el turisme es va convertir en la primera indústria del país. Fraga va construir una xarxa d'hotels públics: els paradors nacionals. 

D'aquesta època, el 1966, va ser el cèlebre bany a la platja de Palomares (Almeria), on un B-52 nord-americà havia perdut quatre bombes d'hidrogen. Quan era ministre, es va referir al comunista Julián Grimau, condemnat a mort, com a « caballerete ». Mai va reconèixer cap obligació de retractar-se per la seva participació en el franquisme, escudant-se que no va participar en la guerra civil, que no va ajudar a fundar el règim i que, quan s'hi va incorporar, va defensar l'aperturisme. 

Fraga, segon per la dreta, es banya a la platja de Palomares, el 8 de març de 1966.  EFE

"LA CALLE ES MÍA"
Va estrenar la dècada dels anys 70 com a ambaixador d'Espanya al Regne Unit. En l'últim Govern de la dictadura i el primer de la Monarquia, presidit per Arias Navarro, va ocupar els càrrecs de vicepresident per a assumptes d'Interior i de ministre de la Governació, des d'on va impulsar la legalització d'associacions i partits polítics. 

Una vaga a Vitòria el 1976 es va saldar amb cinc morts. Quan va ser increpat pels manifestants, va replicar amb una de les seves frases lapidàries, tan cèlebre com desafortunada: "La calle es mía". Mentre participava en la ponència que va redactar la Constitució, va començar a moure els fils per fundar i refundar Aliança Popular.

Després de diversos fracassos, va deixar el partit en mans d'Antonio Hernández Mancha i va assegurar que el futur de la dreta el marcarien «Déu i el poble espanyol». El gener del 1989, va tornar a ser elegit president del rebatejat Partit Popular, càrrec que mesos després ocuparia José María Aznar. Llavors, es va refugiar a la seva Galícia natal, entrant el 1990 a la presidència de la Xunta, càrrec que va revalidar fins a quatre vegades, i sempre amb majoria absoluta. Per als seus detractors, la clau va ser l'enfortiment de les xarxes de poder provincial en què descansa el tradicional caciquisme gallec. Els seus partidaris, en canvi, van subratllar l'accent galleguista que va imprimir a la seva política. I és que aquell jove militant de la Falange es va mostrar, en democràcia, un autonomista, que es va arribar a definir com «de centre reformista, com Barack Obama». 

RETIR ESPIRITUAL AL SENAT
Una operació d'hèrnia discal a començament del 2001 va fer córrer els primers rumors sobre el seu estat de salut. Però es va sobreposar amb la seva quarta majoria absoluta, a l'octubre. Just després d'enfonsar-se el Prestige, va assegurar: «Ja ha passat el perill més greu» (15-11-2002). El cert és que el pitjor encara havia d'arribar, en tots els sentits per a Fraga. La gestió de la marea negra va fer perdre la majoria absoluta a Fraga, que es va presentar per cinquena vegada el 2005, facilitant el retorn a la Xunta del bipartit PSOE-BNG. El seu retir espiritual va ser en el Senat. 




De fortes conviccions religioses, inculcades per la seva mare (que l'obligava a resar cada dia el rosari), va deixar sempre en mans de Déu la seva salut, que es va demostrar de ferro. Va superar una hèrnia discal i una altra inguinal, vivia amb marcapassos i va patir més d'un defalliment en públic. La seva vehemència gairebé autoritària, o potser el seu subconscient, el va fer acumular un nodrit elenc de frases i teories controvertides.

Fraga llegeix el
EL GAL I EL TERRORISME
En ple fragor del GAL, Don Manuel va exclamar: «No és terrorisme d'Estat combatre el terrorisme, fins i tot si es fa il·legalment». També d'aquesta època és la seva declaració contra les crítiques de la diputada socialista Clementina Díez: «L'únic que va exhibir aquesta senyora va ser el seu escot». Més tard, va lliscar per terrenys més pantanosos: «Jo dic veritats sense condó i penso morir-me sense posar-me'n un». 

La capella ardent s'instal·larà avui al seu domicili madrileny i per desig de la família només hi assistiran els més íntims. Tal com va demanar, serà enterrat a la localitat corunyesa de Perbes.


Si voleu desdramatitzar una mica la notícia, cliqueu en aquest enllaç http://www.youtube.com/watch?v=5MVXy90uycg per veure una versió musical que La Trinca va dedicar a Manuel Fraga. 

FEM-NE EL COMENTARI:
- Qui va ser Manuel Fraga? Quina importància ha tingut en la història recent de l'estat espanyol?

- Què va succeir l'any 1978 a Espanya?

- Quan parlem de la doble cara de Manuel Fraga a què ens referim?

- Què és la transició espanyola?

- Com valoreu la seva vida política?
...

NAUFRAGI D'UN CREUER AL MEDITERRANI

EN UNA TRAVESSIA PEL MEDITERRANI

Tres persones moren, 40 resulten ferides i 40 desaparegudes a l'encallar un creuer a Itàlia

- El 'Costa Concordia', amb 4.200 persones a bord, va passar per sobre d'uns illots, i això va provocar esvorancs als dos costats de l'embarcació.
- 177 ciutadans espanyols viatjaven al vaixell accidentat, segons la companyia naviliera Costa Cruceros, propietària de la nau.

El


Les autoritats italianes han suspès les tasques de recerca de les 40 persones desaparegudes en el naufragi d'un creuer a prop de l'illa de Giglio en aigües de la regió de la Toscana, divendres a la nit, segons fonts de la Capitania del port de la localitat. Tres persones han mort i 40 han resultat ferides en el citat naufragi. El navili portava 4.200 persones, informa Rossend Domènech.

Els morts, els cadàvers dels quals s'han recuperat, són un membre de la tripulació de nacionalitat peruana i dos turistes francesos. Els cossos de les tres víctimes estan a la cambra mortuòria d'Orbetello, pròxima al port de Santo Stefano, en terra ferma, i segons els primers exàmens mèdics, segons mitjans italians, haurien mort ofegats.

El Costa Concordia, que efectuava un creuer pel Mediterrani, va sortir de la ciutat costanera italiana de Savona i tenia escales previstes a Civitavecchia, Palerm, Cagliari, Palma de Mallorca, Barcelona, Marsella i retorn a Savona, segons una nota de la companyia naviliera.

Un total de 177 espanyols viatjaven al creuernaufragat ahir a la nit, segons la companyia navilieraCosta Cruceros, propietària del vaixell. Al vaixell, elCosta Concordia, hi havia a més, entre el total de 3.216 viatgers, 17 argentins, 10 colombians, 10 xilens i 46 brasilers, va informar la companyia. L'ambaixador d'Espanya a Itàlia, Alfonso Lucini, ha confirmat que "cap espanyol està ingressat en cap hospital" de la zona, però ha reconegut que "no s'ha pogut constatar encara si hi ha desapareguts entre els espanyols" i que per a això es disposa a revisar la llista de passatgers espanyols que viatjaven al creuer.

Aquesta matinada, poques hores després del naufragi, un espanyol, natural de la Corunya (Galícia), va trucar al consolat per informar del que havia passat i assenyalar que formava part d'un grup de 12 espanyols --sis parelles-- que participaven en el creuer pel Mediterrani i que tots estaven bé, segons han precisat fonts consulars.


L'espanyol ha explicat que no van arribar a caure a l'aigua, que van ser rescatats des de l'interior del vaixell i traslladats a l'illa de Giglio. Avui seran traslladats a un hotel de Roma. El viatger espanyol ha afegit que al creuer almenys unes 200 persones parlaven espanyol, però que desconeixia quantes eren espanyoles i quantes llatinoamericanes.
ESCENES DE PÀNIC

Dues hores després de sortir de Civitavecchia, cap a les 21.30 hora local (20.30 GMT), quan el vaixell era a prop de l'illa de Giglio i la majoria dels passatgers sopaven, se'n va anar la llum i es va sentir un cop i un gran estrèpit, han relatat després els nàufrags als mitjans italians.

Encara que els passatgers han estat advertits pel capità que es tractava d'un problema elèctric, ses van adonar que la nau s'estava inclinant i poc després van ser instats a posar-se l'armilla salvavides, a pujar al pont i situar-se davant les llanxes d'emergència.


Quan els allà reunits es van adonar que no es tractava d'un problema elèctric i que estava entrant aigua al vaixell, es van viure escenes de pànic i empentes a l'hora d'embarcar als bots salvavides i a les patrulleres dels bombers de Civitavecchia i de Liorna que van anar traslladant els passatgers a l'illa de Giglio.“Semblava que érem en un film”, expliquen alguns passatgers que han mantingut el bon humor malgrat la tragèdia.

[...]  Cliqueu al següent enllaç http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/almenys-morts-desenes-ferits-lencallar-creuer-italia-1323441 per seguir llegint més informació i veure vídeos de la notícia

FEM-NE EL COMENTARI:

- Quina és la vostra opinió respecte la notícia?

- Investiga els naufragis més sonats de la història.

- Quin va ser el primer vaixell de vapor? En quin any l'ubiquem?

- Avantatges i inconvenients del transport marítim.

- Què es celebrarà el 14 d'abril del 2012?

divendres, 13 de gener del 2012

LA FESTA DEL CEL

L'aeroport sense avions de Castelló gasta 30 milions en publicitat
Per ara no està programat cap vol tot i que el projecte es va iniciar el 2003

L'aeroport de Castelló no ha començat a operar i el seu futur és més incert que mai després que la Generalitat valenciana ha trencat el contracte amb la concessionària que s'havia de fer càrrec de la seva explotació. Tot i això, des que l'any 2003 es van iniciar els tràmits per a la seva construcció, l'empresa Aeroport de Castelló (Aerocas SL), propietat del govern valencià i de la Diputació de Castelló, ha gastat més de 30 milions d'euros per donar-se a conèixer a través de patrocinis esportius, publicitat i fires.

Sense títol

La despesa ha estat objecte de retret per la Sindicatura de Comptes [el Tribunal de Comptes valenciana, que assenyala que totes les contractacions s'han realitzat "sense acreditar la necessitat de la despesa ni la determinació del preu del contracte" i sense analitzar el possible benefici per a l'aeroport, segons informa el diari El País. A la fotografia apareix l'expresident valencià, Francisco Camps, amb el de la diputació, Carlos Fabra, durant la inauguració de les instal·lacions.


Aerocas admet que no pot determinar aquest retorn econòmic però assegura que la publicitat era necessària per atreure turistes i aerolínies.



Rafael de Ribot
elsingulardigital.cat
[Consulta: 11 de gener de 2012]

Benvolguts tots/es,

Si el diumenge al vespre no vareu veure el programa "30 minuts"de TV3 no us el perdeu. És imprescindible. És una anàlisi força seriosa de les decisions sobre les grans obres públiques en el sector del transport els darrers anys i de les responsabilitats dels diferents agents econòmics i polítics que hi varen intervenir.

Aquí us deixo el link http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1826/ per veure el reportatge sencer "La festa del cel".

FEM-NE EL COMENTARI:

- Quina és la vostra opinió respecte a que l'estat espanyol tingui el doble d'aeroports que Alemanya?

- Quan veieu casos d'aquests penseu que el país està preparat per sortir de la crisi?

- L'avió és un dels transports més segurs. Quan i qui va fer el primer vol en avió de la història?

- Què és i a partir de què s'origina la Revolució dels transports, s.XIX?

- Quin és per vosaltres el mitjà de transport més indispensable?

...

GOOGLE CASTELLANITZA ELS CARRERS


Google castellanitza el nom de carrers de tot Catalunya

(Notícia antiga però sorprenent)


Torrent de l'Olla passa a dir-se Torrente de la Olla; Ronda de Dalt, Ronda de Arriba; el carrer Argenteria, calle Platería | A Granollers, el carrer Joanot Martorell passa a dir-se Juanito Martorell.




Des de fa algunes hores, molts carrers de Catalunya han estat rebatejats per Google Maps. La Ronda de Dalt, Torrent de l'Olla o el carrer Argenteria, entre unes altres, han passat a dir-se Ronda de Arriba, Torrente de la Olla i calle Platería. D'aquesta manera, la plataforma hacastellanitzat els noms de vies de tota la geografia catalana.

L'avinguda Pau Casals de Barcelona ha passat a dir-se Pablo Casals, i la plaça a la qual desemboca ja no és Francesc Macià, sinó Francisco Macià. El carrer Sostres ha de ser nomenat, a partir d'ara segons Google Maps, calle Techos, i el carrer Verema, Vendimia. Universitats, museus, centres mèdics i institucions també s'han vist afectats per una traducció de la qual Google, després dels intents de La Vanguardia, no ha facilitat cap informació.

Però aquest 'doblatge' no ha afectat només a les vies de Barcelona. A Granollers, el carrer Joanot Martorell s'ha convertit en Juanito Martorell. Les carreteres dels afores d'alguns pobles no han quedat exemptes de traducció: a Valls, la carretera de Montblanc es diu araMonteblanco i la de Pla, Plano.

Google Maps, però, respecta encara el bilingüisme. En trams d'algunes vies, els nous noms i els antics s'intercalen. La Ronda de Dalt, per exemple, apareix de forma intermitent entre la renascuda Ronda de Arriba i a la Travesia de Arriba encara es pot intuir algun Travessera de Dalt. 

El centre de Barcelona, rebatejat
La intricada xarxa de carrers del districte de Ciutat Vella han sofert un sever rentat d'imatge. El carrer Argentería és ara , seguint la lògica de Google de castellanitzar els noms, la calle Platería, coincidint així amb el nom de l'època franquista i molt coneguda llavors per allotjar la sala Celeste. Els carrers Sant Pere Més Alt, Sant Pere del Mig i Sant Pere Més Baix es transformen, com no podia ser d'una altra forma, en San Pedro Más Alto, Mediano i Más Bajo.

Per accedir a la Presidencia de la Generalitat de Cataluña, a la Plaza San Jaime, ho podem fer des de Via Laietana, a través del carrer Jaime I, o des de la Rambla, pel carrer Fernando.


Google esquiva la responsabilitat
Google ha eludit la responsabilitat de la relliscada de Google Maps en un comunicat formal. "La plataforma Google Maps és una eina gratuïta d'ajuda a l'usuari. Google no és propietària de la informació que apareix reflectida a Google Maps sinó que són tercers els qui ens la faciliten" ha anunciat la multinacional, que ha declarat estar treballant amb "els propietaris dels continguts per poder solucionar les anomalies".

Aquest 'anomalies' s'han convertit ràpidament en una burla per als usuaris de les xarxes socials. Des de Twitter, els usuaris se n'han rigut de tal manera dels nous noms de les vies de Catalunya que han convertit el hashtag #googlecat en Trending Topic a nivell estatal.

Carles Villalonga
www.lavanguardia.com
[Consulta MohaB: 18 de desembre 2011]


FEM-NE EL COMENTARI:

- Quina és la vostra opinió al respecte?

- A quin període històric recorda aquest pas del català al castellà en els carrers i pobles?

- Com veieu la situació de la llengua catalana actualment?
...