xf

dilluns, 17 de desembre del 2012

SOMIAR ÉS GRATIS ... DE MOMENT!

Benvolguts followers,

Aquesta és l'última entrada de l'any 2012, oh oh oh!!!! La veritat és que acaba un any difícil, trist i complicat. No obstant, també ha tingut un munt de coses bones, les quals ens ajuden a seguir lluitant per aconsguir un món millor i ser millors persones!!! Cada dia, cada hora, cada classe ... aprenc amb vosaltres!!! Gràcies.

Des d'aquí us desitjo que passeu un Bon Nadal i un Feliç 2013!!!!

 Us deixo la meva humil felicitació nadalenca, seguint la moda style del moment ... (espero que us agradi):

http://www.jibjab.com/view/ypkzzs9mSv-FQhIxggOZlA?mt=1  (clicar a l'enllaç!!!)

Caga el tió a Torelló!!!!!
PD: també us animo a que compartiu els deitjos pel nou any que començarà d'aquí pocs dies...

Aquí va el meu .... UN SOMRIURE CADA MATÍ!!!

Una forta abraçada de + de 5 segons (aquestes són les bones!!!)

Xevi

UNA MARATÓ HISTÒRICA!!!

La Marató de TV3 ja és la que més recapta del món en relació amb la població

El programa solidari català va recaptar 1,34 euros per ciutadà i ha superat el de la televisió francesa, líder fins ara, amb 1,24

La 21a edició de la Marató dedicada al Càncer, i presentada per Ariadna Oltra i Òscar Dalmau, obté un altre récord: el de 2.000 activitats organitzades.

El marcador final de 'La Marató' de TV3
El marcador de la Marató ahir a la matinada.
A cap país del món els ciutadans contribueixen tant a la seva marató televisiva com a Catalunya. Els 10.113.152 euros amb què es va tancar el marcador de l'edició d'aquest diumenge de 'La Marató' de TV3 –i que la Fundació La Marató ja dóna com a xifra vàlida fins que no es tanqui el termini per fer aportacions, el 31 de març– representen una mitjana d'1,34 euros aportats per cadascun dels set milions i mig de catalans. Aquesta proporció permet que el programa solidari de TV3 superi el de France 2, que fins ara encapçalava el rànquing mundial. El 'Téléthon' francès continua sent el que més diners recapta en termes absoluts –l'edició d'aquest any, celebrada els dies 7 i 8 de desembre, va aconseguir 81.065.239 euros–, però en un país de 65.350.000 persones això suposa, de mitjana, 1,24 euros per habitant.

www.ara.cat
Redacció Ara
[Consulta: 17 de desembre de 2012]

   

Esperem que deixeu el vostre comentari explicant què us ha semblat la Marató d'enguany i la gran solidaritat del poble català en temps de crisi.

Per acabar-ho us pengem un vídeo de la cançó "Som persones" de Txarango, del Disc de la Marató'12.


"I LOVE TECHNOLOGY & SOCIAL NETWORK 2012"

El més destacat del 2012 al bloc Més Digital del Periòdico
L'any que culmina ha estat un dels que més informació tecnològica ha generat en la història recent
 
Han estat 365 dies en què el sector de la tecnologia, les xarxes socials i la transformació de la societat han ocupat els titulars, encara que temes com la relació entre tecnologia i privacitat, els nous camins del vídeo, els avanços de la banda ampla mòbil i 4G i les infinites promeses de les 'app' (aplicacions mòbils) han aportat un ineludible enfocament a l'hora de mirar el futur.
Samsung Galaxy Tab 300x208
 DE L'AMBIT SOCIAL AL DIVÍ

La tecnologia el 2012 va afectar l'àmbit humà, amb la creació de les xarxes de solidaritat més grans per lluitar contra la crisi econòmica i la repressió social, i el diví, amb el descobriment de la denominada 'partícula de Déu' i l'obertura del compte de Twitter de Benet XVI. Durant aquest any han mort marques i tecnologies com el mític 'walkman' analògic, mentre que han arribat per quedar-s'hi assistents personals com Siri, xarxes com Google+ i beneficis com e-salut.
Les millors notícies del 2012

Pocs dies abans s'acabi l'any, Més Digital fa un repàs del que aquest bloc ha reflectit i ha destacat per als seus lectors.

Pel que fa a nous productes, el gran protagonista ha estat l'iPhone 5, que va arribar en paral·lel amb un nou format de pagament per mòbil, estrenat a Barcelona, i denominat EasyPay. Es tracta d'una aplicació que permet al client utilitzar la càmera de l'iPhone o de l'iPad per escanejar el codi de barres del producte a la botiga i enviar les dades al seu compte a Apple.


El pagament per mòbil NFC (Near Field Communication) ha estat una de les tendències destacades del 2012, permet pagar una factura només acostant el telèfon mòbil als terminals de venda compatibles.

La implantació de les xarxes 4G a Barcelona ha estat i és una qüestió rellevant. La companyia Telefónica va anunciar cobertura de 4G a diferents zones de la capital catalana amb un accés a internet des del mòbil a una velocitat de 100 megues en baixada i entre 40 i 60 megues en pujada.

Internet ha experimentat el 2012 una subtil transformació. Una entrevista a Marisa Toro, directora de Comunicació i Afers Públics de Google, ens va donar claus per entendre les noves tendències de la xarxa. "Google ha apostat per la innovació i per posar a disposició de les persones noves eines capaces de convertir en coneixement la ingent quantitat d'informació que hi ha a la xarxa".

El matrimoni entre algunes marques com HTC i Nokia amb Microsoft ha donat com a resultat el llançament de telèfons intel·ligents equipats amb Windows Phone, un sistema per competir amb Apple i amb Android.

L'oci digital ha canviat de manera radical amb l'estrena de nous jocs i dispositius com la PS Vita i la consola amb comandament a manera de tauleta Wii U, que ha fet realitat la idea de disfrutar de videojocs a doble pantalla i aprofitar les possibilitats de la realitat augmentada. La Nintendo 3DS és l'avançada del que seran continguts 3D sense necessitat d'ulleres.


Les tauletes també s'han posicionat en aquest 2012 com un dels productes més desitjats pels consumidors, i això ha provocat que noves marques potenciïn aquest segment de producte.

XARXES I APLICACIONS

Però si un tema ha acaparat titulars, ha estat el de les xarxes socials. Més Digital va informar de l'arribada a Espanya, després d'arrasar als Estats Units, de Pinterest. Així mateix les aplicacions mòbils han eclosionat durant el 2012 oferint serveis per a gairebé tot, molt ben valorats pels consumidors; aquest és el cas de GooglePlay, la botiga de música, llibres, pel·lícules, d'Android, i dispositius de Google com el Nexus 7, uwhisp aplicació de missatgeria que va guanyar el premi Mundial de Tecnologia.

 

L'evolució dels serveis de les denominades ciutats intel·ligents i la seva gradual implantació a les grans urbs europees ha generat un debat de gran calat durant el 2012. Javier Gil, director de Smarter Cities Business Development Spain Portugal, Greece and Israel d'IBM, va ser entrevista de referència a Més Digital. Les curiositats del món de la tecnologia, 'tinc un e-mail de la Nasa', capaces d'arrencar un somriure, també han tingut el seu moment de glòria al nostre bloc. I d'aquí al 2013, només un petit pas més.

www.elperiodico.cat
PILAR ENÉRIZ / XAVIER JIMÉNEZ
[Consulta: 17 de desembre de 2012] 

FEM EL COMENTARI:
- Creus que se'n fa un bon ús de la tecnologia?

- Creus que ens estem creant unes necessitats del tot innecessàries?

- En temps de crisi el consum en tecnologia augmenta. Per què?

- Que la tecnologia avanci a un ritme vertiginós creus que és positiu o negatiu?

- Valora alguns dels nous avenços tecnològics que hem vist aquest any.
...

dissabte, 8 de desembre del 2012

L'ESBORRANY DE LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ!

L'esborrany de la llei d'educació de Wert treu el català com a assignatura troncal a Primària i a l'ESO
 
Els continguts i els horaris de les matèries troncals, com la de Geografia i Història, els fixarà el 100% el govern de l'estat. No com fins ara que una comunitat autònoma amb llengua pròpia pot fixar el 55% d'aquesta assignatura.

L'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa del govern espanyol, que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presenta als consellers autonòmics del ram, treu el català com a assignatura troncal a Primària i a l'ESO, i el relega a assignatura d'especialitat. Això vol dir que, davant, hi tindrà el castellà i dues llengües estrangeres i que no serà d'avaluació obligatòria en les noves proves que el ministeri farà al final de cada cicle. Per tant, es podria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle.
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en una imatge d'arxiu
José Ignacio Wert, Ministre d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Espanya.
En l'esborrany, s'estableixen tres categories d'assignatures en tots els nivells educatius. La primera és la troncal, on se situen la llengua i la literatura castellanes i la primera llengua estrangera, així com les matemàtiques, les Ciències de la Naturalesa i les Ciències Socials. La segona, l'específica, en què s'emmarca la segona llengua estrangera, plàstica, educació física o tecnologia i la que s'esculli entre Religió o Valors culturals o socials. I la tercera, en què hi ha el català, és la d'especialitat. Fins ara, la LOE donava el mateix rang a l'assignatura de Llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, amb la nova normativa no.

El text, a més, estableix que hi haurà almenys un 50% de matèries troncals en els horaris, tant a Primària, com a Secundària obligatòria i Batxillerat, i que els continguts els marcarà l'administració de l'Estat, així com el màxim d'hores per a les matèries específiques.


Garantir el català i el castellà en proporcions equilibrades

El projecte del ministre Wert estableix que la Generalitat haurà de garantir que el català i el castellà s'ofereixen en proporcions equilibrades en el total d'hores lectives. Mentre no hi hagi una oferta pública o concertada "raonable", recull el text, els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en la llengua oficial a l'Estat, en castellà, podran fer-ho en un centre privat. La factura, en aquest cas, l'assumirà la Generalitat.

Ara bé, el text assenyala que correspon a les administracions determinar la proporció que s'escaigui en l'ús del castellà i de la llengua cooficial com a llengües vehiculars i que, en funció de l'estat de normalització lingüística, podran atorgar un tracte diferenciat a la llengua cooficial respecte al castellà en una proporció raonable. Això podria obrir una escletxa per mantenir la presència del català.

Eslògan de la campanya Somescola.cat

Es recupera la religió i l'ètica

La reforma inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i Valors Ètics, a Secundària.

La reforma educativa també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.
Revàlides al final de cada etapa educativa

Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada comunitat. Però, i aquest és un altre element que pot generar molta polèmica a Catalunya, l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria avaluat al final d'etapa.

Sobre les revàlides finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO. Al final del Batxillerat també hi haurà un examen que substituirà la selectivitat. La puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants dóna entrada.
Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, tot i les peticions contràries de les autonomies governades pels socialistes i de diversos col·lectius educatius.

De tota manera, es tracta d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el Consell d'Estat i al Congrés.
 Redacció
Barcelona
www.324.cat
[Consulta: 6 de desembre de 2012]

Podeu ampliar la informació en el següent vídeo de TV3:

Desitjo que doneu la vostra opinió respecte la notícia ...