L’escola és de tots, i no es toca
L’escola catalana no ha adoctrinat ningú, al contrari: ha sigut un espai de tolerància, d’integració i de llibertat
Si hi ha una cosa de la qual la societat catalana se sent orgullosa és de l’escola. El model creat després de la mort del dictador genera un amplíssim consens entre mestres, famílies i experts, aquí i a fora. La immersió lingüística com a via d’integració i cohesió social ha sigut un autèntic èxit: ha contribuït decisivament a la normalització del català i ha fet que molts fills d’immigrants vinguts de la restat de l’Estat o, en les últimes dècades, de l’estranger hagin pogut accedir a la llengua pròpia del país. I això s’ha fet amb respecte absolut al castellà, en un exemplar clima de convivència lingüística. La guerra de llengües que amb insistència i males arts han volgut provocar partits com Cs i el PP no ha trobat cap base social. L’escola, amb el suport de mestres i pares, ha deixat fora de joc aquests atacs injustos.
Si hi ha una cosa de la qual la societat catalana se sent orgullosa és de l’escola. El model creat després de la mort del dictador genera un amplíssim consens entre mestres, famílies i experts, aquí i a fora. La immersió lingüística com a via d’integració i cohesió social ha sigut un autèntic èxit: ha contribuït decisivament a la normalització del català i ha fet que molts fills d’immigrants vinguts de la restat de l’Estat o, en les últimes dècades, de l’estranger hagin pogut accedir a la llengua pròpia del país. I això s’ha fet amb respecte absolut al castellà, en un exemplar clima de convivència lingüística. La guerra de llengües que amb insistència i males arts han volgut provocar partits com Cs i el PP no ha trobat cap base social. L’escola, amb el suport de mestres i pares, ha deixat fora de joc aquests atacs injustos.
 |
| Cartell reivindicatiu vers l'escola catalana |
Però és que, a més de la qüestió
lingüística, l’escola catalana ha fet una feinada i ha sigut un model de
referència en inclusió en termes de diversitat cultural: és un exemple
de respecte a la pluralitat. I ha estat a l’avantguarda en innovació i
investigació pedagògica. Per tant, estan absolutament fora de lloc les
acusacions d’adoctrinament. Res més lluny de la realitat i de la
veritat. Són fruit d’un intent intolerable d’intoxicació de l’opinió
pública espanyola, perquè de la catalana ho tenen difícil. I són una
manera barroera de preparar la intervenció política de la conselleria
d’Ensenyament amb la presa de poder de la Generalitat que avui anunciarà
Rajoy a través de l’activació de l’article 155 de la Constitució. Es
veu que, per combatre el Procés, tot s’hi val: a més de la repressió
judicial i policial, a més de la generació d’inestabilitat econòmica,
també toca atacar un dels pilars de la convivència a Catalunya. Estàvem
avisats: ja ho havia anunciat fa uns anys l’exministre d’Educació José
Ignacio Wert, amb el seu indissimulat propòsit “d’espanyolitzar els nens
catalans”.
Doncs no. La societat catalana no
permetrà que es trenqui aquesta història d’èxit. Perquè l’escola
catalana no ha adoctrinat ningú, al contrari: ha sigut un espai de
tolerància, d’integració i de llibertat, un espai de pedagogia activa i
d’igualtat d’oportunitats, que si alguna cosa necessita no són
polèmiques malèvoles i injustes, sinó més suport, més reconeixement de
la feina feta, més atenció pressupostària i més confiança.
Editorial Diari Ara 21-10-17
www.ara.cat
[Consulta: 19 de novembre de 2017]
OBRIM EL DEBAT:
- Penseu que l'escola catalana adoctrina als alumnes? Per què?
- Creus que l'escola ha estat un model de referència per la cohesió i la integració de diferents cultures?
- Quins aspectes canviaries de l'escola catalana? Per què?
- Que la llengua catalana sigui la vehicular és un avantatge o un inconvenient per a la cohesió social del país? Per què?
