ANALITZEM LA SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL DE CATALUNYA I DE L'ESTAT ESPANYOL

Resultats 10N a Catalunya

El passat 10 de novembre es van realitzar les segones eleccions generals al congrés dels diputats del 2019. Aquestes van mostrar un panorama força complex amb un gran ascens del partit d'extrema-dreta, VOX.

En el següent enllaç podeu visualitzar els resultats:

 https://eleccions.ara.cat/generals-2019-10-novembre

Després de veure l'ascens del feixisme a l'estat espanyol us convido a llegir aquest article.

Instruccions per fer-se feixista

És com un herpes que pot resistir durant dècades al rovell de l'ou de la democràcia.

 Michela Murgia

Ser demòcrata costa un gran esforç i no tothom està interessat a fer-lo. Per què continuar perdent-hi el temps quan es pot tirar pel dret? Instruccions per fer-se feixista (Editorial Empúries) és una denúncia del feixisme hàbilment disfressada de defensa del feixisme. Michela Murgia hi exposa, a través de la provocació i la ironia, els mecanismes que el feixisme utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic. És així com ens convida a no abaixar mai la guàrdia, començant per mirar-nos a nosaltres mateixos. En llegim 14 fragments en la traducció de Mercè Ubach i Xavier Rodrigo.

 

[Podeu seguir llegint l'article al següent enllaç]

https://www.catorze.cat/noticia/12546/instruccions/fer-se/feixista 

OBRIM EL DEBAT:

- Quines conclusions n'extraieu dels resultats de les eleccions del 10N?

- Per què creieu que el partit que en surt més beneficiat és VOX?

- Quins pactes s'acabaran realitzant? Qui creus que governarà? Amb quin suport?

- Com creieu que es solucionará el conflicte a Catalunya? Té solució?

- Després de llegir l'article. Quins condicionants es donen avui en dia perquè el feixisme torni a aparèixer amb tanta força?

- A quins països de la Unió Europea hi ha hagut ascens de partits feixistes?

- Què és el feixisme? En quin moment s'origina?

-Què podem fer nosaltres per erradicar aquestes ideologies totalitàries?

- Com creus que el catalanisme ha de reaccionar davant la sentència als presos polítics i a les repressions policies a les manifestacions? 

- Com valores els incidents que es van produir la setmana del 14-O a Catalunya i a Barcelona concretament?

- Quina opinió us va generar l'exhumació de les restes mortals de  Francisco Franco del Valle de los caídos?

- Creus que les acccions del Tsunami democràtic i CDR's aconseguiran el seu objectiu? Què n'opines de les accions que estan portant a terme? ... 

EL CAMÍ DE LA GUERRA AL REFUGI

El passat divendres vam tenir la sort de poder escoltar a l'Oriol Barri parlar de refugiats i refugiades i de molt més...

By Instagram @oriol.barri

<<Parlem de migració, de racisme, parlem d'Europa, d'abans i ara. Parlem de Síria, d'Iraq, Turquia, Grècia, Sàhara, Algèria... Parlem de la nostra coresponsabilitat directa. Parlem de la manipulació dels mitjans de Comunicació. Parlem de l'ús del poder per dividir i confrontar la població per després erigir-se com a salvadors. Parlem de la barrera comunicativa entre el món oriental i l'occidental. Parlem d'amor i de guerra.

Parlem, ens trobem. Riem i ens posem tristos alhora. Fem broma nerviosa mentre expliquem històries tan dures que ens és impossible entendre.

Commença un nou curs ple de visites a escoles on compartir ganes de fer un món millor.

UN MÓN PER A LES PERSONES. >>

 

Ell us va recomanar que tornéssiu a visualitzar la cançó "Un món per a les persones" amb les fotografies que ell va fer durant la seva estada als camps de refugiats refugiades o "concentració" de Grècia.

https://www.youtube.com/watch?v=Ik9f84UM4gY

OBRIM EL DEBAT:

- Esmenteu quina de les experiències o anècdotes us va sorprendre més. Per què?

- Què és un refugiat o una refugiada?

- Creus que els camps de "refugiats" es podrien considerar un bon refugi?

- Quin conflicte hi va haver a Argèlia? I a l'Iraq?

- Quina anècdota va explicar sobre els atemptats de París? I el de les Torres Bessones?

- Quan fa referència a la manipulació dels mitjans, a què es refereix?

- Què passa a la zona de l'illa de Lesbos? 

- Durant la xerrada va posar de manifest de l'aparició del neonazisme a Europa. A on i amb quins objectius?

- Quines reflexions i conclusions personals us va aportar la xerrada de l'Oriol?

- Quina opinió et genera la incidència de la Unió Europea en la crisi migratòria actual?

...

(I moltes més coses que voleu afegir seran benvingudes)

La participació a l'activitat del blog serà molt ben valorada a l'actitud de l'assignatura i, depèn la qualitat del contingut, podria pujar la nota de la prova avaluable d'aquesta preavaluació.

SOM-HI!

NOU CURS, NOUS REPTES!

Benvinguts al curs 2019-2020 d'Història de 4t d'ESO!




https://www.youtube.com/watch?v=cyhUQ6aLCpg


Conferència David Christian

https://www.youtube.com/watch?v=OWyFQ_yF7sg

LA DIADA 2019 A DEBAT

Des de 2011 ve essent habitual les massives manifestacions populars organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Aquest 11 de setembre de 2019 la Plaça Espanya i la Gran Via de Barcelona es van tornar a omplir amb l'objectiu de la independència i demostrar a la classe política que el poble no es rendeix.



Aquí teniu un enllaç per veure les reaccions.




https://www.ara.cat/politica/diada-2019-catalunya-manifestacio-11-setembre-directe-ultima-hora_12_2305089469.html

Obrim el debat:

- Creieu que va ser un èxit o un fracàs la participació de la Diada 2019? Per què?

- Quin és o són els grans obstacles que es troba el país  per formar una nova República Catalana?

- La sentència als polítcs presos està a punt d'oficialitzar-se. Creieu que serà condemnatòria? Per què? Quines conseqüències pot tenir per Catalunya?

- Quina opinió et genera el tema de la independència de Catalunya. Argumenta la resposta.

- Creus que Catalunya esdevindrà en algun moment un país independent? Per què?
...

LA XERRADA DE L'AMICAL DE MAUTHAUSEN 2019

El passat divendres dia 24 de maig va tenir lloc a la sala d’audiovisuals de l’escola la VI xerrada de l'associació Amical Mauthausen. Una activitat dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO, uns dies després de commemorar el 74è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria), el 5 de maig de 1945.

Aquest any vam tornar a rebre la visita a La Salle del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, fills de deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). Durant les dues hores que va durar la xerrada els alumnes van poder visualitzar un documental impactant anomenat Nit i boira, on es mostraven les dures condicions en les que vivien i les conseqüències mortals que van patir els deportats als camps de concentració i extermini. Tot seguit, es va obrir un torn de preguntes on els alumnes van poder demanar i dissipar els seus dubtes. Tant el Llibert com el Tomàs van explicar, amb una energia i serenitat encomiables, les anècdotes i vivències d’alguns companys dels seus pares supervivents del camp de concentració, arribant a emocionar-se en el moment de parlar com van viure l'absència dels pares durant la postguerra. Cal destacar que aquest any el grup d'alumnes de 4t d'ESO va ser el que va realitzar més preguntes dels darrers anys.

La xerrada es va concloure amb una reflexió final de part dels conferenciants; llegint un fragment del manifest dels alliberats de Mauthausen, el qual remarcava que fets com el genocidi dels nazis s’han de recordar i no s’han de repetir Mai Més. Alhora van animar als alumnes a respectar la diferència i les opinions dels altres d’una manera pacífica i civilitzada per aconseguir un món ple de pau i llibertat.  Finalment, en Tomàs va llegir part d'un mainfest d'aquest 2019 d'associacions com l'Amical que lluiten perquè governs d'extrema dreta que estan sorgint a Europa com a Hongria i Àustria i aquí Espanya el partit Vox, no posin barreres a conèixer i a posar en valor la memòria històrica.

Al finalitzar, es van llegir unes paraules de l'última supervivent catalana als camps nazis, la Neus Català, la qual l'últim mes ens va deixar.

“Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.”

Esperem que la xerrada sigui molt profitosa per als alumnes i que ens ajudi a recordar el passat per tal de projectar un millor futur.

Al final d'aquesta entrada hi apareixeran algun dels comentaris de les reflexions dels alumnes.

Què és l’Amical?

L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació, fundada clandestinament al 1962, que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració dels nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps.

L'objectiu essencial de l'Amical és preservar la memòria d'un fet fosc i tràgic de la nostra història recent. Per aquest motiu desenvolupa un munt d'activitats pedagògiques adreçades sobretot a la gent més jove mitjançant xerrades, conferències, exposicions o viatges commemoratius als camps de concentració. 

"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".  Paraules d’un dels fundadors de l’Amical i escriptor Joaquim Amat-Piniella

Per a més informació:

http://amical-mauthausen.org/

Camp de concentració de Mauthausen el dia de l'alliberament el 5 de maig de 1945. Aquest any va fer 70 anys de l'efemèride.

Emblema de l'associació. Aquest símbol és el que els nazis cosien a l'uniforme dels espanyols empresonats al camp, significava que eren apàtrides.

Per saber-ne més adreceu-vos als següents enllaços:

Portal web de l'Amical:

http://www.amical-mauthausen.org/cat/index.php

L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts

Portal web dedicat a l'autor de la novel·la K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella:

http://www.memoria.cat/amat/

Aquí teniu la presentació de la xerrada:

Després d'una reflexió sobre la memòria històrica i l'objectiu de la xerrada, es va voler posar de manifest la preocupació de l'augment de l'extrema dreta a tot Europa en els darrers mesos. Tot seguit s'ha donat entrada als convidats amb la lectura dels següents versos:

Els que viviu segurs

A les vostres cases escalfades

Els que trobeu en tornar al vespre

El sopar calent i cares amigues:

Considereu si això és un home,

Qui treballa en el fang

Qui no coneix la pau

Qui lluita per un tros de pa

Qui mor per un sí o per un no...

Considereu si això és una dona,

Sense cabells i sense nom

Sense forces per recordar

Els ulls buits i el ventre fred

Com una granota a l’hivern...

Penseu que això ha passat:

Us confio aquestes paraules.

Graveu-les al vostre cor

Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,,

Quan us fiqueu al llit o us lleveu;

Repetiu-les als vostres infants.

O que se us ensorri la casa,

La malaltia us impossibiliti,

Els vostres fills us girin la cara.

Fragment de Si això és un home

L’any 1947, Primo Levi va testimoniar en Si això és un home la vida i la mort al camp d’Auschwitz, on va ser deportat el 1943 per la seva lluita a la resistència antifeixista italiana. Les seves profundes reflexions anaren acompanyades del seu compromís responsable a favor de la memòria i en contra de l’oblit al llarg de tota la seva vida, a través de llibres i especialment en la seva tasca entre els estudiants italians. Finalment es va suïcidar fruit de l'angoixa que patia al no superar tota la barbàrie viscuda a Auschwitz.                        

Extret de la revista de l’Amical”Mai més” núm.1 any 2000

La lectura d’aquest llibre singular és recomanable no solament als estudiants, sinó a tots els éssers humans, i en particular als necis que cometen la frivolitat d’utilitzar la paraula nazi com a insult hiperbòlic.

JOAQUIM AMAT- PINIELLA

El feixisme destruí els projectes i les il·lusions del jove Joaquim Amat i truncà el seu itinerari d'escriptor, d'intel·lectual i de dinamitzador cultural. Exiliat del seu país, durant 4 anys i mig va patir l'infern dels camps nazis. Escrivia sobre aquesta experiència: A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres ....

Joaquim Amat-Piniella

Autor de l’obra K.L. Reich (Konzentrations Lager), una de les cabdals de la literatura concentracionària, on narra la història dins el camp de concentració de Mauthausen-Gusen. L’obra comença amb una nota d’autor...

<<Fins a la caiguda del III Reich alemany no es va posar al descobert tota la magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme entronitzat tretze anys abans. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats, les estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen, Dachau i Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem rescatats amb vida, s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets monstruosos. I avui, quan només els fanàtics del racisme poden dubtar encara de la realitat, veiem com el temps i els nous problemes internacionals van arraconant-la als calaixos de la història...>>

Funda amb altres companys l’Amical Mauthausen al 1962, una de les seves paraules...

"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".

EL NOU PROJECTE DEL 3r TRIMESTRE

PROJECTE SER ADOLESCENT A... 2019

Si voleu conèixer en què consiteix el nou experiment de l'assignatura i les seves missions clica al següent enllaç:

https://xevifaja.wixsite.com/sompangea

Temes a escollir:

1- Primera Guerra Mundial (1914-1918)
2- Revolució russa i creació de l'URSS (1917-1953)
3- Periode d'entreguerres, feixisme i nazisme (1919-1939)
4- Segona Guerra Mundial (1939-1945)
5- Guerra Civil espanyola (1936-1939)
6- El Franquisme i transició (1939-1980)

Aquí teniu el calendari d'entregues de les missions d'aquest 3r trimestre. APUNTIN A LES SEVES AGENDES!

MOLTA SORT A TOTES I A TOTS!

EL FRANQUISME A MANLLEU

Preparem la sortida al Museu del Ter per veure l'exposició "No se'n parlava: represaliats i represaliades pel franquisme a Manlleu".

 

L’exposició vol ser un reconeixement als i les represaliades pel franquisme a Manlleu, la memòria dels quals havia quedat en l’oblit forçat per la por primer i pel pas del temps desprès.
“L’esforç per recuperar aquest passat que el franquisme va negar i els governs posteriors han deixat que es continués silenciant, és just i necessari. (…) perquè no es tracta de jutjar i de demanar condemnes pels crims comesos, per una i altra banda, sinó d’esforçar-nos a comprendre el que va passar per evitar que es repeteixi (…)”.

Josep Fontana, L’ofici d’historiador

La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat, va declarar il·legals els judicis dels Tribunals Militars del franquisme “per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just” i va declarar “la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

La Llei va autoritzar i encomanar a l’Arxiu Nacional de Catalunya de fer pública una relació de persones a les quals es va instruir aquests procediments judicials militars. A la llista hi apareixen cent noranta-nou persones que en aquells moments residien a Manlleu, de les quals vint-i-una foren executades.

 

La reparació històrica de les víctimes del franquisme es troba en l’esperit de la Llei. De la mateixa manera, aquesta exposició, que es podrà veure al Museu del Ter des de l’11 de desembre de 2018 i fins al 26 de maig de 2019, i el treball de recerca que la sustenta, pretén ser un reconeixement als i a les represaliades a Manlleu, víctimes d’una repressió organitzada sistemàticament amb la finalitat d’escarment, per estendre la por, la paràlisi i la submissió als vençuts, independentment de la veritat i la justícia.

Aquesta feina de recuperació de la memòria és més important quan l’oblit forçat per la repressió i la por va mantenir en la foscor el destí de tantes persones. Encara ara, els familiars i descendents de les represaliades i represaliats del franquisme ens recorden que “no se’n parlava”.

La publicació de la llista per part de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha estat una fita important, ja que ha permès dimensionar unes dades que a nivell local eren conegudes parcialment per manca de sistematització. Aquesta aplicació de la llista de represaliats a nivell local ha estat possible perquè la llista publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou també el municipi de residència i el lloc de naixement de les persones represaliades. En el cas de Manlleu la llista ha tret a la llum 199 persones residents a la població que van ser encausades i/o sotmeses a consells de guerra en els primers anys del franquisme. La llista no contempla aquelles persones de Manlleu que foren jutjades fora de Catalunya i de les quals, per ara , és impossible conèixer el nombre. La majoria de les persones que hi apareixen són homes i d’aquests la majoria van ser condemnats a penes de presó. Vint-i-un manlleuencs van ser afusellats. Hi apareixen també deu dones, una de les quals, Teresa Piella Ribas, condemnada a mort, encara que se li va commutar la pena per 30 anys de reclusió.

 

La recerca prèvia a l’exposició s’ha fet en dues direccions: la primera ha consistit en la revisió dels expedients de la majoria de les persones encausades. Algunes d’aquestes causes s’havien ja treballat en el llibre d’Imma Domènech i Federico Vázquez La repressió franquista a l’àmbit local. Manlleu (1939-1945). L’altra línia de recerca ha tingut com a objectiu la recerca dels testimonis dels descendents d’aquests represaliats, tasca complicada, perquè la frase més escoltada en aquest procés de recerca ha estat “no se’n parlava”. La recerca i el comissariat de l’exposició ha anat a càrrec de les historiadores manlleuenques Imma Domènech i Assumpta Tort.

L’exposició s’ha estructurat en quatre àmbits:

En un primer àmbit es presenta la reproducció de tots els noms de la llista, en la qual s’han tingut en compte les persones residents a Manlleu en el moment dels fets. Apareixen destacats els noms de totes les persones executades.

El segon àmbit presenta la seqüència documental dels diferents passos d’un judici sumaríssim tipus, des de la denúncia fins la condemna final. A la seqüència es pot veure com l’arbitrarietat era un tret característic i que les garanties processals eren inexistents.

El tercer àmbit, el més extens, recull els perfils biogràfics de setze protagonistes individuals (i algun col·lectiu) de la repressió amb l’objectiu que serveixin de mostra significativa de la diversitat de situacions: empresonats, afusellats, exiliats…… S’hi troben també els perfils de persones que tot i ser properes al règim van ser també jutjades, com és el cas del primer alcalde franquista, Josep Casanovas Tona i de l’industrial Josep Serra i Sió. A més, s’ha volgut posar de relleu la situació d’aquelles persones, dones en la majoria dels casos, que sense haver patit directament la repressió en van rebre d’una forma dramàtica totes les seves conseqüències.

Finalment, un documental recull testimonis d’alguns familiars dels represaliats tant de Manlleu com d’exiliats residents a França. S’ha pogut recuperar també el testimoni oral, en primera persona, de Maria Corti Sampietro, una de les protagonistes de l’exili, esposa, per altra banda, d’un dels manlleuencs morts a Mauthausen, Pere Bonal Trabal.

Informació extreta del Museu del Ter

www.museudelter.cat

[Consulta 23 d'abril de 2019]

  ACTIVITAT FESTES LA SALLE:

- Realitzar alguna fotografia de l'exposició.

- Fer un tuit amb les fotografies i un text d'una reflexió personal o anècdota que us hagi sorprès.

- Etiquetar @sompangea i @elmuseudelter 

- Si no es disposa de Twitter enviar un correu electrònic amb les fotografies i el text al vostre professor d'història:  xfaja@xtec.cat

- L'activitat es pot fer en parelles.

Alhora podeu fer la vostra reflexió més extensa del tema que treballarem en aquesta entrada del blog.

 

 

OLOR DE COLÒNIA

Preparem la sortida durant les Festes La Salle 2019 a la colònia industrial Rusiñol. 

Desenvolupament econòmic i industrialització a Espanya i Catalunya al segle XIX

 

Espanya serà un país agrari i ramader, la indústria serà poc competitiva:

• Focus principals de la industrialització (Catalunya i P. Basc)

• Gran xarxa ferroviària (més ample que l’europea). Motiu de la crisi econòmica (1868)
• Es creen les institucions financeres (Banca i borsa a Madrid)
• Liberalització de les terres (desamortitzacions)

A Catalunya especialment:

•Modernització tecnològica (a partir de 1827)
•Fàbrica tèxtil Bonaplata (1833, Barcelona, 1a màquina de vapor)
•El cotó va ser la primera matèria més important

•La primera línia de ferrocarril va ser la Barcelona - Mataró (1848)

• Les taxes de mortalitat i les de natalitat començaran a baixar a mitjans de segle, i es va incrementar la població gràcies a la immigració de zones rurals de la resta d’Espanya per treballar a les indústries catalanes.

• Aparició de les colònies industrials a les conques dels rius (Ter i Llobregat i afluents)

Exemple de colònia industrial

Les colònies industrials eren complexos que rebien més suport estatal i buscaven un major control, pau social... A dins el recinte hi trobàvem:

La fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església, el casino, l’economat o cantina i l’escola

Funcionaven de manera autònoma sota el control dels propietaris = microestat

A la comarca, les més importants: la de Borgonyà “els anglesos”, la Rusiñol i la d’Ymbern (El Pelut).

La colònia Rusiñol i el Cau Faluga

Vista panoràmica

És la segona colònia seguint el curs del riu Ter. Situada a la zona del Dulcet i propera al ferrocarril i al nucli urbà de Manlleu.

-Importància del canal industrial de Manlleu (1841- 48). Manlleu un dels nuclis obrers més importants.
-Antigament la colònia “Can Remisa” estava en mans de Josep Dulcet i Remisa i Josep Lines i Gelada. Les primeres referències daten del 1845.
- Jaume Rusiñol subministrava el cotó. El qual realitza un préstec després de la mort de Josep Lines al 1872.
- El 1878 s’embarga la finca per impagaments després de la mort de Josep Dulcet al 1877.
- El 1880 Jaume Rusiñol, avi de Santiago Rusiñol, torna a posar en marxa l’empresa. Després d’uns anys complicats es va consolidant la colònia.

-L’any 1887, després de la mort del seu avi, es fan càrrec de l’empresa Santiago i Albert Rusiñol. 

- Els anys següents es construeixen l’església, el Cau Faluga, els magatzems, la fusteria i els habitatges dels obrers. La colònia també disposava d’escola, safareigs i habitatges del director.
- Finals del s. XIX i principis del s. XX són temps complicats (contínues, fets de març 1901,...). Es posa al capdavant el germà petit Josep Maria. És la fàbrica més important, però conflictiva.
- Entre el 1912 i la dècada de 1930 la fàbrica és llogada. Finalment tanca el 1934 quan els germans Rusiñol ja havien mort.
- Des de 1940 fins al 2009 estarà en marxa ja en mans d’altres empresaris.

El Cau Faluga

- Un dels edificis més emblemàtics catalogat com a BCIL (Bé d’Interès Local)
- Xalet d’arquitectura romànica premodernista (Miquel Suriñach)
-El nom no se’n sap l’origen. “Faluga” significa persona o animal bellugadís.
- Construït entre 1888 i 1891
- Durant el període de 1890 i 1930 serà el casal de la família Rusiñol (Albert i Santiago).
- Entre 1930 i 2011 estarà deshabitat. Fou utilitzat per comandaments militars i soldats durant la Guerra Civil, per refugiats i més tard per guardar-hi patates o bestiar.
- Des de 2011 és un restaurant.

ACTIVITAT VISITA A LA COLÒNIA RUSIÑOL (FESTES LA SALLE)

- Fer fotografies durant la visita.

- Penjar-les al Twitter amb el @sompangea #sompangea i etiquetr al @museudelter

- La foto ha d'anar acompanyada d'un text explicant algun fet interessant de la colònia.

- Es pot realitzar amb parella o amb grups de 3. Caldrà posar els noms i realitzar més fotos.

En cas de no disposar de Twitter enviar la fotografia i el text al correu electrònic del vostre professor d'història.  xfaja@xtec.cat

@sompangea  @museudelter