xf

dimecres, 25 de maig del 2016

SIGHETU MARMATEI- MEMORIAL A LES VÍCTIMES DEL COMUNISME I LA RESISTÈNCIA

El següent publireportatge ha estat realitzat per la Dàlia Curtuisan de 4t B, per tal de preservar la memòria història d'altres camps de concentració en aquest cas de l'extrem polític oposat al nazisme, el comunisme.

El Memorial a les víctimes del comunisme i de la resistència el trobem a Sighetu Marmatiei (Nord de Romania, Maramures). Actualment té una població de 41.220 habitants.





La presó i les víctimes del comunisme Memorial Sighet és un punt de gran interès nacional, i donant vida aquí a innombrables presoners sota el comunisme.

En la història de la província, la ciutat va ser el centre cultural i econòmic fins al període d'entreguerres. Major victòria del comunisme va ser la creació de l'home sense memòria, "home nou" (rentat el cervell no necessita recordar el que va ser o el que va fer abans del comunisme). El Memorial és l'objectiu principal en la reconstitució i mantenir la memòria del poble romanès, que, des de fa mig segle, va ser induïda en la consciència d'una història falsa. El Memorial Sighet es crea sota la direcció de l'escriptora Ana Blandiana, des de 1993, quan el projecte va ser presentat al Consell d'Europa.




La presó de Sighet és una de les presons 'negre' del comunisme, que s'utilitza específicament per a l'extermini de les elits romaneses, nacionals i culturals, i religioses.

La presó va ser construïda al 1897 per les autoritats d'Àustria-Hongria, com una presó per a delinqüents comuns. Entre 1918 i 1945, la presó va funcionar com una presó per a delinqüents comuns.



A partir dels anys 1945-1950, es va convertir en una mena de camp d'extermini. Després del 1945, la presó de Sighet va començar a fer repartiments dels presoners i deportats de les regions de Rússia.

Entre el dia 5 i 6 de maig del 1950 a Sighet van ser portats centenars de dignataris de tot el país, la majoria amb més de 60 anys. A finals del mateix any, a Sighet van ser portats molts bisbes i catòlics grecs.


Les cel·les eren insalubres i miserables. Els presoners van ser obligats a posar-se dempeus durant hores. No se'ls va permetre fins i tot mirar per la finestra. Alguns també van ser detinguts a la "cèl·lula negre", una habitació totalment tancada, on per un finestreta petitíssima entrava cada dia un raig de llum i aquests tenien una connexió fixa amb el terra. La humilitat i el ridícul eren part de la rutina diària de qualsevol persona detinguda. Al 1977, la presó Sighet es va tancar.



Des del 1994, l'edifici de la presó és un museu. Aquest edifici l’anomenem "Memorial a les víctimes del comunisme", conegut com "El dolor Memorial Sighet".

Aquest museu va portar l’iniciativa i amb els esforços de la Fundació Acadèmia Civil, el president era el fundador Ana Blandiana.





El 1998, el Consell d'Europa se sent "dolor Memorial" a Sighet entre "els principals llocs de conservació de la memòria" amb el Memorial d'Auschwitz "Memorial de la Pau", a Normandia.

Creació del Museu Sighet va ser precedida i després va recolzar la tasca del Centre Internacional per a l'Estudi del comunisme.

Museu Memorial consisteix en obres a l'antiga presó stalinista a Sighet i el Centre Internacional per a l'Estudi del comunisme que treballa a Bucarest, el laboratori de creació del Memorial.



Cementiri dels Pobres a Sighet

Cementiri dels pobres és un dels components del Memorial de Sighet. Es troba a una distància de tan sols 2,5 km de la ciutat, cap a Satu Mare. Aquí van ser enterrats els que van morir a la presó, a la nit, sense conèixer a ningú.

No es pot identificar les tombes, el 1999 es va iniciar un projecte general. Per tant, la superfície de gairebé una hectàrea i mitja del cementiri, va ser dissenyada país contorn. D’aquesta manera es pretenen demostrar que el país li sosté en els seus braços herois i màrtirs.


El 2008, el "cementiri dels pobres" va ser arreglat i un altar de pedra per a la celebració dels serveis religiosos. Prop d'ella és una bella creu de pedra alta, amb les seves paraules: "Feliços vosaltres quan us insultaran, us perseguiran i escamparan mentida tota classe de mal contra vosaltres per causa meva."



En el següent enllaç es pot veure un reportatge sobre el camp:

Dàlia Curtuisan
4t B

- Podeu fer una reflexió sobre el reportatge  i/o les conseqüències del Feixisme, Nazisme i Comunisme.




divendres, 20 de maig del 2016

VISITA DE L'AMICAL DE MAUTHAUSEN (III)


El passat divendres dia 20 de maig va tenir lloc a la sala d’audiovisuals de l’escola la III xerrada de l'associació Amical Mauthausen. Una activitat dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO, uns dies després de commemorar el 71è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, el 5 de maig de 1945.



Aquest any vam tornar a rebre la visita a La Salle del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, fills de deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). Durant les dues hores que va durar la xerrada els alumnes van poder visualitzar un documental impactant anomenat Nit i boira, on es mostraven les dures condicions en les que vivien i les conseqüències mortals que van patir els deportats als camps de concentració. Tot seguit, es va obrir un torn de preguntes on els alumnes van poder demanar i dissipar els seus dubtes. Tant el Llibert com el Tomàs van explicar, amb una energia i serenitat encomiables, les anècdotes i vivències d’alguns companys dels seus pares supervivents del camp de concentració, arribant a emocionar-se en el moment de parlar com van viure l'absència dels pares durant la postguerra. A destacar la quantitat i qualitat de preguntes, alguna més compromesa que altra, que van realitzar els alumnes.



La xerrada es va concloure amb una reflexió final de part dels conferenciants; llegint un fragment del manifest dels alliberats de Mauthausen, el qual remarcava que fets com el genocidi dels nazis s’han de recordar i no s’han de repetir Mai Més. Finalment van animar als alumnes a respectar la diferència i les opinions dels altres d’una manera pacífica i civilitzada per aconseguir un món ple de pau i llibertat.

Esperem que la xerrada sigui molt profitosa per als alumnes i que ens ajudi a recordar el passat per tal de projectar un millor futur.

 


Demanaria a tots els participants a la xerrada una valoració de la xerrada així com també una reflexió sobre la barbàrie del règim nazi. Felicitar-vos novament per l'actitud i l'interès mostrat en tot moment.


+ INFO

Què és l’Amical?
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació, fundada clandestinament al 1962, que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració dels nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps.

L'objectiu essencial de l'Amical és preservar la memòria d'un fet fosc i tràgic de la nostra història recent. Per aquest motiu desenvolupa un munt d'activitats pedagògiques adreçades sobretot a la gent més jove mitjançant xerrades, conferències, exposicions o viatges commemoratius als camps de concentració. 

"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".  Paraules d’un dels fundadors de l’Amical i escriptor Joaquim Amat-Piniella

Per a més informació:




Camp de concentració de Mauthausen el dia de l'alliberament el 5 de maig de 1945. Aquest any va fer 70 anys de l'efemèride.


Emblema de l'associació. Aquest símbol és el que els nazis cosien a l'uniforme dels espanyols empresonats al camp, significava que eren apàtrides.


Per saber-ne més adreceu-vos als següents enllaços:
Portal web de l'Amical:

Portal web dedicat a l'autor de la novel·la K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella:


Aquí teniu la presentació de la xerrada:

Després d'una reflexió sobre la memòria històrica i l'objectiu de la xerrada, es va voler posar de manifest la preocupació de l'augment de l'extrema dreta a tot Europa en els darrers mesos. Tot seguit s'ha donat entrada als convidats amb la lectura dels següents versos:

Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no...
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern...
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.
Fragment de Si això és un home

L’any 1947, Primo Levi va testimoniar en Si això és un home la vida i la mort al camp d’Auschwitz, on va ser deportat el 1943 per la seva lluita a la resistència antifeixista italiana. Les seves profundes reflexions anaren acompanyades del seu compromís responsable a favor de la memòria i en contra de l’oblit al llarg de tota la seva vida, a través de llibres i especialment en la seva tasca entre els estudiants italians. Finalment es va suïcidar fruit de l'angoixa que patia al no superar tota la barbàrie viscuda a Auschwitz.                        
Primo Levi

Extret de la revista de l’Amical”Mai més” núm.1 any 2000

La lectura d’aquest llibre singular és recomanable no solament als estudiants, sinó a tots els éssers humans, i en particular als necis que cometen la frivolitat d’utilitzar la paraula nazi com a insult hiperbòlic.




JOAQUIM AMAT- PINIELLA

El feixisme destruí els projectes i les il·lusions del jove Joaquim Amat i truncà el seu itinerari d'escriptor, d'intel·lectual i de dinamitzador cultural. Exiliat del seu país, durant 4 anys i mig va patir l'infern dels camps nazis. Escrivia sobre aquesta experiència: A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres ....

Joaquim Amat-Piniella
Autor de l’obra K.L. Reich (Konzentrations Lager), una de les cabdals de la literatura concentracionària, on narra la història dins el camp de concentració de Mauthausen-Gusen. L’obra comença amb una nota d’autor...

<<Fins a la caiguda del III Reich alemany no es va posar al descobert tota la magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme entronitzat tretze anys abans. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats, les estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen, Dachau i Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem rescatats amb vida, s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets monstruosos. I avui, quan només els fanàtics del racisme poden dubtar encara de la realitat, veiem com el temps i els nous problemes internacionals van arraconant-la als calaixos de la història...>>

Funda amb altres companys l’Amical Mauthausen al 1962, una de les seves paraules...


"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".


Esperem que hagi estat una activitat didàctica i profitosa per a tots nosaltres.