xf

dilluns, 25 de març del 2013

D'ON PROVÉ LA TRADICIÓ DE REGALAR UNA MONA DE PASQUA?


Resseguim els possibles orígens grecs, llatins i àrabs d'aquesta tradició de Setmana Santa

L’existència de la 'mona' entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.
Una típica i clàssica "mona" de Pasqua.
  
Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.
El papa, aquest matí / EFE
El Papa Francesc donant l'inici al ritus de Setmana Santa a la Ciutat del Vaticà. Agència EFE.
Roger Costa
www.sapiens.cat
[Consulta: 25 de març de 2013]

Reflexionem i busquem petites curiositats històriques...

- Què es celebra per Setmana Santa? Què va passar el dijous, divendres i diumenge Sant?

- Per què es celebra el dilluns de Pasqua només a Catalunya?

- Què simbolitza l'ou de la "mona"?

- Què és la Segona Pasqua o Pasqua Granada?
- Per què es celebra el "Diumenge de Rams"?

- Quin origen i quin sentit tenen les caramelles?

- La notícia parla del País Valencià, i és allà on aquestes setmanes són dies de falles. Quin és l'origen i per què es celebren?

- La Setmana Santa és una festivitat dins el calendari religiós. Fa unes setmanes es va elegir nou "Papa" de Roma a Francesc; un argentí jesuïta que es decanta per l'ajuda als més pobres, tal com feia Sant Francesc de Assis. Què et sembla l'elecció del nou líder espiritual de l'església catòlica?
...

divendres, 8 de març del 2013

UN EXEMPLE DEL POSITIVISME I LA MOTIVACIÓ

Benvolguts tots,

Aquí us deixem una entrevista que va fer l'Andreu Buenafuente fa un parell d'anys a l'Emilio Duró, un coaching empresarial català que predica el positivisme i la motivació. Sabem que ho fa a nivell d'empresa, no obstant, dóna mecanismes i tècniques per tal d'arribar als objectius i motivar-nos per agafar-nos la vida amb una altra perspectiva. Esperem que us sigui de profit!!! Us animem a comentar els vídeos tot seguit!!!




Fins la propera!!! Una abraçada de + de 5 segons!!!

dijous, 7 de març del 2013

LA MORT DE CHÁVEZ: UNA PERSONA ESTIMADA O ODIADA?

Chávez deixa un llegat tan contundent i polèmic com la seva biografia

Militar colpista i líder confirmat en diverses ocasions per les urnes, ha rebut l'agraïment de les classes veneçolanes més desafavorides i l'animadversió de l''establishment'
Hugo Chávez saluda els seus seguidors, el 8 de gener passat.
Chávez saludant als seus fidels al 8 de gener passat. LEO RAMÍREZ
Amb la mort d'Hugo Chávez Frías desapareix un dels grans líders llatinoamericans de finals del segle passat i començaments d'aquest. Controvertit per a l'opinió pública internacional; tan admirat per uns com blasmat per altres per les seves actuacions megalòmanes i les seves "amistats perilloses" --etarres, guerrillers colombians i sàtrapes deposats o assassinats durant la 'primavera àrab' figuraven a la seva agenda de contactes preferits--, Chávez no es va mossegar la llengua mai; ni davant els suggeriments poc diplomàtiques de Joan Carles I ("¿Per què no calles?").

Militar de professió, colpista d'ocasió i polític de vocació una mica tardana, el líder veneçolà ha governat amb el suport de la majoria dels seus ciutadans i dels règims cubà i rus, i amb les bel·licoses campanyes en contra tant de l'oposició interna com de poderosos adversaris internacionals, amb Washington al capdavant.

Des del 1999, el Govern de Chávez ha expropiat 3,6 milions d'hectàrees distribuïdes entre 2.340 predis en favor d'uns 175.000 agricultors, als 23 estats del país. Ha creat les 'misiones' que, des de la sanitat a l'educació passant per la subsistència diària, han permès a les classes secularment desafavorides saber de prop, per exemple, què és un dentista, i, en general, a la meitat de baix de la piràmide de població tenir expectatives de millora que no haurien somiat abans de l'epifania bolivariana.

Però Veneçuela és també el país percebut per l'opinió llatinoamericana com el més corrupte de la regió, segons Transparència Internacional; una inflació que des de fa una dècada supera el 20% i que el 2011 va ser del 28%, i el dòlar, un canvi oficial --i per tant només qüestió de fe-- de 4,3 bolívars, que concedeix als ciutadans dret a un màxim de 2.500 dòlars per a despeses a l'exterior; i, finalment, una criminalitat que sols cedeix davant els campions mundials de la violència, sempre a Amèrica Central.

 FILL DE MESTRES RURALS 

Hugo Chávez Frías va néixer el 28 de juliol de 1954 a Sabaneta, a l'estat veneçolà de Barinas. Fill d'Hugo de los Reyes Chávez i Elena Frías de Chávez, tots dos mestres, que vivien en un camp on no hi havia electricitat. Va cursar estudis superiors a l'Acadèmia Militar de Veneçuela, d'on va sortir amb el grau de subtinent el 5 de juliol de 1975. Va ser el vuitè de la seva promoció.

Durant els dies previs a les primeres eleccions de governadors, alcaldes i regidors, Chávez va ser investigat per conspirar i va ser detingut com a mesura de precaució. Quan era tinent coronel va intentar enderrocar el Govern de Carlos Andrés Pérez amb un cop el 4 de febrer de 1992 en què van morir gairebé cent persones. Fracassada la rebel·lió del 4-F, es va rendir i va ser arrestat. Al cap de dos anys de presó sense judici es van aixecar els càrrecs i se li va concedir un retir honrós de l'Exèrcit pel llavors president de la república, Rafael Caldera.

En aquell moment, va iniciar el seu moviment polític i va fundar el Moviment V República. Va ser elegit democràticament president el 1998 amb el 58% dels vots. Chávez va assumir el poder el 2 de febrer de 1999. Va impulsar canvis fonamentals a la Constitució de Veneçuela. El 30 de juliol de 2000 es van realitzar eleccions generals per "relegitimar tots els poders". Va guanyar amb el 59,7% dels vots. [...]


Cartell dels personatges històrics que defensen i van defansar la Revolució bolivariana.

VICTÒRIA "NETA I TRANSPARENT"

El Consell Nacional Electoral de Veneçuela va anunciar que la coalició opositora Coordinadora Democràtica va aconseguir les firmes necessàries per demanar un referèndum revocatori contra Chávez, que es va celebrar el 15 d'agost del 2004 i del qual aquest es va proclamar guanyador entre acusacions de frau de l'oposició. El guanyador oficial, Hugo Chávez, es va mostrar eufòric al conèixer el seu triomf i no va trigar a sortir al balcó del palau de Miraflores per agrair a Déu "aquesta victòria, neta, transparent i contundent del poble veneçolà" davant centenars de partidaris. 
Chávez en un dels seus multitudinaris discursos al poble veneçolà.
En les eleccions presidencials del 3 de desembre de 2006 va ser reelegit amb un ampli avantatge com a president de la República Bolivariana de Veneçuela. Va obtenir el 62,84% dels vots davant del 36,90% de suports obtinguts pel candidat de l'oposició, Manuel Rosales. Chávez va assumir el 10 de gener de 2007 la presidència des del període 2007-2013.

EL TUMOR ABSCESAT

El juny de 2011 li van trobar "un tumor abscesat amb presència de cèl·lules cancerígenes", raó per la qual va haver de ser intervingut quirúrgicament en diferents ocasions a l'Havana. En un missatge televisat va revelar que després de la seva operació per un abscés pelvià el 10 de juny de 2011 va ser sotmès a una segona cirurgia per extreure el tumor cancerigen.

El 7 d'octubre de 2012, al conèixer la seva victòria en les eleccions presidencials, va felicitar l'oposició i el seu líder Henrique Capriles per reconèixer "la veritat" de la seva victòria i va fer una invitació als seus adversaris al diàleg. Malgrat la nova victòria del chavisme, les xifres van apuntar a un debilitament de l'enorme majoria aconseguida en les presidencials del 2006. [...]
 

www.elperiodico.cat
Barcelona
[Consulta: 7 de març de 2013]

REFLEXIONEM:

- Quina valoració en feu de l'aportació de Chávez a la societat veneçolana?

- Creieu que ha sigut un personatge modèlic en la seva lluita obrera contra el capitalisme?

- Què és la revolució bolivariana? I "l'establishment"?

- Quina situació li espera al poble veneçolà? Creieu que el "chavisme" perdurarà en el temps?

- Quines ideologies polítiques practicava o idealitzava?

- Esmenta alguns personatges revolucionaris de l'Amèrica Llatina. Per què se'ls coneix?
...

dimecres, 6 de març del 2013

APROFUNDIM AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Benvolguts followers,


Estem finalitzant el tema de la Revolució Industrial... Un tema que ha donat per molt; hem pogut apreciar els canvis tecnològics, econòmics, polítics i socials que es van produir al món entre finals del segle XVIII fins als inicis del segle XX. Al mateix temps hem reflexionat sobre l'actualitat i hem intentat entendre la situació que pateix la societat d'avui en dia, sempre amb el positivisme i il·lusió que ens caracteritza.
 
Per acabar de reflexionar-hi i veure el llegat que ens va deixar la Revolució Industrial, us deixem uns vídeos perquè en feu una crítica o síntesi d'un d'ells o tots si sou ambiciosos ... La gent que hi participi es pot endur grans beneficis i suplements, a més del compartir opinions entre companys /es.

La Història del Tren a Espanya

 

Aquest és el primer vídeo de la sèrie. Al youtube podeu trobar els altres.

La Història del Metro de Londres


És en anglès. Aquest és el primer vídeo. Al youtube podeu trobar els altres.

El Moviment Obrer al segle XIX


 Sempre endavant!!!