xf

dimecres, 24 d’abril del 2019

EL FRANQUISME A MANLLEU

Preparem la sortida al Museu del Ter per veure l'exposició "No se'n parlava: represaliats i represaliades pel franquisme a Manlleu".

 Resultat d'imatges de no se'n parlava museu del ter



L’exposició vol ser un reconeixement als i les represaliades pel franquisme a Manlleu, la memòria dels quals havia quedat en l’oblit forçat per la por primer i pel pas del temps desprès.
“L’esforç per recuperar aquest passat que el franquisme va negar i els governs posteriors han deixat que es continués silenciant, és just i necessari. (…) perquè no es tracta de jutjar i de demanar condemnes pels crims comesos, per una i altra banda, sinó d’esforçar-nos a comprendre el que va passar per evitar que es repeteixi (…)”.

Josep Fontana, L’ofici d’historiador



La Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada al Parlament de Catalunya per unanimitat, va declarar il·legals els judicis dels Tribunals Militars del franquisme “per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just” i va declarar “la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

La Llei va autoritzar i encomanar a l’Arxiu Nacional de Catalunya de fer pública una relació de persones a les quals es va instruir aquests procediments judicials militars. A la llista hi apareixen cent noranta-nou persones que en aquells moments residien a Manlleu, de les quals vint-i-una foren executades.

 

La reparació històrica de les víctimes del franquisme es troba en l’esperit de la Llei. De la mateixa manera, aquesta exposició, que es podrà veure al Museu del Ter des de l’11 de desembre de 2018 i fins al 26 de maig de 2019, i el treball de recerca que la sustenta, pretén ser un reconeixement als i a les represaliades a Manlleu, víctimes d’una repressió organitzada sistemàticament amb la finalitat d’escarment, per estendre la por, la paràlisi i la submissió als vençuts, independentment de la veritat i la justícia.

Aquesta feina de recuperació de la memòria és més important quan l’oblit forçat per la repressió i la por va mantenir en la foscor el destí de tantes persones. Encara ara, els familiars i descendents de les represaliades i represaliats del franquisme ens recorden que “no se’n parlava”.

La publicació de la llista per part de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha estat una fita important, ja que ha permès dimensionar unes dades que a nivell local eren conegudes parcialment per manca de sistematització. Aquesta aplicació de la llista de represaliats a nivell local ha estat possible perquè la llista publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou també el municipi de residència i el lloc de naixement de les persones represaliades. En el cas de Manlleu la llista ha tret a la llum 199 persones residents a la població que van ser encausades i/o sotmeses a consells de guerra en els primers anys del franquisme. La llista no contempla aquelles persones de Manlleu que foren jutjades fora de Catalunya i de les quals, per ara , és impossible conèixer el nombre. La majoria de les persones que hi apareixen són homes i d’aquests la majoria van ser condemnats a penes de presó. Vint-i-un manlleuencs van ser afusellats. Hi apareixen també deu dones, una de les quals, Teresa Piella Ribas, condemnada a mort, encara que se li va commutar la pena per 30 anys de reclusió.

 

La recerca prèvia a l’exposició s’ha fet en dues direccions: la primera ha consistit en la revisió dels expedients de la majoria de les persones encausades. Algunes d’aquestes causes s’havien ja treballat en el llibre d’Imma Domènech i Federico Vázquez La repressió franquista a l’àmbit local. Manlleu (1939-1945). L’altra línia de recerca ha tingut com a objectiu la recerca dels testimonis dels descendents d’aquests represaliats, tasca complicada, perquè la frase més escoltada en aquest procés de recerca ha estat “no se’n parlava”. La recerca i el comissariat de l’exposició ha anat a càrrec de les historiadores manlleuenques Imma Domènech i Assumpta Tort.

L’exposició s’ha estructurat en quatre àmbits:

En un primer àmbit es presenta la reproducció de tots els noms de la llista, en la qual s’han tingut en compte les persones residents a Manlleu en el moment dels fets. Apareixen destacats els noms de totes les persones executades.

El segon àmbit presenta la seqüència documental dels diferents passos d’un judici sumaríssim tipus, des de la denúncia fins la condemna final. A la seqüència es pot veure com l’arbitrarietat era un tret característic i que les garanties processals eren inexistents.

El tercer àmbit, el més extens, recull els perfils biogràfics de setze protagonistes individuals (i algun col·lectiu) de la repressió amb l’objectiu que serveixin de mostra significativa de la diversitat de situacions: empresonats, afusellats, exiliats…… S’hi troben també els perfils de persones que tot i ser properes al règim van ser també jutjades, com és el cas del primer alcalde franquista, Josep Casanovas Tona i de l’industrial Josep Serra i Sió. A més, s’ha volgut posar de relleu la situació d’aquelles persones, dones en la majoria dels casos, que sense haver patit directament la repressió en van rebre d’una forma dramàtica totes les seves conseqüències.

Finalment, un documental recull testimonis d’alguns familiars dels represaliats tant de Manlleu com d’exiliats residents a França. S’ha pogut recuperar també el testimoni oral, en primera persona, de Maria Corti Sampietro, una de les protagonistes de l’exili, esposa, per altra banda, d’un dels manlleuencs morts a Mauthausen, Pere Bonal Trabal.

Informació extreta del Museu del Ter
www.museudelter.cat
[Consulta 23 d'abril de 2019]

  ACTIVITAT FESTES LA SALLE:

- Realitzar alguna fotografia de l'exposició.
- Fer un tuit amb les fotografies i un text d'una reflexió personal o anècdota que us hagi sorprès.
- Etiquetar @sompangea i @elmuseudelter 
- Si no es disposa de Twitter enviar un correu electrònic amb les fotografies i el text al vostre professor d'història:  xfaja@xtec.cat
- L'activitat es pot fer en parelles.

Alhora podeu fer la vostra reflexió més extensa del tema que treballarem en aquesta entrada del blog.

 
 

OLOR DE COLÒNIA

Preparem la sortida durant les Festes La Salle 2019 a la colònia industrial Rusiñol. 
Desenvolupament econòmic i industrialització a Espanya i Catalunya al segle XIX
 
Espanya serà un país agrari i ramader, la indústria serà poc competitiva:
• Focus principals de la industrialització (Catalunya i P. Basc)
• Gran xarxa ferroviària (més ample que l’europea). Motiu de la crisi econòmica (1868)
• Es creen les institucions financeres (Banca i borsa a Madrid)
• Liberalització de les terres (desamortitzacions)

A Catalunya especialment:

•Modernització tecnològica (a partir de 1827)
•Fàbrica tèxtil Bonaplata (1833, Barcelona, 1a màquina de vapor)
•El cotó va ser la primera matèria més important
•La primera línia de ferrocarril va ser la Barcelona - Mataró (1848)
• Les taxes de mortalitat i les de natalitat començaran a baixar a mitjans de segle, i es va incrementar la població gràcies a la immigració de zones rurals de la resta d’Espanya per treballar a les indústries catalanes.

• Aparició de les colònies industrials a les conques dels rius (Ter i Llobregat i afluents)
Exemple de colònia industrial


Les colònies industrials eren complexos que rebien més suport estatal i buscaven un major control, pau social... A dins el recinte hi trobàvem:

La fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església, el casino, l’economat o cantina i l’escola

Funcionaven de manera autònoma sota el control dels propietaris = microestat

A la comarca, les més importants: la de Borgonyà “els anglesos”, la Rusiñol i la d’Ymbern (El Pelut).


La colònia Rusiñol i el Cau Faluga

Vista panoràmica

És la segona colònia seguint el curs del riu Ter. Situada a la zona del Dulcet i propera al ferrocarril i al nucli urbà de Manlleu.

-Importància del canal industrial de Manlleu (1841- 48). Manlleu un dels nuclis obrers més importants.
-Antigament la colònia “Can Remisa” estava en mans de Josep Dulcet i Remisa i Josep Lines i Gelada. Les primeres referències daten del 1845.
- Jaume Rusiñol subministrava el cotó. El qual realitza un préstec després de la mort de Josep Lines al 1872.
- El 1878 s’embarga la finca per impagaments després de la mort de Josep Dulcet al 1877.
- El 1880 Jaume Rusiñol, avi de Santiago Rusiñol, torna a posar en marxa l’empresa. Després d’uns anys complicats es va consolidant la colònia.



-L’any 1887, després de la mort del seu avi, es fan càrrec de l’empresa Santiago i Albert Rusiñol. 
- Els anys següents es construeixen l’església, el Cau Faluga, els magatzems, la fusteria i els habitatges dels obrers. La colònia també disposava d’escola, safareigs i habitatges del director.
- Finals del s. XIX i principis del s. XX són temps complicats (contínues, fets de març 1901,...). Es posa al capdavant el germà petit Josep Maria. És la fàbrica més important, però conflictiva.
- Entre el 1912 i la dècada de 1930 la fàbrica és llogada. Finalment tanca el 1934 quan els germans Rusiñol ja havien mort.
- Des de 1940 fins al 2009 estarà en marxa ja en mans d’altres empresaris.



El Cau Faluga

- Un dels edificis més emblemàtics catalogat com a BCIL (Bé d’Interès Local)
- Xalet d’arquitectura romànica premodernista (Miquel Suriñach)
-El nom no se’n sap l’origen. “Faluga” significa persona o animal bellugadís.
- Construït entre 1888 i 1891
- Durant el període de 1890 i 1930 serà el casal de la família Rusiñol (Albert i Santiago).
- Entre 1930 i 2011 estarà deshabitat. Fou utilitzat per comandaments militars i soldats durant la Guerra Civil, per refugiats i més tard per guardar-hi patates o bestiar.
- Des de 2011 és un restaurant.
ACTIVITAT VISITA A LA COLÒNIA RUSIÑOL (FESTES LA SALLE)
- Fer fotografies durant la visita.
- Penjar-les al Twitter amb el @sompangea #sompangea i etiquetr al @museudelter
- La foto ha d'anar acompanyada d'un text explicant algun fet interessant de la colònia.
- Es pot realitzar amb parella o amb grups de 3. Caldrà posar els noms i realitzar més fotos.
En cas de no disposar de Twitter enviar la fotografia i el text al correu electrònic del vostre professor d'història.  xfaja@xtec.cat

@sompangea  @museudelter

dimarts, 2 d’abril del 2019

80 ANYS DE LA FI DE LA GUERRA CIVIL. REFLEXIONEM SOBRE EL FEIXISME.



Resultat d'imatges de 80 anys de la fi de la guerra civil

Aquest passat 1 d'abril de 2019 es commemora la fi de la Guerra Civil espanyola. Una Espanya dividida i molts mors al darrera deixaven pas a 40 anys de dictadura franquista i, a milers i milers d'exiliats, represaliats i desapareguts (que encara avui en dia no es sap o són).

La memòria històrica i la restauració de tot el mal que va fer el Franquisme és una assignatura pendent a l'estat espanyol. Després de la mort de Franco al 1975, es va iniciar un procés transicional cap a la democràcia, del qual moltes organitzacions, institucions i lleis són hereves del franquisme a l'actualitat.

Per aquest motiu ens preguntem el feixisme ha tornat a l'actualitat o no ha deixat mai d'existir?

Us passem un recull de notícies de l'efemèride perquè en doneu la vostra opinió.

https://www.ara.cat/vistaltwitter/80-anys-final-guerra-civil_0_2207179495.html

http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/80-anys-guerra-civil/

https://www.naciodigital.cat/flaix/307/80/anys/fi/guerra/civil/camins/retirada/exili

Us recomanem que visualitzeu el reportatge que es va retransmetre a TV3 aquesta setmana:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quatre-gats/memoria/video/5838666/?ad=true

Resultat d'imatges de 80 anys de la fi de la guerra civil
Imatge del final de la Guerra Civil (1 abril de 1939)


 OBRIM EL DEBAT:

- Quines característiques creus que té el feixisme? Per què sorgeix?

- Quins moviments o règims feixistes coneixes del segle XX?  

- Creus que el feixisme a l'estat espanyol no ha deixat mai d'existir? Per què?

- Què és la memòria històrica? Creus que és important? Per què? 

- Què n'opines que encara avui en dia hi hagi famílies que no saben on estan enterrats els seus familiars?

Per acabar, el feixisme és una ideologia política que molta gent vol amagar, però hi ha feixisme a la nostra societat? Us animem a fer aquest test sobre el feixisme i després compartir les teves opinions al respecte...

https://interactius.ara.cat/feixistometre

A part d'això, vols conèixer quina ideologia política és la que predomina segons les teves idees? Realitza aquest test i ho descobriràs...

http://www.politiscales.net/ca_ES/quiz/

Alhora us recomanem assistir a alguna de les xerrades que proposen des del Museu del Ter per aquest mes d'abril i maig. NO SE'N PARLAVA. Represaliats i represaliades del franquisme a Manlleu. A l'exposició hi anirem durant les Festes La Salle.




ANALITZEM LA SITUACIÓ DE L'ESGLÉSIA A L'ACTUALITAT

El passat diumenge el periodista Jordi Évole va realitzar una entrevista al Papa Francisco, de la qual se'n poden extreure vàries reflexions sobre temes d'actualitat: crisis migratòria, violència masclista, abusos sexuals a l'església, memòria històrica...

Us deixem amb la recopilació que ha fet La Sexta dels titulars dels diferents temes...

https://www.lasexta.com/programas/salvados/mejores-momentos/la-entrevista-de-jordi-evole-al-papa-francisco-en-salvados-en-diez-titulares-video_201903315ca139020cf2ef096e6f6e69.html

Resultat d'imatges de entrevista papa francisco la sexta


















OBRIM EL DEBAT:

- Quina de les afirmacions del Papa de Roma als temes esmentats t'ha sorprès més i el perquè?

- Per què creus que l'església cada vegada té menys adeptes, sobretotentre la gent jove?

- Quins problemes creus que té actualment l'església? Per què?

-  Què opines de la religió al món? Argumenta la resposta.