PREPARACIÓ DEL MANNEQUIN HISTORY CHALLENGE

Per tal d'organitzar l'esdeveniment de l'any a La Salle Manlleu i que ens comportarà un munt de reconeixements, de likes a Instagram, serem trending topic a Twitter i guanyarem el premi de Zona Zàpping cal una bona planificació i organització.

Dia del Mannequin History Challenge:

4t A: dimarts 13 de desembre
4t B: dilluns 5 de desembre
4t C: dilluns 5 de desembre

Aquí us passem la relació d'esdeveniments històrics perquè us serveixin d'inspiració...


1. L’art del Renaixement. Les tortugues Ninja.

2. El descobriment d’Amèrica de Cristòfol Colom

3. Dia de Corpus de Sang 7 de juny de 1640 - La Guerra dels segadors

4. El setge de Barcelona l’11 de setembre de 1714 - La Guerra de successió

5. La revolució americana 1776 – Creació del primer estat liberal de la història: EUA

6. La revolució francesa 1789 – Hi ha diferents esdeveniments: Decapitació dels reis Lluís XVI i M. Antonieta i l’ideòleg de la revolució Maximilien Robespierre a la guillotina. L’assalt a la Bastilla on apareix la bandera francesa sota el lema Liberté, egalité, fraternité el 14 de juliol de 1789.

7. La revolució industrial del s.XVIII i XIX provoca canvis tecnològics, socials i ideològics en la societat. Capitalisme modern. Societat de classes. Aparició del socialisme i l’anarquisme. Moviment obrer.

8. Imperi Napoleònic 1799-1814 – Napoleó tenia més de 100 soldats, òbviament. Guerra d'independència o del Francès (1808-1814)

9. El colonialisme i l’imperialisme del segle XIX. Les grans potències colonitzen Àfrica, Àsia i Oceania, en una carrera per l’hegemonia mundial. L’Imperi britànic de l’emperadriu Victòria serà el gran dominador.

10. Primera Guerra Mundial. Alemanya, l’Imperi Austro-hongarès i l’Imperi turc cauen derrotats pels aliats en la Gran Guerra. La primera on s’hi van veure implicats un gran nombre de països i va tenir unes conseqüències socials, econòmiques i polítiques que canviarien el devanir de la història. La guerra de trinxeres és una característica principal.

11. La Revolució russa. Lenin, Trotski i la dictadura de Stalin. Creació de la URSS: primer estat comunista

12. El crac del 29 i la Gran Depressió. La caiguda de la borsa va arruïnar a milers i milers de nord-americans i l’economia americana va arrossegar a les altres economies mundials, donant peu al naixement dels totalitarismes.

13. Aparició del Feixisme i el Nazisme en el període d’entreguerres. (1918-1939)

14. La Guerra civil espanyola i el Franquisme (1936-1975)

15. La Segona Guerra Mundial (1939-1945). Les batalles, l’Holocaust nazi i les bombes atòmiques.

16. La Guerra freda (1945-1991). Separació del món en dos grans blocs: URSS (comunisme) i EUA (capitalisme). Guerres colaterals: Corea, Vietnam i Afganistan

17. La descolonització i aparició del Tercer món: processos independentistes dels antics imperis colonials: Egipte, Índia, Cuba, El Congo, Indoxina,...

18. Món actual: globalització, centres de poder, problema a l’Orient Mitjà, les primaveres àrabs, la crisi econòmica del 2008, el moviment 15-M, el terrorisme islàmic, Donald Trump vs Hillary Clinton, ...

1 

THANKSGIVING, BLACK FRIDAY... CYBERMONDAY...

Thanksgiving i tres altres tradicions ianquis que ja són aquí

Els últims dies de novembre estan carregats de cites comercials i socials importades dels Estats Units. Algunes han arribat amb força. D’altres, no tant. Però totes són aquí.

La Berta ja fa dies que navega per internet rastrejant ofertes. Als seus 27 anys, aquesta jove infermera ha après que l’última setmana de novembre està dedicada als descomptes i les ofertes estrella. “Des de fa un parell d’anys espero amb candeletes l’arribada del Black Friday”, confessa la noia, que reconeix que també es mira ofertes per aprofitar el Cyber Monday, que se celebra dilluns vinent.

Família nord-americana durant els anys 50 /GETTY

Per si no n’hi hagués prou amb els fridays i mondays, ara també puja amb força el Thanksgiving, que es va celebrar ahir, thursday, dijous. Tot i que de moment l’èxit d’aquesta festivitat a casa nostra es limita al món de la restauració, amb menús especials en què el gall dindi és el protagonista, alguns experts en màrqueting asseguren que la tradició acabarà quallant entre la població, que ja ha abraçat amb entusiasme costums com Halloween o el Pare Noel.

No és cap secret que la influència de la cultura nord-americana, que des de fa anys ens envia missatges a través del cinema i la televisió, cap cop és més gran en cultures foranes. Un procés d’americanització que ha resultat imparable des de la propaganda de l’ American way of life, que es va començar a difondre en massa després de la Segona Guerra Mundial. Aquest estil de vida americà es basa en l’individualisme, el dinamisme, el pragmatisme i la creença en el progrés.

Per a Miquel Seguró, doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull i professor de la UOC, el que realment importem dels Estats Units són les tecnologies, el capitalisme i les festivitats. “No se’ns acut importar conflictes com la lliure circulació d’armes o els problemes racials”, clarifica. Tot i això, el filòsof considera que actualment a Europa estem en un moment de crisi d’autoestima. “Tenim un excés de tristesa i de falta de referents. Per tant, importem el que ens falta a casa nostra”, assenyala. I, mentre que d’Orient importem la pau i l’espiritualitat, dels Estats Units ens apropiem de les festivitats “per generar noves il·lusions i omplir els nostres buits”.

Sigui com sigui, el cas és que aquest final de novembre arriba carregat de celebracions ianquis. A continuació, les desglossem per ordre cronològic:

1. Thanksgiving

El quart dijous de novembre, és a dir, ahir, se celebra el Dia d’Acció de Gràcies, una de les festes més venerades pels nord-americans. És un dia en què es commemora la supervivència dels colonitzadors europeus gràcies a l’ajuda dels indis americans. Tot i els seus orígens religiosos, avui és considerada com una festivitat secular en què es dóna gràcies per la vida i el menjar. “Nosaltres la volem aprofitar per donar les gràcies als nostres clients”, explica Marc Argemí, cap de màrqueting de Sorli Emocions, a Vilassar de Mar. És el primer any que aquest complex comercial i esportiu celebrarà el Thanksgiving fent descomptes en productes durant la setmana i oferint un menú d’Acció de Gràcies dijous. De fet, el món de la restauració ja fa uns anys que prepara menús especials per a aquesta jornada. El restaurant DosTrece de Barcelona és un dels habituals, i ja té ideat per a aquest any un menú de gall dindi servit amb puré de patates amb salsa gravy, mongetes baby i salsa de nabius. I el Hard Rock Cafe de Barcelona també s’ha apuntat a la celebració.

2. Black Friday

Una de les estratègies de màrqueting més potents de tots els temps se celebra l’últim divendres de novembre, just després del Thanksgiving i com a tret de sortida de les compres de Nadal. No en va els establiments han vist la llum amb la comptabilitat: és un dels dies que es fan més vendes als Estats Units. De fet, el Black Friday té tant d’èxit que els descomptes duren de vegades tot el cap de setmana. Aquesta tradició, que es va començar a celebrar al nostre país el 2012, té els seus orígens als anys 60. Aleshores els comerciants nord-americans portaven la comptabilitat en paper i registraven els guanys amb tinta negra, i les pèrdues, amb vermella. Amb esperit emprenedor, van decidir convertir les pèrdues en beneficis inventant-se el Black Friday amb l’objectiu d’augmentar les vendes abans de Nadal. Avui, en alguns estats nord-americans, el divendres negre és un dia festiu, de manera que tenen un pont de quatre dies ideal per anar de rebaixes.

3. Cyber Monday

Per si no n’hi ha hagut prou durant el cap de setmana del Black Friday, dilluns que ve, dia 28, encara sereu a temps de celebrar el Cyber Monday, també conegut com a eDay. A diferència del divendres negre, que té lloc sobretot en establiments físics, el ciberdilluns es limita exclusivament a l’àmbit del comerç electrònic. Els orígens d’aquesta jornada es remunten al 2005, quan les companyies de màrqueting van buscar una estratègia per animar la gent a comprar a través de les botiges online. El seu debut va ser quan el web Shop.org va enviar un comunicat de premsa en què s’assegurava que el Cyber Monday s’havia convertit en un dels millors dies de venda online de l’any. Les empreses no van dubtar a sumar-se a la roda dels descomptes els anys següents.

Magatzem d'Amazon preparant-se pel CyberMonday /GETTY

4. ‘Garage sales’

Encara que no se celebri concretament al novembre, el garage sales és una altra tradició ianqui amb cada cop més adeptes a casa nostra. A les pel·lícules l’identifiquem com una espècie de mercat de segona mà que organitzen les famílies quan es traslladen. Sigui a l’entrada del jardí o al garatge, es fa un desplegament d’andròmines a preus simbòlics. I, de passada, també s’ofereix llimonada als veïns. Per motius d’espai i del tipus d’habitatge, a Catalunya el més fàcil és organitzar mercats de segona mà, també anomenats flea markets, on es venen tota mena d’objectes, roba, mobles o electrodomèstics. Sense anar més lluny, cada tercer cap de setmana de mes l’Associació Garage Barcelona organitza un garage salesa l’Ovella Negra del Poble Nou.

Garage Sales als barris residencials dels EUA /GETTY

Green Friday, l’alternativa sostenible

Aquest serà un cap de setmana marcat per la dualitat entre la vertiginosa (i sovint agressiva) campanya del Black Friday i la mobilització ciutadana solidària del Gran Recapte d’Aliments.

Si sou dels que volen aprofitar les rebaixes sense deixar de banda la sostenibilitat, podeu passar-vos a l’anomenat Green Friday. Aquest moviment verd cada cop té més adeptes als Estats Units i pretén perfilar-se com a alternativa al consumisme desfermat d’aquests dies. Entre altres coses, els partidaris del Green Day promouen els següents preceptes a través d’actives campanyes a les xarxes socials:

- Intenteu consumir productes de km 0. No només afavoreixen l’economia local, sinó que també promouen relacions humanes més justes i igualitàries.

- Trieu articles amb valors positius i eviteu aquells que promoguin valors violents o sexistes.

- Esbrineu d’ on provenen els articles i com s’han produït.

- Reflexioneu sobre la veritable necessitat d’adquirir un producte. Realment us fa falta?

Notícia extreta

Laura Saula

www.ara.cat

[Consulta: 25 de novembre de 2016]

Per reflexionar-hi...

En dies de grans estímuls consumistes: aquest divendres 25 (Black Friday), i dilluns 28 (Ciberdilluns: vendes per internet), davant del dubte per tanta escandalosa oferta, podem fer educació crítica i transformadora a les aules. Des del mòdul “Alternatives a l’altre món possible” del Curs d’Introducció a la Solidaritat per al Desenvolupament de PROIDE, presentem el decàleg del Consum Responsable, que ens pot ajudar:

1.       Ho necessito o vull satisfer un desig?

2.     És una compra lliure o impulsiva?

3.      Ho faré servir? Quants en tinc ja?

4.     Podria demanar-ho a un amic o familiar?

5.     Puc passar sense això?

6.     Tinc algun producte que em doni la mateixa utilitat?

7.      Podré mantenir-lo, netejar-lo, reparar-lo jo mateix?

8.     Com em desfaré del producte quan ja no el necessiti?  Es pot reciclar?

9.     S’ha fet amb matèries primeres renovables?

10.  Qui i com ha realitzat el producte? A qui estic donant els meus diners?

FEM EL DEBAT:

- Quina opinió us genera aquest afany d'imitar totes les tendències de MKT dels EUA?

- Vosaltres compreu en aquestes dates? Per què?

- De qui és culpa que aquestes estratègies es portin a terme al nostre país? Per què?

- Per què estem en una societat del consum? Ens creem necessitats que no hauríem de tenir? Per què?

- Quina incidència tenen les campanyes de solidaritat? Hi participes? Per què?

- Què opines del decàleg que ha realitzat la fundació Proide?

- Quin és l'origen del Thanksgiving? I la globalització?

...

ON COMENÇA EL MASCLISME?

[25 DE NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA]

Cada 25 de Novembre totes les dones, lesbianes i trans ens ajuntam per cridar ben fort que no morim, ens maten! Que no són morts aïllades, són feminicidis! Que ens volem vives i amb vides dignes!

Font: www.sagunt.compromis.com

Les assassinades molesten, afecten, ens escandalitzen. Són números que creixen i que ens posen la pell de gallina quan surten a les notícies. Però no són els feminicidis les úniques formes de violència exercides sobre les dones. Patim cada dia les seves expressions més subtils, més normalitzades, més acceptades socialment. Perquè és també violència masclista quan tenim por a caminar soles de nit, quan ens assetgen, ens criden coses, ens converteixen en objectes del mobiliari urbà sobre el qual està permès opinar i, fins i tot, tocar. És també violència quan se’ns qüestiona la nostra opinió o se’ns interromp per matisar allò que ja havíem explicat, quan es dubta del nostre criteri, quan no hi ha presència de dones als mitjans, aules, plans docents o d’altres espais de referència. Quan no s’entén un no per resposta, sinó com una invitació a seguir insistint. Quan se’ns imposa la maternitat, i passem a ser dones defectuoses si renunciem a ella. Quan se’ns controla amb qui parlem o què fem. Quan se’ns obliga a anar depilades, a estar primes, sense arrugues ni grans… Tot això és també violència masclista que les dones patim cada dia a les nostres vides i que està recolzada i perpetuada per la societat patriarcal i totes les seves estructures.

Font: www.spc.cat

L’educació és un dels principals elements que perpetuen aquest model de societat patriarcal de submissió de les dones, que ens esborra de la història, que ens obliga a passar desapercebudes, que reforça el model de feminitat submisa i objecte de l’home. Per aquest motiu, no podem acceptar reformes retrògrades com la llei LOMCE, que ens porta el retorn de la religiositat a les aules, l’acceptació de la segregació per sexe de l’alumnat i la supressió d’assignatures que permetien tractar la igualtat de gènere i les sexualitats dissidents a les aules.

No obstant això, tampoc ens conformem amb el model actual i anem més enllà. Des del SEPC apostem per combatre les violències masclistes i per a això necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que estiguin al servei de tot l’estudiantat, que siguin coneguts a totes les aules, que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura, que es treballi de manera proactiva i no reactiva, que tota la comunitat educativa rebi formació en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.

Aquests protocols, però, han de ser una mesura de contingència, preventiva i eventual, fins que assolim el model educatiu que volem: la coeducació. Això és, un model educatiu en el qual no hi hagi segregació escolar per sexes, que el material que s’utilitzi i els plans docents inclogui les contribucions, intencionadament silenciades i oblidades, de les dones a la cultura, la història, la ciència i tots els àmbits del coneixement, així com la formulació de problemes o lectures didàctiques que tinguin una perspectiva de gènere i contribueixin a treballar cap a la igualtat efectiva. Així doncs, reclamem uns plans docents feministes en la seva totalitat, que incloguin el que és, al cap i a la fi, la visió i experiència de la meitat de la població mundial: les dones.

Des del SEPC, avui tornarem a sortir al carrer i tornarem a cridar prou de violències masclistes! Ni a les aules ni enlloc! L’educació feminista és l’arma més revolucionària del jovent.

Contra les violències masclistes, no ens faran callar! 

Teixim xarxes de defensa!

Comunicat del SEPC 

www.sepc.cat

[Consulta: 21 de novembre de 2016]

Analitzem aquests cartells realitzats l'any 2014

Dada alarmant:

Al 2016, fins el mes de setembre han estat assassinades a l’Estat Espanyol 43 dones i 2 menors, i hi ha 9 assassinats de dones més en investigació segons dades de la Coordinadora Feminista. 

FEM EL COMENTARI:

- Creus que vivim en una societat patriarcal i masclista? Per què?

- L'educació en aquest país descrimina a les dones?

- Per què la història és relatada per homes importants i no es destaquen les dones més rellevants?

- Al llegir el comunicat del SEPC estàs d'acord amb tot el que es diu? Per què?

- Quin dels cartells creus que denuncia un fet més proper al teu dia a dia? Per què?

- Estàs d'acord amb l'afirmació de tots els cartells? Per què?

- Què és el feminisme?

- Per què es celebra el dia 25-N el dia internacional de la violència masclista?

- En quins setors de la societat hi ha més descriminació?

- Quin creus que és l'origen d'aquest masclisme? 

...

LA BATALLA PER LA CASA BLANCA: CLINTON VS TRUMP

Dimarts 8 de novembre se celebren les eleccions presidencials als Estats Units, en què els nord-americans hauran de triar entre la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat republicà, Donald Trump. El sistema electoral nord-americà va ser creat per assegurar un cert equilibri entre població i representativitat territorial, de manera que no és tan important obtenir més vots com guanyar a determinats estats.

Font: www.commondreams.org

Per entendre com funciona el sistema electoral nord-americà podeu visionar aquest vídeo:

Per últim, per poder analitzar les diferències entre la política de la candidata demòcrata Hillary Clinton i el candidat republicà Donald Trump és indispensable veure aquest interactiu que ha realitzat el diari Ara.

http://interactius.ara.cat/clinton-trump/ca

FEM EL COMENTARI:

- Quina opinió et generen cadascun dels candidats a la presidència dels EUA?
- Quin emblema identifica a cada partit polític?
- Quines conseqüències poden tenir a nivell mundial depèn de qui guanyi?
- Quin va ser el primer president dels EUA?
- Quines característiques tenia en els seus orígens la fundació dels EUA?
- Creus que als EUA hi ha un profund problema amb la immigració? Per què?
- Qui creus que guanyarà les eleccions?
- ...

COM SÓN 300 DIES SENSE GOVERN?

El passat dissabte dia 29 d'octubre Mariano Rajoy va ser investit en segona votació com a nou president del govern espanyol per segona legistlatura consecutiva. Durant aquesta setmana ha pres poder i ha estructurat els ministeris i els noms dels membres del seu govern. El camí ha estat dur i en aquests 300 dies hi han hagut dues eleccions pel mig, casos de corrupció, processos judicials,...

Manel Fontvedilla en fa una història gràfica de com han estat aquests 300 dies sense govern "Rajoy i l'Espanya impassible".    www.ara.cat [Consulta: 5 de novembre de 2016]  (Pots clicar a les imatges)

Després d'haver visualitzat les vinyetes us invitem a veure un seguit d'enllaços que ens ajudin a conèixer més la realitat política de l'estat espanyol.

Notícia relacionada amb l'estructura del nou govern de Rajoy: reestructuració de ministeris i canvis de cartera entre ministres.

http://cat.elpais.com/cat/2016/11/03/espana/1478160800_238306.html

Aquí podeu investigar quins departaments hi ha a cada ministeri i quant cobren els representants i els funcionaris de l'administració pública.

http://transparencia.gob.es

Per reflexionar sobre la política espanyola t'animem a que visualitzis aquests dos dicursos de Gabriel Rufián (ERC) en els dos debats d'investidura:

FEM EL COMENTARI:

Després d'haver vist tot el material podem obrir el debat.

- Què hagués passat en unes hipotètiques terceres eleccions?

- Com valores que l'estat espanyol hagi estat més de 300 dies sense tenir govern?

- Creus que aquest fet ha provocat conseqüències? Quines i per què?

- Què creus que passarà a partir d'ara amb el PSOE? Consideres que l'absetenció ha estat la seva millor alternativa?

- Confies amb la política? Per què?

- Què és el bipartidisme? Quin van ser el seu origen a l'estat espanyol?

- Què creus que passarà amb el procés de la independència de Catalunya en els propers 4 anys?

- Després de veure els dos vídeos de Gabriel Rufián (ERC), quines qüestions t'han sorprès més? Per què?

- Si te n'has adonat hi ha hagut una reestructuració dels Ministeris. Creus que el nombre de Ministeris és òptim?

- Si has remenat la web de transparència veuràs que dins de cada ministeri hi ha molts assessors i subsecretaris, funcionaris que tenen un sou molt elevat. Consideres que a l'administració pública hi sobra gent? Per què?

- Si fossis president o presidenta del govern com creus que actuaries? Per què?

...