xf

divendres, 20 de desembre del 2013

REFLEXIÓ DE LA PEL·LÍCULA "LA OLA"

Benvolguts followers,

Aquests últims dies hem visionat la pel·lícula a classe; un film que dóna molt de sí i que admet múltiples reflexions per vosaltres adolescents, però també sobre valors socials i sistemes polítics i econòmics no molt llunyans en el temps...


Anem a pensar una mica...

- Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?

- Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?

- Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament?

- Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè.

- Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?

- Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?

Per acabar, a classe us vaig dir que era obligatori contestar aquestes preguntes. No obstant, us faig un "regal" avançat i us ho deixo com a optatiu; però seria bonic crear un petit debat a temes que són de rabiosa actualitat cada dia a l'escola i en la nostra manera d'actuar davant les dificultats...

Espero que us hagi agradat, que tots anem aprenent una mica més, creixent i, sobretot,  saber trobar el camí correcte nosaltres mateixos.

Una forta abraçada de + de 5 segons!

dissabte, 14 de desembre del 2013

LA CONSULTA EL 9-11-14

"Vol que Catalunya esdevingui un estat? 
En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"

Mas proposa a ERC, ICV i CUP una consulta amb una pregunta i dos apartats. La fórmula permet triar entre tres opcions: 'statu quo', tercera via o independència. La consulta es vol convocar el 9 de novembre del 2014



9 de novembre: "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". Ja hi ha data i ja hi ha pregunta. És una pregunta amb "dos apartats", tal com ho ha definit el president de la Generalitat, Artur Mas, que aquest matí ha reunit a Palau els líders d'ERC, ICV i la CUP per segellar un acord sobre la consulta. El resultat és una doble pregunta que satisfà els federalistes i també els que reclamen que hi figuri la paraula 'independència'.

Com es votarà

"Vol que Catalunya esdevingui un estat?". En cas afirmatiu, "vol que aquest estat sigui independent?". La idea és que una pregunta no sigui excloent de l'altra. Com es votarà? En una única papereta hi haurà les dues preguntes. Els que votin que volen que Catalunya sigui un estat hauran de posicionar-se després sobre si aquest ha de ser independent. Els que optin pel no a la primera ja no hauran de votar a la segona. Per tant, només els sobiranistes decidiran si el nou estat ha de ser o no independent d'Espanya.

La fórmula triada pels partits catalans per fer la consulta permet als ciutadans triar entre tres opcions: el manteniment de l''statu quo', que és votar 'no' a la primera pregunta ("Vol que Catalunya esdevingui un estat?"); la millora de la situació actual de forma gradual fins a ser un estat dins d'Espanya, que consistiria a votar 'sí' a la primera i 'no' a la segona ("Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?"); i la independència, que és votar 'sí' a la primera i a la segona. Per tant, la nit electoral hi haurà dos recomptes. [ Guia per entendre el recompte de la consulta].


La data fixada per a la consulta és el 9 de novembre del 2014, precisament el dia que es compleixen 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín, que va acabar amb el bloc prosoviètic i la URSS.
[...]
ROGER TUGAS / M.E. QUETGLAS / ORIOL MARCH
www.ara.cat
[Consulta: 13 de desembre de2013]

Vegeu les diferents opinions que ha derivat la notícia:




Carta de Juan Diego, actor madrileny, a La Vanguardia: 

La portada d'avui de El Periódico

Reflexionem-hi:

- Quina opinió us genera la pregunta i la data de la consulta?
- Creieu que finalment es podrà realitzar? Per què?
- Al llegir les opinions de certs personatges influents dins la societat espanyola, quina valoració us ha sorprès o agradat? Per què?
- Si avui fos el dia de la consulta i poguéssiu votar, quin seria el vostre vot ? Per què? (aquesta pregunta la podeu contestar de forma anònima i sense firmar)


- Què significaria votar Sí- No? Quins tipus d'estat podria ser Catalunya?
- Creieu que en un estat democràtic el dret a decidir és un dels pilars més bàsics?
- Què està passant paral·lelament a Escòcia? 
- La notícia fa referència al mur de Berlín. De quin fet històric estem parlant?
...

diumenge, 8 de desembre del 2013

ADÉU MADIBA #46664

Mandela, un líder per a l'eternitat

Sense Nelson Mandela el malson de l'apartheid sud-africà també hauria arribat a la fi en un moment o altre. Els que imposaven aquest sistema van anar més enllà dels límits de la civilització, i al final el món va perdre la paciència. Però, sense l'extraordinari lideratge moral i polític de Mandela, la transició hauria sigut llarga, molt desagradable i terriblement sagnant.

Escultura a base de pals d'acer que des de lluny fan que la visió òptica es vegi el rostre de Nelson Mandela. Està ubicada al lloc on hi havia la presó on va estar tancat durant 27 anys.

Un dirigent afrikaner, F.W. de Klerk, per fi va entendre -tard, però no massa tard- el que els temps exigien i es va guanyar merescudament el dret a compartir amb Mandela el premi Nobel de la pau del 1993. Però va ser Madiba -el nom tribal amb què els sud-africans de totes les castes i colors el coneixen ara afectuosament- qui va ser decisiu en aquest procés.

Com a ministre d'Afers Exteriors d'Austràlia vaig tenir la sort de ser un dels primers polítics estrangers a saludar-lo el febrer del 1990, després que sortís de la presó. El vaig conèixer pocs dies més tard a Lusaka, on es va desplaçar en avió per reunir-se amb els companys del Congrés Nacional Africà que eren a l'exili. Anant cap a la reunió, jo estava emocionat però nerviós alhora. ¿L'home en carn i ossos estaria a l'altura de les meves expectatives?

Des de la meva època d'estudiant, durant la dècada dels 60, Mandela va ser molt de temps el meu heroi. Aleshores -com molts de la meva generació- jo era un activista antiapartheid. Sabíem que els riscos que corríem de ser maltractats o detinguts quan ens manifestàvem contra les visites dels equips de rugbi dels Springboks no eren res al costat dels riscos que ell i els seus companys estaven disposats a afrontar.

Mandela al lliurar el títol de campió del món de rugbi a la selecció Sud-africana, 1995.
Podíem recitar de memòria les últimes paraules del discurs que va pronunciar el 1964 al judici de Rivonia, una de les declaracions més emocionants que hagi expressat mai l'esperit humà: "Una societat lliure... és un ideal que espero viure i veure fet realitat. Però, si cal, és un ideal pel qual estic disposat a morir". Però ¿fins a quin punt aquesta dignitat i idealisme havien sobreviscut a la terrible experiència de 27 anys a la presó, la major part del temps a l'illa Robben, a l'Atlàntic Sud?

No m'hauria d'haver fet aquesta pregunta. Com molta gent abans i després, des del primer moment em va captivar l'enorme somriure lluminós de Mandela, el seu infinit encant i amabilitat, i la lúcida intel·ligència amb què comentava els problemes de la transició al seu país. Però el que destacava per damunt de tot era l'extraordinària, gairebé increïble, falta de rancor pel que li havien fet els seus carcellers afrikaners.

En realitat, Mandela tenia tantes ganes de parlar amb mi com jo de coneixe'l. Volia donar les gràcies a Austràlia per tot el que havia fet el nostre país per mantenir les pressions a favor d'un canvi, sobretot sota el govern de Bob Hawke, i per posar-se al capdavant del moviment internacional que defensava la imposició de sancions econòmiques contra el règim de l'apartheid. Així doncs, asseguts cara a cara a una banda i l'altra de la taula del menjador del president de Zàmbia, ens vam quedar sols, durant una hora o potser més, xerrant amistosament de tot, des de les sancions de les Nacions Unides i el final de la Guerra Freda fins a la carrera professional dels nostres fills.

De tots els dirigents i personalitats internacionals de tot el món amb qui m'he trobat al llarg de la meva trajectòria pública, no hi ha dubte de quin és el que més m'alegro d'haver conegut. Mandela és l'ésser humà més impressionant i bo que he conegut o que mai arribaré a conèixer.

A més, aquesta impressió no es va esvair quan vam agafar més confiança. Els anys següents ens vam trobar diverses vegades: a Austràlia, quan venia de visita, i a Sud-àfrica, a la seva casa de Soweto, i en una ocasió memorable, quan el vaig acompanyar al partit inaugural de la Copa del Món de rugbi, que es va disputar el 1995 a l'estadi Newlands de Ciutat del Cap.

Representació sobre la repercussió de l'apartheid.
Més de 50.000 sud-africans -tots afrikaners, amb poquíssims rostres negres a la vista- eren allà per veure jugar el seu país contra el meu. I quan el nou president va baixar al terreny de joc per saludar els jugadors, tots i cadascun dels espectadors van començar a vociferar com un sol home, com per art d'encantament, "Man-de-la! Man-de-la!" Si es pot afirmar -i jo crec que sí- que de lideratges com el de Mandela només n'hi pot haver un en un segle, l'oportunitat de coneixe'l personalment és un privilegi que només se't presenta un cop a la vida.

En els moments vulnerables i de transició sembla que el liderat d'una nació depèn en gran part de l'atzar. ¿Amb què es trobarà un país? ¿Amb un Milosevic o un Mugabe? ¿Un Atatürk o un Arafat? ¿Un Rabin, que sap veure l'oportunitat per canviar de rumb, o un altre que no ho farà mai?

Sud-àfrica ha tingut la sort -gairebé per miracle- de trobar-se amb Nelson Mandela. Mantindrem viu el seu record mentre la història se segueixi escrivint.
Gareth Evans
www.ara.cat
[Consulta: 7 de desembre de 2013]

Les frases en imatges de Madiba:

  




          


Reflexionem-hi:
- Què va ser l'apartheid?
- Creus que Nelson Mandela ha sigut un dels millors dirigents polítics del segle XX i possiblement del XXI? Per què?
- Per què el van empresonar 27 anys de la seva vida? Què va fer a la presó?
- El valor del perdó als enemics és un dels llegats que ens deixa Madiba. Creieu que en els éssers humans és comú aquest valor? Quina importància li doneu?
- Qui eren els anomenats "afrikaners"? 
- Creieu que el món de l'esport uneix un país com va fer Mandela amb el rugbi?
- De les frases en imatges que va dir Madiba i estan a la notícia, amb quina et quedaries i per què?
...

dimarts, 3 de desembre del 2013

PROTESTA A VALÈNCIA PEL TANCAMENT DE LA TELEVISIÓ PÚBLICA

Milers de persones protesten a València contra el tancament de la radiotelevisió pública valenciana

Una multitudinària manifestació demana a crits la dimissió de Fabra i reclama eleccions anticipades

"No volem un 'ninot' de president!", ha estat el crit de les prop de 60.000 persones --segons la policia local-- que aquest dissabte s'han congregat al centre de València per protestar pel tancament de Canal 9. La plaça de la Verge de València, plena de gom a gom, ha aplaudit el comitè d'empresa de RTVV, que ha pujat a l'escenari amb crits de "¡Fabra, feixista, ets un colpista!", després que s'hagués cantat 'L'estaca' i 'Tio canya'. El clam contra la decisió del president Fabra ha estat multitudinari.

Manifestació a València en contra del tancament de Radiotelevisió pública valenciana.

Convocats amb un dia d'antelació, molts dels presents han portat una breu però eloqüent pancarta: "NO". La disjuntiva "o RTVV o escoles; o RTVV o hospitals; o RTVV o pagar a dependents i residències d'avis", esgrimida per un Govern que precisament ha retallat en totes aquestes matèries i segueix amuntegant factures sense pagar als calaixos, no ha passat inadvertida i, amb l'apagada consumada, molts valencians --famílies senceres i, sobretot, molta gent gran que han estat testimonis del naixement de l'autogovern-- han pensat que ja no quedava més alternativa que llançar-se al carrer. És el moment de demanar responsabilitats polítiques.

ELECCIONS ANTICIPADES

La protesta, més enllà de reclamar la radiotelevisió pública, en valencià i de qualitat que mai s'ha tingut, ho volia tot: la dimissió de Fabra i la convocatòria d'eleccions anticipades. "El PP ho tenia [en relació amb la supressió de Canal 9] al seu programa electoral ocult, on també volien privatitzar la sanitat i l'ensenyament. Ara han fet un pas més i s'ha d'aconseguir fer fora aquest Govern", relata Daniel Gil, un professor universitari jubilat. La manifestació, que s'ha iniciat puntual a les 18.00, s'ha allargat més de dues hores. Davant de la seu del Banco de Valencia, un home picava feina la seva particular cassolada en una finestra. Del seu balcó penjava una roba negra: "23-F Tejero. 29-N Fabra. Dimissió". Va ser la més aplaudida.

PARTITS I SINDICATS

El PSPV, Compromís, Esquerra Unida, els sindicats i altres organitzacions socials i culturals han estat presents. També una quarantena d'extreballadors de Telemadrid i un representant de TV-3. L'oposició parlamentària i molts col·lectius socials creen que el tancament és un "intent de desmantellament de l'autonomia". La portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, ha dit que la mesura era "il·legal" i ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, que reverteixi la decisió. 

Vicent Mifsud, president del comitè d'empresa de RTVV, ho ha resumit així: "La lluita no és solament laboral, és la lluita d'un poble al qual li han trepitjat la dignitat de forma antidemocràtica". El PPCV ha repetit aquest dissabte en un comunicat el missatge habitual: "Tancar RTVV ens dol a tots, però no podíem seguir recolzant una televisió insostenible".

Una de les últimes imatges emeses per Canal 9.
Última emissió del Canal 9 abans del tancament.

Laura L. David
www.elperiodico.cat
[Consulta: 2 de desembre de 2013]

Si voleu fer el seguiment del tancament del Canal 9, cliqueu a l'enllaç següent:

Reflexionem-hi:

- Què us sembla que al País Valencià s'hagi quedat sense un mitjà de comunicació públic amb la llengua pròpia?
- Creus que aquest aspecte pot afectar a l'ús del valencià i la seva protecció?

- Creieu que als valencians se'ls està privant un dret fonamental? Per què?
- Quan va néixer Canal 9? I TV3, la nostra?
- En la notícia citen que els manifestants cridaven "Fabra, feixista ets un colpista". Podríeu desxifrar amb les vostres paraules el significat de l'expressió?
- La notícia fa referència al 23-F Tejero. Quin episodi tràgic de la història espanyola fa referència?
- Quan un territori és governat per un sol partit en majoria absoluta, què significa? És bo per la democràcia? Amb quin altre model polític ho podríem comparar?
- Creus que una radiotelevisió pública és necessària? Per què?
- Penseu en una hipotètica desaparició de TV3, què ens perdríem els catalans?
...