Obama, al capdavant d'un país canviant
El candidat demòcrata presidirà quatre anys més una nació fracturada i en mutació demogràfica
El líder demòcrata nord-americà noqueja els republicans gràcies al vot d'hispans, negres, joves i dones
Molts nord-americans desitjaven que aquestes eleccions servissin per desencallar l'embús que ha dominat la vida política els dos últims anys, concedint al guanyador un mandat inqüestionable i inclinant la balança respecte a alguns dels dilemes que arrossega el país des de fa dècades. Però el resultat de dimarts no ha fet més que ratificar la fractura dels EUA en línies ideològiques, demogràfiques, geogràfiques i culturals. Superat l'examen, el president Barack Obama s'enfronta a un context polític més complex que el que va heretar. I encara que el seu carisma ja no mou muntanyes, les garrotades d'aquests quatre anys li haurien de servir per ser més bon president.
Obama va guanyar tant en la suma dels vots electorals de cada estat com en el total dels sufragis, amb prop de 2,6 milions de vots més que el republicà Mitt Romney. Un resultat que, no obstant, convida a la humilitat. Les enquestes assenyalen que una lleugera majoria de votants pensa que el país avança en la direcció equivocada, si bé també creu que el responsable de la situació econòmica no és el president sinó George Bush, i la seva herència, tota una bufetada al discurs republicà d'aquests quatre anys. Aquestes dades són, a més a més, una impugnació de l'austeritat i la desregulació abanderada per Romney.
La victòria d'Obama, que és pràcticament l'únic líder occidental que ha sobreviscut a la reelecció durant els anys brutals de la gran recessió, s'explica en gran mesura pel suport de l'Amèrica que ve, un país més mestís, tolerant i divers culturalment. El president i el seu partit, ja per si mateix més tolerant i inclusiu que el republicà, han sabut entendre que la demografia està canviant als EUA de manera vertiginosa, un factor que en aquestes eleccions ha demostrat ser més important que la ideologia.
La victòria d'Obama, que és pràcticament l'únic líder occidental que ha sobreviscut a la reelecció durant els anys brutals de la gran recessió, s'explica en gran mesura pel suport de l'Amèrica que ve, un país més mestís, tolerant i divers culturalment. El president i el seu partit, ja per si mateix més tolerant i inclusiu que el republicà, han sabut entendre que la demografia està canviant als EUA de manera vertiginosa, un factor que en aquestes eleccions ha demostrat ser més important que la ideologia.
Marge més estret
Els gairebé tres milions de vots de diferència representen un marge més estret que el de fa quatre anys, quan Obama va rebre un 7% més del sufragi que John McCain. Ha estat, de tota manera, suficient. El triomf no hauria arribat si la campanya d'Obama no hagués repetit l'estratègia que el va portar per primera vegada a la Casa Blanca: centrar els esforços econòmics i organitzatius en el treball sobre el terreny, que implica mobilitzar desenes de milers d'empleats i voluntaris treballant porta a porta, telèfon a telèfon. Això li va permetre crear una llançadora fa quatre anys que, tot i haver-se afeblit, ara ha seguit funcionant com un mur de contenció.
Els gairebé tres milions de vots de diferència representen un marge més estret que el de fa quatre anys, quan Obama va rebre un 7% més del sufragi que John McCain. Ha estat, de tota manera, suficient. El triomf no hauria arribat si la campanya d'Obama no hagués repetit l'estratègia que el va portar per primera vegada a la Casa Blanca: centrar els esforços econòmics i organitzatius en el treball sobre el terreny, que implica mobilitzar desenes de milers d'empleats i voluntaris treballant porta a porta, telèfon a telèfon. Això li va permetre crear una llançadora fa quatre anys que, tot i haver-se afeblit, ara ha seguit funcionant com un mur de contenció.
Aquesta estructura, reforçada amb el suport dels sindicats en llocs clau com Ohio, s'ha acabat demostrant com un dic que ha resistit la riuada de centenars de milions de dòlars que han fet d'aquesta la campanya més cara de la història.
www.elperiodico.com
[Consulta: 8 de novembre de 2012]
AQUÍ US DEIXEM UN FABULÓS PREZI PER VEURE ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS I ELS DISCURSOS DEL VENCEDOR I PERDEDOR, NO US EL PERDEU:
http://prezi.com/-3m3b7palqy2/election-results-prezi/?utm_source=em0nl0elec&utm_medium=email&utm_campaign=gro (cliqueu a l'enllaç)
FEM EL COMENTARI:
- Què us sembla la victòria d'Obama?
- És bo pel nostre país aquests resultats?
- Quan s'inicia la història del Estats Units d'Amèrica?
- Quines són les ideologies dels dos partits nord-americans (demòcrates i republicans)?
- Quins presidents coneixes dels EEUU? I per quin motiu se'ls recorda?
- És igual el sistema de votació que tenen a Amèrica en comparació amb el nostre?
- Els Estats Units està dividit en diferentes estats federals. Què significa? Creus que seria una bona opció per l'estat espanyol?
...
Una vegada més les eleccions als Estats Units han donat de que parlar. Aquest any les coses estaven entre Obama o Romney, entre republicans o demòcrates. Però un cop més els demòcrates han vençut.
ResponEliminaDes del meu punt de vista la victòria d’Obama m’alegra, ja que la meva manera de pensar es decanta més per el partit d’Obama, però a l’hora em sorprèn, ja que creia que aquest any la victòria seria per els Republicans. Si passem a parlar de les ideologies dels diferents partits, les diferencies són clares. El Partit Demòcrata ,actualment, és un dels dos principals partits als EUA juntament amb el Partit Republicà. Els demòcrates són el partit liberal i que ajuda a la classe treballadora. El partit republicà ajuda als empresaris. Els demòcrates són els de esquerres i els republicans són els de dretes. A Obama l’han afavorit molt els vots de ciutadans sud americans o bé ciutadans de pell negra, juntament amb les dones i els joves, ja que Obama i el seu partit defensa la immigració i els drets humans.
Presidents dels EUA en coneix-ho bastants. Qui no coneix la famosa mort de Kennedy? desgraciadament assassinat. Jo sempre m’he interessat per la política dels EUA. També coneix-ho en George Washington, el senyor Abraham Lincoln, que es va oposar a l'expansió de l'esclavitud als territoris nord-americans, o bé, Kennedy o Bush com ja e dit abans o inclús Clinton, entre molts altres. Molts presidents han estat al control dels EUA, fins arribar a Barack Obama. Per part meva, sóc bastant partidari de totes les coses que es fan als EUA, per lo tant, m’agradaria provar el sistema d’estats federals a Espanya. Aquest sistema de estats federals té una funció molt senzilla, és la unió d’uns territoris amb caràcter jurídic propi, tots ells units en un estat comú. És a dir, en el cas d’Espanya, cada comunitat autònoma tindria les seves lleis pròpies, però tots aquests territoris estarien dins d’un estat comú, Espanya. D’aquesta manera tothom estaria “content”.
En resum, estic content de l’elecció de Barack Obama com a nou president dels Estats Units d’Amèrica.