aquest proper divendres dia 15 de maig l'associació d'Amical Mauthausen vindrà a fer una xerrada a la nostra escola dirigida als alumnes de 4t d'ESO.
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració dels nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps.
 |
| Camp de concentració de Mauthausen el dia de l'alliberament el 5 de maig de 1945. Aquest any va fer 70 anys de l'efemèride. |
L’Amical de Mauthausen representa als deportats d’aquest camp austríac i de tots els camps del III Reich, tot i que l’associació pren el nom de Mauthausen pel fet de ser el camp on van ser deportats més catalans i espanyols durant la Postguerra i la Segona Guerra Mundial.
Aquesta associació va ser fundada el 1962 per exdeportats i familiars, entre ells l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, per agrupar vídues i orfes i donar suport a tots els deportats que havien tornat de l’exili i que no disposaven a Espanya d’una associació d’aquest tipus, i que sí havien trobat a França, on molts espanyols a l’exili s’havien integrat a la Amicale des Déportés, Familles et Amis de Mauthausen o a la Federación Española de Deportados e Internados Políticos fundada a Toulouse el 1947. Actualment molts dels seus socis formen part al mateix temps de l’Amicale francesa, entitat amb la qual col·laboren assíduament.
 |
| Emblema de l'associació. Aquest símbol és el que els nazis cosien a l'uniforme dels espanyols empresonats al camp, significava que eren apàtrides. |
L'objectiu essencial de l'Amical és preservar la memòria d'un fet fosc i tràgic de la nostra història recent. Per aquest motiu desenvolupa un munt d'activitats pedagògiques adreçades sobretot a la gent més jove mitjançant xerrades, conferències, exposicions o viatges commemoratius als camps de concentració.
Per saber-ne més adreceu-vos als següents enllaços:
Portal web de l'Amical:
http://www.amical-mauthausen.org/cat/index.php
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
Portal web dedicat a l'autor de la novel·la K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella:
Aquí teniu la presentació de la xerrada:
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no...
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern...
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.
Fragment de Si això és un home
L’any 1947, Primo Levi va testimoniar en Si
això és un home la vida i la mort al camp
d’Auschwitz, on va ser deportat el 1943 per la seva lluita a la resistència antifeixista
italiana. Les seves profundes reflexions anaren acompanyades del seu compromís
responsable a favor de la memòria i en contra de l’oblit al llarg de tota la seva vida, a
través de llibres i especialment en la seva tasca entre els estudiants italians.
 |
| Primo Levi |
Extret
de la revista de l’Amical”Mai més” núm.1 any 2000
La lectura d’aquest
llibre singular és recomanable no solament als estudiants, sinó a tots els
éssers humans, i en particular als necis que cometen la frivolitat d’utilitzar la paraula nazi com
a insult hiperbòlic.
JOAQUIM AMAT- PINIELLA
El feixisme destruí els projectes i les il·lusions del jove
Joaquim Amat i truncà el seu itinerari d'escriptor, d'intel·lectual i de
dinamitzador cultural. Exiliat del seu país, durant 4 anys i mig va patir
l'infern dels camps nazis. Escrivia sobre aquesta experiència: A “la
nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols
anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres ....
 |
| Joaquim Amat-Piniella |
Autor de l’obra K.L. Reich (Konzentrations Lager), una de les
cabdals de la literatura concentracionària, on narra la història dins el camp
de concentració de Mauthausen-Gusen. L’obra comença amb una nota d’autor...
<<Fins a la caiguda del III Reich alemany no es va posar al
descobert tota la magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme entronitzat
tretze anys abans. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats,
les estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen, Dachau i
Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem rescatats amb vida,
s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets monstruosos. I avui, quan
només els fanàtics del racisme poden dubtar encara de la realitat, veiem com el
temps i els nous problemes internacionals van arraconant-la als calaixos de la
història...>>
Funda amb altres companys l’Amical Mauthausen al 1962, una de
les seves paraules...
"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca.
I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la
llibertat".
Finalment, com vam quedar a classe, una vegada hàgim presenciat la xerrada haureu de fer una reflexió i valoració i penjar-la com a comentari aquí al blog.
Esperem que sigui una activitat didàctica i profitosa per a tots nosaltres.
Primerament vull agrair l’explicació dels membres de l’associació Amical Mauthausen, la seva predisposició a parlar de tot allò que ens ha sobtat i la sinceritat amb la qual ens han narrat com van succeir els fets i inclús les seves vivències personals. Els dos membres de l’associació eren fills de deportats, homes que pel fet de ser republicans en una Espanya en plena dictadura franquista es van haver d’exiliar a França i que van acabar essent tancats al camp d’extermini de Mauthausen. Mai havia pogut escoltar els fets succeïts de mà de persones afectades directament per aquests esdeveniments, i fer-ho m’ha fet reafirmar en el propòsit de lluitar perquè no s’oblidin i per construir una societat més justa basada en el respecte.
ResponEliminaNo fa pas tants anys de l’holocaust, i malgrat els grans avenços tecnològics, democràtics i de la qualitat de vida a Europa d’aquestes últimes dècades, l’holocaust va ser una realitat crua i inhumana que va afectar a tothom. Ja no parlem de víctimes de determinades regions, nacions, països ni religions, sinó d’habitants involucrats en una guerra que va estroncar les seves vides i en la qual no van poder escollir si prendre-hi part.
El sistema repressor nazi es basava en la despersonalització. Van reduir la gent a números, els seus sentiments a pura diversió i la vida dels presos a una incertesa constant, amenaçada pel terror i sense la més mínima esperança de, com a mínim, recuperar la seva dignitat humana. Les tortures, vexacions, humiliacions i el temor infligit sobre els presoners dels camps de concentració i extermini van ser aterridors. La intel·ligència es va posar al servei de la creació d’armes més eficaces i de tortures més doloroses, i la raó (si n’hi havia una mica) va passar a obeir exaltacions nacionalistes i a atacar la pròpia condició humana. És injustificable el fet que es jugués amb la vida de la gent com si fos un joc d’atzar i que la humiliació fos una diversió.
Realment no comprenc com es va poder arribar a aquest punt. Costa imaginar que no fossin conscients que jugaven amb la vida d’éssers humans, com els seus fills i pares. Homes i dones que van ser reduïts a una jornada de treball forçat i als capritxos i humiliacions dels comandants. És com un miratge el fet que, fins i tot en aquelles condicions, els presoners s’ajudessin entre ells independentment del seu origen.
Lamentablement, considero pràcticament nefasta la valoració posterior que s’ha fet d’aquests fets. Avui en dia, a excepció d’alguna gent, no som gaire conscients del què va suposar l’holocaust. Perquè, si fem gala dels valors democràtics que avui en dia tenim a Europa, com és que encara hi ha persones que no reconeixen l’existència d’aquest holocaust? Com és que en alguns casos ningú s’ha fet responsable de totes les atrocitats que es van cometre?
El mal que va ser infligit és inquantificable i no fa falta dir que hi ha testimonis personals i imatges d’alguns d’aquells moments tràgics. Per tant, l’essencial que tothom ha de fer és reconèixer-ho. Negar-ho és defensar les injustícies comeses; i no per fer veure que no va existir podran defensar-se legítimament polítiques i ideologies radicals i irrespectuoses. Independentment de la nacionalitat i religió, qui va morir van ser persones amb una vida i uns drets, i privar-los d’això ja és un crim.
Aquest fet històric és com un malson que un voldria oblidar, però el que s’ha de fer és recordar-lo. Hem d’evitar que s‘ensorri el record en l’oblit i que la sang vessada passi a ser una desafortunada anècdota. L’holocaust nazi s’ha d’explicar, detallar, conèixer i condemnar. Només si som capaços d’admetre què va passar, acceptar les responsabilitats pertinents i els erros comesos podrem avançar en la creació d’un món lliure i just.
JUDIT DONADA OLIU
4t B
Vull donar les gràcies als membres de l'associació que ahir ens van venir a fer la xerrada, per part meva va ser tot un honor poguer escoltar familiars de víctimes del nazisme. La part més dolenta de la feina de matar els pares d'en Tomàs i en Llibert la van fer els nazis, però directament el culpable de la mort d'aquests dos homes va ser Franco i el seu govern. Que va voler eliminar tots els repúblicans.
ResponEliminaPotser m'atreviria a dir que l'alemanya nazi és el pitjor que l'hi ha pogut passar al nostre món. Mai abans hi havien hagut tants morts junts en massa. El fet de l'alemanya nazi el podem relacionar com abans he parlat de la banda terrorista ETA, gent que no sap com en carar la seva vida hi ha de trobar algun sentit. L'alemanya nazi és va crear per Adolf Hitler, una persona que psicològicament tampoc estava molt bé. Acabaven de sortir de la primera guerra mundial i alemanya estava endeutada amb gairebé tot Europa.
ASSOCIACIÓ AMICAL DE MAUTHAUSEN:
ResponEliminaEn primer lloc, cal destacar la presència dels fets succeïts que es van desenvolupar primordialment entre els anys 1938 i 1945 dintre de l’anomenat Camp de Mauthausen, situat dalt d'un turó a escassos tres quilòmetres de la població. El municipi de Mauthausen es troba situat a l’alta Àustria. El Camp de Mauthausen, va ser un camp de concentració nazi que va comptar amb la compareixença d’internats i republicans espanyols procedents de l’exili. El grup més nombrós de deportats va raure en presos polítics, alemanys i austríacs i presos comuns i polonesos. No obstant, van anar a parar un total de disset col•lectius diferents. Es compta que unes 200.000 persones aproximadament, van ser deportades a Mauthausen i d’aquestes, 120.000 van resultar mortes. Les tasques que s’havien de realitzar dintre del camp n’eren diverses i, fins i tot, es pot considerar que hi havien diferents graus d’explotació. Podien anar des dels més privilegiats a realitzar serveis de neteja interna del camp, fins als més degradats, que eren destinats a la gestió de les cambres de gas i els forns crematoris.
Un fet que és d’importància accentuar són els ideals que posseïen els nazis en col•locar el triangle blau dels apàtrides en tots els republicans que passaven a formar part de l’intrèpid camp de Mauthausen. Aquesta humiliació, afront i malson, va perdurar vigent fins a l'arribada de l'11a de l'exèrcit dels Estats Units, dirigida pel prestigiós general Omar Bradley. Finalment, el 5 de maig de 1945 el camp d’extermini va quedar completament amb llibertat i autonomia.
Estic en total desacord i discrepància a la visió que anteriorment perdurava i n’era considerable d’utilitzar la vida de les persones com un element inavaluable o joc fortuït i alegre i la manera que persistia en treure la vida a les persones d’una manera tant fràgil i tant poc susceptible. Eren moments en què pràcticament no hi havia vigent l’indici de la sensibilització. Les persones no eren valorades com a tals i per tot el contrari, eren utilitzades i sotmeses a realitzar feines totalment solides, dures i molt negres. Cada dia, centenars de persones eren expel•lides i portades a sentir un patiment inexplicable i inconsiderable no sols pel fet de perdurar tancades i obturades dintre d’aquelles parets tant dures i condicions nefastes sinó també pel fet de no saber-ne ni vestigi de la seva família que persistia lluny d’aquell camp d’extermini. El fet de no haver-hi pràcticament l’existència de la sensibilització entre les persones, es relacionava amb el fet d’eliminar les persones a grans trets sense tenir en compte la cara, el nom, el cognom i la família de la persona que posteriorment passaria a no tenir ni la més mínima esperança de vida ni sols de sortir ‘ne d’aquell camp tant dur amb la seva dignitat humana.
Finalment, m’agradaria agrair la presència de dos membres de l’associació Amical Mauthausen que aquest divendres dia 15 de maig van venir a l’escola disposats a explicar-nos i alhora ha sensibilitzar-nos de les terribles i aterradores situacions en què persones molt properes a ells els va tocar patir aquestes condicions tant desamortitzats i tristes i que malgrat tot, van haver de tirar endavant amb la resta de la seva família. Observant aquestes situacions tan indesxifrables i crítiques, penso que tots ens n’hauríem de fer una idea de lo afortunats que som de viure en les condiciones en què ens trobem. Per últim, crec que es important realitzar un pas enrere per observar tots els contratemps que al llarg de història han anat succeint i per aquest motiu, d’ara endavant, no es tornin a repetir aquestes situacions tan catastròfiques i insolvents.
Júlia Collell
4t B
El passat divendres 15 de Maig l’associació d’Amical Mauthausen varen venir a fer-nos una xerrada a la nostra escola, primordialment donar-los les gràcies per la seva explicació ja que no només ens van parlar sobre lo succeït, sinó que també per la part personal que els pertoca.
ResponEliminaComençant per dir, que va ser tota una nova experiència després de veure les imatges i el sentiment que varen transmetre a l’hora d’explicar les seves vivències, que a molts de nosaltres ens van posar la pell de gallina i que la tristesa que ens va recórrer per el cos no es pot comparar.
Al veure aquelles imatges, et poden passar més de les preguntes que t’has pogut fer en aquesta vida, un perquè, un perquè que pugui justificar què és el que pot fer que arribessin a aquest punt tan extremat, tan cruel i tan insensible.
Tota aquella sang que van vessar sense cap motiu, aquelles morts per diversió, el maltracta tan cruel que van rebre, ja només el simple fet d’allunyar-los de la família es... no hi ha paraules suficients per explicar com es poden haver sentit totes aquelles persones, com poden haver continuat endavant fins el dia de la seva fi, és a dir, fins que un dia un comandant es canses de veure’l i sense cap motiu n’hi objecció el matés.
Finalment recordar a les totes les persones que van ésser en aquesta situació, no com els que varen matar per diversió, sinó com aquells qui varen continuar lluitant per la seva vida fins el dia de la seva mort.
I reflexionar que és el que pot conduir a una persona a fer tal catàstrofe, ja que penso que mai podà arribar a ser justificat.
Andrea Alcalà Planas
4tC
Primer de tot, vull donar les gracies els membres de l'associació per el divendres 15 de maig vindre a fent-se una xerrada a la nostra escola.
ResponEliminaVull començar dient, que va ser un impacte veure al vídeo amb imatges i sentiment de tota les persones que van morir al camp de concentració. En veure al vídeo em vaig sentir malament perquè no ho podíem canviar lo que havia passat, però podem fer que no passi mai mes aquest catàstrofe. Les persones que van passar per el camp de concentració i que encara estan vius, crec que mai no es alliberaran de la experiència que va tindre. També vull dir, que els familiars que es preocupava per el seu familiar que estava en un camp de concentració, crec que es una injustícia perquè els van separar del seus familiars, sobretot quan una persona es moria al camp de concentració, els tractaven de mala manera i sobretot utilitzava al seu cabell, ossos, pell, dents... per construir nous objectes que ells necessitaven.
Finalment vull dir, que intentem que no passi mai més una catàstrofe així i recordar totes les persones que van ser mortes per una injustícia.
Mireia García Medrano
4t B
VISITA DE L'AMICAL MAUTHAUSEN (II)
ResponEliminaEl camp de concentració de Mauthausen (des de l'estiu de 1940, Mauthausen-Gusen) va ser un grup de camps de concentració nazis situats al voltant de la petita localitat de Mauthausen a Àustria, aproximadament a 20 km de Linz.
Inicialment hi havia un sol camp a Mauthausen, però amb el temps es van expandir fins a convertir-se en un dels camps de concentració més gran de la zona nazi de Europa.
A l'agost de 1940 van arribar al camp de concentració, en vagons de càrrega, la primera tanda dels 7.300 inscrits en el camp fins a 1945. Aquests espanyols procedien de la França ocupada
VÍCTIMES: En total, prop de 9 milions de persones van ser assassinades durant la guerra en camps de concentració com el complex de camps Mauthausen-Gusen. Només uns 80.000 van sobreviure la guerra. Les SS, abans de retirar el 4 de maig de 1945, van tractar de destruir proves, incloent la documentació sobre els presos. Per això només aproximadament 40.000 víctimes han pogut ser identificades.
Personalment donar les gracies per haver vingut als dos membres de l’associació Amical de Mauthausen i haver-nos explicat el que varen viure, el sentiment que transmetien, una tristesa pel seu pare, per no haver pogut viure amb ell, per no poder-li parlar directament, per no tocar-lo, en fi...només en veure aquelles imatges, aquells cossos estesos a terra un sobre l’altre deformats i sense quasi carn ja em va fer sentir molt malament. El fet de que a casa mentrestant les dones havien de carregar amb tot i tirar de la família endavant com podien és una gran valentia per part d’elles.
KARIMA BERKAHI CHILAH 4t ESO A
XERRADA AMICAL MAUTHAUSEN:
ResponEliminaAbans de donar la meva opinió, m'agradaria agraïr als membres d'aquesta assossiació, per tota la feina que estan fent i per la bona manera que ho expliquen. Agraïr també als dos membres de l'assossiació, fills de deportats que ens van fer la xerrada, que realment va ser impactant.
L'Alemanya nazi es va crear a finals de la primera guerra mundial, a mà d'Adolf Hitler, i la veritat és que ha estat un dels fets més catastròfics de tota la història pel número de difunts en massa que hi va haver. Aquesta etapa no només ha set trista pels difunts, sinó per tothom qui els envoltava, i sobretot per la família, la qual no rebien gairebé noticies dels seus familiars fins que un dia s'abien que havien estat assessinats. L'explicació de Tomas i de Llibert em va impactar molt, perquè ells han viscut aquesta engoixa en primera persona, i malgrat que quan això va passar ells eren petits, l'ausència dels seus pares (als qual van ser assessinats al camp d'extermini de Mauthausen) els ha perseguit i els perseguirà tota la resta de les seves vides.
Trobo que la gent no té la concideració necessària respecte aquest fet històric i ho trobo molt malament, perquè el que han petit aquesta gent, malgrat les persones que van sobreviure, van ser uns traumes tan i tan grans que els han marcat per tota la vida i per la gent del seu voltant. En canvi els assassins que ho han realitzat tenen que quedar lliures de culpa? Això trobo que és d'estar realment malament.
Anna Rifà i Arumí
4t ESO A
Per començar, donar les gràcies als membres de l’associació amical Mauthausen, que ens van venir a fer la xerrada el darrer 15 de maig de 2015. Donar les gràcies principalment per l’explicació que ens van oferir, ja que era molt entenedora i penso que per ells no es gens fàcil recordar aquells temps. A mi personalment em van impactar molt les imatges que ens van deixar visualitzar, ja que veien aquelles imatges tan cruels i tan dures, fa que set remogui tot. Alhora penso que va se positiu que ens deixessin veure aquelles imatges, ja que així ens adonem de la realitat i dels fets que van passar. Penso que en Llibert i en Tomas han de ser molt valents per poder explicar tot lo succeït, ja que ells i tenien els seus pares allà(en el camp de concentració de Mauthausen). Sincerament es una situació molt difícil el fet d’haver-te de separar de la teva família, i més quan tu ets petit, ja que necessites el suport del pare. També ha de ser molt dur per la mare explicar-li al seu fill que el seu pare no hi es, penso que es un patiment molt fort per part de tots. Tota la gent que estava en el camp de concentració, s’exposava a situacions molt i molt dures. I el que hem va sorprendre molt es que quan estaven morts, utilitzaven la seva pell, cabells etc, per poder construir objectes que ells necessitaven. Malgrat algunes persones que van sobreviure, tot i que l’angoixa la tindran tota la seva vida, penso que es una catàstrofe molt forta i que la gent n’ha d’estar informat , i entre tots fer que mai mes torni a passar.
ResponEliminaAlba Fernández
4rt A
Primer de tot vull donar les gràcies am en Tomás i en Llibert, per l'explicació que van venir a fer divendres sobre Amical de Mauthausen, que era un grup de camps de concentració nazis, que aproximadament van morir uns 9 millons de persones, i només 80.000 persones van sobreviure.
ResponEliminaEls pares d'en Tomás i en Llibert van estar al camp de concentració, i per mala sort van morir allà. L'exposició que van fer ells dos per mi va ser molt interessat i em va impactar molt, per les imatges de dins el camp que van passar i per tot el que van explicar ells.
Ariadna Llivina
4t ESO A
Gràcies amb en Tomàs i en Llibert per venir a explicar-nos la seva mala experiència sobre el nazisme, juntament amb els molts milions de persones afectades, tant morts, com propers.
ResponEliminaGràcies a ells hem aprés millor què és el nazisme i com es vivia dins d'un camp d'extermini. El video que van passar, encara que fos molt sàdic, ens va ajudar a entendre la situació de l'època i la crueltat del moviment. També hem observat els sentiments d'impotència i de ràbia dels concentrats.
Tobro que la visita ha set molt encertada ja que és com una gran introducció al tema de socials que vindrà a continuació.
La xerrada ha set molt interessant i personalment m'ha agradat molt. Compartim un gran condol amb en Tomàs, en Llibert i els demés afectats.
Alex Bautista
4t A
En primer lloc el que vull fer és agrair la gran xerrada que vam escoltar el divendres a la tarda de mà de dues persones membres de l’Amical Mauthausen, que ens van explicar la seva situació personal durant la Guerra Civil i l’holocaust nazi, què els va passar als seus pares i també com es tractava als presoners als camps de concentració nazis i també algunes anècdotes que hi passaven a dins dia rere dia. Parlar d’una situació personal tan desagradable i nefasta com aquesta ha de ser molt dur, però agraeixo molt als dos membres el que ens van explicar, ja que ens han acabat de conscienciar del tot a tots nosaltres de les catàstrofes que es vivien en el dia a dia dins el camp de concentració de Mauthausen.
ResponEliminaEl general Franco, al guanyar la Guerra Civil espanyola el 1939 a partir del seu cop d’estat del 1936 va perseguir tots els republicans i contraris al règim feixista i va fer que aquests haguessin de fugir d’Espanya, la majoria cap a França, a l’espera de la mort del dictador per poder tornar a Espanya, que no es va donar fins gairebé quaranta anys després. Així doncs, ja en Segona Guerra Mundial, quan els nazis havien conquerit França, Franco va ser advertit de que a França hi havia molts espanyols. Franco va respondre el següent: “Fuera de España no hay españoles”. Així doncs, els nazis van fer el que van voler amb aquells pobres espanyols, i la majoria van ser deportats a camps de concentració com ara el de Mauthausen, un camp de concentració que està situat a l’actual Àustria, bastant a prop de l’actual Republica Txeca i també d’Alemanya.
Allà dins el camp de concentració hi havia gent de tota mena. Hi havia traïdors al moviment nazi, republicans espanyols, jueus, presos polítics, etc. Les tortures que es vivien allà dins eren absolutament inhumanes. Algunes eren, per exemple, l’escassetat de menjar a la que eren sotmesos, fet que moltes vegades els feia baixar dels 35-40 quilos de pes. Els presos eren sotmesos a treballs forçats més llargs que la jornada completa actual i, evidentment, molt més durs que els que es viuen actualment. Si algú es feia mal, com ara trencar-se un os, el portaven als forns crematoris. A vegades agafaven gent per portar-la a matar tan sols per pura diversió. Separaven els homes de les seves dones i dels seus fills, que la majoria de vegades, al ser petits, els anaven a matar ja directament, i de les seves cendres es feien sabó. Moltes vegades, per no dir diàriament, es trobava algú enganxat i mort al reixat elèctric, que s’havia suïcidat perquè ja no aguantava més la situació.
Les anècdotes que ens van explicar els membres de l’associació de l’Amical Mauthausen ens serveixen per fer-nos una idea de com era la vida allà dins. Si el capità nazi o la seva dona veien un tatuatge d’algú que els agradava, el mataven i li extirpaven el tros de pell on duia el tatuatge. Una altra era que al final del dia, quan la gent ja no podia més, els feien pujar una pedra de més de 15-20 quilos per unes escales de 180 esglaons, i a vegades al primer li feien la traveta i, és clar, queien tots enrere, alguns es trencaven ossos i d’altres morien.
La gent patia i moria, i els nazis ho feien perquè creien que els presoners eren una raça inferior o bé un problema que calia extirpar de soca-rel. Ens van passar també un vídeo que ens va fer adonar de la crueltat dels nazis.
Tota la xerrada ens ha sigut molt útil per adonar-nos de la gravetat del problema, que cal que estigui ben present en nosaltres i en la societat de l’actualitat, perquè qui no coneix els errors de la història està condemnat a repetir-los, i aquesta hecatombe no es pot repetir mai més; de fet ja no hauria d’haver passat.
Roger Godayol
4t ESO B
XERRADA AMICAL MATHAUSEN
ResponEliminaAquesta xerrada del divendres que ens van venir a fer en Tomàs i en Llibert va ser molt didàctica i profitosa per tots. M'agradaria agraïr-los a tots dos per fer una xerrada sobre una cosa tant catastròfica i trista amb sentit de l'humor i ganes de transmetre'ns auquesta informació, la qual ells van viure en 1a persona.
No em puc ni imaginar com de malament devia estar Adolf Hitler del cap (i molts d'altres) per fer aquesta destrossa a gran escala i a tanta gent. No ho trobo ni mig normal fer el que va fer, potser tenia unes raons propies, però com diuen tots els professors: les coses s'han de solucionar parlant.
Crerc que és feina nostra que aquesta ideologia s'acabi definitivament, ja que no desitjariem ni al nostre pitjor enemic alguna cosa tan terrible com aquesta. Suposo que els nazis, al voler una raça ària, eren molt racistes, i els catalans ens podem identificar una mica amb els jueus pel fet de que sóm molt treballadors i per això potser l'altre gent ens té enveja.
El que em va sorprendre més de la xerrada van ser les anècdotes que ens van explicar, ja que eren bastant xocants, com per exemple la de contar els 20 cops de fuet que et donven a l'esquena i tornar a començar si t'equivocaves, o el de les ulleres que si no arriba a ser perquè se li van trencar i el van convèncer de que no sortís l'haguéssin matat...i també d'altres. A part, el vídeo també em va impactar molt ja que es veien totes les càmeres de gas i els mort per allà al mig. El més fort de tot va ser saber que amb el cos en feien sabó, adob i amb els cabells mantes i catifes, i sobretot que van fer més de 4 quilos d'or recol·lectant dents dels morts, ja que les pròtesis d'aquella època eren d'or.
La xerrada ens ha ajudat molt a comprendre les barbaritats del nazisme i crec que també ens ha ajudat a plantejar-nos el que hauriem de fer per no repetir els fets succeits. De veritat que moltes gràcies per la xerrada.
BERTA SERRAT PADRÓS, 4t A
Agraeixo molt que l’associació d’Amical –Mauthausen hagi vingut el passat divendres a parlar-nos sobre la seva experiència a l’hora de ser deportats a França per les seves ideologies, cosa que els va portar a ser víctimes del nazisme ja que no compartien les mateixes idees que Franco i per sort, ser supervivents.
ResponEliminaTrobo interessant escoltar experiències sobre l’holocaust de primera mà, és a dir, escoltar el que diu una persona que hi ha estat de veritat i que ha sobreviscut a allò i que ara està davant teu explicant-te tot el que va passar. El vídeo que ens van passar va ser molt impactant ja que les imatges i els vídeos eren reals i aquella gent no tractava els cossos ni amb una mica de respecte, sigui mínim. També, el fet de que els seus pares haguessin mort allà i ens ho expliquessin i s’emocionessin.
Finalment, dir que la història ens serveix per no repetir els errors del passat i que esperem que no es repeteixin esdeveniments com aquest.
EN primer lloc vull donar les gracies els dos senyors que ens van fer la xerrada perquè es un tema difícil i personal i vaig trobar molt bé que ens el expliquessin amb tanta claredat. LA xerrada del divendres va començar amb un documental de diferents camps nazis. Cal dir que es un documental una miqueta for ja que surten imatges dures però molt bo i que tothom tindria de veure, un altre aspecte de la xerrada que amb va agradar molt va ser la possibilitat de fer preguntes a dos persones que sabien tant del tema i que la seva informació seria del tot fiable. Tot i que era un divendres a la tarda sem van passar les dos hores molt ràpid segurament perquè aquell tema m’interessava i amb van passar les hores volant. Jo crec que la refacció més gran que podem treure es que sabent que va passar en el passat que no es torni a repetir en el futur.
ResponEliminaArnau Soler
4t ESO A
El nazisme sempre ha sigut un tema molt interessant per tots nosaltres, però fins ara no l’havíem viscut tan a la vora. El darrer 15 de maig vam tenir la gran sort d’escoltar totes les explicacions, vivències, experiències i records d’en Llibert i Tomàs; fills de reportats espanyols van morir al camp de concentració de Mauthausen on milers i milers de persones van perdre la vida. Cal destacar que aquests fets no són bons records per ningú, especialment per aquelles persones que hi van viure i també pels familiars i persones més properes. Així que agraeixo l’esforç, sinceritat i oportunitat que ens han donat en Tomàs i en Llibert per conèixer més a fons com es vivia en un camp de concentració. Tot i que mai ho sabrem del tot, hem d’intentar informant-se al màxim per tal de que aquest fet no es repeteixi mai més.
ResponEliminaAquest fet històric va acabar amb la vida de moltes persones i també va destrossar psicològicament moltes d’altres. Les persones no eren considerades com a tal, sinó que eren explotades amb feines molt cansades, no menjaven ni la meitat del que ho haurien d’haver fet i les condicions de vida en les que vivien eren pèssimes. Els cossos dels morts estaven escampats per tot arreu, els tallaven el cap i n’aprofitaven totes i cada una de les parts per sortir-ne beneficiosos. Qualsevol cosa que fessin els reportats i residents del camp de concentració semblava una bona idea per portar-los a la càmera de gas. Va ser un temps de moltíssima crueltat, injustícia, maldat i un comportament bàsicament inhumà.
Crec que respecte abans, la nostra mentalitat ha canviat més, ja que abans encara es donava més importància a les creences i ideologies. Tot i així, és obvi que no podem arribar a aquests extrems, ja que fets com aquests, destrueixen la vida a milions de persones. Aquesta xerrada, em va fer obrir els ulls i em va permetre veure els mals temps que van passar persones del nostre propi país. Perquè el nostre món evolucioni, hem de començar a canviar la nostra manera de pensar i veure les coses, intentar ser més justos i conviure com cal.
Júlia Ribas
4t A
bueno jo en primer lloc vui començar dient que la xerrada que ens van venir afer els dos senyors va ser molt interesant ,ja que ami en particular em va fer obrir una mica mes els ulls i adonarmen de que el mon es molt cruel i de que com hi han pogut existir persones que siguin capaçes de arrivar afer tantes barbaritats i cometre tants delictes , i sense cap control , crec que mai tindrien de haver existit aquestes persones .
ResponEliminaSobre la xerrada volia comentar que tinc molt d' apressi cap-ha els dos senyor que van venir ha fernos la xerrada ja que xerrar sobre com van morir els seus pares i veure com els podien haver tractat , personalment crec que has de ser molt fort interior ment ja que explicar aquetses coses son coses molt dures ha fer i tot i aixi els dos senyor ho van fer i estic molt agreit,
Personalment la xerrada ami em va possar la pell de galolina , ja que son coses molt fortes i que costen de creure ja que sembla que hagin sortit d' una pelicula, pero ja ho diuen que avegades la realitat supera a l'ha ficció
, i que tambe em costa creue que encara avui en dia existeixin persones que estan d' acord amb els nazis , de veritat que no ho entenc , i tambe que sabent tot aixo que al mon encara hi hagin guerres , crec que el nostre mon encara ha de canviar molt i fer veure a mootes persones el que esta be i el que esta malament.
Sebastian Goin
4rT B
Aquesta xerrada em va agradar molt ja que a mi el tema de la segona guerra mundial en general m'agrada molt i a més a més va ser tot un privilegi comptar amb dues persones que ho van viure de molt a prop.
ResponEliminaEl que més em va impactar va ser quan van explicar que els caps van tirar per l'escala a aquell home per simplement riure una estona però això el va salvar. El que no entenc es que puguessin viure tranquils matant gent i a més si s'aborrien les mataven per passar el temps. Però em va agradar molt la xerrada perquè així ens va obrir els ulls perquè en un futur no torni a passar això.
Marc Expósito
4rt.C
Primerament agrair als membres de l’Amical Mauthausen, en Llibert i en Tomàs per la seva explicació dels fets ocorreguts durant l’Holocaust realitzat pels nazis, per la sinceritat i el gran dolor que els hi deu causar recordar aquests moments que han viscut des de molt a la vora.
ResponEliminaCal destacar la duresa dels fets que van patir degut a que els seus pares fossin exiliats a França, pel sol fet de ser republicans, on més tard van ser deportats al camp d’extermini.
Tots hem sentit a parlar del nazisme, però crec que mai havíem sabut tant sobre el tema. El vídeo que vam visualitzar va ser molt impactant: La manera en què vivien es podria dir que era inhumana amb unes condicions nefastes, no m’estranya que alguns optessin per suïcidar-se. Un cop morts els tractaven com escòria sense cap mena de respecte i aprofitant-ho tot per tal de trobar-ne un benefici.
Per confluir, el nazisme va ser un moviment feixista que no hauria d’haver ocorregut mai. Per la radicalitat i injustícies que van cometre s’ha de recordar perquè perdurin en la memòria col•lectiva de la societat per poder evitar altres atrocitats com aquesta.
Jordina Camprubí
4t A
La visita de l’amical de Mauthausen va ser realment molt impactant i interessant. Considero que és un tema que ja tots n’hem sentit a parlar, n’hem vist pel·lícules o l’hem tractat a l’escola. Tot i així, per molts era un tema que consideràvem llunyà, i com tot, només ets realment conscient del mal i els afectes que causa quan ho notes a prop. Poder escoltar com era la vida als camps nazis i quines eren les preocupacions en aquell moment des de la boca dels fills d’uns deportats, realment et posa la pell de gallina, i et fa adonar que eren gent ben normal, que ni buscaven merders, ni, desafortunadament, van poder escollir el seu destí.
ResponEliminaEm quedo amb totes les anècdotes que ens van explicar, tots els sentiments que hi havia en aquell moment, tant per part dels deportats, com per part de les famílies dels deportats, tot el sofriment que van arribar a partir, tota la crueltat que es respirava, i sobretot, tota la força i valentia que van arribar a demostrar cada una de les víctimes dels camps de concentració. Crec que tot i que ha estat un dels fets més terribles que hi ha hagut, també ha set un dels moments que s’ha demostrat més sentiment. Aquelles víctimes, tot i saber que moltes d’elles moririen, es van aixecar cada matí, van treballar fins que els hi van dir prou, van menjar el que van poder, i tot, per sobreviure, per probablement poder tornar a veure les cares de la seva família, la seva gent i la seva casa. Van lluitar fins que la sort els va dir prou, i és per això que crec que cal recordar-los i tenir-los presents per sempre més.
Marta Maneja
Primer de tot vull donar les gracies als membres de l'amical de Mauthausen per poder venir. M'ha agradat molt poder sentir 2 familiars de les víctimes.
ResponEliminaEl que jo no entenc es com els nazis fent totes les coses que feien pudien arribar a tenir la consciencia tranquil·la i poder dormir a les nits. També penso que les víctimes del nazisme havien de ser persones molt valentes, perquè estic segù que molts de nosaltres en la seva situació ho haguéssim abandonat tot.
Penso que tot això del nazisme i les dictadures que hi han agut ens han de fer reflexionar i adonar-nos de que em d'evitar que torni a passar algú igual.
Albert Díaz Vallbona
4rt C
La xerrada dels membres de la associació de amical Mauthausen a set mol interessant i molt sorprenen ja que ha l'hora de explica lo que van sofrir els presoners de aquest camp de concentració es un fet molt impactant, ja que lo que els nazis feien es un gran depreciï sobre les vides humanes, i lo que trobo molt important es el valor que van poder tenir tota aquella gent que va poder sobreviure a tot allò, ja que per a mi son autèntics herois, i es molt important lo que esta fent aquesta associació, ja que ajuda a que la gent arribi a saber tot lo que va succeir al camp de concentració de Mauthausen.
ResponEliminaAitor Monegro
Primer de tot m’agraderia donar les gràcies a l’associació d’Amical Mauthausen ja que ens van venir a fer una xerrada molt interessant sobre aquest camp de concentració.
ResponEliminaM’ha impresionat bastant la historia que ens han explicat en aquesta xerrada.
Els camps de concentració eren molt forts, quan veía aquelles imatges del video sobre les persones mortes la veritat que em va fer una mica de fàstic, ja que pobres persones estaben escalètics per la falta d’alimentació i per el mal tracte que rebíen.
Quan van pasar aquell video vaig sentir molta llastima per aquelles persones, perquè els hi feien fer unes coses que eren hinumanes i la veritat que no em podía creure com hi habia persones que podien aguantar tot aquell maltracte i tampoc em podía creure com hi habia persones sense sentiments que maltrectava a les altres persones.
Si aquelles persones no aguessin anat al camp de concentració avui encara podrien estar vius algún d’ells.
Però també estic molt contenta per totes aquelles persones que van lluitar per poder sobreviure en la deportació dels camps dels nazis.
Carme Burgaya
4t B
Primer de tot agrair als membres de l'Amical Mauthausen, en LLibert i en Tomàs per explicar-nos els fets ocorreguts en els camps d'extermini.
ResponEliminaLa xerrada ha set molt interesant i molt impactant ja que jo no m’imaginava tanta crueltat als camps d'extermini.
Jo penso que el que van fer els nazis va ser molt cruel ja que van matar a moltes persones només per la raça i les creences després d'haver set torturats i apallissats molts cops. El que em va sorprendre més va ser quan ens van explicar que aprofitaven els cabells dels morts per fer teixit. Això, demostra crueltat i molta sang freda per part dels nazis.
També agrair totes les anècdotes que ens van explicar amb tota la sinceritat del món. La que em va impactar més, va ser quan ens van dir que algun sergent per qualsevol motiu o perquè ell volia, agafava la gorra d’un presoner i la tirava a un lloc on no si podien acostar o els afusellaven però sí tampoc agafaven la gorra els mataven. Aquest fet, torna a demostrar crueltat i misèria per part dels nazis.
També, m’agradaria elogiar a tots els deportats que van lluitar per seguir endavant i poder tornar a veure algun dia la seva família ja que molts de nosaltres no haguéssim aguantat ni un dia allà dins sense poder menjar i està treballant tot el dia sense descansar.
Sergi Cuní Anglada
4t A
La xerrada que ens han vingut a fer els membres de la associació de amical Mauthausen m'ha semblat molt interessant però també molt impactant, com per exemple el video que ens han passat, les imatges que es veien de les persones que estaven casi en ossos, una de les anècdotes que ha dit sobre els soldats militars, que quan estaven avorrits agafaven la gorra d'un presoner i els hi llençaven a la balla i com que ells no es podien apropar mes de un metre de la balla, no la podian agafar i els podrien matar si no portaven la gorra posada. Ho trobo molt fort com els nazis podien jugar d'aquesta manera amb la vida de les persones, els tractaven com si fossin uns objectes.
ResponEliminaEls homes que estaven en el camp d'extermini treballant, ho passaven fatal perquè treballaven molt i els i donaven molt poc menjar.
Els dos homes que ens han vingut a fer la xerrada crec que son molt valents, perquè en pensar que els seus pares podrien haver mort de una manera així es molt fort.
Gerard Llivina
4t C
XERRADA AMICAL MATHAUSEN:
ResponEliminaPrimer de tot agreïr en Tomas i en Llibert per venir-nos a explicar la difícil situació la qual han passat.
Ha set una xerrada molt trista i la qual han viscut ells en 1a persona.Ens van explicar que els seus pares van marxar al Camp d'extermini Mathausen quan ells eren ven petits, és van criar amb els seus avis.
L'Alemanya nazi es va originar a finals de la primera guerra mundial, en la que manava Adolf Hitler, és un dels moments més catastròfics de tota la història per el gran número de morts.És una etapa difícil per ells i per tota la gent el qual tenia algun membre de la família en aquest o en qualsevol altre camp d'extermini.Els familiars no tenien informació fins que es morien i se'ls informava.
El video que ens van passar va ser molt catastròfic, en el que podiem veure com la gent estava molt prima per que els tenien desnotrits, ja que no els hi donaven les vitamines necessaries per el cos. També veiem alguns cosos i al costat els caps una imatge molt impactant. Ens van explicar que amb els cabells de les dones feien teixits, i amb els cosos feien sabons.
Ens van dir que si en un dels membres que hi havia al camp no es portava bé amb tu et tirava la gorra en les balles electrocutades, la qual cosa això feia que si t'apropaves els vigilants et disparaven i si tornaves sense la gorra et podien matar.
Un altre fet que ens van explicar va ser que si portaves tatuatjes t'arrencaven la pell i podien fer qualsevol cosa amb ella.
Aquesta xerrada ens ha ensenyat com de "bojos" estaven els nazis, i ens fa fer una reflexió sobre el que hauriem de fet i no fer perquè no tornes a passar el que va passar anteriormen.
Catalina Mac-innes González 4tA
La xerrada que ens van venir a fer en Llibert i en Tomàs em va semblar molt interessant. Per començar, he de dir que el tema del nazisme i dels camps de concentració ja és un tema que em crida molt l’atenció i el trobo molt interessant i impactant.
ResponEliminaEm van sorprendre moltes coses de la xerrada, i des del meu punt de vista, crec que els membres de la associació de Mathausen, en Llibert i en Tomàs, van passar per una situació molt dura i difícil, tan ells com les seves famílies.
Des de ben petits que els seus pares va haver d’abandonar-los, ja que van haver de marxar cap als camps de concentració. Ells ens han explicat que els seus pares els hi havien promès que tornarien, però no va poder ser, ja que van ser exterminats al cap de concentració.
Una anècdota que hem va sorprendre, va ser la de l’home de les ulleres. Gràcies a que aquell dia no portava ulleres, perquè se li havien espatllat, va poder sobreviure.
Trobo de molt mal gust tot el que varen provocar els nazis, és un tema molt interessant però alhora molt injust.
Primer de tot vull dir que la xerrada que ens van fer el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs va ser molt interessant, però també va ser emotiva perquè, des del meu punt de vista, aquest tema dels camps d'extermini és un tema delicat que et toca la fibra. I més si és explicat per fills dels homes que van morir allà d'una manera molt cruel.
ResponEliminaEn segon lloc vull dir que admiro a en Llibert i en Tomàs perquè crec que són molt valents per compartir amb nosaltres una història tan seva, però alhora tan de tots. Perquè, encara que no ho haguem treballat a classe, tots coneixem el tema del nazisme, i n'hem sentit a parlar moltes vegades però, almenys jo, mai havia tingut l'oportunitat d'escoltar la història des del punt de mira dels quasi-afectats. I realment és molt dur i molt fort.
No cal que digui que estic en contra del nazisme perquè crec que en ple s. XXI tots coneixem el mal que va causar aquesta ideologia, i realment espero i vull creure que ningú hi està a favor. Si fos així crec que realment ens hauriem de preocupar.
Per acabar només vull dir que és una xerrada molt recomanable i que, realment, a tots ens ha emocionat.
Laia Alberch, 4tB
La xerrada de l'Associació Amical Mauthausen amb la presència d'en Tomàs i en Llibert em va semblar molt interessant i alhora trista. Primer de tot, m'agradaria agrair que ens expliquéssin les seves vivències, ja que per ells parlar dels seus pares devia ser molt dur. Encara que ells no hi estiguéssin tancats, van haver de passar-ho molt malament al no saber res dels seus pares, anys després d'haver marxat perquè eren republicans, i anys després, saber que havien mort en un camp de concentració nazi perquè segons el Govern Franquista, no tenien nacionalitat, per culpa dels problemes entre certs paisos va morir una gran quantitat de gent, i per part d'Alemanya, d'una manera molt més dura.
ResponEliminaEl que em va sorprendre més van ser les cruels imatges fetes al camp de concentració i la manera amb què els tractaven, tant en l'alimentació, en el treball, però crec que el pitjor van ser les proves cientifiques.
Crec que aquesta Associació vol conscienciar a tothom del que va provocar aquella guerra i que en el futur no es cometin els mateixos errors, a més de seguir lluitant perquè ningú ho oblidi.
Marti Codina 4t C
La xerrada del divendres passat, que ens varen fer en Llibert i en Tomàs,membres de l'Amical Mauthausen sobre el camp de concentració, em va fer pensar molt amb totes les families que tenien un familiar allà, com ells dos lo que varen arribar a patir, al pansar si el seu pare era mort o no.
ResponEliminaÉs digne d'escoltar com dues persones afectades directament per les desgràcies que van passar els seus familiars son capaces de transmetre el missatge tal i com ho van fer ells a nosaltres.
Quan explicaven les desgràcies i anecdotes vaig recordar el llibre El nen del pijama de ratlles que vaig llegir i que també em va fer pensar molt....
El vídeo que ens van passar va ser molt impactant. Les condicions de vida inhumanes, nefastes...les imatges de les càmeres de gas, els morts, els patiments...no hi ha paraules per descriure una situació semblant.
Eduard Alivia Collell 4tC
La xerrada que ens van venir a fer el senyor Llibert i el senyor Tomàs de l'Associació Amical Mathaussen va ser molt interessant però a la hora molt dura i trista. Penso que aquests fets no s'haurien de tornar a repetir mai més i que s'hauria de concienciar a tothom amb xerrades com aquesta.
ResponEliminaEls dos senyors ens van explicar molt obertament com havien anat a parar els seus pares al camp d'extermini de Mathaussen, com vivien ells en aquells temps i quina informació rebien dels seus pares. Crec que ho devien haver passat molt malament ja que quasi no van ni conèxer als seus pares per culpa del nazisme i el feixisme, dues etapes que no s'haurien de tornar a repetir mai, perquè van comportar molts morts per cap mena de motiu, i fins i tot va morir gent per la diversió d'alguns.
una anècdota que m'ha semblat molt interessant però a la vegada molt trista, és que un dia un home se li van xafar les seves ulleres, i els hi va portar a un perquè els hi arreglés, mentre ell tenia les ulleres arreglant-se, va aparèixer un dia un ben aventurat i va dir que tots els que portéssin ulleres que es poséssin en fila perquè anàven a ser matats, però aquell dia el que se li havien xafat les ulleres no en portava i es va salvar de que el matéssin.
El video que ens van passar em va semblar molt ben fet i molt ben explicat, pero alhora molt dur de veure, ja que es veia ón estava tancada tota aquella gent, com vivien, com éren forçats a treballar a cambi de misèria, i com éren exterminats.
És una xerrada molt interessant però a la vef¡gada molt dura però la recomano a tothom, perquè tothom hauria de saber què va passar perquè no es torni a repetir mai més.
Nil López i Vilalta
4tA
En primer lloc agrair als Srs. Tomàs i Llibert per haver dedicat una part del seu temps a explicar-nos la seva experiència i coneixement sobre els camps de concentració i/o extermini.
ResponEliminaLa xerrada i les anècdotes que ens van explicar van ser molt interessants. El vídeo que ens van passar a l’inici tot i ser molt colpidor ens va mostrar amb total realitat com era un camp d’extermini.
Tots els fets que van passar durant el comandament nacional-socialista a Alemanya i la Segona Guerra Mundial als camps de concentració són horribles. Les tortures i humiliacions que van haver de patir aquella gent eren inhumanes, moltes van morir allà, però les que van poder sobreviure, van haver de conviure amb el record tota la seva vida.
El nazisme és un tema que tots coneixíem, però potser no de tan a prop. Crec que molts de nosaltres no ens fèiem la idea de tot el mal real que van arribar a fer i com eren capaços d’estar-ne orgullosos. Després de la xerrada penso que ens haurà quedat a tots ben clar que no és un tema qualsevol i que la paraula nazi no és un terme per fer servir en va.
Albert Corominola i Lladó
Ha set una xerrada que es va de el divendres passat sobre el camp de concentració amical mathausen molt interessant i molt emocionant també ja que ells ens ho explicant de manera com ho han viscut. El vídeo que ens van passar a d’introducció es molt emocionant i molt dur, amb ells es podia reflexionar i veure que aquella ‘’gent’’ no nomes va fer mal els detinguts al camp si no que va fer mal a totes les seves famílies i això es molt dur. Les Anècdotes que ens van explicar també son molt dures i molt tristes. Es molt dur esta i saber que en algun moment o altre has de morir sense haver fet res i deixar tot el mon a darrera.
ResponEliminaCom he dit es una xerrada molt interessant espero que es pugui repetir per els cursos vinents per que tothom pugui saber el que va passar i reflexionar tal i com hem fet nosaltres. I moltes gracies en Llibert i en Tomàs.
Basma El Amen.
Una xerrada molt interessant però sobretot d'aquelles que et toquen el cor perquè veus el mal que van arribar a fer tots els nazis a les famílies i a tota la gent que vivia al camp.
ResponEliminaJo personalment vaig sortir d'allà una mica tocada ja que no sabia gaire en aquest tema i ara veig tot el problema que va ser. Sobretot per en Llibert i en Tomàs ja que varen haver de créixer sense un pare al seu costat i això quan vas creixent ho acabes trobant a faltar tots els moments amb un pare.
Crec que va ser una bona xerrada ja que ara estem completament informats sobre el tema i que vàrem tenir la sort de que persones tan properes en aquest tema ens ho poguessin explicar amb la claredat que ho van fer.
Cristina Plana
La xerrada que van dur a terme dos components de l'associació Amical Mathaussen, el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, ens va donar una idea del funcionament dels camps de concentració nazis, fet que va ser molt dur.
ResponEliminaVaig trobar esgarrifós tot el que els nazis feien als presoners del camp de concentració (no tots eren jueus, n'hi havia de moltes nacionalitats, com per exemple els pares del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, que eren espanyols).
Van humiliar la comunitat jueva i li van faltar el respecte d'una manera escandalosa. No puc entendre l'odi que tenien aquella gent envers a tota persona que no tingués les mateixes ideologies que ell.
Sens dubte és una etapa històrica que malauradament la recordaran moltes generacions futures per les accions inhumanes que duia a terme el nazisme.
Finalment, vull agrair al Sr. Llibert i al Sr. Tomàs el fet de compartir les seves experiències amb tots nosaltres.
La xerrada va ser realitzada pel Sr Tomàs i Llibert, els pares dels quals van ser enviats al camp de concentració nazi de Mauthausen. La conferència va ser molt interessant tot i que tots vam acabar molt xocats de la quantitat d'atrocitats que van arribar a cometre els alemanys per exterminar la raça jueva, és clar que no només hi havia jueus també hi havia arribat a haver catalans, i és que un cop van començar a funcionar els camps d'extermini no paraven, hi havia milers de morts al dia ja sigui per fam, feblesa, tortura, càmera de gas i milers més de morts terribles.
ResponEliminaAquest fet s'hauria de recordar durant molts segles a tot el món, va passar un cop i va causar milers de morts, no podem permetre que aquest fet torni a passar.
Tot va començar amb un sol home, Adolf Hitler, estava al costat del mal, si hagués estat al costat del bé qui sap si en comptes de camps d'extermini hauria pogut crear altres coses positives.
Moltes gràcies al Sr. Lliber i el Sr. Tomàs per la seva xerrada.
David Bofias
Sobre la xerrada que ens van venir a fer els de l’associació d’Amical Mauthausen va ser molt més xocant del que jo mateix m’esperava, ja que ja sabia que parlarien d’una situació molt dura, que es parlaria de morts, fam, crueltat i racisme. Però al veure el vídeo va ser molt radical: ens van fer veure les coses tal com eren, no van tallar-se ni un pèl, perquè ens van ensenyar tot el que tenien dels camps de concentració nazis, les cambres de gas, habitacions gegants per tots però amb llits de fusta incomodíssims, el lloc on els concentrats treballaven, i el més impactant, la cambra crematòria, on podies veure cossos amuntegats i tirats per allà com si fossin joguines. Van explicar moltes anècdotes de la vida dels presoners, i amb molts detalls. També explicaven el seu cas en particular, però ells mai havien estat allà, però els seus pares sí. També penso que l’Estat espanyol hauria de reconèixer als damnificats dels camps de concentració i donar-los una indemnització. Perquè no em puc creure que els polítics girin l’esquena a ciutadans del seu país que han sofert tant durant tots aquells anys.
ResponEliminaIlias Amarani 4tA
Principalment un cop vaig ser a la sala d'audiovisuals pensava que seria una xerrada normal, però quan va acabar vaig pensar, com podia haver-hi gent tant dolenta en el passat? Perquè ho feien morien innocents que no tenien res a veure en la guerra i diferents tortures massa dures. Vull agrair al Sr Tomàs i al Sr Llibert, els seus pares van ser deportats a Mauthausen. La xerrada va constar de dos parts primer una introducció per explicar-nos una mica com vivien ells, més tard un video on veiem com era aquell camp de concentració, que feien com es comportaven. Sincerament després d’aquell video vaig sentir bastanta angoixa ja que pensava: Que passaria si es repetís això? Després va venir la part de preguntes els Senyors ho explicaven tot sense cap por ni res això em va encantar ja que per fi vaig poder entendre la cosa primordial, sa de saber la història per no repetir els mateixos errors. A si i a la vegada els nostres governants que no volen declarar-se culpables de les morts a Mauthausen. S’ha de seguir lluitant.
ResponEliminaRealment ha estat una xerrada molt interessant i profitosa. Per molt que estudiem la teoria dels camps de concentració i els comportaments nazis no ens adonarem realment del que va passar com vam veure amb la xerrada.
ResponEliminaEl Sr. Llibert i el Sr. Tomàs són fills de reclutats al camp nazis de concentració i exterminació de Mathaussen. Els seus pares hi van morir, però ens van explicar les atrocitats que s'hi patien com si les haguessin viscut ells. Ens van explicar les males condicions de vida, la gana que patien, la crueltat dels de la SS que podien arribar a exercir, com d'inhumanes podien arribar a ser algunes persones. A més, ens van ensenyar un vídeo, realment explícit i impactant. Mostrava imatges de com hi vivien i com hi morien, personalment no vaig poder mirar bona part de les imatges. Realment vam poder veure el patiment d'aquelles persones, com no ens havíem parat a imaginar mai. També ens van explicar les conseqüències que van tenir, fins hi tot les persones que en van sortir vives. I, és que, a vegades, fins hi tot em pregunto si hagués set prou valenta com per sortir-ne viva i continuar endavant. Després del tot el que havien vist i viscut aquelles persones, es necessitava molta força moral per poder avançar amb les seves vides.
Com sempre ens diuen "estudiem història per no repetir els mateixos erros", i és el que cal fer. No podem permetre que torni a passar una cosa així, però malauradament, no ho veiem però està passant. Ara el que toca és lluitar per aconseguir que les persones que estan patint horrors així puguin tornar a ser lliures, hem de lluitar per acabar amb els feixisme i el nazisme que queda entre nosaltres, per no permetre que ens tornin a torturar d'aquesta manera.
Finalment vull agrair al Sr. Llibert, al Sr. Tomàs i a l'Amical Mathaussen per venir-nos a fer aquesta xerrada. No deu se fàcil per ells explicar tot el sofriment i és d’agrair que estiguessin oberts a totes les preguntes i a explicar-nos tot el sofriment que es va patir.
Ivet Aligué Coma
Primer de tot vull donar les gràcies al senyor Llibert i al senyor Tomàs per haver-nos fet aquesta xerrada. Pensava que seria una xerrada bastant avorrida, però en vaig sortir molt impactat i pensant el perquè de tot això, de perquè hi ha gent tan dolenta. Sabia que ens parlarien sobre una situació molt dolenta, però mai m'havia imaginat que era així. Jo si sabés que el meu pare hagués molt d'aquesta manera, no sabria que pensar, estaria destrossat per dintre, però per coses com aquestes hem de seguir endavant i lluitar per els nostres drets, que tan costen d'aconseguir. Com sempre diem, dels errors s'aprenen, i espero que en aquest cas sigui així. El vídeo va ser molt impactant, experiments amb les persones, caps tallats, gent que portava quasi bé un més sense menjar... També, em va fer ràbia quan el senyor Llibert estava xerrant sobre el seu pare i dos alumnes es van ficar a riure. S'ha de seguir endavant.
ResponEliminaKarim Azhari - 4tC
Aquesta xerrada a set molt important fer-la, ja que hi hagués una època així com la dels nazis sa de donar a conèixer i no fer el mateix error. Ja sabia que els nazis eren molt agressius però quan van començar a parlar i veure el vídeo no era el mateix en el que hem vaig imaginar. Per una banda sort que ja a mort Hitler però mala sort queda gent neonazi però com diuen “Mala hierba nunca muere” Dit això afegiria que hem va fer molta ràbia quan Llibert explicava el seu para i dons individus se’n riuen d’ell davant d’ell, jo no els vaig sentir però hem va fer ràbia quan m’ho va dir el professor de Socials.
ResponEliminaMoha Bangarda 4tC
Primer de tot vull donar les gràcies am en Tomás i en Llibert, per l'explicació que van venir a fer divendres sobre Amical de Mauthausen, ja que han de ser molt valents per poder explicar tot lo succeït, ja que ells i tenien els seus pares allà. Sincerament es una situació molt difícil el fet d’haver-te de separar de la teva família, i més quan tu ets petit, ja que necessites el suport dels pares. Amical Mauthausen era un grup de camps de concentració nazis, que aproximadament van morir uns 9 millons de persones, i només 80.000 persones van sobreviure.
ResponEliminaDesprés de veure les imatges i el sentiment que varen transmetre a l’hora d’explicar com ells van viure tot aquest tema, a molts de nosaltres ens van posar la pell de gallina, ja que cap de nosaltres ens imaginavem que hages set tant dur.
Trobo que la gent no té la concideració necessària respecte aquest fet històric i ho trobo molt malament, perquè el que han petit aquesta gent, malgrat les persones que van sobreviure, van ser uns traumes tan i tan grans que els han marcat per tota la vida i per la gent del seu voltant.
Laura Barcons 4rt C
Moltes gràcies per la xerrada que vam poder presenciar. Va ser molt important per a nosaltres ja que vam poder entendre i aprendre de manera diferent. I és veritat que no és igual la manera d'explicar un fet una persona que l'ha viscut i una persona que no... Va ser molt impactant les imatges que ens van ensenyar i amb el sentiment que ens explicaven les coses... Penso que el sr. Llibert i el sr. Tomàs han de tenir una gran força per a poder parlar d'aquest tema que els ha afectat. Per últim , moltes gracies de nou.
ResponEliminaLaia Vargas Casals 4rt B