L'internet de les coses podria canviar el nostre model econòmic i marcar l'inici d'una nova era.
Tothom en parla: bancs, multinacionals, el Fòrum de Davos, el Mobile World Congress... La Unió Europea ha creat un clúster i milers d'executius estan peregrinant, des del 2013, de congrés en congrés per seguir qualsevol novetat de l'internet de les coses. Per què tant d'interès? Doncs perquè el pastís a repartir podria tenir dimensions considerables.
 |
| Les coses transmetran informació. |
L'internet de les coses acapara àmbits tan diversos com la salut, els vehicles, les llars, les fàbriques o els edificis. De moment, tot són previsions, però, si es compleixen, podríem estar davant d'una nova era i un nou model econòmic.
A banda del negoci que hi ha en les aplicacions, els mòbils o els electrodomèstics intel·ligents, la indústria podria viure un canvi comparable a l'aparició de la màquina de vapor. Pràcticament tot tindrà sensors i avisarà d'avaries o de falta de subministrament d'una manera automatitzada. Això farà que les decisions es prenguin més ràpidament i que hi hagi menys errors i, per tant, augmentarà la productivitat.
L'impacte en l'economia mundial podria arribar a xifres astronòmiques. La consultoria Accenture ha calculat quant: ni més ni menys que 12 bilions d'euros el 2030, l'equivalent a 12 vegades el producte interior brut espanyol.
 |
| Es produirà un nou model econòmic? REUTERS |
Estar ben preparat per agafar aquesta onada serà decisiu. Però aquest tren es podria tornar a escapar als països del sud d'Europa. L'informe d'Accenture alerta que Espanya està entre els països que tenen pitjors "ecosistemes" per al desenvolupament de l'internet de les coses. Al darrere hi ha el Brasil, Itàlia o l'Índia, en vermell al mapa. Entre els països que tenen més bona puntuació en aquest rànquing hi ha els Estats Units, Suïssa i Finlàndia, amb color groguenc. Alemanya, que és al mig de la classificació, s'ha posat les piles i ha creat elprograma Industria 4.0 per millorar la seva posició estratègica.
Els principals problemes són unes infraestructures limitades i l'escàs suport financer i logístic de fundacions i institucions públiques per estendre aquesta tecnologia.
A Catalunya, la situació no és gaire diferent. "El mercat que ha d'estirar l'internet de les coses és el residencial, però necessitem unes llars habilitades per poder portar la connectivitat", afirma Enrique Santiago, responsable d'Empreses a Catalunya de Telefónica. Des del punt de vista de les empreses, Santiago considera que cal més "interactuació i infraestructures que permetin compartir recursos, ser més eficients i potenciar les Smart Cities i les Smart Regions". A nivell tècnic, falta que els fabricants de planxes, rentadores o aixetes vegin els avantatges d'incorporar sensors als seus productes, una qüestió que Xavier Pi, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, atribueix a una "falta de maduresa".
 |
| Neveres intel·ligents ja existeixen? Et diuen què falta a la nevera i et fan la compra on-line. |
Ens queda molt camí per recórrer, però un tram ja l'hem fet. Hi ha nombroses empreses abocades a l'internet de les coses. "El nivell de start-ups que tenim treballant sobre aquestes iniciatives no pot fracassar", afirma optimista Enrique Santiago.
Enginyers, programadors i dissenyadors són els encarregats d'apuntalar aquest teixit de start-ups. Catalunya no pot competir amb grans fabricants de xips com la Xina, però sí que té molt a dir en la creació de nous usos per a aquests xips. "Tenim actors que estan en aquesta primera línia tecnològica i a un nivell molt alt", assegura Xavier Pi, que es mostra esperançat amb el que vindrà. "Tenim bons ingredients i podrem cuinar bé el futur de l'internet de les coses".
Carla Pedret
www.ccma.cat/324
[Consulta: 9 de març de 2015]
Vegeu vídeo a la notícia completa:
http://www.ccma.cat/324/internet-de-les-coses-el-retorn-a-la-prosperitat-economica/noticia/2646879/#
Vegeu una altra notícia al respecte:
Informació del clúster que s'ha creat a nivell internacional per fer-ne recerca:
Programa Indústria 4.0 a Alemanya:
QUÈ EN PENSEM?
- Per què creieu que l'Internet de les coses pot provocar un canvi en el sistema capitalista actual?
- Com us imagineu el món al 2050? Quins invents hi seran presents? Com serà el nostre dia a dia?
- Penseu que el millor sistema econòmic encara s'ha d'inventar? Per què?
- Què hi veieu de positiu al sistema capitalista? I de negatiu?
- Què hi veieu de positiu al sistema comunista? I de negatiu?
- Per reflexionar dos vídeos compartits per una alumna de 4t:
El món al 2015 creiem que estarà molt informativitzat, no hi haurà cap objecte sense intel.ligengia pròpia. Creiem que potser serà perjudicial per a l'ésser humà.
ResponEliminaSergi Cuní
Albert Corominola
4t A
El món al 2015 no crec que canvi molt del que és actualment, si que haurem avançat tecnològicament algú, però si actualment no podem n'hi evitar que hi hagi gent que passa fam, etc, com se suposa que seguirem creixent?, s'hi fins i tot sorgeixen conflictes a través d'un xat, no crec que sigui molt bona influència per l'ésser humà l'existència de tanta tecnologia, a més a més, ja s'està perdent la parla, ara amb un missatge ja ens ho diem tot, i això tampoc ho trobo bé, sempre és millor anar de cara i parlar-ne de les coses. Actualment, ja està influint prou l’avenç que em fet, ja que, anem o anem sempre ens enduem el mòbil o altres, i això en alguna cosa o altra ens perjudicarà. Deixo aquí algunes notícies sobre el que ens perjudica alguns aparells tecnològics que ja existeixen.
ResponEliminahttp://www.periodismo.com/2015/03/09/millones-de-jovenes-podrian-perder-la-audicion-por-usar-mal-los-auriculares/
http://www.guioteca.com/amor/impactante-estudio-como-uso-de-whatsapp-afecta-relaciones-de-pareja/
Andrea Alcalà 4tC
Personalment, tinc dues hipòtesis per l’any 2050. O bé, tot es torna molt tecnològic, és a dir, que gairebé nosaltres no farem res pel nostre compte, sempre hi haurà alguna màquina que d’alguna manera intervindrà i això és bastant perjudicial perquè arribarà el dia en que per algun motiu no tindrem accés a les màquines i ens quedarem en blanc perquè no podrem fer gaires coses encara que si tot va bé i seguim tenint accés a les màquines no hi haurà gaires problemes sense tenir en compte el sedentarisme i l’egoisme que crec que hi haurà i com que és nat en l’ésser humà acabarà augmentant. L’altre seria que potser de tant sedentarisme, egoisme i de tant pensar en “tot està inventat” la gent acabi per avorrir-se l’any 2050 i això comporti a unes certes conseqüències.
ResponEliminaCrec que de tanta tecnologia, xarxes socials i com van alguns joves avui en dia acabarem per no saber com dirigir-nos a alguna persona cara a cara o fer coses pel nostre compte.
Penso que un sistema comunista seria ideal per la societat i el món en general, però trobo que és gairebé impossible aconseguir-ho al 100% ja que els humans som egoistes per naturalesa. Com tot, hi ha coses negatives, jo personalment trobo que en un sistema comunista hi podria haver un gran error. El gran error podria ésser que la gent s'acomodes ja que tot és de tots i no "lluités" (de la bona manera) per aconseguir el que aspira i el que vol.
ResponEliminaTot i així trobo que tots ens tindríem que esforçar més per no ser tant possessius, i compartir-ho amb els altres. Si això es realitzés, aquest petit fet us asseguro que canviaria molt aquesta societat.
Anna Rifà i Arumí
4t ESO A
El 2050 en la meva opinió crec que no haurà canviat gaire de la vida que portem ara. Aniran inventant noves coses que no seran necessàries per viure , com per exemple mòbils amb ologrames o altres coses i en canvi hi hauran altres coses necessàries que no faran res com per exemple la fam al món.
ResponEliminaMarc Expósito