xf

dimecres, 16 d’octubre del 2013

LA SETMANA DELS PREMIS NOBEL 2013

Benvolguts/des,

La passada setmana es van atorgar els premis Nobel d'enguany. Els guardonats van ser:


Premi Nobel 2013 de Medicina i fisiologia: els nord-americans James E. Rothman y Randy W. Schekman i l'alemany Thomas C. Südhof ( per les seves investigacions en el transport de les cèl·lules).

Premi Nobel 2013 de Física: François Englert i Peter Higgs (El bosó de Higgs, partícula elemental proposada pel model estàndard de la física de partícules.).

Premi Nobel 2013 de Química:  Martin Karplus,  Michael Levitt  i Arieh Warshel ( desenvolupament de models multiescala per a descriure sistemes químics complexos).

Premi Nobel 2013 de la Pau: Organització per a la prohibició de les armes químiques
.
Premi Nobel 2013 de Literatura: Alice Ann Munro (considerada una de les mestres en relats breus en llengua anglesa)

Premi Nobel 2013 d'Economia: els nord-americans Eugene F. Fama, Lars Peter Hansen i Robert J. Shiller (per les seves "anàlisis empíriques dels preus dels actius" com accions, bons sobirans i béns immobiliaris).

Vegem algunes curiositats d'aquests premis Nobel...


[...] La pàgina web del comitè Nobel és un gran recull de curiositats i estadístiques sobre els guanyadors. Allà pots trobar que la persona més jove que l’ha guanyat va ser enWilliam Lawrence Bragg, que va guanyar el de Física l’any 1915 a la tendra edat de 25 anys. Havia descobert com estudiar els cristalls fent servir la difracció dels raigs X, de manera que se’l mereixia sobradament. A l’altre banda, el més iaio va ser en Leonid Hurwicz, que va guanyar el d’economia amb 90 anys ben fets.

Però quan m’he divertit més (o no) ha sigut amb les estadístiques dels països que tenen algun Nobel. Com és d’esperar, qui en té més són els Estats Units, seguits per Gran Bretanya, Alemanya, França, Suècia i Japó. Si ens fixem només en els de medicina, ja notem per quin motiu, haver nascut segons on pot resultar depriment. Mentre que la Universitat de Cambridge en té més de setanta! Espanya, en total en té únicament dos. Un és el gran Ramon y Cajal, guanyat el 1906 (fa més d’un segle). L’altre no hauria de comptar, i de fet moltes vegades no el conten ja que va ser el guanyat per Severo Ochoa, treballant als Estats Units, amb diners dels Estats Units i nacionalitzat als Estats Units, de manera que el premi Nobel és dels Estats Units.

Ramon y Cajal, premi Nobel de Medicina 1907.
Un únic premi Nobel de medicina en 120 anys. Cap de física, cap de química, cap d’economia. Només els de literatura salven la cara a un país que es caracteritza per un històric menyspreu al coneixement. I el més inquietant és que als qui manen no sembla que els inquieti gens ni mica. Fins i tot pot semblar que els tranquil·litza. Una societat amb no massa cultura científica es fa menys preguntes i accepta més fàcilment veritats dubtoses, afirmacions poc sòlides i arguments inconsistents.


Mirar la llista d’on van néixer els guanyadors també indica com canvien els països, com les fronteres es fan i es desfan. De fet, és un recordatori de com d’agitat ha sigut políticament el segle XX i de fins a quin punt el mapa d’Europa s’ha modificat. N’hi ha un grapat que han d’especificar quin és el país en l’actualitat. Per exemple, Marie Curie va guanyar el premi Nobel, però no per Polònia sinó per l’Imperi Rus. El mateix que els va passar a un parell de finlandesos. Hi ha uns quants premis guanyats per l’imperi austrohongarès i que ara son Txecs, croats, bosnians, hongaresos o austríacs. Bavària (ara Alemanya) en va guanyar un, igual que la Toscana, que ara conta com Itàlia. I algun que ara consta com República de Macedònia, originàriament estava adjudicat a l’Imperi Otomà.

I mira per on, Escòcia en té uns quants contats a part dels de Gran Bretanya.

Tot plegat em fa veure més clar un dels motius que m’agraden més de la ciència. Posarem banderes, farem estadístiques de països, uns se n’aprofitaran i en trauran molt profit i altres s’ho miraran amb enveja… Però el coneixement al final és de tota la humanitat.

Daniel Closa
www.ara.cat
[Consulta: 15 d'octubre de 2013]

Reflexionem i investiguem:

- Per què es diuen premis Nobel?
- A quin país es lliuren els premis?
- Per què creus que Espanya no ha aconseguit tants premis Nobel?
- Com és que hi ha només aquestes disciplines?
- Quina importància té la ciència en el món actual?
- Quins van ser els orígens de la ciència moderna?
- Esmenta alguns guardonats dels premis Nobel que coneguis o n'hagis sentit a parlar?
- Creus que és important incentivar el coneixement a través de premis que van acompanyats, a part de la reputació mundial, d'una gran quantitat de diners?
- Qui va ser Ramon y Cajal?
...

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Premis Nobel: condecoracions concedides anualment a persones o entitats que han realitzat grans descobriments l’any anterior. Recompensa l’aportació d’un gran benefici a la humanitat o contribució notable en la societat. Cada premiat rep una medalla d'or, un diploma i una important suma de diners.

    -Els premis Nobel reben aquest nom degut a que van ser creats per Alfred Nobel, un industrial suec invento de la dinamita. El va escriure en el seu testament que volia que la seva fortuna acumulada s’utilitzés pels premis. És probable que es sentís culpable d’haver-se enriquit a través de la dinamita; o simplement volia fer transcendent el seu nom.

    -La primera cerimònia dels Nobel tingué lloc el 1901; els premis sempre són finançats per un fons de la família Nobel. Des d’aleshores, l’entrega de premis s’organitza el 10 de desembre (dia en què mort Alfred) i es concedeixen anualment a Estocolm, capital de Suècia, excepte el Premi de la Pau, entregat a Oslo, Noruega.

    -Des del meu punt de vista, els possibles motius per la manca de premis Nobel espanyols són la disminució de productivitat científica i la progressiva fuga de cervells amb la manca de serveis. Els premis Nobel científics cobreixen la Medicina, Física, Química i Economia, i són l'indicador d'excel•lència científica més valorat (Espanya només 1).
    Donada la situació actual, el més probable és que Espanya segueixi sense obtenir Nobels en les properes dècades. Només una política reformista i eficient serà capaç de resoldre el problema.

    -Les disciplines reconegudes pels premis Nobel són: Literatura, Química, Física, Fisiologia o Medicina, Pau i Economia. Des de que es van organitzar per primer cop només s’han premiat les categories que Alfred deixà escrites en el seu testament, creient que eren les més importants per a l’home. L’única afegida fou l’economia per iniciativa del Banc Suec.

    -En el món actual, la ciència és rellevant i imprescindible dins la nostra societat, molt avançada. Ens permet comunicar-nos de manera ràpida i eficient, i tots els aparells usats diàriament hi tenen relació. Tot i així, el gran desenvolupament científic i tecnològic sovint pot originar conflictes entre societats i creences; a més, a molts científics els manca ètica i moral.

    -Els orígens de la ciència moderna es remunten als s. XVI i XVII, amb l’inici de la revolució científica, gràcies a les aportacions de:
    •Galileo Galilei: estableix que el coneixement es basa en l’observació; estudia els moviments i trajectòries dels astres, i crea la concepció heliocèntrica del Sistema Solar.
    •Johannes Kepler: introdueix les matemàtiques com a fonament de l’explicació científica; els seus estudis engloben els moviments i òrbites celestes.
    •Francis Bacon: estableix els fonaments dels principis científics: raó, observació i comprensió; difon la idea de l’home dominant la natura; generalitza prejudicis i idees errònies en ciència.
    -Alguns personatges guardonats pels Premis Nobel són: Martin Luther King (Pau), l’any 1964 per l’actuació en contra de la discriminació racial amb mitjans pacífics; Albert Einstein (Física), el 1921, per la llei de l’efecte fotoelèctric i la teoria de la relativitat; al 1945, Alexander Fleming (Medicina) pel descobriment de la penicil•lina i els seus efectes curatius...

    -Jo penso que promoure el coneixement a través de premis, diners i reputació mundial és un fet beneficiós i necessari, ja que respon al treball de quasi tota una vida dedicada al futur benefici de la societat. Permet que la població s’interessi pels descobriments i avenços més importants, i els inventors són reconeguts i recompensats merescudament per la seva feina.
    Ara bé, ha de ser complicat decidir a qui rep cada premi, i és molt injust que en ocasions hi influeixi extraoficialment la intervenció de tercers.

    -Santiago Ramon i Cajal fou un metge espanyol que va estudiar i descobrir molts processos i mecanismes de les cèl•lules nervioses, creant la “Doctrina de la neurona”. Va guanyar el premi Nobel de Medicina o Fisiologia, el 1906, pels seus grans progressos en el sistema nerviós.

    ResponElimina