El rastre (pre)històric del carnestoltes és una d’aquelles coses que es perd en la nit dels temps. Pel mitòleg Claude Gaignebet, de fet, es tracta d’una autèntica religió, antiquíssima, que s’inscriu en el calendari popular més remot, que divideix l’any en períodes de quaranta dies (una llunació i mitja). El 2 de febrer començaria un d’aquests cicles (transformat a posteriori en l’Imbolc celta, les saturnals romanes o la Candelera cristiana). La data és significativa perquè, segons si queia en lluna nova o plena, es considerava que l’hivern s’acabava o no.
La confirmació d’aquest final es basava en l’observació del son hivernal dels óssos, i era vista així: l’animal es desperta el 2 de febrer, i si no hi ha lluna, surt de la cova, fent un gran pet i alliberant les ànimes dels morts. És per això que moltes de les disfresses d’ós encara avui són part integrant d’alguns carnestoltes pirinencs. I també el fet d’ennegrir-se el rostre, tot evitant que l’animal confongués alguna cara amb la lluna plena. Cal que l’ós ho trobi tot fosc en sortir de la cova perquè, si no, l’hivern durarà quaranta dies més.
El món al revés
Grecs i romans gaudien així mateix d’un gran nombre de celebracions amb elements carnestoltescs: les festes dionisíaques, les Lupercals, les Matronals... Hom ha apuntat que el martiri de Jesús s’emmarca en aquest ambient burlesc quasi constant: els soldats romans el despullen i el disfressen amb un mantó porpra, li entaforen una corona d’espines i li fan reverències. Posteriorment, a l’edat mitjana, es manté aquest llarg calendari festiu i persisteixen uns elements semblants: s’exalten els bojos, tarats... en definitiva, els dèbils, i es fa apologia de tot allò oposat a l’espiritualitat: excrements, sexe, digestions i combustions corporals diverses.
ESPECIAL: si voleu informar-vos sobre els millors Carnavals de Catalunya (Torelló, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Centelles, ...) Cliqueu a l'enllaç: http://www.descobrir.cat/ca/carnestoltes.php (clicar)
Roger Costa
www.sapiens.cat
[Consulta: 4 de febrer de 2013]
Xevi, he buscat unes quantes curiositats sobre el carnaval, espero que les trobis interessants i curioses:
ResponElimina1. les paraules Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen
La paraula "Carnestoltes" ve del llatí "Carns toldrem",amb el significcat de "privació de carn" Carnestoltes fa referència al temps de Quaresma, en el que no es pot menjar carn.
Per altra banda la paraula "Carnaval" té dos orígens. Un ve de "Carnis avalis", que vol dir "carns privades" que es refereix a la Quaresma, Per l'altre, ve de "Carrus navalis". Aquesta paraula fa referència a un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per la ciutat. El carro i el vaixell representaven el cos humà, els cavalls, la força; i les regnes, la intel•ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l'home era lliure i podia fer el que volgues.
2. el Carnaval és una festa mòbil
El Carnaval, com la Quaresma o Setmana Santa, cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari solar que és el que utilitzem diàriament . Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.
3. Per Carnaval es solia cuinar l'olla dels pobres
L'olla dels pobres era un menjar format per carn de porc que es donava a la gent pobre que vivia en la misèria. Així s'intentava ajudar les persones pobres a suportar el llarg període d'abstinència que venia després del Carnaval, la Quaresma.
4. el costum de disfressar-se ve de la prehistòria
Durant el paleolític i en el neolític, un dels costums de les tribus de caçadors era vestir-se en els seus rituals amb pells d'animals. Amb el temps, el Carnaval ha sofert la influència de moltes civilitzacions, i cada cultura ha aportat els seus propis costums.
5. el Carnaval genera coses curioses
Per exemple, les "chirigotas" de Cádiz o les "murgas", que són divertits grups musicals que utilitzen la sàtira i el doble sentit per crear situacions divertides i burlesques, però sense mala intenció.
LAIA FERNÁNDEZ BARRAQUETA