És ben bé que hem començat aquest nou any amb grans exemples de gent, que realitzant petites coses, pot canviar la nostra manera d'afrontar els reptes que ens vindran en un futur.
Avui us presentem tres notícies o vídeos que per alguns poden ser una línia a seguir, potser per altres no, però així és la vida no? Si tothom pensés el mateix seria molt avorrit oi?
1- El primer en vam parlar a classe, és una noia de 25 anys que té una estranya malaltia; anomenada "la dona més lletja del món" fa uns anys, actualment realitza xerrades per motivar a la gent. Quina paradoxa no?
http://www.upsocl.com/inspiracion/la-llamaron-la-mujer-mas-fea-del-mundo-su-reflexion-sobre-eso-es-asombrosa/#
| Lizzie Velasquez. |
2- El segon és una notícia relacionada amb els sentits; un home que no pot veure els colors, però sí escoltar-los... No us el perdeu!
http://www.elmundo.es/baleares/2014/01/16/52d7e07e268e3e075a8b4580.html
 |
| Neil Harbisson. |
3- Pels amants de la ciència i, especialment, a favor de la protecció dels animals, no us podeu perdre el discurs de Philip Wollen de fa un any. Amb la frase "Els animals haurien d'estar fora el menú" ja us en podeu fer una idea.
http://www.youtube.com/watch?v=UqzF4K4eFeQ&app=desktop
 |
| Philip Wollen, filantrop australià. |
- Què en penseu de l'assetjament a les escoles i entre els adolescents?
- Quina conclusió traieu de la xerrada de la noia de 25 anys?
- Us imagineu un món sense colors?
- Què en penseu de la música? Creieu que a les escoles s'haurien de fer més hores d'aquesta assignatura?
- A la notícia parla del crowfunding, què és? Creieu que és útil en aquests moments?
- Quins altres avenços tecnològics han ajudat a que la gent amb discapacitats pugui viure una millor vida?
- Què en penseu de la frase "Els animals haurien d'estar fora el menú" després d'escoltar l'speaker Philip Wollen?
- Creus que s'hauria de protegir més i millor la vida animal?
...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEts tu el que tries qui ets i com ets.
ResponEliminaPersonalment penso que el que ha fet aquesta noia es un exemple de superació, el qual poques persones s’atrevirien a fer i buscarien altres recursos més fàcils sense n’hi plantejar-s’ho, jo l’admiro!
Penso que l’assetjament escolar és una solució per aquells que es senten inferiors els altres, i l’únic que aconsegueixes és fer senti malament a l’altre. La meva opinió és que tots aquells que discriminen a l’altre per tenir algun aspecte diferent en el seu cos, en el seu caràcter...són els que de veritat no valoren la seva vida.
Aquesta noia es un exemple per totes aquelles persones que es senten inferiors a la resta. No i ha ningú diferent, tots som iguals. Naixem i morim igual. El que de veritat ens fa diferents és com volem ser nosaltres. Nosaltres triem com som i qui som, i no els altres. Aquesta noia és una persona admirar en tots els aspectes. De petita li van dir que era la noia més lletja del món, ara a aconseguit tots els objectius que s’havia proposat i això es lo important. No per ser més alt seràs millor, o per treure més bones notes de mates seràs millor, com ha dit ella en tot i ha avantatges i inconvenients, i si no els trobes és perquè no vols. No tinc paraules per descriureu, és increïble.
Ha de ser molt difícil no poder veure el color del cel, el mar, la terra... No m’imagino un món sense colors i veureu tot en blanc i negre. Però penso que aquest noi ha lluitat per aconseguir millorar el que no podia borar i això és lo important.
Penso que la música és molt interessant en molts d’aquest aspectes i que té molts avantatges. Personalment penso que estaria bé fer-ne més hores però donant un altre sentit a l’assignatura.
Bruna Maneja Juvanteny
4t d'ESO A
Assetjament entre les escoles i els adolescents! Crec que això és una cosa que passa contínuament. Criticar, riure-se'n d'una persona per qualsevol motiu, per malalties... Com per exemple Lizzie Velazquez, neix amb una malaltia del qual molta gent se n'ha rigut d'ella en xarxes socials... però tot i això ella ha seguit en davant i fins i tot ha donat diferents xarrades.
ResponEliminaCrec que això hauria de deixar de ser així encara que no ho sigui cal dir que comentaris desagradables arriben a ofendre molt a una persona i com molta gent ha arribat fer pot arribar el suïcidi. Sempre tenim por de les opinions dels demés però això no és el més important, perquè si ens importa molt i tenim algun problema pot acabar perjudicant-nos.
El que més m’ha impressionat en el vídeo han set els comentaris que ha mencionat que li deien en el vídeo que li van publicar (fes un favor el món i suïcidat) crec que aquest és un comentari massa fort si no saps ni qui és, com és, per tot el que ha passat aquesta persona... però m’ha agradat la seva resposta (dieu aquelles coses negatives que jo els i donaré la volta i l’utilitzaré com escala per arribar a la meva meta). Per part meva ha setuna persona molt valenta!
La capacitat de superació de Neil Harbisson, la veritat és que també és admirable, ja que aconsegueix superar els problemes malgrat la seva anomalia, al igual que la protagonista del primer vídeo, que també és una persona molt forta i un exemple a seguir.
ResponEliminaLa veritat és que no m'imagino un món sense colors, és a dir blanc i negre, ja que tot se'm faria i estrany, i crec que segurament al despertar-me i veureu tot negre i blanc, em transmetria negativitat. Ja que històricament, el fons de color negre en les pel·lícules és emprat en aquelles escenes, de terror, i intriga, especialment.
Per això trobo admirable, a la vegada que m' alegre, que aquest home hagi pogut percebre els colors a partir de l'oïda. Cosa que jo desconeixia totalment; havia sentit dir que els gossos veien amb blanc i negre (cosa que és totalment mentida). Però mai havia sentit a parlar d'històries de gran superació com a aquest home. De manera que també m'agradaria que algun dia, els mitjans de comunicació de grans masses difonguessin com a titulars històries com aquestes, que són les que et donen ganes de continuar per la vida apostant per la creativitat. No titulars únicament sobre corrupció, que també són importants però si els jutja de diferent manera, i la justícia no és cega entre privilegiats o no, a vegades se't poden treure les ganes de realitzar certs projectes.
Per concloure, crec que a jutjar per la informació que he llegit, la música és una assignatura que se li hauria de donar un paper més important. Ja que molta gent, no si implica massa en aquesta assignatura (entre les qual m'hi incloc jo) durant les classes didàctiques. Això sí, per donar-li més èmfasis es obvi que l'escola és la que ha de prendre decisió de si invertir més hores en l'assignatura.
Karim Hantari
4t ESO A
L'assetjament a les escoles i entre els adolescents és una de les pitjors coses que li pot passar a un adolescent. Ho veus tot molt negre i et deus sentir com si el món et caigués a sobre (i a més en aquesta edat, que tenim alts i baixos més freqüentment). La gent que assetja a algú, realment són uns covards, perquè solen anar en grup, es senten més segurs i volen cridar l'atenció. Afecta tan mental com psicològicament. Per això, hi ha hagut adolescents que s'han arribat a suïcidar. L'assetjament s'inicia des de que la víctima es sent inferior a els altres i té l'autoestima baixa. Penso que es pot superar l'assetjament, sempre i quan li expliquis a algú la teva situació (pares, amics, professors...).
ResponEliminaLizzie Velasquez, una gran persona. És un clar exemple de superació i èxit malgrat les crítiques i els obstacles que li ha posat la vida al davant. El físic d'una persona no ho és tot. La societat d'ara fomenta la bellesa física i superficial i tendeix a etiquetar negativament a tots aquells que no tinguin una bona aparença física o que no segueixen el model de bellesa determinat. No obstant això, cal ser optimista i tenir una fortalesa mental com la Lizzie. No importen les crítiques, el que importa és com ets tu realment, perquè les persones que no et coneixen de veritat no et defineixen. Cal lluitar fins que aconsegueixes el que vols. L'aparença no defineix a les persones. Les habilitats no defineixen a les persones. El que ens defineix realment són les decisions que prenem al llarg de la vida.
Em costa molt imaginar-me un món sense colors, perquè ho associo amb la tristesa i el fred. M'ho imagino com una pel·lícula en blanc i negre antiga. No podria viure sense poder veure els diferents tons de blau que caracteritzen el mar i el cel. No podria viure sense aquells raigs de llum del sol que cada matí entren per la finestra i em transmeten calidesa. No podria viure sense l'escala de verds que donen vida a la natura. Per mi un món amb colors representa la felicitat.
La música. Des del meu punt de vista, la música és aquella melodia que quan la sents et recorda un moment determinat o t'alegra el dia. Per mi la música no s'ha d'escoltar, s'ha de sentir. A mi m'agradaria que l'escola fes més hores d'aquesta assignatura, perquè trobo que és un tema molt interessant. M'agradaria tractar temes com la història de la música o grups que han canviat per sempre la música.
El crowdfunding es tracta d'un sistema de finançament en massa que consisteix en què les persones treballin cooperativament i inverteixin diners per recolzar a gent o organitzacions a través d'internet. Crec que és molt útil, perquè si hi ha gent que no disposa dels diners necessaris per realitzar un projecte, això el pot ajudar molt.
Penso que la frase "Els animals haurien d'estar fora del menú" és certa, perquè no es mereixen el patiment que els hi causen els humans, sobretot la tortura dels escorxadors. Tal com diu l'home del vídeo, la quantitat de carn que es necessita per tenir una bona dieta és 0. Tot i això, reconeixo que m'agrada molt la carn i que em costaria molt alimentar-me només de vegetals. M'agrada quan compara la carn amb les monedes de 1 o 2 cèntims, que costa més fer-les del que valen.
- L’assetjament escolar és una de les pitjors experiències que pot passar una persona. Per molt que potser els que se n’enriuen no se n’adonin del que pot provocar fer aquestes coses, la persona en qüestió ho passa molt malament. Hem d’adonar-nos que no ens podem comparar amb la gent ni ens hem d’ensorrar per no tenir el cos perfecte. Actualment hi ha prototips molt dolents del cos ideal i la talla ideal. Tothom és com és i no hi ha ningú igual.
ResponElimina- La conclusió després de mirar el vídeo és que no hem de fer cas el que ens diguin els demés. Perquè com diu la noia, les critiques que li feien només li feien bé i se les agafava com si no fossin res i no els hi feia cas. Per tant, no hi ha ningú lleig, tothom té coses bones i la pregunta que s’hauria de fer la gent és: Qui diu que una persona és guapa o lletja? Nosaltres?. Per tant no hi ha ningú que tingui la feina de dir qui és guapo/a o lleig/a així que tothom té punts forts.
- No me l’imagino ja que els colors fan harmonia amb els objectes, paisatges, etc. Què seria un mar sense el seu color turquesa? Què seria un camp sense el seu color verd? I infinites preguntes més que podríem fer. Els colors són molt importants en segons quines coses.
Lizzie, es una `persona que ho ha passat molt malament e la seva vida, ja que la gent es ficava amb ella per el seu aspecte, aquesta persona es mereix lo millor, ja què ha lliutat per tot hi ha seguit endavant per moltes dificultats que hagi tingut i ella ens vol demostrar que nosaltres no perdem les esperançes de seguir endavant .!!
ResponElimina-LIZZIE es una noia quèva néixer amb una malaltia molt rara ja que tan sols dues persones en el món la tenen. El seu cos no pot generar múscul, no té defenses i tampoc guanya pes, durant al llarg de la seva vida com a molt ha arribat a pesar com a molt 29 kg.
Aquesta persona ho ha passat molt malament i ens dona un consell i és què no ens tenim que deixar per vençuts mai, que siguem endavant passí lo què passí, perquè en aquesta vida hi ha gent què és fica per l'aspecte físic dels altres i se'n riuen...Jo això ho trobo penós, perquè per culpa de gent així hi ha gent què ho passa malament. Per això lo millor de tot es ignorar de lo que diuen!!
-Trobo que la frase "Els animals haurien d'estar fora del menú" és certa, perquè no es mereixen el patiment que els hi causen els humans. Tal com diu l'home del vídeo, la quantitat de carn que es necessita per tenir una bona dieta és 0. Penso que els animals tindrien dret a viure com nosaltres. Crec que si que podríem viure sense menjar carn...per lo menys jo si!!!
Lizzie es una noia que a patit una malaltia molt rara que molts desconeixem ja que nomes s’han trobat dues persones amb aquesta malaltia i una d’aquestes es Lizzie
ResponEliminaLizzie ho ha pesat molt malament durant tota la seva vida, ja que s’enreien d’ella i la miraven malament pel seu aspecte. Tot i això en aquest video es increïble lo contenta que estava i feliç de estar en aquest mon perquè penseu si nosaltres ens agües pesat això creieu que tindríem aquesta força de voluntat com te ella per tirar endavant i estar feliç deixant la seva malaltia apartada? Jo crec que Lizzie es un gran exemple a seguir per els adolescents, ja que molts adolescents es preocupen o s’entristeixen per motius que no tenen cap importància.
Alex Plans 4tB
- Què en penseu de l'assetjament a les escoles i entre els adolescents?
ResponEliminaCrec que és una manera terrible de subestimar els altres i sobreestimar-se a un mateix. Ningú en aquest món és igual que nosaltres, tots tenim coses que ens diferencien dels altres, idees, pensaments, característiques físiques… En definitiva penso que tots tenim una individualitat molt valuosa, i és el més normal del món. El que no és normal és criticar i jutjar aquelles persones que tenen una individualitat i unes conviccions que no són compatibles amb les nostres. Tothom ha de gaudir de la llibertat de ser i fer el que vol (dins d’uns límits, òbviament), sense haver de contenir-se ni de preocupar-se pel que pensaran o diran els altres. I encara pitjor, el que és inacceptable és que aquestes diferències portin a la violència i a l’assetjament. És un acte que només demostra covardia i és completament inacceptable.
- Quina conclusió traieu de la xerrada de la noia de 25 anys?
És una persona molt valenta. Al llarg de la seva vida deu haver patit moltes vegades, i deu haver sentit moltes vegades que el món se li tirava a sobre. Porta 25 anys volent canviant-ho tot com sigui. Però per sobre de tot ha sabut tirar endavant i aixecar-se cada vegada que algú l’ha enfonsat. Per tant, la conclusió que en podem treure és que a la vida, nosaltres som l’únic que necessitem, el que pensem nosaltres, el que sentim, el que intentem i també el que no és el que ens defineix. Viurem la vida com nosaltres creguem que l’hem de viure, i potser algunes coses les voldríem canviar, com la Lizzie potser voldria canviar el seu aspecte o no tenir aquesta malaltia, però si realment volem una cosa, ningú ni res ens podrà impedir aconseguir-ho; per molt que critiquin o que ens diguin que és impossible que nosaltres puguem fer quelcom, som nosaltres els que hem de decidir si podem o no, i els que hem de definir les nostres pròpies metes, les nostres pròpies conviccions, els nostres límits, i allò que estem disposats a fer per aconseguir-ho.
MARTA ROSELL
4t B
- Què en penseu de la música? Creieu que a les escoles s'haurien de fer més hores d'aquesta assignatura?
ResponEliminaSí. Personalment mai no he sigut capaç de cantar massa bé, ni tinc cap habilitat especial per tocar cap instrument, però la música ha d’anar més enllà de tot això. No se si és pel sistema educatiu o les escoles, però penso que en els centres educatius s’hauria de treballar molt més amb la part emocional del que es fa actualment. La música és un instrument molt poderós, i tot i que potser de vegades pensem que ho és més una altra assignatura i que la música va bé per aquells que s’hi volen dedicar, crec que sovint ajuda a desfogar-se, a aclarir les idees, a pensar, a motivar-se, a creure, a somiar, a entendre... la música és imprescindible, com també ho és definir les emocions i els sentiments d’una persona, i aquesta és un dels pocs mitjans per aconseguir-ho. Amb música també em refereixo a la cultura musical i a la part més tècnica: és important que coneguem els grans mites de la història de la música, altres estils, que coneguem com funciona, la història... però, segons el meu punt de vista, hi ha una cosa molt més enllà, una possibilitat d’educar molt diferent i uns coneixements a transmetre també molt diferents que molta gent no ha conegut mai, com certes emocions i certs sentiments. Penso de veritat que la música està molt subestimada i que li donem massa poca importància; en realitat, ens podria ajudar molt, i ens podria ensenyar coses que no s’aprenen en una classe de matemàtiques o de llengua...
MARTA ROSELL
4tB
- Què en penseu de la frase "Els animals haurien d'estar fora el menú" després d'escoltar l'speaker Philip Wollen?
ResponEliminaRealment m’ha sorprès molt el seu discurs. Costa molt de creure que només eliminant la carn del menú seria possible un món millor, més just, sense pobresa, sense malalties... Per una banda, penso que seria massa difícil per qualsevol persona abstenir-se de carn. És un aliment bàsic de les nostres dietes, i sincerament, seria dur per a mi i per a la majoria de persones eliminar-lo dels menús. Però, per altra banda, és cert que la matança d’animals és un fet molt problemàtic. Fins on han d’arribar els drets dels animals?... És un tema força complicat, i no és gens fàcil imaginar-se com seria un món vegetarià. És obvi que els animals són éssers vius i es mereixen uns drets; pateixen, igual que nosaltres, però, seriem capaços de deixar de menjar-ne per fer que no patissin?... Penso que és totalment immoral i horrorós les matances de balenes al Japó, i que són molt similars a les de dofins i de molts altres animals. Però d’aquí a no consumir cap mena de carn... Probablement Philip Wollen no està gens equivocat i que si deixéssim de menjar carn les coses ens anirien millor, però trobo massa difícil que això passi; per moltes raons, però potser els motius principals són que estem massa acostumats i la carn ha esdevingut massa important, i també perquè és una font de diners, i tristament, actualment els diners són més importants que cap animal o persona. Mirant-ho des d’un altre punt de vista, Philip diu que la carn és la causant de la gran majoria de malalties. És cert? I per què no se’ns informa d’això? Què estem menjant realment, quan pensem que estem menjant carn? És evident que, com he dit abans, els interessos econòmics estan per davant de la salut de les persones, potser, si deixéssim de consumir tanta carn aturaríem aquestes malalties que en aquests temps semblen grans pandèmies, com el càncer. Sens dubte no li falta ni una mica de raó al dir que les fàbriques contaminen més que el tràfic, que estem exhaurint recursos com l’aigua per produir carn i que aviat ens faltarà d’això, però realment és cert que és culpa de menjar carn? És cert que si deixéssim de menjar carn, s’acabaria la fam a Àfrica? Que no hi hauria cap mena de problema econòmic a cap país?... La veritat és que després de veure aquest vídeo, més que entendre, m’he confós. Si tot el que diu Wollen és cert, tindríem la solució a tots els problemes davant nostre. Però serem capaços de fer-ho? Ens hem de creure el que diu? O potser és millor creure’s el que diuen els empresaris que diuen que consumim carn, només per que ells aconsegueixin enriquir-se sense preocupar-se per l’impacta que pot tenir allò? No ho sé... sí, segur que seria millor no menjar carn, però penso que la humanitat ara mateix no està preparada per això, segurament perquè vivim massa enganyats com per reaccionar.
MARTA ROSELL
4t B
Penso que l’assetjament és la forma més maliciosa que hi ha, ja que tothom és cm es. Alguns poden ser mes alts, més baixos, però tots som éssers humans. Crec que si a tu no t’agrada una forma de tractar a les persones, no ho tens de fer amb una altre. Normalment les persones que fan assetjament van amb les persones inferiors a ells.
ResponEliminaAquesta noia ha tingut molt de valor en fer e que ha fet, ja que ha superat un gran obstacle de la seva vida i molt poques persones tindrien valor de fer el que ella a fet. Altres persones anirien a parar a una altre alternativa més fàcil, però en la vida s’ha de ser fort i agafar-te a cada obstacle per superar-lo. Personalment l’admiro.
No hem puc imaginar un món sense color, ja que s’hi el miressis sempre de blanc i negre, no sabria ven bé per on començar a canviar els meus pensament. El que ha fet aquesta noia té molt de valor i tothom tindria de pensar que en aquesta vida no tot s’acaba en una petita tonteria, i mirar al nostre entorn i pensar que hi ha persones que tenen problemes més greus i en ocasions són més feliços que d’altres persones.
Per mi la música és important, ja que tenim de tenir cultura en tot. Però en les escoles tenen una manera de transmetre aquesta assignatura, que no et fa cridar massa l’atenció.
És un sistema de finançament, que consisteix en què les persones treballin en grups i puguin treure un seguit de diners per donar suport a les organitzacions a través d’internet. És molt útil ja que hi ha gent que no pot disposar de tants diners per elaborar un projecte i així es una manera de donar un com de mà.
Gemma Baulenas Iborra
4t C
És molt difícil ser només un nen petit i ser assajat pels altres. Ser una persona marginada. Només pel simple fet de tenir una enfermetat en la qual sigui tan dur continuar endavant. Ser crtiticat dia a dia, durant gairabé tots els anys de la teva infància és molt dur. ës dur que et deixin de banda només per l'aparença i que ni una sola persona t'intenti conèixer pel que realment ets. Deu ser dur ser el pare d'aquesta persona i veure que la critiquen cada dia només per tenir una enfermetat que alhora de ser perjudicial en la seva salut, també ho és pel seu físic. Deu ser el doble de dur intentar continuar endavant i lluitar fins al final si cada dia t'estan dinet que no pots fer varies coses només pel teu aspecte, que t'intentin putejar només per ser lletja o que et diguin que no aconseguiràs ser res en la vida només per el l'aspecte i el que et proboca això. Per sort d'aquesta gent, hi ha gent forta, com la Lizzie, que lluiten pels seu somins i no deixen que ningú els enfonsin. En aquest món falten més persones bones i lluitadores, menys persones que jurtjin a primera vista i que intentin fer setir com una merda als altres. El món està desequilibrat. Penso que les aparences enganyen, tu no pots jutjar a ningú pel que veus a simple vista... Sense saber com és l'interior de la persona, i nosaltres moltes vegades ho fem. Al cap i a la fi ens adonem que estem fent mal i també jutjant a persones innocents que ni tan sols les coneixem. Però molt pocs s'adonen. Molt pocs es paren a pensar.. i jo? Perquè critico a la gent abans de criticar-me a mi? A ningú de nosaltres ens agrada tenir defectes, i tampoc tenir cap error, volem ser perfectes i encaixar. Les aparences sempre enganyen, sempre. Sempre critiquen, sempre. Gorda, lletja, prima, massa guapa... El que teniu que fer és "sudar" de tot, ser vosaltres mateixos i actuar i fer el que vosaltres volgueu, sigueu feliços, no estigueu tristos per unes persones que no es preocupen ni d'ells mateixos, son uns "merdes". Engegueu-los a la merda! Teniu que ser vosaltres mateixos i dir, JO SOC PERFECTE TAL COM SÓC!. No et rendeixis mai. Sempre hi han coses i obstacles a la vida molt difícils, però sempre mereixen un gran esforç. El que és difícil val molt la pena. Continua lluitant. No et donis per vençut. No facis cas a les persones que et critiquen i que et diuen que no pots fer una cosa, no facis cas a mals consells. Si et diuen que no ho pots fer, és perquè ells no ho han aconseguit, però tu potser si que ho aconsegueixis. lluita. Sempre segueix les teves decisions i el teu instint. Crea un nou camí deixant de banda totes aquestes coses que et paren.Escriu el teu propi camí, escriu la teva pròpia vida, escriu tot el que vulguis que formi part de tu i dels que estan al teu voltant. Sigues feliç i tria sempre les bones decisions.Segueix sempre els teus somnis, els teus reptes... per intentar-ho no hi perdràs pas res, sempre hi ha una recompensa, sigui com sigui, tard o d'hora, sempre n'hi ha una. Per sort, la Lizzie, ha seguit els seus propis camins i ha fet tot el que li agradava fer, aconseguir els objetius que s'havia proposat i sobretot sentir-se orgullosa d'ella mateixa i fer callar boques a aquells que deien que no arribaria mai a cap lloc. Segurament la Lizzie ha arribat molt més lluny del que han pogut arribar tots aquells que li deien lletja, que la marginaven i que aconseguien fer-la sentir com una merda. Aquestes persones com la Lizzie, s'haurien de sentir orgulloses. Ella sobretot hauria demanar gràcies a tots aquells que no creien amb ella, perquè gràcies a aquestes inseguretats de lagent ,ha continuat encara més endavant i amb molta més força i ganes per poder tenir la vida que realment ella es mereix.
ResponEliminaAriadna Zorrilla
4rt B