Aquests primers dies de l'any hem estat cercant per la xarxa i hem fet un parell de troballes molt interessants. Us recomanem que hi doneu un cop d'ull i en realitzeu la vostra valoració.
En primer lloc us presentem 35 mapes que ajuden a donar-li sentit al món...
Enllaç: http://www.upsocl.com/cultura-y-entretencion/35-mapas-que-te-ayudaran-a-darle-sentido-al-mundo/#
 |
| Un dels mapes "Connexió a Internet segons hora del dia". |
En segon lloc, és molt recomanable que dediqueu 10 minuts
del vostre temps a llegir el següent article publicat a un blog.
"¿POR QUÉ NO ESTALLA UNA
REVOLUCIÓN?"
 |
| La llibertat guiant el poble. Eugène Delacroix |
Reflexionem-hi:
- Quines de les coses que comenta
l'article hi estàs d'acord i en quines en contra?
- Creus que els joves hi podem fer
alguna cosa per canviar el món?
- La Revolució francesa va ser un
esdeveniment històric que va canviar la societat. No obstant, la violència va
arribar a un límit esfereïdor. Creieu que tanta violència justifica poder
viure en un món millor?
- Creieu que vivim en el món de la hiperinformació?
- A Turquia recentment s'han realitzat un tipus de
manifestacions molt diferents a les que estem acostumats. Quines
característiques tenen?
- Parlant de manifestacions. Què ha passat als darrers
dies a Euskadi, especialment a Bilbao?
- Quina valoració en fas dels mapes que apareixen en el
primer enllaç?
- Quin t'ha sorprès més? Per què?
...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAl igual que la Naima, estic completament d'acord amb la frase "Saber la veritat ja no importa".
ResponEliminaUn clar exemple de que aquesta afirmació no està equivocada, és que actualment hi ha poca gent a Espanya que no sàpiga que tant el govern, la casa reial, els bancs,... estan corromputs; i, malgrat això, la gent els segueix votant i ningú protesta.
Jo crec que els joves, i fins i tot els adults, encara estem a temps de canviar les coses, ja que si tots nosaltres sabem que els partits més grans estan corromputs, potser hem de començar a votar en les eleccions, a altres partits minoritaris, que permetin i busquin un canvi en els sistemes actuals, ja que el que hi ha actualment, està condemnat.
I per últim, respecte a la pregunta si vivim en un món amb hiperinformació, jo dic que si, sense cap mena de dubte. Només cal fixar-se en varis exemples:
Actualment, en la televisió, la radio,... es dona més importància als fets esportius que a altres noticies que, segons la meva opinió, són més importants en l'actualitat.
Un altre exemple (sense ànim a criticar), és a l'escola, on moltes activitats es donen excessivament "mastegades" i, per tant, no deixen millorar i/o estimular la creativitat dels alumnes (un clar exemple és en els projectes faig on malgrat volen que pensem i creem en equip, ens donen unes pautes molt marcades i unes opcions molt limitades).
"Si no peleas para acabar con la corrupción y la podredumbre, acabarás formando parte de ella"
ROGER SILVESTRE ANGLADA
Al igual que la Naima i en Roger estic totalment d'acordamb la frase "Saber la veritat ja no importa", perquè ens és completament indiferent saber o no les coses, perquè actuarem de la mateixa manera, perquè per més que volguem opinar no ens deixeren i faran que els altres no ens escoltin.
ResponEliminaPersonalment crec que tan el adults com els joves encara estem a temps de canviar la situació, de veure que els polítics que governen en aquest país són uns corruptes i que és hora de possar fi a aquesta corrupció.
La violència no justifica viure en un món millor, perquè ha darrera d'ella s'ha patit i s'han matat moltes persones. Jo crec que l'arma que s'ha d'utilitzar com a primera opció és el dialeg.
Actualment vivim en un món d'hiperinformació que no deixa que les persones pensin per elles mateixes. Nomes hem de veure que anem on anem hi han anuncis de marques comercials, els telenoticies ens diuen com em d'opinar sobre la notícia que estan explicant, i com diu la Naima, a l'escola ens ho donen tot "mastegat", l'unica feina que tenim els alumnes és creure'ns el que ens han dit, ens estem acostomant a la rutina i a la facilitat, a no haber de fer cap mena d'esforç, i ens pensem que a la vida tot es així, que tot ens ho donaràn fet.
AIDA BARCONS PÉREZ
4rt ESO A
Estic totalment d'acord en la part en què diu que tothom està absort en el seu smartphone i en les xarxes socials. És veritat, perquè vas en metro i veus a tothom parlant i xatejant pel mòbil. Persones com Snowden o Julian Assange, que va filtrar notícies impactants a Wikileaks van lluitar perquè la veritat surtís a la llum, però la gent no reacciona. També impacta el nombre de casos de corrupció a Espanya i que la gent continuï votant els partits corruptes.
ResponEliminaEstic en contra quan diu que hi ha gent que no fa res. Sí que és veritat que la majoria no s'immuta, però hi ha moltes persones que lluiten i surten a manifestar-se en contra de la corrupció política.
Definitivament, tanta violència no justifica viure en un món millor, perquè és un patiment absurd. Per exemple, el País Basc sempre ha volgut la independència i per aconseguir-la van optar per la violència. En canvi, Catalunya utilitza el diàleg. M'ha agradat molt la frase "The most powerful weapon on earth is the human soul on fire".
Penso que sí que vivim en un món d'hiperinformació, perquè constantment ens envolten noves tecnologies i anuncis publicitaris que impedeixen que pensis per tu mateix i t'estalvien "l'esforç" de pensar. Tal com diu el text, és un rentat de cervell, perquè només cal que sentis una melodia i a l'instant sàpigues de quin anunci o producte es tracta. O bé, que vegis un logo o els colors d'aquest i et recordin a l'empresa del mateix producte. A més, hi ha mitjans de comunicació que quan fan les notícies haurien de donar una opinió totalment objectiva, no manipulada o distorsionada de la realitat (subjectiva).
A Turquia s'han realitzat manifestacions en contra del govern i d'un Primer Ministre amb molta violència perquè els anti-disturbis van utilitzar canons d'aigua i gas lacrimogen.
A Esukadi s'han realitzat manifestacions a favor dels presos de l'ETA.
Els mapes són molt curiosos. Els que més m'han sorprès han set el dels 22 països que Anglaterra mai va invaïr, els llocs del món on es condueix per la dreta o l'esquerra (a Sud Àfrica i Índia no sabia que conduïen per l'esquerra), el de la densitat de població al món i el dels 7.000 rius que desemboquen en el riu Mississipí.
Estic d'acord en el fet que a la societat actual s'està convertint en esclava dels sistema. Ara bé: jo crec que la gent s'indigna sobre la informació que rep però no té armes per combatre aquest sistema. Es manifesten, però no serveix. No poden fer-hi res. I què en traiem en revolucionar-nos, sinó sang i morts? Només cal mirar la Guerra de Síria... més de dos anys en conflicte, milions de refugiats i centenars de milers de morts. El Sistema ens té atrapats, però cal buscar solucions pacífiques, cal buscar com canviar la mentalitat de la gent i, després, proposar una solució, crear partits polítics que realment intentin canviar la societat. Però revolució? No crec que sigui la millor idea.
ResponEliminaSí, penso que si aconseguim canviar la manera que té el nostre cervell de funcionar (la que descriu l'article) podrem créixer ferms en l'honestedat i canviar la situació. Sorgiran nous polítics honests, els mitjans de comunicació deixaran d'intentar manipular-nos, les coses canviaran. Caldran, però, moltes generacions perquè el canvi s'apreciï.
No, la violència no justifica mai el viure en un món millor. Preferiria viure tota la vida en una societat corrupta abans que el poble amb jo inclòs es revolucionés i comencés a matar gent.
Sí, vivim en un món de la hiperinformació. Rebem tanta informació que el cervell sent emocions en relació amb la informació rebuda durant un període de temps molt, massa petit. Cal prendre'ns la vida amb calma, llegir articles elaborats i llargs sobre quelcom per després formar-nos una opinió.
Jordi Campàs Caballeria
Crec que tots som conscients de la situació, encara que la veritat és que preferim tirar endavant de manera individual, ens preocupa, però ho solucionem amb una simple distracció a les nostres vides, ho oblidem, surt una altre cop sobtat i ho tornem a oblidar, és un cicle. A més sabem que si ningú no porta la directa ningú no farà res per canviar (com és el cas de Maximilian en la revolució Francesa). Un tanca els ulls, s'indigna i busca sortides immediates al més proper, al que l’envolta per que en el nostre futur intern estic convençut que tots tenim culpa en algun grau de la corrupció i si no només caldria veure molts de nosaltres amb el poder que tenen ells, molts es tornarien avariciosos ja que estarien envoltats de gent igual i la gran majoria voldrien cada vegada més poder sense importar el poble al que ells representen.
ResponEliminaMartí Prat Terradellas
Actualment vivim en un món, destrossat, arrasat, desfet,... un món que ens presenta una vida plena de dificultats. No afirmo pas que la vida hagi de ser planera, la vida l’has de construir tu i no que altres ho facin per tu. Ara mateix, vivim en ordres, en un sistema que ens assenyala amb el dit i ens diu com de viure. I qui són els que ens ho manen ? Nosaltres mateixos hem fet que sigui així. Amb el transcurs dels anys, la por s’ha imposat i hem fet el que ens manaven. I els que manen han tingut en les seves ments l’afany. L’afany de tenir més, de ser els millors, de saber-ho tot, de ser els amos, de controlar-ho tot. I l’afany ha construït el sistema de major absurditat: el diner. El diner que ha derivat amb un sistema capitalista que és i serà -si no s’atura- una màquina de pobresa. I contra que cal revolucionar-nos ? Ens hem de revolucionar contra el material, no contra la persona en si. És evident que tota persona que doni suport al statu quo actual també cal posar-si en contra.
ResponEliminaA Espanya han passat molts casos de corrupció, tot i així pel que penso la ciutadania no ha respost amb la ràbia que equival a tot el dolor que han generat. En aquesta crítica m’incloc ja que moltes vegades es viu en desacord a les idees. Es curiosíssim com no s’ha alçat una revolta contundent contra les elits extractives que impossibiliten les vides del poble. Tot i la insistència que fa l’article amb que la veritat ha perdut importància. Penso que no. Sabem la veritat, sabem totes injuries que ens han fet. I un dia el poble esclatarà.
Així que veiem les similituds amb la Revolució Francesa. Unes elits que viuen del poble treballador. Actualment la burgesia és aquesta elit. Les 300 famílies catalanes que la conformen. Observem que a França la burgesia va ser la classe que es va revoltar. I es va revoltar per pujar al capdamunt de la piràmide. La classes populars encara continuen a sota de la piràmide, essent majoria i essent maltractada. La Revolució Francesa va servir a la burgesia per pujar de classe i no per establir la igualtat.
Destacar que en els últims dies ha nascut un moviment dels veïns del barri del Gamonal de Burgos per oposar-se a un pla urbanístic que volia realitzar l’alcalde. És una clara mostra de l’organització veïnal que dona alternativa a allò que l’alcalde no fa. La presa de decisions col·lectives que afecten a la població. I tal com deien les protestes: La espurna que encén el foc de la revolució. Moltes vegades per petits incidents comparats amb les grans estafes comença una revolució. Qui sap.
Pol Rifà
4t C
Generalment, jo sóc i he estat sempre partidari del canvi social, polític, econòmic i cultural en favor del progrés: l’emancipació general de cada individu, la reorganització de la societat, el respecte i convivència de mentalitats diverses sense discriminació...etc. Personalment, crec que són necessàries una sèrie de mesures radicals pel tal de caminar cap un futur més just, lliure i equitatiu. I bàsicament per aquest motiu puc dir, amb sinceritat, que en més d’una ocasió m’he qüestionat per què avui en dia no esclata una Revolució a gran escala, enfront dels abusos i opressions constants.
ResponEliminaMalauradament, vivim en un món on conèixer la informació real que ens envolta ja no té cap mena de rellevància, per molt impressionant, increïble i injusta que pugui arribar a ser aquesta. La major part de la població no reacciona davant les injustícies o accions il•legals, encara que existeixen algunes persones arreu del món (poques) que lluiten a favor d’una societat millor, per allò en què creuen. Així doncs, conèixer la veritat no importa, ja que la corrupció no ha de ser ocultada ni tan sols justificada; els oprimits acostumen a presentar una mentalitat conformista.
Per exemple, és dur acceptar que a Espanya, un dels estats més corruptes actuals en els àmbits polític, judicial, empresarial i sindical, la majoria de la població segueix votant en les eleccions a partits que estafen contínuament a través de tots els mitjans. "¿De qué nos sirve saber la verdad sobre cualquier asunto relevante si no reaccionamos, por más graves que sean sus implicaciones?"
Probablement tot això és degut a que el món en què vivim es caracteritza pel concepte de la hiperinformació, és a dir, que tots els ciutadans rebem diàriament una quantitat exageradament gran d’estímuls sensorials, socials i lingüístics, els quals som incapaços de gestionar i tractar per manca de temps. Per tant, com que percebem tanta informació, el nostre cervell disminueix la seva capacitat de reflexió, valoració i judici pel nostre compte, segons el nostre criteri. Aquest fet suposa que la ciutadania es pugui incorporar a la societat amb menys dificultat, facilitat la interacció i relació entre persones o entitats i ens manté informats i connectats al món. Això no obstant, també provoca problemes ens els valors ètics i morals que rebem, i dificulta la nostra pròpia capacitat de reacció i resposta.
Malgrat tot, discrepo pel que fa a l’afirmació “No es fa res per canviar les coses i progressar”, ja que si que es comencen a realitzar moviments en contra de tanta injustícia. Les vagues o manifestacions en són un exemple, tot i que a vegades dubto també de la seva eficàcia. Per contra, jo també penso que l’excés d’informació condueix a la manca de recursos per elaborar i duu a terme una resposta coherent en conseqüència.
En definitiva, estic d’acord amb la major part d’idees que transmet el text, però val a dir-se que la versió en què exposa els fets l’he trobat lleugerament subjectiva, perquè penso que l’autor ha portat a l’extrem moltes situacions i les ha tractat des d’un punt de vista molt pessimista (s’inclou un missatge subliminal de persuasió, incitant a la revolució). Així doncs, potser moltes persones es queden de braços creuats i es conformen amb la situació que els ha tocat viure, però també hi ha una minora de gent que vol fer justícia i penso que amb el temps es demostrarà que aquests són els qui segueixen el camí correcte.
Sens dubte, és molt complicat que una sola persona o un grup relativament reduït pugui duu a terme grans canvis, però tampoc és impossible. Amb un fonaments ideològics ben argumentats i defensant allò en què creus, els joves i, de fet, qualsevol persona emprenedora i amb iniciativa poden canviar la societat actual i fer realitat el seus somnis. Només cal tenir energia i dedicar-s’hi amb passió i esforç, sense por el fracàs: la constància condueix a l’èxit.
ResponEliminaA més, som més aviat els joves els que tenim més possibilitats per tirar endavant nous projectes i aconseguir, algun dia, canviar la societat i el futur, en benefici de les persones. Només cal observar alguns casos en què això ja ha succeït; aquests són alguns exemples de joves que han canviat el món amb les seves aportacions: Richard Branson (fundador de més de 360 empreses de negocis), Bill Gates i Paul Allen (cofundadors del software Microsoft Corporation), Mark Zuckerberg (creador i programador de Facebook), Bradley Manning (precursor de protestes socials per filtrar documents secrets de l’exèrcit americà sobre guerres d’Iraq i Afganistán), Malala Yousafzai (defensora internacional dels drets de la dona sobretot en educació)... entre molts més. No cal ser el més intel•ligent, el més ric o el més sociable per triomfar; l’únic requisit imprescindible és intentar-ho.
Des del meu humil punt de vista, crec que recórrer a la violència per resoldre els conflictes no és mai la solució definitiva, ans el contrari, és dels pitjors recursos als quals es pot apel•lar. Sovint penso quan la humanitat començarà aprendre dels seus propis errors que ha anat cometent al llarg de la història, i s’adonarà de que és preferible utilitzar mitjans més pacífics per resoldre conflictes i prosperar cap a un futur millor.
Veritablement, la Revolució Francesa va provocar canvis molt importants, introduint un sistema polític més liberal i just, però tot i així, la societat va seguir essent un reflex de desigualtats, potser menys exagerades respecte a l’Antic Règim. I la innecessària i extrema violència que es va duu a terme durant l’esdeveniment no es veu justificada sota cap concepte, ni molt menys.
Malgrat això, haig d’admetre que és molt complicat poder arribar a acords internacionals o entre persones amb característiques, interessos i mentalitat diferents, però també crec honestament que ens hem de proposar superar els obstacles, fer-los front i no deixar-nos dur pel camí equivocat.
Canviant de tema, anem a parlar d’una notícia de relativa actualitat. Les darrers manifestacions turques han captivat l’atenció de molts degut a que es tracta de accions poc comunes fins aleshores: manifestacions en contra de la violència policial i de Erdogan, el Primer Ministre. Milers de persones van protestar i, malgrat les opcions, es mantingueren units i ferms al que defensaven. Això no obstant, els agents antidisturbis van reaccionar amb molta violència, utilitzant canons d'aigua i gas lacrimogen.
ResponEliminaParlant de manifestacions, fa uns pocs mesos, a Bilbao s’han produït accions manifestants a favor de l’alliberament de joves presos que havien format per de Segi, una organització terrorista il•legal vinculada amb ETA.
D’aquesta manera, molts ciutadans han defensant una ideologia nacionalista i socialista, encara que no crec que demanar el que han demanat hagi estat el més adequat. És cert que el País Basc sempre ha volgut la independència, però, exceptuant alguns fets poc habituals, no ha optat per la violència per aconseguir-la.
D’altra banda, i ja per acabar, estic molt impressionat per diversos dels mapes del primer enllaç, ja que m’han sobtat força i la gran majoria els he trobat interessants i curiosos. Sempre és útil aprendre i descobrir informació a través de innovadors recursos que aprofiten adequadament les noves tecnologies. Gràcies a aquests mapes de tota mena, he après, de forma simple i eficaç, algunes dades noves que fins ara desconeixia: l’accessibilitat dels països a les noves tecnologies (Internet), les zones on són més propensos fenòmens geològics, l’organització de la població en les diferents zones del món, la situació de les societats pel que fa a aspectes concrets...
Concretament, un dels mapa que m’ha sorprès més ha estat el que reflecteix el nombre de suborns tolerats que es produeixen en els països perquè et fa pensar sobre l’extrema corrupció que s’estén en moltes zones del nostre planeta. A més, també m’ha agradat especialment el mapa que representa com estarien situats els continents si actualment existís “Pangea”, entre d’altres.