xf

divendres, 8 de març del 2013

UN EXEMPLE DEL POSITIVISME I LA MOTIVACIÓ

Benvolguts tots,

Aquí us deixem una entrevista que va fer l'Andreu Buenafuente fa un parell d'anys a l'Emilio Duró, un coaching empresarial català que predica el positivisme i la motivació. Sabem que ho fa a nivell d'empresa, no obstant, dóna mecanismes i tècniques per tal d'arribar als objectius i motivar-nos per agafar-nos la vida amb una altra perspectiva. Esperem que us sigui de profit!!! Us animem a comentar els vídeos tot seguit!!!




Fins la propera!!! Una abraçada de + de 5 segons!!!

5 comentaris:

  1. Crec que el que diu Andreu Buenafuente es totalment cert, sobretot quan diu la frase de “Nos pasamos la vida sufriendo por el pasado y el futuro, pero hemos dejado de vivir el presente”.

    Després de haver vist els 2 vídeos de l’entrevista, puc arribar a la conclusió de que actualment en la nostra societat les persones només busquem la seguretat de tot el que fem, és a dir, ens hem acostumat tant a fer el mateix cada dia, a seguir la mateixa rutina sempre, que hem arribat al punt en el que ens fa por provar de fer coses noves, de canviar la rutina de sempre.

    També és veritat el fet de que la gent que té diners, que té moltes propietats i tot això, mai li és suficient tot el que té, sempre volen tenir més i més.

    La segona part de la reflexió que he aconseguit després de mirar els vídeos és que si realment volem aconseguir tot els que ens plantegem, ens hem de planificar, és a dir, si tu tens una meta i la vols aconseguir, hauràs de aguantar tots els cops que hi puguin haver, i finalment, els que aconsegueixen els seus somnis són les persones que des d’un principi s’hi han esforçat i han mantingut un treball constant sense rendir-se mai, superant els problemes i sobretot mirant-se la vida amb positivitat.

    Com podem fer-ho? Dons rodejant-nos amb persones alegres i sobretot cal tenir molta paciència i no córrer tant per aconseguir allò que volem ja que és millor anar construint el nostre futur en petits passos i allunyar els pensaments negatius.

    ResponElimina
  2. Aquesta entrevista que realitza Andreu Buenafuente a Emilio Duró, crec que és molt interessant. M’agrada molt quan diu que tothom té pressa, això és ben cert. Només tenim que fixant-se quan estem mirant una entrevista a la televisió o a la ràdio, que el moderador només va dient: “Li queden 30 segons pel seu torn!”. Tot va molt mesurat. No ens donem compte i en el nostre entorn passa el mateix. Des de que ens llevem fins que ens anem a dormir, tot va tan planificat que creiem que és pel nostre bé i jo més bé diria, és per quedar ben estressat.
    Una altra cosa que l’Emilio ens ha explicat és que ens queixem molt d’aquest món i, aquest món és el millor que hi ha perquè no el tenien pas els nostres avis. Com per exemple: obrir una aixeta perquè surti aigua o endollar l’ordinador i poder estar connectat a Internet i navegar. Tot això ens costarà molt d’anul•lar-ho, més aviat augmentem els capricis i la bona vida. I els capricis són molt cars.
    També hi ha gent que estan tan ben acostumats que de tot en fan un drama. A vegades, una tonteria com no tenir l’últim joc de la Play, els posa histèrics i irritables amb els qui els envolta. Penso que són uns egoistes i uns consentits, que des de petits ja se’ls hi havia d’haver donat el que costava cada cosa.
    Amb això que ens diu que els adolescents dels 12 als 16 anys, només miren la part física i l’exterior de la persona, no s’equivoca gens. Fins i tot, jo diria que aquests 16 anys s’allarguen fins tota la vida. Hi ha una mena de gent que són els que destaquen i els del voltant, per poder estar junt amb ells i ser popular com ells, són capaços de fer el que sigui.
    Té molta raó quan diu que ser optimista vol dir: “Això, ho puc fer!”.
    També m’ha fet pensar quan diu que les coses que fem sempre o s’han fet sempre d’una manera, ens fan sentir més segurs. Provar coses noves, depèn de quines, ens aporta més inseguretat.
    L’aspecte que m’ha cridat més l’atenció és quan ha posat l’exemple de que un president li deia: “No sé a qui podré posar de director, perquè tal persona és massa bona persona!”. Això ens ve a dir que necessitem una persona que tingui molt caràcter per no ser influenciable. A més, que sigui capaç de portar un negoci i poder fer rutllar una colla de caps que siguin capaços de fer treballar als altres. Amb això hi afegiria, que el que es necessita és una persona molt optimista, encara que no tingui tants coneixements.

    SÍLVIA PRAT CROSAS (4t ESO B)

    ResponElimina
  3. La positivitat davant els obstacles es un fet essencial que hem d'aconseguir dur a terme cada dia, sabem de sobres que la vida no es un camí de rosses però... i que? Som éssers racionals podem seguir endavant, podem seguir lluitant per el que realment desitgem, per el que volem aconseguir, els obstacles son les batalles però realment el que importa es guanyar la guerra.

    No ens serveix de res plorar, i dramatitzar les coses, posem el cas de que no has obtingut la nota desitjada en un examen, pots fer dues coses, una d'elles es pensar en que l'assignatura es massa difícil per a tu...que mai ho aconseguiràs, o be pensar, a veure, que he fet malament? no hauria de haver fet allò, i tindria que millorar això altre, el passat es queda allà, en el passat, ara a esforçar-m’hi mes i ja esta, fent això trauràs mes bona nota al següent control, et sentiràs orgullós de tu mateix, motivat i hauràs assolit el teu objectiu.

    Aleshores perquè perdre el temps i desestimar-te, no hauràs millorat en res, és més empitjoraràs les coses i encara et sentiràs pitjor.

    Emilio Duró, mestre en l'art de ser feliç reconeix que avanç d'entrar estava molt nerviós perquè recordava que en l'anterior entrevista parlava molt ràpid i es donà compte de que va cometre una equivocació, però s'enfronta a la seva por i s'anima a ell mateix, el resultat, ja l'hem vist.

    La part que mes m'ha agradat es quan diu que un paralític li comenta que de dia i tarda no camina però que de nit pot córrer i fins i tot volar, quan ho compara amb que motivar a una persona amb aquestes dificultats en la vida no es el mateix que motivar a una persona preocupada per que ven menys salsitxes, que en realitat no ens adonem del que posseïm.

    La vida es tot el que realment tenim, desfruitem-la, busquem superar-nos cada dia per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, pensem en que podem disfrutar d'un sostre en el que refugiar-nos, un llit amb una còmoda en que dormir, que podem triar si menjar pa blanc o integral, suc de taronja o de pinya, tenim uns luxes que molts dels que viuen aquí a Catalunya, no cal arribar al tercer món, no tenen.

    Mai donem les gràcies només ens preocupem de si podrem tenir un mòbil nou o aquelles sabates tan maques, pensem en les milions d’abelles que no ens han picat i no en aquella que sí, vivim amargats d'una manera increïblement vergonyosa, ho tenim tot en les nostres mans, més del que en realitat necessitem, perquè no intentem millorar el nostre punt de vista envers a la vida que vivim? i deixem de preocupar-nos pel passat o pel futur, i simplement vivim el moment amb satisfacció..

    ResponElimina
  4. Aquesta entrevista que realitza Andreu Buenafuente a Emilio Duró, crec que és molt interessant. M’agrada molt quan diu que tothom té pressa, això és ben cert. No ens donem compte però sempre anem corrents, des del que ens llevem fins que ens anem a dormir.
    Sempre ens ceixem de tot(que no tenim un mobil nou, que no tenim roba d marca,etc)i mai donem les gràcies als nostres pares.I si mirem al passat veiem que els nostres avis no tenien totes aquestes coses.Cada vegada augmentem els capricis i la bona vida.Que aquest capricis molt cars. Hi ha molta gent que estan tan be acostumades que quan passa alguna cosa, o no poden tenir una cosa, fan un drama. Jo penso que aquestes pesones són molt egoistes i uns malcriats.
    Molta gent diu que els adolescents, només miren la part física i l’exterior de la persona,aquestes persones no s'equivoquen. Però hi ha alguns que no miren la part física.
    Emilio té molta raó quan diu que ser optimista vol dir: “Això, ho puc fer!”.
    Hi ha molta gent que viu en el passat i hi ha molta gent que viu en el futur, perquè no tothom intentem viure en el present, quan el present pot ser fantastic???
    Nazaret Sousa López 4t A

    ResponElimina
  5. En aquest vídeo la positivitat i l’optimisme són els protagonistes. Moltes vegades diem que sense alguna cosa no podem ser feliços, que sense allò que ens falta no hi ha felicitat, però no ens hem parat a pensar mai, que hi ha gent que no té ben res. En veritat és totalment fals. Emilio Duró ens fa una visió molt optimista de la vida. Actualment Emilio diu que vivim en el millor món possible, en el que si mirem la vida objectivament veiem que vivim molt més bé que altres èpoques, diu també que tot aquest “problema” està massa dramatitzat, que simplement les persones i la gent que vivim en aquest planeta ho dramatitzem tot una mica molt.
    Molta gent té una petita capacitat de poder-se aixecar un cop ha caigut, molt de pressa, sense l’ajuda de ningú, per voluntat pròpia i molt ràpid després del cop que s’ha fet, en altre lloc hi ha també la gent que no té aquesta capacitat tan desarrollada i no pot aixecar-se després d’haver caigut, li costa potser setmanes, mesos o fins i tot anys.
    Tots els humans estem aquí per sobreviure, perquè cap de les coses que ens passin en aquest món ens pugui fer caure i no deixar-nos aixecar. És bàsicament impossible, estem fets per caure i tornar-nos a aixecar.
    Emilio diu que “El grave error del ser humano es tratar de sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón”. És una oració per reflexionar, per pensar i dir que no podem guiar-nos simplement pel que pensem, si no també pel que sentim.
    Emilio diu que la nostra forma de ser fa que el nostre cervell sigui selectiu, és a dir, que només vegi allò que el nostre cervell pensa basat però, en desgracies continues. Diu també que hem fet del mal humor, la professió. Normalment a l’ésser humà la por és el que ens paralitza, és el que ens fa por a actuar i enfrontar-se a les pors.
    “És bo estar ocupat, però no preocupat”, aquesta és la frase que diu Emilio per fer reflexionar a la gent sobre la vida.
    “Nos pasamos la vida sufriendo por el pasado y el futuro, pero hemos dejado de vivir el presente”. Aquesta frase que diu Emilio Duro és una frase totalment certa, una frase per fer reflexionar a la gent que dramatitza la vida, les situacions i tot el que l’envolta. Hem deixat de viure el present pensant en el que va passar i en el que podrà passar en un futur. No hem de deixar influenciar-nos pel passat ni el futur, hem de viure el present.

    ResponElimina