Resseguim els possibles orígens grecs, llatins i àrabs d'aquesta tradició de Setmana Santa
L’existència de la 'mona' entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.
 |
| Una típica i clàssica "mona" de Pasqua. |
Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula 'munda' (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.
 |
| El Papa Francesc donant l'inici al ritus de Setmana Santa a la Ciutat del Vaticà. Agència EFE. |
Roger Costa
www.sapiens.cat
[Consulta: 25 de març de 2013]
Reflexionem i busquem petites curiositats històriques...
- Què es celebra per Setmana Santa? Què va passar el dijous, divendres i diumenge Sant?
- Per què es celebra el dilluns de Pasqua només a Catalunya?
- Què simbolitza l'ou de la "mona"?
- Què és la Segona Pasqua o Pasqua Granada?
- Per què es celebra el "Diumenge de Rams"?
- Quin origen i quin sentit tenen les caramelles?
- La notícia parla del País Valencià, i és allà on aquestes setmanes són dies de falles. Quin és l'origen i per què es celebren?
- La Setmana Santa és una festivitat dins el calendari religiós. Fa unes setmanes es va elegir nou "Papa" de Roma a Francesc; un argentí jesuïta que es decanta per l'ajuda als més pobres, tal com feia Sant Francesc de Assis. Què et sembla l'elecció del nou líder espiritual de l'església catòlica?
...
Durant la Setmana Santa, la comunitat cristiana recorda els darrers moments de Jesucrist a la Terra. Des que Jesús arriba a Jerusalem, fins que és clavat a la creu i és ressuscitat el tercer dia entre els morts.
ResponElimina- El Dijous Sant commemora l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, l’anomenat Sant Sopar. Va ser llavors, quan Jesús va rentar els peus als deixebles. És a dir, es va fer servidor dels altres.
- El Divendres Sant recorda la mort de Jesucrist a la creu.
- El Diumenge Sant es rememora la resurrecció de Jesucrist. Des d’un punt de vista cristià, la Pasqua és la festa més important del cristianisme. Tot i que comparteix protagonisme amb el Nadal.
El Dilluns de Pasqua és festiu a Catalunya perquè és el veritable dia per a degustar la mona que, segons la tradició catòlica, regala el padrí al fillol.
L’ou de la “mona” simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat. A més, significa un renaixement del cristianisme.
Durant la Pentecosta, se celebra el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de l’activitat de l’Església.
El dia de Rams recorda l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles. La gent de Jerusalem va rebre Jesús amb palmes i branques de llorer i olivera per donar-li la benvinguda.
Les caramelles són cançons i balls populars que es canten perquè Jesús ha ressuscitat.
L’origen de les falles prové de cremar els trastos vells al final de l’Hivern. Cremar significava alliberar els fets de l’any anterior. Durant les falles, es celebra el Solstici d’Estiu.
Des del meu punt de vista i des de les petites observacions que he pogut fer del Papa Francesc I a la televisió, sembla que sigui un senyor molt humil. Això ho dic perquè s’ha volgut guanyar l’afecte dels més pobres. A més, vol mostrar tendresa a tota la humanitat i tenir cura del medi ambient. Per tant, penso que també és responsable, molt respectuós i que té moltes inquietuds.
SÍLVIA PRAT CROSAS (4t ESO B)