L'incendi d'una fàbrica de camises de Nova York, en què van morir 146 persones, va marcar la lluita pels drets de la dona
El 1975, l'assemblea general de l'ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. ¿Per què aquest dia? L'origen no és gaire clar i existeixen diverses versions. La més versemblant és que va ser un 8 de març de l'any 1857 quan un grup de treballadores tèxtils va decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven. Va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals. Diferents moviments es van succeir a partir d'aquesta data.
Un dels més destacats va tenir lloc el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Les víctimes tenien jornades laborals de 9 hores diàries més set hores els dissabtes per un sou que avui equivaldria a entre 166 i 285 dòlars a la setmana. Segons l'informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s'havia buidat en dos mesos va ser l'origen de l'incendi. Els treballadors no es van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d'escales i de les sortides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris.
Abans d'aquesta data, als EUA, el 28 de febrer de 1909 Nova York i Chicago ja van acollir un acte que van batejar amb el nom de 'Dia de la Dona', organitzat per destacades dones socialistes com Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt. A Europa, va ser el 1910 quan durant la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen amb l'assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Darrere d'aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com Clara Zetkin o Rosa Luxemburgo. No van fixar una data concreta, però sí el mes: març.
Com a conseqüència d'aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es van organitzar mítings en què les dones van reclamar dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a treballar, a la formació professional i a la no discriminació laboral. Coincidint amb la primera guerra mundial, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseqüències de la guerra.
La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució russa del 1917. La van seguir molts països. A la Xina se celebra des del 1922, mentre que a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.
No va ser fins al 1975 quan l'ONU va institucionalitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb un objectiu, que avui dia segueix vigent: lluitar en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. "El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i enfonsa les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en condicions d'igualtat amb l'home", recorda l'ONU.
FONT: www.elperiodico.cat
Es poden consultar altres hipòtesis de l'origen de la diada de la dona en el següent enllaç:
D'altra banda, us proposem que visualitzeu un vídeo que vol reflexar, que a la història hi ha moltes dones que han quedat en l'anonimat per culpa de la societat masclista i patriarcal que ha proliferat durant segles.
Mujeres que cambiaron el mundo
Per últim, els darrers dies ha estat notícia el bus de l'associació ultraconservadora Hazte oír en el que hi havia missatges discriminatoris envers el col·lectiu transexual. Aquí tens uns vídeo que ha creat el col·lectiu de gais, lesbianes i transexuals d'Osona.
#sócdiferent #sóccomtu
Per acabar, acuestes setmanes aprofitarem les hores d'Història per anar a visitar l'exposició "Per ser nena" a la Biblioteca de Manlleu. Seria molt interessant que a part d'obrir debat de l'entrada al blog, realitzéssim una valoració dels missatges, les curiositats i les reflexions que ens ha deixat la visita a l'exposició.
Fomentem el debat:
- Com valores els valors de la igualtat, la llibertat, la justícia, el desenvolupament i la pau de la dona en la societat actual?
- Quines injustícies creus que pateixen més les dones?
- Esmenteu comentaris masclistes que escolteu en els vostres entorns (escola, xarxes socials, locals, ...).
- Creus que hi ha desigualtat de gènere? On rau l'origen d'aquesta desigualtat?
- Creus que en alguns moments també es descriminen els homes? En quins?
- Què opines del missatge del bus contra el col·lectiu transexual d'Hazte oír?
...
El dia de la dona hauria de ser cada dia i no només el 8 de març. El dia 8 de març no és el dia de la dona, és el dia on es commemora la lluita històrica que han viscut les dones per igualar els seus drets, per donar-li valor a la seva veu. Es lluita per la dignitat, l’honor i el vot. Es lluita contra la discriminació en tots els sentits, contra la manipulació, el menyspreu i la desigualtat. És lluita per la justícia i la pau. Valorem a les dones!
ResponEliminaActualment les dones segueixen discriminades en una bona part del món tot i els avenços que la igualtat de gènere ha firmat recentment en nombrosos països. Les dones, massa sovint, pateixen injustícies, violència i desigualtat a les seves llars i llocs de treball. Una igualtat completa suposa que la dona ha de ser igual que l’home davant la llei, a casa seva i a la feina i en l’entorna públic. Un informe diu que tot i que la violència domèstica és delicte en 125 països encara hi ha més de 603 milions de dones que viuen en estats on no és considera un crim i que encara hi ha 2.600 milions de dones que viuen a llocs on la violació marital tampoc no està criminalitzada.
Si ens fixem en l’ambient laboral podem veure que 117 països tenen una llei a favor de la igualtat de sous entre homes i dones tot i que, en la pràctica les dones segueixen cobrant fins a un 30% menys que els seus companys homes.
A més a més, les dones encara es segueixen encarregant-se de les feines domèstiques. Són molt pocs els homes que hi contribueixen.
Frenar aquesta desigualtat suposa canviar la cultura popular. Vivim en un món on a les nenes, des de molt petites, se’ns educa envoltades d’estereotips femenins que ens diuen que ens hem d’encarregar de la casa i se’ns ensenya a distingir carreres amb el gènere masculí. Si continuem així els nens no sabran ni voldran fer les feines de casa ni tindrem carreres amb diversitat de sexe.
Per altra banda també és veritat que els homes també pateixen abusos, violència, violacions, etc. Però quan les dones maltracten a homes no surt a les noticies ni fem res per parar-ho. Perquè? Cal deixar clar que hi ha diferents tipus de moviments:
-Masclisme: creure que les dones són inferiors als homes.
-Feminisme: creure en la importància de la igualtat de gènere invalidant la jerarquia de gènere com un concepte construït per la societat.
-Hembrisme: creure que els homes són inferiors a les dones.
Puc dir, aleshores, que em considero una persona 100% feminista.
Per últim deixeu-me dir: si encara “celebrem” tant el dia de la dona és que alguna cosa va malament.
Dades extretes de: http://www.20minutos.es/noticia/1102613/0/onu/mujeres/informe/
- Quines injustícies creus que pateixen més les dones?
ResponEliminaJo penso, que les dones pateixen moltes injusticies ja que per exemple el salari es inferior al de un home només per el simple fet de ser una dona encara que fagin la mateixa feina, també es molt més complicat trobar feina si ets una donaja que els homes tenen més oportunitats de trobar-ne, i si en trobes el més probable es que sigui una feina mal pagada. També penso que hi ha masclisme a la societat, però també penso que sexegera molt, ja que la paraula "masclista" es fa servir molt a la lleugera.
Sí que crec que hi ha una desigualtat de gènere, avui en dia hi ha molts països que els homes son superiors que les dones, i això es injust, pel fet de ser dona no poden tenir llibertat personal, és a dir que moltes nenes entre els 5 i 6 anys en el continent d’Àfrica cada dia han de anar a buscar aigua en 6 hores, carregades amb bidons de 10 litres i per aquests motiu no poden anar a l´escola. També en llocs com Afganistan no accepten que les dones vaguin a l´escola. Actualment hi ha moltes empreses que accepten més un home que una dona i a mes a mes el sou d´un home es superior que el de la dona encara que fan la mateixa feina. Suposo que l´origen de aquesta desigualtat sorgeix ja fa segles, ja que les dones s´ha encarregaven de les tasques de casa, dels fills...
ResponElimina4t ESO A
La dona mai no ha estat prou valorada en la societat. Sempre ha estat per sota els homes.
ResponEliminaDes de la prehistòria fins a l’actualitat hi ha hagut un progrés d’evolució en la majoria d’aspectes, immens. En canvi, pel que fa la dona i els seus drets, no ha patit un canvi gaire gran. Si que és cert que des de la prehistòria, on la dona només servia per reproduir-se i cuidar els fills, fins a l’actualitat hi ha hagut un cert avenç. Però és que seria impensable que no hagués succeït un progrés. Avui dia ens trobem en el s. XXI i en molt països la dona és tractada com un objecte i manca de molts drets. Sempre està per sota els homes.
Al llarg de la història, hi ha hagut moltes dones lluitadores que han intentat canviar aquesta realitat. Com Joana d’Arc, Marie Curie, Frida Kalho, Teresa de Calcuta...
Aquests últims anys un nom que ha tingut molt ressò és el de Malala Yousafzai, una noia de tan sols 19 anys, però amb molta vida, que està lluitant per aconseguir una societat justa.
Laura Corominola
4t ESO B
Realment creieu que el dia de la dona serveix per alguna cosa? Què és això dels drets de la dona? Voleu dir que això té gaire importància per a la societat? Per què les dones sempre hem d'estar en tots als aspectes inferiors als de l'home?
ResponEliminaDes de l'antiguitat fins avui en dia, les dones ens coneixem com les típiques persones que ens hem d'encarregar de estar-nos a casa per fer tota la feina i cuidar als fills d'una manera adequada. Aquest raonament és penós. La dona és un éssers humà com l'home amb els seus drets i deures, amb la cerca de la seva felicitat i costums.
Les dones sempre hem estat amb drets inferiors als de l'home i això és una injustícia gegant.
Jo penso que s'hauria de lluitar per aconseguir el dret de igualitat, llibertat i felicitat per a tothom de forma igual, una societat que sigui justa per a tothom, sense males formacions d'injustícies ni res semblant.
Maria Antentas
4t ESO B
El divendres passat vam anar a veure l’exposició “Per ser nena” a la biblioteca de Manlleu. Era una exposició feta per universitaris barcelonins que volien denunciar la discriminació de les dones i sobretot de les nenes en l’historia.
ResponEliminaEn l’exposició estava dividia en cartells que anaven des de la infància, l’adolescència fins la dona casada. En un mostraven una imatge d’una noia embarassada que tenia mal color de pell. Al costat hi havia una frase que deia: si la dona porta un fill té bon color si porta una filla té mal color de pell. Aquesta frase em va impactar perquè és pot veure el depreciï que tenia la societat cap a la dona i que només la tenien com un objecte de reproducció. Al llarg de l’historia les dones han passat moltes injustícies com les violacions, la discriminació, ... Vam poder veure que amb el pas del temps ha anat disminuït la discriminació. Però encara hi ha molt per fer per exemple ha xina hi ha nenes que són abandones només pel fet de ser nenes. També, en els països menys desenvolupats encara hi ha molta discriminació cap a les nenes en l’hora de poder estudiar i fer algú en la vida a part de tenir fills i cuidar la casa. Per això cal continuar lluitant per l’igualat entre dones i homes.
Aniol Casassas 4rt B
Actualment diuen que el masclisme ha reduit molt. Però ni jo ni ningú està veient que els sous de les dones hagin incrementat, que hagin reduït les agressions o violacions, o simplement que en altres païssos no estigui mal vist que la dona tingui una nena.
ResponEliminaAquest tema el vam tocar el passat divendres a la biblioteca de Manlleu, on hi havia una exposició sobre la història de nenes i dones. Allà ens vam adonar que durant segles la dona ha estat molt discriminada sense cap mena de motiu. Apareixien casos on les mares tallaven el pit a les nenes perquè així de grans no els molestés l'arc a l'hora de caçar o situacions discriminatòries a l'hora d'obtenir uns estudis, com el cas de la Malala, entre molts altres.
El masclisme ens serveix només d'una cosa, poder veure reflectida el tipus de societat en la que estem vivint actualment. Ja que segueixen havent-hi comentaris discriminatòris tant en xarxes socials, al carrer o a l'escola.
Jo vaig completament a fabor dels drets de les dones, però també és cert que en alguns casos, no molts, això ha implicat una discriminació a l'home.
Canviant de tema, també vull comentar el missatge del bus d'Hazte oir. Un missatge 100% penos i que ha provocat a moltes persones rabia. Estic totalment d'acord que a tot arreu hi ha d'haver llibertat d'expressió, però es que aquest missatge és tot el contrari d'això, ja que s'haurien d'expresar les persones que es senten atrapades dins d'un cos del sexe contrari i no pas quatre benèits que no saben ni que posar en un autobús per crear una mica de polèmica.
Realment seria genial viure en una societat on no hi haguéssin prejudicis, diferències i discriminacions.
ResponEliminaEl dia de la dona no hauria d’existir, perquè és un recordatori de que les dones no tenim la igualtat que mereixem encara que ens trobem al s.XXI, i si tinguéssim la igualtat no caldria tenir un dia per reivindicar-ho.
És molt fort que encara haguem de lluitar per una cosa tant simple però que molta gent no entén, a cas som tan diferents dels homes? Les dones no fem la feina bé? O no som capaces per tenir un sou digne?
No entenc com encara avui en dia la discriminació a les dones existeixi, per exemple aquí a Espanya només el 4% dels directors generals d’empreses són dones, el salari dels homes supera amb un 19,3% al de les dones, això és el mateix que treballar gairebé 60 dies gratis.
És molt fàcil veure que les dones som tan capaces com els homes només cal veure alguns exemples com: Frida Kahlo que es va convertir en un símbol feminista ja que va reivindicar el paper de la dona en la societat, Rosa Parks que va ser una de les primeres activistes pels drets civils a EUA... i així moltes dones que de mica en mica han aconseguit fer un món una mica més just.
Però tot i així hem de continuar per finalment aconseguir una igualtat, que ja hauríem de tenir des del principi dels temps.
Finalment una dada de l’exposició ‘Per ser nena’ a la biblioteca de Manlleu que em va impactar: a Barcelona al s.XV el 78% dels nens podien aprendre un ofici i en canvi només un 4,5%, només el 2% dels nens treballaven de servents però un 94% de nenes treballaven de serventes.
Jo penso que les dones tenen moltes mes desigualtats que els homes, com per exemple trobar treball, ja que a vagades donen el treball el home encara que la dona estigui mes qualificada que el home pero per el simple fet que sigui dona no li donen el treball, i moltes vegades el sou de la dona es mes baix que els dels homes. Entre moltes mes desigualtats que te la dona, hi això paso en molts dels països actuals, en que la dona esta per sota del home.
ResponEliminaHi han dones que lluiten perquè aquestes desigualtats desa pereixin, com per exemple la Malala, una nena pakistaní que defensa els drets de la dona que el 2014 se li entrega el Premi Novel de la Pau.
Rubén Casalí
4tA
Avui en dia, les dones pateixen moltes injustícies. Una d'aquestes injustícies és el que les dones cobren un 30% aproximadament menys del salari que cobren els homes, simplement pel fet de ser dones, a més de tenir unes condicions laborals lamentables en alguns casos.
ResponEliminaUna altre de les injustícies que hi ha en la nostre societat és es la violència masclista ja que l'home pensa que agredint o maltractant a una dona es creu superior i això no ho tenim que permetre en la nostre societat perquè les dones, per por a l'agressor no ho volen denunciar i s'ho callen.
El passat divendres 10 de març, vam anar a la Biblioteca de Manlleu per visitar l'exposició anomenada "Per ser nena". el que més hem va cridar l'atenció sobre aquesta exposició és la molt coneguda en els darrers anys la Malala Yousafzai. Una nois d'uns 15 anys que va ser víctima d'un tiroteig, les bales li van travessar el cap, el coll i l'espatlla. Mesos després del tiroteig, es va curar i al cumplir els 16 anys va pronunciar un discurs a la seu de les Nacions Unides i davant de tota aquella gent va pronunciar la següent frase: "One child, one teacher, one book and one pen can change the world." ("Un infant, un/a mestre/a, un llibre i un bolígraf poden canviar el món").
ResponEliminaA partir d'aquells moments va guanyar molts premis i un d'ells el Premi Nobel de la Pau a l'any 2014.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina“PER SER NENA”
ResponEliminaVisitar l’exposició “Per ser nena” que hi ha a la biblioteca municipal de Manlleu ha valgut molt la pena ja que hem pogut observar, un cop més, les injustícies que les dones han hagut de superar fins al dia d’avui. Exposa el menyspreu intel·lectual, la invisibilitat i el despreci cap al sexe femení, en concret cap a les nenes petites.
“Si una dona porta al ventre un mascle, té bon color; si porta una femella, mal color”, “Criar una filla és com regar el jardí del veí”, “l’índex d’agressions sexuals a nenes és de 2 a 3 per cada nen i l’edat en què es produeix el primer episodi d’assetjaments sol ser entre els 11 i 13 anys”, “Boko Haram utilitza una nena de set anys per atemptar en un mercat de Nigèria”, aquestes són algunes de les frases i dades colpidores que podem veure al llarg dels diferents plafons de l’exposició. Aquests plafons expliquen les diferents etapes per les quals passa la dona i quines dificultats ha hagut de superar, des de l’embaràs, nenes petites, adolescents i adultes. A part també ens posa l’exemple d’una dona lluitadora com Malala, la qual va ser afusellada per defensar l’escolarització de les nenes al seu país i va aconseguir recuperar-se i guanyar un Premi Novel de la Pau per la seva tasca. Per últim és molt interesant llegir els quatre casos reals que apareixen al plafó dotze (“Dones empoderades – Jo decideixo”), on la Ghene (14 anys – Filipines), la Sana (17 anys – Pakistan), la Irlane (17 anys – Brasil) i la Jacinta (16 anys – Kènia) ens expliquen la situació de les dones al seu país i quins són els seus somnis i plans pel futur.
Ha estat una bona experiència que fa reflexionar sobre el que fa falta continuar reclamant en la societat, la igualtat definitiva entre homes i dones, ja que en el fons tots som iguals.
El divendres passat 10 de març, vam visitar l'exposició "per ser nena" a la Biblioteca Municipal de Manlleu. L'exposició que vam veure va valdre molt la pena ja que es va comprovar que les dones tenen moltes injustícies al dia a dia, com per exemple, el salari d'una dona generalment és inferior al de l'home estant a la mateixa professió, tot i que molts països estan a favor de la igualtat, segueixen sent moltes les dones que tenen menys oportunitats laborals i salaris bons.
ResponEliminaUn altre factor rellevant és la violència masclista, moltes dones estan patint abusos físics per part dels seus homes i la gent no ho atura. Va arribar un punt, tot i que ara encara passa, que és que algunes dones ja s'arriben a creure inferiors als homes perquè la societat és tant masclista que ja estan acostumades. com és l'exemple de les mares que tallaven el pit a les nenes per poder ser acceptades millor a les escoles i no ser tant discriminades pels homes. Personalment el fet que em va cridar més l'atenció però que anteriorment ja sabia va ser el cas de Malala, que al ser víctima d'un tiroteig va sobreviure i va decidir canviar el món a través de la pau i la igualtat. No entenc perquè la societat troba inferiors a les dones si els homes sense les dones no serien res.
Crec que les dones poden fer els mateixos tipus de treballs que els homes, no com abans i actualment en bastants casos que les dones sobretot en països més desenvolupats i també nenes, són discriminades a l'hora de treballar i es queden a fer feines de casa mentre que els seus homes treballen a fora. Crec que s'ha de seguir lluitant per la igualtat.
Albert Caballeria
4 ESO B
L'exposició "per ser nena" de la biblioteca de Manlleu realment estava molt bé i explicaba les coses amb molta claredad, però sincerament, trobo molt penós que a ple sXXI s'hagin de fer aquest tipus d'exposicións per fer reflexionar o fer adonar al món de que encara hi ha aquest tipus d'injustícies al món.
ResponEliminaAlgunes de les injustícies que pateixen les dones:
-No poden ser capellanes/papes...
-No poden ser presidentes d'un païs
...
Però de res serveix dir que volem una societat on tothom sigui igual, si no fem res al respecte.
Un exemple ven clar on ningú fa res al respecte: el 63,49% dels anuncis són sexistes (masclistes) i la gent hi està d'acord.
Com a curiositat d'injusticia al món tenim un fet que ha passat recentment, és l'aparició dels autobusos d'Hazte oír, que tenien un text en els laterals els quals deien : Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulta. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si naces mujer, seguiras siendolo.
Sincerament opino que cadascú té dret a pensar el que vol, però igual que es censuren anuncis de televisió, videos de youtube... per continguts inadequats. Trobo molt injust que aquest tipus de propaganda no es prohibeixi, ja que molta gent s'hi pot sentir identificada i/o ferida sentimentalment
JORDI PUIG
4 ESO B
El passat divendres dia 10 de març vam anar a visitar l'exposicio: "Per ser nena" a la biblioteca de Manlleu. Lo que hem va cridar més l'atenciò va ser un gràfic on es mostrava els continents/països: Africa subshariana, India, Xina, Sud-est asiàtic, Est d'Àsia i Pacífic, Orient mitjà i Nord d'Àfrica, Europa i Àsia central, Llatinoamerica i Carib on es mostrava el nombre de nenes mortes abans dels cinc anys en els anys 1990 i el 2008, el país amb el nombre més alt va ser Xina, tan en el 1990 i en el 2008, amb 890.000 i 1.092.000 morts, mentres en els altres no pasaven dels 15.000, en els ultims anys s'ha calculat que hi ha uns 116 homes per cada 100 dones, aixi que es veu clarament que hi ha una falta de dones (Unes 34 milions).
ResponEliminaAvui en dia l'ablació del clitoris és una pràctica que afecta a unes 30 milions de nenes en 28 paisos d'Africa, també al Iemen, el Kurdistán iraquià i Colombia, amb l'objectiu de que les dones no puguin tenir plaer amb les relacions sexuals, deixant de banda el risc de mort que pot produir, com ara: hemorràgies i infeccions, també pot deixar seqüeles com ara infertilitat o dolor.
Algunes nenes Yazidistes (Menors de 14 i 15 anys) són segrestades pels terroristes d'Estat islàmic per tal de poder ser violades, venudes o regalades a homes molt més grans , fins i tot poden arribar a ser torturades, els traumes que els hi deixen fan que algunes que no han aconseguit escapar, arribin a suicidar-se.
Crec que avui en dia encara queda molta gent que menysprea a les dones, pel simple fet de ser-ho. Tot hi que es diu que el masclisme s'ha reduït jo no ho veig tant clar, per exemple, només cal mirar les victimes d'atacs masclistes, i que cada any en moren moltes pel mateix fet: Homes que encara creuen el la inferioritat i de la debilitat de la dona.
Les dones hauriem de ser lliures de triar i fer el que volguem, sense que ens fagin sentir debils, inferiors o que simplement no podem fer-ho perque som Dones.
Es igual si ets dona o home, si tens una atreccio sexual o un altre, perque en el fons, tots tenim els mateixos drets i tots sóm iguals.
Jo tinc la sort d’haver nascut en una societat occidental i per tant tinc accés a l’educació, a escollir la meva parella, el meu futur, a tenir una independència econòmica, es a dir, a no dependre de cap home. Per tant aparentment la nostra societat occidental sembla igualitària entre homes i dones. Però si mirem detingudament veiem que també hi ha diferències pel fet de ser dona o home. Això es veu amb l’accés a diferents feines, el sou que rep un home o una dona per una mateixa feina amb una mateixa qualificació, el respecte social d’una feina feta per un home o per una dona... Tot i que ens queda molt camí per arribar a una igualtat completa hem d’estar contents de la nostra societat. Perquè si hagués nascut a una societat i cultura diferent el meu futur seria molt diferent: no tindria accés lliure als estudis o no tindria estudis, no podria escollir el meu futur ni tendiria una independència econòmica, per tant la meva vida i el meu futur dependria sempre de un home (pare, germà, marit, fill...).
ResponEliminaEn l’exposició va mostrar casos de la societat diferent. El que em va sobtar mes va ser el de que una nena volia ser mestra, però no ho ha pogut aconseguir per el simple fet de ser noia, ja que des de molt jove la van obligar a casar. I per tant el seu objectiu de ser mestra no es podrà complí mai.
Maria Sitja Castellarnau.
4t d’ESO C.
Per que hi ha masclisme?
ResponEliminaEl masclisme és un comportament primitiu que s’utilitzava per distribuir les feines que hi havia a la tribu, Els homes a caçar i a defensar el clan i les dones a recol•lectar les plantes i cuidar els nens. Això feia molt més eficaç l’obtenció de recursos per sobreviure ja que els homes són més forts i amb millor sentit de la orientació i les dones poden distingir millor les tonalitats de colors per saber quina fruita era verinosa o bona per menjar. A mida que la humanitat avançava els homes com que eren més forts que les dones i ja s’havia introduït el pensament que les dones havien de fer les feines de casa, els homes van aprofitar-ho per poder-se imposar i tenir més privilegis i poder. La humanitat sempre ha sigut molt avariciosa i egoistes, es demostra amb la quantitat de guerres que ha hagut per l’afany d’aconseguir més. En certa manera aquest afany ens ha ajudat a que avançar com a espècie però, ens ha sortit el tir per la culata, perjudicant a milions de persones. Si les fortes haguessin set les dones segur que farien el mateix com quan una mantis femella mata a la mantis mascle mentre s’aparellen per poder menjar.
L’educació ens està permetent que ens donem comte del que passa i poder lluitar contra les desigualtats que hi ha. Però les arrels del masclisme estan molt ben fixades i no es gens fàcil poder arrancar aquesta mala herba perquè no pugui tornar a créixer més ja que si li dius a un home que pensi en un ésser humà pensarà en un home però si li dius a una dona que pensi en un ésser humà també pensarà en un home, fins i tot les pròpies dones tenen comportaments masclistes. Aquesta lluita es de tots dos, si volem abolir el masclisme es necessita del homes i de les dones. Serà un èxit quan els dos sexes només es diferenciïn per les seves característiques físiques i no per la ment.
Oriol Gutierrez Reche
4tC
L’exposició “Per ser nena” fa pensar en les grans desigualtats injustificades envers les nenes al llarg de la història. És molt indignant pensar que encara ara la societat és tant masclista.
ResponEliminaMoltes dades i fets em van impactar però tots es resumeixen en que la dóna ha estat maltractada, infravalorada i denigrada sense poder fer-hi massa al respecte. A tot això hi va ajudar el fet de que la història la van escriure els homes.
Tot aquest masclisme va provocar la falta de més de 160 milions de dones a l’Àsia ja que o no van arribar a néixer o van ser assassinades sent nadons per negligència mèdica o alimentària, pel fet de ser nenes.
També, a moltes nenes se'ls pren la seva infància per convertir-les en objectes dels homes, fent-les creure que no tenen trets i que només són necessàries per procrear. Fins i tot arriben a creure’s que els homes només volen el seu cos. Tot això provoca un dany no només a elles, sinó que també a la societat fent que sigui encara més denigrant per les dones.
Tot aquests fets tan devastadors continuen vivint entre nosaltres, tot hi això hi ha dones com Malala Yousafzai. Ella va sobreviure a diversos dispars i amb força va lluitar per els drets de les dones. I com ella, moltes altres noies lluiten per la igualtat d’oportunitats, per no ser invisibles i per aconseguir pujar un nou esglaó dins la igualtat de gènere, sobretot en països com Afganistan, Filipines i diversos d’altres del continent africà.
Tot això em fa preguntar-me diverses qüestions com: per què sempre s’ha considerat les dones inferiors? I si foss al revés i fossin els homes?
El dia 10 de març vàrem visitar una exposició anomenada "Per ser nena", que es troba a la Biblioteca de Manlleu, on ens explica una vegada més les desigualtats que tenim les dones davant de la societat. Aquesta exposició ens explica que les dones eren diferents als homes, és a dir que les dones tenien menys drets davant dels homes. Les dones eren les que s'havien de quedar a casa per netejar-la i cuidar els fills, en canvi eren els homes els que havien de treballar. Actualment els homes segueixen cobrant més que les dones.
ResponEliminaUnes de les coses de que m'ha sorprès de la exposició, és el fet de que si la dona quedava embarassada i era una nena la culpa era de la mare. I moltes de les nenes que naixien Xina eren mortes abans de els cinc anys.
Les nenes quan eren petites tenien un tant per cent molt reduït de poder llegir en el cas de els nois hi havia un 20% i de les noies un 1,5%, a la hora de aprendre un ofici en els nois hi havia una 78% i les noies un 4,5%. El 94% de les nenes treballaven de serventes i només un 2% eren nois.
Les dones patim moltes injustícies però les més freqüents són: hi ha més dones a l'atur que homes i si treballen el sou de les dones és inferior al dels homes i el reconeixement, la injustícia nega a les dones el valor de les seves aportacions i experiències professionals i personals.
No hi hauria de haver desigualtats tant per les dones ni per els homes ja que tots haurien de tenir els mateixos drets així ningú seria discriminat per un altre persona.
El missatge dels bus "Hazte Oír" que diu: Los ninos tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si naces mujer, seguirás siendolo. Es veritat el que hi ha gent que és un home i es sent dona o el contrari. És un missatge que pot afectar els sentiments de persones que no és senten bé amb el seu cos. És un missatge que no hauria de haver sortit al carrer de manera pública, és a dir, si la gent que va publicar aquest missatge ja sabien que hi hauria gent que estaria afectada per aquest missatge per x raons. Crec que aquest missatge hauria de estar eliminat i n'haurien de posar un el qual fos un missatge que a tots ens semblés bé.
Paula Puigcorber
4rt ESO A
“Per ser nena”. Què passa per ser nena? És un fet dolent? Et fa ser inferior? Està mal vist? Doncs en molt continents/ països sí, com a Africa subshariana, India, Xina, Sud-est asiàtic, Est d'Àsia i Pacífic, Orient mitjà...
ResponEliminaQuan vam anar a veure l’exposició a la biblioteca de Manlleu, alguns dels fets més rellevants i dels quals em van sorprendre més van ser per exemple, que pel simple fet de ser nena, ja quan neixes tens menys dret a l’educació, el pare de la criatura està descontent i per ell és com si no hagués tingut un fill, i et preparen ja per tenir un ofici de serventa, cosa que trobo molt ridícula, però que si ens hi fixem avui dia en la nostra societat la cosa no canvia massa, ja que la majoria d’oficis de neteja en cases o escoles... els fan les dones.
Per altre banda actualment en la nostra generació, es pot dir que hi ha molta més igualtat de gènere però en alguns aspectes encara es nota inferioritat en la dona. Un dels millors exemples seria en l’àmbit esportiu, on la dona esta molt desvalorada sobretot en el futbol, un altre àmbit seria la feina, ja que en alguns treballs la dona té menys possibilitats d’accedir-hi, i avui dia això crec que ja no hauria de passar, perquè tot i que per fora, és a dir físicament tenim les nostres diferències, internament som majoritàriament iguals cadascú amb les seves avantatges i desavantatges, de les quals si hi hagués igualtat es podrien ajuntar homes i dones i treure’n el millor profit.
Clara Chacón - 4rt B
jo penso que en molts paÏsos hi ha desigualtat ,el dia de la dona tindria que ser cada dia,cada setmana,cada mes... perqué les dones es mereixen molt mes del que tenen,del que estan tractdes.Es veritat que en molts paÏsos hi ha desigualtat però jo crec ,que podriam fer alguna cosa perqué hi hagi entre homes i dones la mateixa igualtat,que hi hagin les mateixes condicions de justcíai mateixes condicions de tractament...
ResponEliminaL’exposició "per ser nena" a la biblioteca de Manlleu ens va fer veure que actualment encara hi ha països on les dones i nenes son maltractades i això fa reflexionar.
ResponEliminaPerquè hi ha aquesta desigualtat de gènere? Perquè encara hi ha països on les dones són maltractades? Perquè les dones són les que s’han d’encarregar de les feines de casa?.... un munt de preguntes que no tenen resposta.
Aquesta exposició ens explicava un munt de coses com que l’índex d’agressions sexuals a nenes és de 2 a 3 per cada nen i l’edat d’aquests fets és entre 11 i 13 anys. També vam llegir 4 plafons de noies que explicaven el que elles personalment han viscut. Una d’elles explicava que les dones no tenen una atenció sanitària ni una policia especialitzada per a elles. Tot i així elles estan segures que poden canviar el món i aturar aquesta distinció de gènere que hi ha.
Una de les coses que més em va sorprendre i impactar va ser que a les dones els hi feien una ablació del clítoris per evitar que poguessin sentir plaer durant les relacions sexuals, deixant de banda que aquestes dones poguessin patir una hemorràgia, infeccions...
Aquesta exposició ens ha servit per adonar-nos de com està la societat. I per altre banda lluitar per aconseguir millorar-la i evitar que passin aquestes coses, ja que en el fons tots som iguals.
El dia 10 març, vam anar a la Biblioteca de Manlleu per visitar l'exposició "Per ser nena". el que més hem va cridar l'atenció sobre aquesta exposició és com tractaven en aquell temps les noies i la história de Malala. a següent frase: "One child, one teacher, one book and one pen can change the world." ("Un infant, un/a mestre/a, un llibre i un bolígraf poden canviar el món"),aixo ho va explicar un pobre noi que va passar per molts mals moments com va ser que el van disparar amb una istola pero en el moment que va cumplir els 16 anys va decidir fer aquest discurs que amb ell va guanyar un bon premi nobel en lány 2014.El pitjo que en molts paÏsos no accepten tant be les noies com als nois,per exemple a a l´India al sud-africa,a lést -asiatic...s´estimen mes tenir nois que les noies i si en cas que tenen alguna noia hi han casos que poden arribar a matar la filla i mantenir mes be el fill.
ResponEliminaRespon
El dia 8 de març es el dia Internacional de la Dona, és una jornada de reivindicació perquè hi hagi igualtat entre home i dona. Actualment hi ha moltes desigualtat entre els dos sexes. La dona en totes les ocasions es representa amb inferioritat. I es molt injust.
ResponEliminaEl dia 10 de març vam anar a visitar l’exposició que es troba a la biblioteca de Manlleu que es diu “per ser nena”. Després de visitar i llegir els cartells que estan allà exposats es per que ens caigui a tots la cara de vergonya en veure com a determinats països i han tantes desigualtats, i les dones pateixen tant. Potser a altres països es molt mes greu que aquí, però actualment, aquí on vivim també hi ha milions de desigualtats entre homes i dones, tot i que ho intentin tapar tots sabem el que esta passant. Amb aquells cartells vam veure com moltes dones estan despreciades, en concret les nenes petites i menors.
Al llarg de la història, la infància en general i les nenes en particular s’han caracteritzat per la invisibilitat i , fins i tot, per el menyspreu intel·lectual de què han estat objecte. Des de l’antiguitat mostren que les nenes no eren considerades agents socials, sinó que l’únic que s’esperava d’elles era un projecte de vida adequat als rols de gènere que havien de complir en l’edat de adulta.
En l’exposició em va impressionar molt un gràfic que estava allà exposat que mostrava les nenes mortes havans dels 5 anys. Per exemple a Xina l’any 1990 n’hi havien unes 890.000 i el 2008 unes 1.092.000. També em va impressionar molt una frase que vaig veure que deia “si una dona porta al ventre un mascle, té bon color, si porta una femella, mal color”.
Les dones continuen tenint moltes de les desigualtats que tenien abans. Com per exemple; el treball, el sou. Una dona pot treballar molt mes que un home i teniu un salari molt inferior que un home. I això sincerament fa pena. Perquè una dona no pot arribar a un càrrec alt com el de un home? O perquè encara actualment les feines de la casa encara les fa la dona? Que no us enganyin.. continuem vivint en una societat masclista.
Carla Gibaja
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaPersonalment, trobo que és molt trist que avui dia, al segle XXI, encara celebrem el dia de la dona. El dia de la dona hauria de ser cada dia i no només el 8 de març.
ResponEliminaLa majoria de nosaltres, hem tingut la gran sort de néixer en un país on la societat està bastant avançada, i tot i això continua havent-hi bastantes injustícies de cara a les dones: els sous són més baixos, les probabilitats de que t'agafin en una feina són més baixes que les dels homes ja que les dones ens podem quedar embarassades i llavors "és massa enrenou" buscar un substitut que cobreixi els mesos de maternitat, la majoria de càrrecs dirigents estan ocupats per un home... i tot això i més injustícies per què? Pel simple fet de ser dona.
Si nosaltres, que vivim en un país desenvolupat ja patim totes aquestes injustícies i continua havent-hi masclisme, no em voldria imaginar una vida on les dones no podríem anar a l'escola, ni ser lliures, sempre dependríem d'un home, tampoc treballaríem sinó que mantindríem la casa i els fills. I el més fort, és que hi han dones que ho pateixen.
Pel que fa al tema de l’autobús en contra de la transsexualitat, també trobo molt trist que actualment un país com Espanya circuli aquest tipus d'informació.
En algunes cultures com la que trobem a l'illa de Samoa (país subdesenvolupat) situada a Oceania (a prop de Nova Zelanda), reparteixen les tasques en funció de si ets del sexe masculí o femení, les dones i nenes s'encarreguen de fer el menjar, cosir... i normalment es senten atretes per homes; els homes s'encarreguen d'anar a caçar i fer activitats més físiques i es senten atrets per dones. Però hi ha un tercer i quart grup anomenats fa'afafine i fa'afatama. Els fa'afatama, són dones que viuen i fan les tasques igual que els homes i també es senten atrets cap a ells, i els fa'afafine són homes que fan les mateixes tasques que les dones i es senten atretes cap a elles i no reben cap tipus de discriminació per aquest fet.
Realment val la pena? Val la pena viure en una societat en la que veiem tantes injustícies, discriminacions, masclisme, tot tipus de situacions injustes que fan mal de veure i creure que realment estan passant. El fet més penós és que nosaltres en la societat que vivim podríem dir que no ens podem queixar del que tenim, perquè és molt comparat amb altres cultures i països, però la veritat és que nosaltres les dones no veiem tant aquests canvis perquè tot i els canvis que hi ha hagut respecte fa molts anys segueix havent masclisme en molts aspectes que ens afecten directament. Però representa que no ens podem queixar perquè per alguns “som el sexe dèbil”, no és així no hi ha sexe dèbil podem ser tant fortes com vosaltres si ens ho proposem, tenim capacitats que els homes no tenen i a la inversa, i no per això ens hem de menysprear ni uns als altres ni altres a uns, penso que tothom vol igualtat encara que sigui una paraula fàcil de dir però no de complir i hem de lluitar per aconseguir-la.
ResponEliminaLa realitat és que segueixen havent violacions, violència de gènere, sous més baixos que els homes fent la mateixa feina o inclús més moltes vegades. Fem veure que no veiem res però el que passa és que no volem mirar i molt menys actuar que és el que hauríem de fer per millorar el món.
El passat 10 de març vam anar a la biblioteca a veure una exposició anomenada “per ser nena”, una exposició que em va impactar moltíssim i em va marcar. Veure aquelles realitats que passaven en el món i la història de la dona al llarg del temps, va ser molt impactant. El que més em va impactar de la exposició van ser aquelles cultures que tallen el clítoris a les nenes per privar-les del plaer durant les relacions sexuals i a part d’això també afecta a la salut de la dona que li poden provocar greus danys i malalties. Penso que és una crueltat que no entendré mai i no tinc paraules per descriure la ràbia que em produeix.
Parant de ràbia podria treure el tema de aquell suposat autobús que circula per España que transmet un missatge indirectament directe cap als transsexuals. No és un missatge precisament útil per a ningú simplement transmeten una idea a la que defensen com a llibertat de expressió però la única llibertat que té aquest tipus de gent és la llibertat de fer PENA és el que realment em transmeten a mi.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl 8 de març és el dia internacional de la dona, però per mí tindrien de ser tots els dies. I per molta gent, no és n'hi aquest dia, i això dóna molt que pensar. Les dones també son persones i es mareixien que les tractin de la mateixa forma que a un home. D'aquesta manera no tenim que tenir un dia, ai no tots. Avui en dia encara es veuen comentaris masclistes, un lloc molt freqüent és l'escola i un exemple clar és quan una noia en una nit ha estat amb més d'un noi ja és menyspreada, rebent comentaris desegradables, insults... però quan es tracta d'un noi rep cometaris elevant a aquella persona, dient-li que és el mmillor, etc. Així que si algú encara es pregunta si això pasa la resposta és que sí, avui en dia encara passa i és molt trist. Tots som iguals i tots ens mareixem tenir els mateixos drets, siguis del gènere que siguis.
ResponEliminaAl 10 de març vam anar a veure una exposició a la Biblioteca i em vaig adonar que ens altres països és molt pitjor. A partir d'aqella exposició em van venir un pilot de preguntes al cap; Una dona es mereix cobrar menys en una feina? Una dona es capaç de estar en un alt càrrec?... Són preguntes que per molt que li donguem voltes una sola persona no ho pot canviar. El que més em va marcar de la exposició va ser que a les mítiques amazones les mares li tallaven el pit dret a les seves filles perquè poguessin disperar millor l'arc. És una bogeria, una animalada, no té nom al que avui en dia encara està passant. Hem de aconseguir dir adèu al masclisme i a la menyspreació.
Per el que fa el tema de la discriminació de homes crec que només pasa amb les persones homosexuals. I en part pasa amb aquestes perquè són mes afeminades. Perquè si ens fixem bé vaurem que les persones homòfobes fan comentaris d'aquest tipus. Així que tot té una connexió. No tindria de haver-hi gent d'aquest tipus.
Com cada any es troben milions d’estadístiques i notícies que mostren la desigualtat de gènere que i ha actualment al món. S’han trobat alguns números en el món com per exemple: que el 38 per cent de les dones i el 36 per cent dels homes no formen part de cap esquema de seguretat social. A més aquests derrers dies hi ha en tot el món 200 milions de dones amb més de 65 anys que no reben cap pensió de seguretat social. S’ha trobat que les dones, en general, realitzen el doble de vegades i mitg més de feina de lloc que els homes, sobretot en llocs del tercer món.
ResponEliminaLa proporció de dones que rep una pensió és de 10.6 punts percentuals menor que els homes.
A més de milions d’estadístiques i esquemes que s’han anat estudiant i aprovant cada any.
De fet això només són uns quants exemples per només obrir camí a reflexionar.
DE fet per dir-ho amb paraules clares, es veu més que clar que no hi ha igualtat de gènere. Tampoc es diu que n’hi hagi d’haver, no és senzill. Les causes que aporten a aquest problema de desigualtat és la diferència en la situació i posició social i actual dels gèneres oposats. On es relaciona la dona com a craidora dels fills i dona de casa, i la permanència de l’home en el mercat laboral. El gobern i el sector pivat tenen un paper molt important en aquest cas. Pot ser no hi ha resposta ni solució senzilla ni màgica. Però si que poden canviar la forma en la que les dones treballin. Tots els esquemes estan relacionats amb la flexibiltat del mercat laboral, horaris mal·lebles i facilitat per treballar de forma no presencial. Les dones representen més de la meitat de la població. No podem pensar en una país que creixi, en tots els sentits sense afegir a les dones.
Hi hauria d’haver igualtat d’oportunitats: que les dones decideixen per a elles mateixes el seu futur, en què es volen dedicar i què és el que les fa feliç. Si volen estudiar enginyeria, salut, números o si bàsicament es volen quedar a casa. Però que ho decideixin elles i ningú més.
4t ESO A
El dia 10 de Març vam anar a veure l'exposició de "per ser nena", on vam poder veure molts casos de discriminació cap a la dona i moltes dades inpactants, per exemple que es mataven a moltes nenes petites només per el fet de ser dones... en la nostre societat avui dia no hi ha tanta discriminaçió, però encara hi han diferencies de genere. Per exemple les dones tenen els sous més baixos que els homes i poder estan fent la mateixa feina, tenen més dificultats per entrar a les empreses, i es veuen més homes que dones en els carrecs importants. També en el nostre dia a dia se senten comentaris en relació a la discriminació de genere, com per exemple quan una un noi va amb més duna tia se senten comentaris elevant a ell en canvi quan la que ho fa es una noia es tot el contrari, se senten comentaris despectius cap a ella.també les feines de casa abans hi havia molta diferència, les feines de xasa les feia la dona i el que anava a treballar era l'home, en canvi ara per sort, les feines de la casa ja estan molt més repertides. El dia nacional de la dona es el 8 de març, però penso que hauria de ser cada dia, i si hauria de donar importància cada dia per mirar de canviar aquestes coses.
ResponElimina
ResponEliminaEl 10 de març, vàrem anar a la biblioteca de Manlleu per veure una exposició sobre les dones. En el taller havien diferents cartells que en ells, hi podíem llegir diferentes histories sobre les dones. Un dels cartells que hem va cridar més l’atenció, tractava sobre una nena que explicava com el seu pare la pagava, i la maltractava. Trobo que la dona hauria de tenir els mateixos drets que els homes, no entenc aquella gent que diu que els homes som superiors a les dones, jo no penso lo mateix. Des de fa molts anys les dones eren les que es quedaven a casa a fer les feines domèstiques, i els homes anaven el bar. Avui en dia, la gent diu que ja no passa, però no a canviat per a totes les parelles, encara hi ha moltes parelles que les dones estan sota la atenta mirada del seu home, i no poden fer tot lo que voldrien fer. Per aquesta raó, tots hem de lluitar per canviar aquesta situació, i lluitar pels drets de les dones.
Jordi Casacuberta
4t ESO B
“PER SER DONA” és la exposició que vam anar a visitar a la Biblioteca de Manlleu el divendres passat. L’objectiu d’aquesta exposició era principalment reflexionar sobre la injustícia que reben les dones, destacant a les nenes, respecte als homes.
ResponEliminaSembla mentida que les dones siguin tractades moltes vegades com objectes i que la societat no les valori ni la meitat dels homes. Hi ha molts aspectes destacables en què veu la poca importància i les desigualtats de les dones en el món de l’educació, del treball, de la sexualitat, violència. No hi ha cap mena de dret que les dones hàgim de patir tantes coses i passar per tantes coses dolentes que ens envolten a la societat que estem. Tots aquests fets que fan arribar a una injustícia, arriba un punt com comencen a fer llàstima, ja que aquí tots som humans amb les mateixes qualitats de vida que mereixem un mínim respecte i alhora tenim uns drets que hem de donar a la societat.
La veritat és que el que m’ha cridat més l’atenció ha estat les oracions del segon panell de l’exposició, on es mostra una gran crueltat de cara a les nenes petites. Les frases que més m’han impactat han estat: “Si una dona porta al ventre un mascle, té bon color, si porta una femella, mal color” i “Criar una filla és com regar el jardí del veí”. Sincerament aquests comentaris arriben a ser molt masclistes i desagradables per qualsevol nena o dona que ho llegeixi.
No creieu que és hora que obrim tots els ulls i veiguem la realitat tal i com és? S’hauria de lluitar per aconseguir una societat justa, amb igualtats i amb els mateixos drets i deures. Així és com hauria de ser la nostre societat d’avui en dia. No més al masclisme.
Maria Antentas
4t B
Per ser nena, una exposició que ensenya diferents aspectes com per exemple com viuen les nenes en diferents països, com són tractades, si tenen els mateixos drets o no....però realment val la pena una exposició per ensenyar-ho?
ResponEliminaCrec que està molt bé que ho ensenyin però fent això estan demostrant que la societat no avança en igualtat de gènere. Espero i desitjo que aquesta generació segueixi lluitant per la igualtat i també que els que venen a darrera ja tinguin el mateixos drets o que si no es així lluitin encara més.
Tan que diuen que les feministes només lluiten per els drets de les dones estan molt equivocats lluiten també per que els homes puguin ser lliures de amb qui anar i com anar per exemple, si dos nois van per el carrer i són amics no se’ls i digui que són homosexuals, o si van vestits de color rosa també se’ls i digui que són homosexuals entre d’altres.
En conclusió les dones ens hem de ajudar entre nosaltres i si els homes també volen posar de la seva voluntat serà acceptada ja que hi ha moltes persones tan dones com homes fan que aquest procés sigui molt més llarg.
4t- A
Actualment, tots considerem que vivim en una societat molt lliure i igualitària de drets per tothom. És cert que en comparació amb altres països tenim una societat molt més justa per tots. Tot i així, hi continuen havent molts de casos d’agressions físiques o psicològiques a dones pel simple fet de ser dones.
ResponEliminaPerquè una dona, pel simple fet de ser-ho, té menys possibilitats de ser contractada en una feina encara que tingui els mateixos estudis i experiència que un home, cobra un sou més baix que un home, o ocupa càrrecs inferiors? A part, en la vida quotidiana, moltes vegades és la dona qui s’encarrega de les feines de casa.
En l’exposició “Per ser nena” que vam visitar, va ser impactant veure algunes dades sobre la inferioritat de les dones durant tota la seva vida, des del naixement fins que són adultes: “S’estima que falten més de 160 milions de dones a l’Àsia (dones que no van arribar a néixer, van ser assassinades sent nadons o van morir en la primera infància)” o “30 milions de nenes són sotmeses a una ablació de clítoris per privar del plaer sexual“. En moltes cultures, les nenes són infravalorades i menyspreades i fins i tot creuen que “La dona que pareix una filla dobla el dolor i la pena que la que pareix un fill”.
Crec que canviar aquesta cultura de la inferioritat del sexe femení no serà fàcil, perquè des dels primers humans que ja es considerava que l’home era superior. Per tant, tot i que encara quedi molt per fer i millorar en aquest tema, també penso que cada cop anem aconseguint una societat més justa i igualitària per tothom.
Marta Madrid
4t B
Avui dia, encara que sembli que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, es mentida ja que les dones encara no se les veu de la mateixa manera que els homes (en alguns llocs). Ja que en alguns treballs les dones tenen menys sou que els homes, encara que facin el mateix treball o mes.
ResponEliminaPeró en canvi, hi han llocs que si respecten a les dones, i aixó es veu per que hi han empreses que fins i tot han fet guarderies a la empresa per que les mares treballin sense preocupacions.
Es diu que a les guerres nomes lluitaven els homes, i que les dones no feien gaire cosa, Aixó es mentida com exemple, a la revolució francesa les dones van tenir un paper molt important, un dels fets mes revellants d'aquella epoca (sobre les dones) va ser el palau de versalles.
Per tant, crec que en un futur les dones arribaran a ser iguals als homes (en drets) o millors ja que avui dia hi han mes dones amb estudis que homes.
Noureddine Bangarda
L'altre dia, vam anar a veure l'exposició PER SER DONA a la biblioteca de Manlleu. Penso que hi ha molta injustícia en altre països del món ja que moltes dones no tenen cap ni un dret, i moltes d’elles són sotmeses a càstigs com per exemple la extirpació del clítoris per no sentir res a l'hora de l'acte sexual. També vam poder observar el cas de la Malala que es una dona de 19 anys que va ser disparada per manifestar que les dones al seu país també haurien de poder tenir una educació. Penso que tot això sembla que no sigui problema nostre ja que no ho vivim nosaltres dia a dia però això esta passant a molts llocs del món i no tindria que ser així.
ResponEliminaEl dia 8 de març se celebra el dia de la dona. Fa dues setmanes vàrem anar a la biblioteca municipal de manlleu a veure la exposició " PER SER NENA ", i realment hi ha dades impactants. Una exposició la qual la biblioteca de Manlleu va ser la primera a mostrar-la.
ResponEliminaUna de les dades que em va cridar més l’atenció va ser que les nenes yazidistes, moltes d’elles menors de 14 o 15 anys són segrestades pels terroristes d’estat islàmic per tal de ser violades, venudes o regalades a homes molt més grans i fins i tot torturades. Els traumes de les joves fa que moltes d’elles que no han pogut fugir s’acabin suïcidant, i que passi això avui en dia és vergonyós, sembla que en comptes de progressar anem endarrere.
Actualment vivim en desigualtat de condicions entre gèneres i estic totalment en contra. Fent una recerca de informació per internet he trobat algunes dades que m'han deixat amb molt per pensar. Un bon exemple és que hi ha menys dones que homes al món i tot i així dues terceres parts dels treballs que es fan al món son fets per dones. Una altra data és que el seu salari és ostensiblement inferior al dels homes ( guanyen de mitjana un 22,55% menys que ells).
El dia de la dona es cada dia, entre tots ajudem a canviar la societat, tots som iguals.
Jordi Birosta
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl 8 de març es celebra el "Dia Internacional de la Dona", per assenyalar que la dona és igual a l'home pel que fa a drets, condicions i obligacions, i per tenir present la llarga i difícil batalla de les dones per la seva igualtat social.
ResponEliminaUna igualtat que en el terreny laboral encara no s'ha assolit del tot, ni tan sols en els països més desenvolupats, on encara existeixen, per exemple, nombrosos casos de diferències salarials amb els homes tot i que les dones realitzin la mateixa feina.
Un altre problema greu és l'enorme quantitat de dones que tracten d'arribar a Europa fugint de la crisi i la guerra als seus països. Moltes d’aquestes dones immigrants han patit persecució i violència sexual, per això escapen per buscar la seguretat en altres països, però en alguns d'aquests països segueixen patint assetjament sexual, agressions i discriminació pel seu gènere.
S'ha avançat consideradament des de la celebració del primer Dia Internacional de la Dona, que va tenir origen el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Encara però, el mal de la discriminació perdura, per això la societat ha de unir-se per combatre-ho i aconseguir definitivament l'objectiu necessari del respecte i la igualtat entre els gèneres.
Sofia Vigo
4tA
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any. És un dia que l’aprofiten per reclamar el feminisme denunciant el masclisme. Aquest dia celebra la lluita de la dona. Al llarg de la història les dones i nenes han estat discriminades pel simple fet de viure en un cos femení. En totes les cultures i tradicions les dones han patit i, en molts casos encara pateixen diferents tipus de discriminació. Aquesta situació segueix repetint-se avui en dia i això és penós, representa que la nostre societat ha avançat i en realitat no, ja que més d’un milió de dones desapareixen cada any. Tot i que s’ha de dir, a Espanya els papers de l’home i la dona han evolucionat més comparat amb temps anteriors, però encara existeixen diferents tipus de discriminació cap a la dona. Durant molt temps l’home s’ha considerat el “cap de família” que representa que és el que té l’autoritat i és el representant legal de la seva esposa i descendència. Les dones han lluitat molt durant la història perquè tinguem els mateixos valors, igualtat, llibertat i justícia que els homes, però malauradament segueixen havent-hi abusos i discriminació per part dels homes. Quan parlem d’igualtat cap a les dones com a valor ens referim que tots hem d’estar tractats igual davant la llei, tots hem de tenir les mateixes oportunitats, està prohibida la discriminació o l’assetjament per raó del sexe i per últim tots tenim autonomia i llibertat. Jo penso que la igualtat entre els homes i les dones no significa eliminar totalment les diferències, sinó que la igualtat entre els homes i les dones admet diferències però no desigualtats ja que el que no es vol és que hi hagin privilegis per uns i en canvi discriminació pels altres.
ResponEliminaHi ha cultures o religions que creuen que és una cosa normal o habitual discriminar a les dones, com per exemple els llocs on no van tan avençats. La Declaració dels drets Humans hi ha un article que diu que tos els essers humans som iguals, per motius de sexe, de raça, color, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra cosa. O sigui que els drets de les dones són drets humans que no poden o no haurien de ser qüestionats per tradicions o costums religioses que atemptin contra la dignitat de la dona.
Ariadna Vall
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any. És el dia on es commemora la lluita històrica que han viscut les dones per igualar els seus drets, per donar-li valor a la seva veu. Es lluita per la dignitat, l’honor i el vot. Es lluita contra la discriminació en tots els sentits, contra la manipulació, el menyspreu i la desigualtat i també és lluita per la justícia i la pau. Una altre de les injustícies que hi ha en la nostre societat és es la violència masclista ja que l'home pensa que agredint o maltractant a una dona es creu superior i això no ho tenim que permetre en la nostre societat perquè les dones, per por a l'agressor no ho volen denunciar. I per últim en l’exposició va mostrar casos de la societat diferent. El que em va sobtar mes va ser el de que una nena volia ser mestra, però no ho ha pogut aconseguir per el simple fet de ser noia, ja que des de molt jove la van obligar a casar. I per tant el seu objectiu de ser mestra no es podrà complí mai.
ResponEliminaLaia Dorca
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl dia internacional de les dones es celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Es un dia en que tradicionalment es per reivindicar el feminisme denunciant el masclisme. Tots pensem que actualment no hi ha gaire gent masclista i hi ha igualtat de drets tant per homes com per dones, però en realitat hi ha molts casos de agressions.
ResponEliminaEl divendres vam anar a visitar una exposició a la Biblioteca de Manlleu anomenada “Per ser dona” L’objectiu era veure les injustícies sobre les dones i especialment a les nenes ja que no son molt reconegudes. Des que naixem ens vesteixen diferent i s'espera de nosaltres un comportament diferent en funció del sexe. La dona i l'home són iguals davant la llei, però no ho són realment. Només cal consultar algunes estadístiques per adonar-se que encara hi ha àmbits majoritàriament masculins (política, esport, etc.) i àmbits majoritàriament femenins (feines de la llar, infermeria, educació, etc.).
No hem vull imaginar una societat encara més masclista, o tornar com a altres anys, les dones amb faldilla i els homes amb pantalons, les dones fent feines de la llar i els homes feines de fora de la llar, o una escola espacial per nens i una altre per a nenes. Avui en dia encara hi ha famílies que encara viuen en situacions masclistes com per exemple que les feines de la llar les faci la dona i l’home que vagi a treballar a fora de casa, per què no pot ser al contrari? No crec que faci mal a ningú que els homes facin feines de casa, però això no vol dir que no hi hagin homes que no facin les feines de casa, però majoritàriament son les dones.
Silvia Viñolas
4rt B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaInfravalorades, discriminades, valentes, són adjectius que em van venir al cap després de veure l'exposició a la Biblioteca de Manlleu la setmana passada sobre les dones, després de adonar-me per complert del pensament primitiu que encara perdura a la nostra societat.
ResponEliminaLa exposició estava dividida en 12 cartells que explicava desde el naixament de les nenes fins quan són esposes i mares. Vaig poder veure dades, gràfiques i sobretot frases que em van impactar. Jo creia en la desigualtat laboral i social però m'he adonat que és molt pitjor i que és un pensament que està molt ben arrelat a la nostra societat. Penso que la igualtat total és impossible i que per apropar-nos al màxim han de passar unes quantes generacions.
Llegint els comentaris dels meus companys he trobat un fragment que ha posat l'Oriol Gutiérrez que el trobo molt interessant, explicava que quan un home pensa en un ésser humà pensa en una persona del sexe masculí i si li dius a una noia que pensi en un ésser humà també pensarà amb un home. És una reflexió ràpida que t'ensenya la realitat i confirma el nostre pensament masclista, és involuntari però ho és.
La història de la Malala em va impactar especialment, no només pel fet de que sobrevisqués, que ja la converteix en heroïna, si no la seva força de voluntat i valentia davant els molts que s'oposaven a que digués al món sencer la realitat d'on ella prové i les dificultats que tenen, per exemple, per estudiar. Un premi Nobel molt merescut.
També crec que a vegades s'utilitza la paraula masclista en situacions que no són necessàries i penso que és una paraula molt sèria i s'ha de utilitzar quan toca i amb qui toca. La meva opnió és que en algunes ocasions s'utilitza a la lleugera.
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any. És el dia on es commemora la lluita històrica que han viscut les dones per igualar els seus drets.
ResponEliminaAl 10 de març vam anar a veure una exposició a la Biblioteca i em vaig adonar que ens altres països és molt pitjor. En aquesta exposicio em va sorprendre molt dos frases principalment: la primera deia que les mares tallaven el pit a les nenes perque quan siguin grans, no els hi molestes el tir amb arc, i la segona va ser que els hi tellaven el clitoris perque no sentissin passio. Per altre banda ens posa l’exemple d’una dona lluitadora com Malala, la qual va ser afusellada per defensar l’escolarització de les nenes al seu país i va aconseguir recuperar-se i guanyar un Premi Novel de la Pau per la seva tasca.
Pel que fa al tema de l’autobús en contra de la transsexualitat, també trobo molt trist que actualment un país com Espanya circuli un autocar amb un missatge com aquest. Perque tothom es lliure de fer el que vulgui i de pensar el que vulgui, i per aixo ho trobo penos el tema de l'autocar.
Ayman Amarani
4t B
El dia 8 de març es el dia Internacional de la Dona, és un dia de reivindicació perquè hi hagi igualtat entre home i dona. Actualment hi ha moltes desigualtat entre els homes i les dones.
ResponEliminaActualment les dones segueixen discriminades en una bona part del món tot i els avenços que la igualtat de gènere ha firmat recentment en nombrosos països. En alguns clars exemplars és el de trobar feina. ja que a vagades donen el treball el home encara que la dona estigui mes qualificada que el home però per el simple fet que sigui dona no li donen el treball, i moltes vegades el sou de la dona es mes baix que els dels homes.
I això actualment ja no hauria de passar perquè estem amb una societat molt avançada que tan gracies a la dona com l’home l’hem pogut tirar endavant.
VISCA LES DONES!!!!! (:
Des del 1975 el 8 de Març es celebra el Dia de la Dona Treballadora. Aquesta decisió va ser presa després de l’incendi que es va produir a la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York, el qual va provocar la mort de 123 dones i 23 homes. Aquest dia està dedicat completament a totes les dones que han lluitat i continuen lluitant per la igualtat de gènere. Estic d’acord en fer aquesta mostra d’agraïment celebrant el 8 de Març, però el que realment hauríem de fer dia rere dia és donar importància i fer un reconeixement de tot el que aporten les dones a la societat i sobretot no permetre cap mena d’insult ni intent de fer-nos sentir inferiors ja que és intolerable.
ResponEliminaRespecte la visita que vam fer a la Biblioteca de Manlleu de l’exposició “Per ser nena”, trobo que va ser una gran oportunitat per conèixer a fons la història i determinades situacions relacionades amb les dones de diferents països, amb dades i estudis impactants. El fet de poder llegir històries en primera persona de noies que han tingut i viscut moments difícils, ens ha permès veure la realitat i que per molt que ens sembli que hi ha una millora en la diferència de gènere, a nivell mundial no s’observa una evolució positiva.
Trobo que és necessari destacar petites frases que van aparèixer durant l’exposició que especialment a les noies ens van afectar bastant. Alguns exemples són: “Criar una filla és com regar el jardí del veí” o “Si una dona porta al ventre un mascle, té bon color; si porta una femella, mal color”.
El famós bus contra el col·lectiu transsexual d’Hazte oír demostra perfectament que encara hi ha un gran grup dins la societat que no accepta ni permet cap tipus de cas de transsexualitat, homosexualitat, entre altres. Trobo vergonyós que avui dia pugui circular un bus per tot espanya transmeten un missatge tan violent amb l’objectiu de ferir a tots aquells que s’hi puguin identificar. Per sort, tot el que són canals de televisió i emissores de ràdio s’han unit per anar en contra i defensar el col·lectiu transsexual.
Personalment, penso que si volem millorar la societat en la que vivim és necessari que cadascú aporti de la seva part i actuï amb l’objectiu de viure amb llibertat i igualtat. Tot és possible si estem units, amb molta força i sobretot esperança.
Gemma Madrid
4t ESO A
"PER SER NENA", així es diu l'exposició que en aquests moments està exposada a la biblioteca de Manlleu degut a que el dia 8 de març va ser el dia internacional de la Dona.
ResponEliminaL'exposició constava de 12 parts en què hi apareixien dades, gràfics, frases... on es veia la desigualtat i la infravaloraritat que pateixen les dones i les nenes a tot el món, sí, a tot el món. No només hi ha desigualtat aquí per els sous de les dones sobre els dels homes sinó que en altres països és molt pitjor. Com per exemple un dels fets que em va sorpendre més va ser que en llocs del món es preocupaven més de que les dones no sentissin plaer en les relacions sexuals tallant-els'hi el clitoris que en la seva salut i les qonsequencies que podien portar per fer aixó.
Els valors de la dona actualment s’han augmentat bastant tot i que no estan del tot acord amb la societat. En l’aspecte de la llibertat la dona no està tant oprimida com en èpoques anteriors en les quals aquesta no podia expressar-se casa ja que devia fer feines de casa.
ResponEliminaEn l’actualitat les dones pateixen diverses injustícies, com ara: la diferencia de salari, un aspecte el qual es veu totalment perjudicada a la dona és pel sol fet de que en una feina es valora més al home perquè no es pot quedar embarassat.
En l’autobús de Hazte Oir, es veu un missatge que oprimeix al col•lectiu transsexual. Des del meu punt de vista crec que tothom té el dret a ser com vulgui. Entitats com aquesta creen uns missatges erronis per la societat.
La dona sempre ha estat mostrada com a seguidor de l'home, com a ésser inferior, com quan al suposat origen de la religió cristiana ens diu que la dona surt d'una costella de l'home.
ResponEliminaA dia d'avui vivim en un món de parets on la gent s'hi amaga a darrera amb una imatge de acord amb la dona però en realitat seguim vivint en una societat en la que, en petit comitè, la dona es criticada i desvaloritzada fins i tot tractada com a objecte.
No estic dient que no hi hagi evolució sino que no es tal i com ens pensem, sera que no hem sentit vegades: "Dona al volant perill assegurat" "Les dones a la cuina" entre moltes altres.
Als països subdesenvolupats o aquells que pateixen opresions aquest odi cap a la dona és molt més destacable i es degut a aquesta falta de desenvolupament i de llibertat d'expreció la meva opinió i desitg és que aquest tema passes més desaparcevut que amb els anys aixó canviara per la simple evolució del pensament de la persona, però aquest constant revoluciò de la dona provoca extremistes maxistes que no fan bo a l'acte.
Actualment tots o casi tots considerem que vivim en una societat molt igual per tothom. Però aquesta no es la veritat ja que en el nostra país cada dia hi ha una o mes agressions físiques o psicològiques a dones i nenes.
ResponEliminaSe dona comporta moltes desigualtats, una dona te menys possibilitats de ser contractada en un treball que un home amb menys estudis pel simple fet de ser dona, i en casa de ser contractada cobrarà un sou inferior que el de un home
En l’exposició ( per ser nena) que vam visitar a la nova biblioteca de manlleu, amb van impactar algunes frases o textos visualitzat en la exposició, com per exemple (30 milions de nenes són sotmeses a una ablació de clítoris per privar del plaer sexual), perquè o trobo molt egoista i injust que tinguin que privar a les dones o nenes per sentir el plaer dels sexa. En molts països majoritàriament del tercer molt es on la dona es infravalorada i casi be no les tractant com persones humanes.
En la meva opinió canviar aquesta manera de pensar de que les dones son inferiors pot no ser tan difícil en Europa, o en aquests països mes desenvolupats però en canvi en els països del tercer mont o beix mes difícil de canviar aquesta manera de pensar.
Ja des de l'antiguitat, el naixament d'una nena no era ben vist ni per la família ni per la societat. Les dones no tenien cap altra funció que la reproductiva, no podien participar en la vida pública, política, ni religiosa.
ResponEliminaNo ha sigut fins els ultims segles en que aquesta situació ha millorat. A partir del segle XVIII, les dones van començar a lluitar pels seus drets, i de mica en mica anar guanyant terreny en una societat totalment patriarcal i on només els homes podien decidir. Durant l'Edat Contemporània, el col·lectiu femení ha aconseguit poder votar en unes el·leccions per el futur del seu país d'orígen, de fer avançar a la dona en l'àmbit laboral, educatiu i professional, de poder donar la opinió sobre qualsevol tema i protestar pel que una no troba just.
Tot i haver avançat, però, en alguns països la situació segueix sent dificíl per les nenes i dones. Fins fa poc la taxa de nenes a les escoles de països com l'Afganistan o Cambodja era baixissima a causa de que s'havien de quedar a ajudar a casa. Les beques han aconseguit millorar-ho. L'ablació genital femenina, practicada sobretot a l'Àfrica, és segurament el que més em va xocar de l'exposició. Aquesta pràctica posa en perill la vida de moltes nenes, i si sobreviuen, deixa conseqüències bastant importants, com infertilitat, dolor pèlvic crònic... Un altre tema a tractar, i que afecta a les dones de tot el món és la desigualtat de sou per igual treball. Hauria de determinar el nostre sexe el què cobrem cada mes?
En potser hauríem de deixar de jutjar, donar privilegis o oportunitats algú pel sol fet de ser home o dona i començar a veure'ns com a persones, lliures, amb els nostres defectes i virtuts, i amb igualtat de drets i possibilitats de canviar el món cap a millor.
Fa uns dies varem poder gaudir d'una exposició a la biblioteca de Manlleu dedicada no només a les dones, també a les nenes.
ResponEliminaUn grup format majoritariament per dones es va adonar que en els llibres i en la història en general el paper de la dona és minoritàri però el de la nena encara més, és gairabé nul.
Jo, com a dona que sóc, em vaig sentir ofesa al llegir alguna de les coses que s'han dit, com per exemple el següent que es va dir a Grècia al segle V: Si la dona porta al ventre un mascle, té bon color; si porta una femella, mal color. Tot i que aquesta cita sigui de fa molts segles crec que encara hi ha gent que pensa així fet que trobo molt injust.
Per altra banda, vaig llegir algunes coses que encara em van agradar menys: A l'Amazones és habitual que se'ls hi talli el pit dret a les nenes perquè puguin utilitzar millor l'arc. També vaig llegir algo que no em va sorprendre tant ja que ho havia sentit anteriorment tot i que em segueix horroritzant. Més de 125 milions de dones i nenes han set víctimes de la mutilació dels genitals. Aquesta pràctica es duu a terme a 29 paísos d'Àfrica i d'Àsia. Aquest procés es fa per tal de que la dona no senti plaer i només tingui relacions sexuals per reproduir-se. Respecte això cal dir:
- Aquesta pràctica pot provocar la mort de la dona per infecció i per desagnació.
- La dona pot quedar estèril.
- La dona no és menys que l'home i té tot el dret de sentir plaer. No som una fàbrica de fer nadons!
Amb tot això vull deixar clar que les dones també som persones i no se'ns ha de tractar diferent ni amb inferioritat. Volem igualtat!
Per últim deixeu-me tornar dir: si encara “celebrem” tant el dia de la dona és que alguna cosa va malament.
Crec que les dones durant tota la historia han set inferiors als homes, pateixen moltes desigualtats com per exemple diferencia de salari, carrecs que nosaltres no podem arribar-hi o ens es molt difícil simplement per el fet de ser dona. Les dones també pateixen moltes injusticies, que es porten arrossegant des de fa molts anys. Avui día encara en molts països el simple fet de tenir una nena no es ben vist i creuen que no tindrà una vida digna.
ResponEliminaL'exposició que van anar a veure ens deixava molt clar la vida que tenien i en alguns països tenen les dones. Ens deia moltes injusticies per el fet de ser dona, en una transició deia que a les dones Els Hi tallaven el pit dret perquè no els molestés a l'hora de agafar l'arc.
També l'autubús de Hazte Oïr, un missatge que afecta als transexual Els cuals son lliures de Fer amb el seu cos el que trobin convenient.
En conclusió crec que hauriem de deixar de jutjar-nos per el fet de ser dona o home i tenir Els mateixos drets i les mateixes oportunitats. IGUALTAT!
El dia 8 de març és el dia internacional de la dona, és una dia que hi hagi igualtat entre l’home i la dona. El 10 de març vam anar a l’exposició “PER SER NENA” i que ens explicava histories de les dones de com les tractaven.
ResponEliminaUna de les dades que amb va impactar va ser que una noia de 19 anys Malala amb la seva força de voluntat volia una educació igual i que no als tractessin inferior que el homes va ser disparada per al seu país i va sobreviure i té un premi Nobel. Un altre dada és que també les nenes yazidistes son segrestades per l’estat islàmic i molta d’elles son menors de 14 i 15 anys i son violades, venudes o regalades a homes grans i fins i tot torturades.
Avui en dia en el segle XXI continua haver conflictes com aquest, tot i que així les dones han lluitat molt durant la història perquè tinguem els mateixos valors, igualtat, llibertat i justícia que els homes, però malauradament segueixen havent-hi abusos i discriminació per part dels homes.
Imad Talbi 4tA
Tot i que n'era conscient de la majoria de fets exposats a la biblioteca, cada cas i el tema en general em va impactar MOLT.
ResponEliminaMalhauradament la discriminació a la dona o bé comença a apareixer juntament amb l'ús de raó, o bé es transmet molt facilment als més petits ja que recordo que quan era petita, durant parvolari i primaria preferia jugar amb nens a futbol i masses vegades vaig haver d'escoltar "tu no, tu ets una nena" I a les tries era l'ultima de ser triada casi sempre. No perquè fos dolenta precisament.
O els comentaris tan comuns que diuen "pega com una nena" o "no ploris que ets un nen". Ambdós son presents sobretot en el vocabulari dels més petits i això em fa perdre l'esperança d'un futur millor per les nenes i les dones.
Unaltre tema que volia comentar es el de la Mutilació Genital Femenina, que com ja sabeu es freqüent a centre Àfrica, a paísos com Eritrea, Guinea, i EGIPTE. Egipte en majúscules perquè em vaig emportar una mala sorpresa d'una persona qui jo creia que era genial. Un amic meu d'alla amb qui solia parlar cada dia i a qui admirava cada vegada més un dia va treure el tema de la MGF i em va fer entendre que per ell allò no era mal vist i evidentment per reforçar la seva opinió em va dir que en l'islam es permetia si es feia d'una certa manera. Evidentment vaig buscar informació per tot arreu i vaig preguntar a un Imam molt cult i sensat que em va confirmar que allo era mentida que estava prohibit en l'islam i que era questió de cultura i una bogeria.
No podem negar que la societat ha evolucionat, però tot i així la dona no té el paper que es mareix, segueix sent un complement.
També sabem que el salari de la dona es sempre injustament inferior al de l'home i no hi trobo el sentit. De fet, penso que si hi hauria d'haver una diferencia hauria de ser a favor de la dona ja que per les circumstancies físiques que té, ha de suportar coses que els homes no.
Estem al segle XXI i seguim escoltant i veient com dia rere dia hi ha casos de masclisme; i no només aquest tipus de discriminació cap a les dones, hi ha discriminació de tot tipus i a tot arreu.
ResponEliminaEl feminisme demana igualtat, igualtat entre sexes; els mateixos drets, possibilitats, justícies, oportunitats i privilegis. El feminisme vol eliminar els estereotips cap a les dones i el què comporta ser-ho (les dones han de treballar a casa, s’han de cuidar dels fills, no poden fer feines físiques, no en saben tant, no tenen tanta força...)
Al llarg de l’historia les dones s’han vist com a inferiors, eren les que es cuidaven dels fills, parien, netejaven la casa i feien les feines que l’home suposadament no podia fer ja que estava treballant per mantenir la seva família. Aquesta va ser la normalitat durant molts i molts anys fins que les coses, molt a poc a poc han anat canviant. Les dones han començat a treballar, han començat a poder ser independents, a prendre decisions pròpies, a no dependre de ningú més que elles mateixes, a votar, a igualar-se als homes. Les dones hem fet un camí molt llarg i molt dur fins a qui, moltes dones han lluitat per els seus propis drets i els de moltes altres dones. Pas a pas s’ha anat progressant i per sort hi ha societats en les que la situació no és tan difícil i no hi ha tant masclisme social, tot i així trobem països o llocs en els quals encara viuen en una societat completament discriminatòria i això inclueix la discriminació a la dona, per exemple la Xina; fa uns anys les famílies que tenien una filla en alguns casos les mataven o abandonaven ja que una filla portava més despeses a la família i no podia treballar per ajudar als pares mantenir-se.
També podem veure la Índia i en altres països; lloc on les nenes (normalment menors d’edat) són casades amb homes escollits per la família ja sigui per els diners, per la reputació o alguna altre causa, elles no escullen amb qui compartir els seus dies, simplement es casen amb un home probablement desconegut i molt més gran que elles, tenen fills i els cuiden i poca cosa més.
He anomenat la Índia i la Xina però això no només es troba en aquests països sinó en molts més, normalment països subdesenvolupats, això és degut a que com que el país en sí no esta desenvolupat ni evolucionat alguns aspectes com la discriminació tampoc ha progressat.
No crec que hi hagi un moment concret en el que es comenci aquesta discriminació sinó que ha set des de sempre; a l’antiga Grècia es deia que si una dona embarassada porta un mascle al ventre té bon color i si es una nena té mal color.
De l’exposició en Biblioteca “PER SER DONA” en vaig extreure un missatge trist però esperançador, vam poder veure les innumerables injustícies que han i hem patit les dones al llarg de la història i que es segueixen patint, com són els casaments forçats, les violacions, l’ablació genital, el no tenir dret a l’educació, ser utilitzades com a joguines sexuals i un llistat de coses inhumanes que han passat i avui segueixen passant. Però tot això dóna forces a seguir lluitant per els ideals que tenim les dones respecte a la igualtat de gènere.
Gina Pou
4t ESO A
Fa un parell de setmanes en hora lectiva de socials vàrem anar a la nova Biblioteca Municipal de Manlleu on hi havia una exposició "Per ser dona".
ResponEliminal'exposició en si tractava sobre un seguit de casos on és podia apreciar clarament que encara en el segle XXI el masclisme es present en molts dels països i nacions. Volia donar a coneixer les terribles experiències que han tingut aquestes dones amb la societat actual, que en molts casos ha sigut molt cruel amb elles.
El que més em va impactar de l'exposició va ser el cas d'una jove anomenada Malala, la qual em sonava però no en sabia els detalls. En llegir-ho tot vaig quedat esgarrifat de les coses que havia arribat a patir aquella noia per tan sols el fet de reivindicar els drets humans i de la dona. l'han intentat assassinar, ha quedat paralitzada d'una part del cos a causa d'un tret, actualment no pot viure al seu país ja que hi ha diverses organitzacions terroristes que la busquen,... Es esgarrifós.
A mi personalment l'exposició no es que m'agradés molt tot i que el tema és interessant i dona molt a debatre. La vaig trobar força monòtona i també vaig notar que et feien simpatitzar poc amb les víctimes, ja que tan sols t'explicaven els fets. Trobo que ven bé que no n'he tret un missatge clar de l'exposició, i que a part de en alguns fets puntuals no m'ha aportat res de nou. Aquests casos que se'ns presentaven eren possiblament els més extrems i radicals és evident que la societat actual té un problema amb la dona i que, en llocs més i en llocs menys, penso que comença a ser hora de solucionar-l'ho. I que tan homes com dones hi hem de posar de la nostra part.
Gil Solé i Casals
4a
Des de l’antiguitat les dones sempre han tingut un rol menys important que els homes en la societat . Elles eren les responsables de cuidar de la casa i els nens. Elles no tenien dret a votar, no tenien dret a anar a la guerra , no tenien gaire accés a la sanitat ni tampoc a l’educació. En algunes cultures , el naixement d’una nena era símbol de mala sort i de desgracia. A la Xina , en una determinada època les nenes nou nascudes eren abandonades. Mica en mica totes aquestes desigualtats s’anaven reduint , i al 1974 , l’ONU va declarar oficialment el dia internacional de la Dona al 8 de març , arran de dos motius : el primer sorgeix al 1857 quan un grup de dones es van revoltar per motiu de les pèssimes condicions de treball que tenien i el segon fet prové del 1911 , on una fabrica es va incendiar i varen morir unes 123 dones . Aquestes treballaven diàriament 9 hores , a canvi d’un sou mínim. Les dones no han estat tant valorades com els homes per els seus treballs i aportacions cap a la humanitat i un mon millor.
ResponEliminaAvui dia aquest tema de discriminació i desigualtat cap a la dona encara existeix . Es molt trist que estiguem en el segle XXI i que hi hagin dones que cobrin molt menys que els homes , encara que tinguin la mateixa feina , que nenes d’onze anys es casin amb homes molt mes grans que elles per diners i relacions familiars , que les dones siguin maltractades per els seus homes i que ningú no faci res . Aquest es un tema molt trist i que avui dia encara no esta resolt. Per que les dones arribin a tenir absolutament els mateixos drets que els homes , farà falta un camí llarg i que per mi durarà molt temps.
Al divendres dia 17 vam tenir l’oportunitat d’anar a la Biblioteca de Manlleu per veure l’exposició “ Per ser nena “ on ens explicava el paper de la dona en la societat d’abans i ara i alguns casos de noies que han estat maltractades per intentar defensar els seus drets . Esperem que algun dia tot canviï i que les dones siguin tant importants com els homes i que tinguin els mateixos drets .
David Cupa
4t C
Cada 8 de Març es celebra el dia internacional de la Don. És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el masclisme, commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball, i per tant del dret a la independència econòmica.
ResponEliminaJo penso que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes, en alguns paisos ja els tenen però tot i haver avançat en alguns països la situació segueix sent dificíl per les nenes i dones. Fins fa poc la taxa de nenes a les escoles de països com l'Afganistan o Cambodja era baixissima a causa de que s'havien de quedar a ajudar a casa com passava fa 80 anys.
El dia de la dona es cada dia, entre tots ajudem a canviar la societat, tots som iguals.
El dia 8 de Març era el dia internacional de la dona. En aquest dia es volen reivindicar les desigualtats que han patit les dones al llarg de la historia, tot i que ara s'han reduït les desigualtats; ja que la dona pot treballar, pot votar... El machisme encara no ha desaparegut del tot, ja que moltes vegades es fan comentaris com: las mujeres son, en escencia, objetos estéticamente agradables - Donald Trump.
ResponEliminaO fins i tot en les feines del dia a dia, s'en fan més carrec les dones que els homes i aixó no hauria de ser així.
Tot i que aqui a España aquesta desigualtat de gènere hagi desaperegut hi ha països que encara ho estàn patint.
El passat divendres vam anar a veure una exposició a la biblioteca Municipal de Manlleu que es deia "ser dona", i amb diferents panells informatius ens mostrava les diferents etapes que vivim les dones al llarg de la nostra vida, amb exemples reals de països no tant desenvolupats com el nostre, i la veritat es que alguns comentaris que apareixien en aquells panells em van impactar molt!
Anna March
4rt ESO C
el dia 8 de març de 1975, es el dia internacional de la dona. un dia on suposadament es valora la dona, on es respecta, i on es valora tots els seus fets al llarg de l'historia. tot i que això no s'hauria de fer nomes en un dia concret, sino que s'hauria de fer dia rere dia. ja que estem al s.XXI i es continuen sentint i veient comentaris i fets en contra de la dona. trobo vergonyos, que fins i tot hi hagin acudits i burles en contra de la dona, ja que tota aquesta gent que els diu i que s'enriuen, no son concients, que si no sigues per una dona ells no estarien aqui. o fins i tot en el tema laboral, un home que treballa igual que una dona cobra mes, aixo al segle XXI i en que estem es normal?
ResponEliminadiuen que estem en una societat avançada, pero amb tots aquests fets i comentaris en contra la dona, demostren tot el contrari. alumillor en el pais en que estem, no es demostra tant aquesta desigualtat, pero on paisos del tercer mon, o paisos poc desembolupats, es poden veure clarament moltes d'aquestes desigualtats.
per aixo, la biblioteca de Manlleu, va fer una exposicio de el dia de la dona. on es trobaben uns panells amb moltes de les histories que hi havin hagut al llarg de els anys. i fins i tot l'avanç en que es valoraven les dones desde que eren infants fins a velles. hi havien algunes histories, i alguns comentaris que impactaven i realment et feien reflexionar.
Núria Vidal.
el passat divendres vam anar a la biblioteca de Manlleu e veure una exposició sobre el día de la dòna en la que vam poder observartota la històri de les dònes i la importància que han tingt en el transcurs del temps.
ResponEliminaen la meva opinió després d'haver vist la exposició penso que la societat d'abans era molt maxista i deien que les dones eren qui havien de fer les feiens de la casa i cidar els fills mentres els homes treballaven i disfrutaven dels seus hobbies en les estones liures.
actualment la societat segueix sent una mica maxista, per exeple, en els sous ja que en casi totes les empreses un home cobre més que una dòna però s'han igualat molt els dos sexes en els ultims anys.
A ple segle XXI segueixen havent països subdesenvolupats amb una societat on les dones no tenen el mateix prestigi ni drets que els homes i fins i tot són maltractades, no tenen accés a l’escola o són considerades un objecte. Això és masclisme. I és vergonyós que compartim planeta amb cultures que viuen situacions com: assetjaments psicològics i forçaments a casar-se o mantenir relacions sexuals amb el seu home, noies que són ignorades i no tenen dret a l’educació, tot són motius d’humiliació que pateixen dones en certs països.
ResponEliminaEl Dia Internacional de la Dona, que es celebra cada 8 de Març en commemoració al seguit de manifestacions que van fer les treballadores de fàbriques tèxtils que protestaven per les condicions laborals, és un dia que es recorda la lluita incansable de la igualtat de gènere.
Vam anar divendres dia 17 de Març, a veure una exposició a la Biblioteca de Manlleu titulada “Per ser nena” i explicava a través de històries, percentatges, exemples propis que explicaven la seva situació i somnis pel futur. Frases que feien reflexionar com “Una de quatre adolescents pateix assetjament psicològic, el mite de l’amor romàntic i les xarxes socials, nodreixen el fenomen”, “Criar una filla és com regar el jardí del veí”.
Aquests plafons expliquen les diferents etapes per les quals passa la dona i quines dificultats ha hagut de superar, des de l’embaràs, nenes petites, adolescents i adultes. A part també ens posa l’exemple d’una dona lluitadora com Malala, la qual va ser afusellada per defensar l’escolarització de les nenes al seu país i va aconseguir recuperar-se i guanyar un Premi Novel de la Pau per la seva tasca.
Lamento saber que la superioritat masclista és present en molts països i les condicions que certes dones han de conviure però, tornant enrere i traient el tema de “les dones hem sigut discriminades perquè havien de quedar a casa i cuidar dels fills” o exemples com aquest que molta gent ha dit no trobo, en la meva opinió, que els haguem de donar gaire el dol. Perquè, posant-nos a mirar prim: si haguéssim estat a la prehistòria preferiríem recol·lectar fruites i cuidar dels fills dins la cova protegits o anar a caçar durant el dia per alimentar la família i posar-se en perill. I a l’exercit? Els militars eren homes, nois han mort batallant en guerres des de èpoques antigues.
A més, avui en dia i en la nostra societat, , les tasques domèstiques estan cada vegada més ben repartides per igual. Un pare o una mare, cuida dels fills en les mateixes condicions. Per tant existeix masclisme, sí. I és molt lamentable i vergonyós. Però no tot es pot englobar amb aquesta paraula.
Per altra banda, el missatge de la associació Hazte Oir que va realitzar una campanya que posava el missatge “Los ninos tienen pene y las chicas vulva. Que no te confundan” en busos, va provocar tan ressò i molts afectats es van queixar trobo que és una absurditat i una estupidesa haver de posar-se en contra de gent. El missatge anava contra la transsexualitat entre joves i volia promoure el coneixement del llibre ¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el col·legio? per fer veure la realitat als pares. Chrysallis és una Associació de famílies de menors transsexuals que ajuda i recolza a qui ho necessita sobre aquest àmbit van publicar en defensa pròpia una notícia que deia: “el aburrimiento es muy malo, la ignorància, muy atrevida. Que no te engañen.” Mentre entitats es preocupen i dediquen per lluitar pels drets fonamentals, altres prefereixen tolerar.
Com sempre, podem dir moltes paraules i dir que hem de lluitar per millorar la situació que actualment està passant a països com Kenia, Pakistan, Filipines, Chile, Brazil... però des d’aquí no farem res. Tots junts hem de fer una societat millor i un dia o altre aquestes cultures extremament masclistes, es desenvoluparan i canviaran el pensament. Esperem.
MARC LLADÓ
Jo sóc nena. Haig de sentir-me i actuar d’una manera inferior?
ResponEliminaUna pregunta insultant per a totes les dones. Estem a ple segle XXI i encara som tractades diferent dels homes.
L’home ha de tenir el poder, la dona ha de treballar per l’home, la dona a cuinar i a cuidar dels fills,... i mil frases que al llarg de la història s’han repetit sense que ningú hi posés un fi.
El 8 de març de 1975 va marcar un canvi. L’assemblea general de l’ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. Protestes i manifestacions al llarg de la història han marcat la diferència de l’esclavitud a la que estava sotmesa la dona. Igualtat, llibertat, justícia, desenvolupament i pau de la dona són els factors pels quals encara avui en dia s’està lluitant. Què és el que realment diferencia una dona d’un home? El simple fet dels cromosomes xx o xy des del principi de la societat ha marcat la desigualtat entre els dos éssers.
S’ha d’acceptar que actualment la diferenciació entre els dos sexes ha disminuït en gran quantitat, però no ha desaparegut. En tots els àmbits de la vida trobem una gran distinció: en l’àmbit científic, es coneixen i se’ls dóna molta més importància als homes que a les dones, la dona no és admesa per a tenir un nivell intel·lectual més alt que l’home; en l’esportiu, una dona esportiva i musculosa està mal vista, l’home és l’ideal per realitzar esports; en el literari, els autors més coneguts i admirats són homes i algunes dones amb grans aptituds no les van poder arribar a mostrar o per mostrar-les van haver d’amagar la seva identitat;...
Tot de fets que avui en dia no són tan diferencials, però si que continua la seva arrel. Crec que la principal arrel que va crear aquesta desigualtat tot i passar els anys, mai acabarà de morir mai.
Tot i que generalment la discriminació majoritària és la de la dona, però referent a l’home també hi ha discriminacions cap a l’home. En són un exemple les orientacions sexuals: molts nois i noies joves que se senten atrets per persones del mateix sexe són discriminats per aquest fet. I també hi ha les desigualtats envers els col·lectius transsexuals, gais i lesbianes. L’orientació sexual que té una persona no ha de fer dependre la situació social en la que s’ha de trobar aquesta.
L’exposició “Per ser nena” a la Biblioteca de Manlleu ens va mostrar les diferents situacions al llarg de la història de les dones pel fet d’haver nascut sent nena. En la societat antiga eren tractades com esclaves, sense cap dret ni criteri propi; eren les esclaves dels seus propietaris que eren homes. Mostrava l’evolució dels drets de la nena i la dona al pas del temps. I un fet que em va cridar molt l’atenció van ser el seguit de maltractaments que es feia a les nenes en altres cultures (casar-les als 13 anys, ablació del clítoris per privar del plaer sexual, tallar el pit dret per poder disparar amb un arc...).
El 8 de març és un dia a celebrar per les dones i hem de continuar lluitant per aconseguir disminuir, arreu del món, aquesta desigualtat entre la dona i l’home.
Carla Silvestre
4t ESO C
Els valors de la igualtat, la llibertat, la justícia, el desenvolupament i la pau de la dona en la societat actual sense cap dubte ha millorat moltíssim dels anteriors segles. Tot i que ha millorat, encara podem veure molts casos de injustícies. Un exemple molt clar seria la cultura xinesa que moltes famílies han abandonat la seva filla pel simple fet de ser dona, normalment la abandonen perquè a Xina han fet una llei que obliga al matrimoni a tenir tan sols un fill, si es filla, com que en el noi es el que crea la família, la seva cultura diu que quan es casen, la esposa passa a formar part de la família del marit i deixa de ser membre de l’anterior. Es culpa de la cultura i la religió aquestes desigualtats? Una altre desigualtat és que els homes cobren més que les dones i això no s’entén, que fa un home que no sàpiga fer una dona?
ResponEliminaJo penso que l’origen de la desigualtat de gènere probe de la religió, per exemple, en la bíblia es diu que es va crear abans a Adam que a Eva i que ella va ser creada a través de una costella de Adam. D’aquesta manera deixa la dona com un esser inferior.
Jo penso que hi ha casos de violència de gènere de la dona cap a l’home però elles no ho fan de manera tant agressiva. Tot i així, hi ha mes casos del contrari.
Penso que el missatge que es va transmetre en el bus és un vergonya. Ja que si un home es sent dona o a la inversa, si te la sort de poder-se permetre l’honor i el dret de canviar-se de sexe doncs te tota la llibertat de fer-ho.
CARLES GUTIERREZ
Encara que en l'actualitat hi ha molta millora en temes com la llibertat, la igualtat, etc.. encara hi ha molts casos que no són així.
ResponEliminaEl mateix passa amb el masclisme. És veritat que s'ha radicat mol durant els últims anys i ara ja no ni ha tant comparat amb abans, però encara n'hi ha en moltes situacions (Una dona pot cobrar menys que un home en una mateixa feina), però també crec que ara la paraula masclisme s'està fent servir molt a la lleugera i moltes vegades sense sentit. Per això crec que no s'hauria de fer el dia internacional de la dona. S'hauria de fer el de la persona en si.
Respecte el tema del bus que circulava amb el missatge " Los chicos tienen pene, las chicas tienen vulva", en la meva opinió crec que és una falta de respecte i una vergonya per la societat.
Perquè tu pots ser el que et sentis i el que vulguis, i si hi ha persones que es senten d'un sexe diferent al seu, tenen tot el dret a canviar-sel.
El divendres passat vam anar a una exposició a la biblioteca de Manlleu que tractava sobre el transcorregut de les dones durant la història. Va ser molt impactant llegir tot el que els feien abans a les dones, ja que moltes de les coses no tenien sentit, i no tenien cap raó per fer aquelles coses tan dolentes a les dones, pensar que els tallaven un pit per poder tirar en arc es un exemple de com de ‘’pirats’’ estaven els de aquella època, es totalment de bojos. I dic aquella època però es que esta a tocar, perquè en algunes de les exposicions les dates no estaven tan lluny com jo m’imaginava abans de l’exposició.
ResponEliminaÉs molt trist veure que avui dia en alguns casos encara es poden veure senyals de masclisme respecte a les dones, ja que ho hauríem de tindre totalment superat del tot. I encara que moltes de les persones diguin que no són masclistes, en alguns casos sense donar-nos conta ho som o moltes persones que per fora diuen una cosa però que per dins en pensen una altre. La societat hauria de reflexionar i pensar en que s’està malament i trobar una solució perquè molts veuen el problema però es queden parats sense fer res.
Marina Gómez
4rt C
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl dia 8 de març és el dia internacional de la dona, aquesta data es celebra des de l’any 1975, actualment estem al 2017, al segle XXI, i seguim lluitant pel mateix. Vivim en una societat masclista on les dones són tractades diferent que els homes, en veiem molts exemples en el nostre dia a dia: quan un noi va amb moltes noies és normal, es diu que no vol compromisos que vol llibertat,... en canvi quan és al revés les noies estan mal vistes. Hi ha molts casos de discriminacions, no tan sols cap a les dones, sinó també cap als homosexuals, transsexuals,... i cap a moltes persones, tant si és perquè no fan el mateix que fa la majoria, com per si pensen diferent, vesteixen diferent, els agraden altres coses, no tenen les mateixes aficions, etc. bàsicament si no es fa el que actualment es considera “normal” en aquesta societat amb tantes desigualtats en la que ens ha tocat viure, una societat molt avançada tecnològicament i intel•lectualment però cada vegada més endarrerida en quant a valors.
ResponEliminaDes de sempre les dones han set vistes inferiors als homes, les que han de cuinar, fer les feines de la casa, encarregar-se de comprar el menjar, netejar i cuidar als fills. Duran els últims anys de mica en mica per sort tot això està canviant, les dones poden treballar, prendre les decisions lliurement sense que els pares o marits les prenguin per elles, a tenir el dret de vot, a poder exercir càrrecs polítics i dirigir empreses, en resum, a fer el que han fet sempre només homes. S’ha aconseguit molt arribant fins aquí, però encara ens queda un llarg camí per recórrer per igualar totalment els dos sexes, en aquest camí tots i cadascun de nosaltres hi estem implicats.
El feminisme no és anar en contra dels homes ni pensar que les dones són superiors, ja que tots som éssers humans iguals, ni deixar els homes en condicions inferiors, ni res de tot això, el feminisme el que busca i vol aconseguir és igualtat per tots, que tant homes com dones tinguem els mateixos drets i deures, els mateixos sous, que tots siguem tractats igual, aconseguir que les dones tinguem les mateixes possibilitats i oportunitats que els homes i abolir la violència de gènere, ja que ni els homes tenen cap dret a maltractar tant físicament com psicològicament a les dones ni les dones a els homes, es busca la igualtat entre gèneres en tots els àmbits. Hem de treballar per aconseguir una societat més justa i igualitària per tothom, que cada vegada hi hagi menys ignorància, eliminar els estereotips i les etiquetes.
Fa poc vàrem anar a la Biblioteca de Manlleu a visitar l’exposició “Per ser nena”, em va impactar moltíssim, ja que en els països subdesenvolupats la situació de les dones i les nenes és vergonyosa, viuen en unes condicions que no gaire ben dit fan pena. Per aquests motius hem de seguir endavant i no rendir-nos per aconseguir el nostre ideal principal, la igualtat.
Espero que d’aquí uns anys es segueixi celebrant el dia 8 de març, però no com una lluita per la igualtat cap a les dones, sinó com a record del que vàrem aconseguir.
El divendres passat varem anar a la biblioteca municipal de manlleu a veure una expossició sobre les dones al llarg de la história.I esque yo desde el meu punt de vista crec que primer de tot no hi hauria d'haver el dia de la dona sinó donarli la importancia que te durant tots els dies de l'any. Ja que cap de nosaltres estaria aqui avui si una dona no ens hagues dut al seu ventre durant nou mesos de la seva vida.
ResponEliminaI doncs trobo interesant acudir a aquestes expossions pero en part penso el que anteriorment he dit , que tots els dies tindrien que ser el dia de la dona.
L'exposició "Per ser Nena" ens fa reflexionar sobre la societat actualment i anys en darrera. Parla sobre la importància que tenen les nenes en la història i la poca importància que se'ls dona i el que han patit i pateixen en certs llocs del món.
ResponEliminaAixò de la mutilació en la majoria de països a l'Àfrica em sembla injust, també és injust que en certs països les nenes amb 12 anys ja estiguin casades amb senyors que són molt més grans que elles. Per canviar això serà complicat, però no impossible, només amb educació es podria canviar els "costums" que tenen.
Abans només pel fet de ser dona tenies molts desaventatges (encara n'hi ha) i només eren vistes per cuidar els fills, engendrar aquests fills i quedar-se a casa. Poc a poc això ha anat desapareixent, però encara no del tot i s'ha d'intentar que aquest masclisme que hi ha desapareixi del tot i hi hagi una igualtat social per els dos gèneres.
Per canviar aquests esdeveniments ha de participar tothom, pero encara hi ha molta gent que té un pensament masclista, però s'ha de fer tot el possible per canviar aquesta societat.
Axel Expósito Ragaigne
4t ESO C
Segle XXI? Què podem fer per assolir la igualtat de gènere en una societat com la nostra? Tots tenim un munt de propostes al cap, però bona part giraran al voltant de la conciliació laboral i familiar; la violència de gènere, la discriminació en el món del treball, l’entrada a llocs de govern de la dona… entre d’altres punts. Aquest és un tema que mou a molta gent, però que per molt que fem res cambia, portem anys i anys lluitan contra el masclisme la cosa a avolucionat bastant pero es increiblament fort que encara avui dia al segle XXI encara hi hagi masclisme, en alguns països molt més que d'altres. No ho entrnc de veritat, per què? Per què la dona la consideren inferior a un home? Es un tema que mai entendré.
ResponEliminaVam anar divendres dia 17 de Març, a veure una exposició a la Biblioteca de Manlleu que es deia “Per ser nena” i explicava a través de fets la situació sobre ser nena. Es una exposició que vaig trobar molt interessant, explica el masclisme que hi a encara avui dia arreu el món i es molt cruel tot el que vam poder veure-hi en aquella exposició.. un exemple, a les noies es practica la Mutilació Genital Femenina o també l'ablació del clítoris el qual afecta a 30 milions de nenes en 28 països africans, i també en altres països com ara el Iemen, el Kurdistán iraquià i Colòmbia. El seu objectiu es privar de plaer sexual les dones. A banda del risc de mort derivat de les hemorràgies i les infeccions, pot deixar seqüeles com ara infertilitat, dolor pèlvic crònic, menstruació dolorosa i incontinència. Respecte això la meva opinió es que, cal? Es a dir es diu que es fa aquesta pràctica perquè la dona nomès pot tenir relacions sexuals per tenir fills, no per tenir plaer, ho trobo realment repugnant que sigui vist d'aquesta manera, hem de acabar amb això lo més aviat possible, jo sóc nena i no em sento inferior a cap noi, tots som igulas ningú és ni més ni menys que ningú.
som el segle XXI, han canviat moltes coses d'ara i avans en els drets de les homes i la deigualtat de gènere. això que les dones serveixin per fer una cosa i els homes una altre no h diu en lloc ens ho em fet nusaltres tot això. Som els responsables de les malfetes que fem en la nostre societat i també els responsables d'arreglarla. El que mai entendré es perquè grups de noies es revolten per la desigualtat que hi ha, diuen que gent els hi diu guarres per coses que fan els hi diuen senyores de casa, que nomes serveixen per fragar. Qui ho diu això, els homes? pot ser pero el que les dones no diuen es que entre elles també es diuen guarres per exemple, no tota la culpa la te l'home. El que passa es que tothom critica i tothom vol ser el millor. ELs homes es creuen soperiors en l societat, les dones es volen sentir superiors però, numes son els homes que critiquen a les dones i lluiten per la igualtat de gènerar,PAAAMMM malament! es queixen de que els homes critiquem, enfunsem a les dones dient comentaris mexistes però elles no en fan cap als homes? que si la dona pot fer dues coses a la vegada.... que si les dones son les intligentes. nooooo! despres no es pot tenir igualtat si un gènere "vol" igualtat i fa l'esforç d'aconseguiro i es deixa l'orgull a casa i toca de peus a terra, si l'altre el va criticant.
ResponEliminaLa societat auria de canviar? sí, canviara? pude si porò poc
El passat divendres, vam anar a veure una exposició sobre ser nena. En ple segle XXI encara hi trobem desigualtats entre els homes i les dones.
ResponEliminaActualment hi ha molts països del tercer món, en què les noies són maltractades, com en el cas de: Benin, Etiopia, Ghana, Egipte, Costa de Marfil entre altres. Moltes d’aquestes noies pel sol fet de ser noies, no tenen dret a l’educació i moltes d’elles són analfabetes, i fan unes llargues jornades laborals, en què els hi paguen un sou mínim, moltes les obliguen a casar-se.
No és ninguna novetat, ja que a l’antiga Atenes ja estava present.
Cada vegada són més les dones que decideixen obrir-se camí en el món de l'emprenedoria. I és que les dades ens diuen que no ho fan gens malament.
ResponEliminaLes dones en el segle XXI s'han convertit en un element fonamental per a l'economia espanyola. Les últimes xifres ens mostren que cada vegada més dones decideixen obrir el seu propi negoci.
La igualtat entre homes i dones a la pràctica és discutible, ja que les dones emprenen menys que els homes perquè troben més dificultats (la relació entre la vida familiar i la laboral...).
Afortunadament en el segle XXI el maslclisme ha canviat, ja no hi han aquelles injustícies que hi havia fa anys. S'han aconseguit els drets per les dones i que siguin més bé tractades en la societat, però igualment encara avui dia seguim veien casos de desigualtat cap a la dona, casos que ja no haurien d'existir.
Les dones sempre han sigut com un personatge secundari en la societat, (quan hauria de ser la primera, per la seva gran importancia per crear una societat millor). Desde sempre la dona havia d'estar a casa cuidan els fills i fent la feina de casa i l'home treballan a fora, avui en dia seguim veien aquests casos on moltissimes families la dona es la que fa la feina de casa, i això és algu que ens ve de generació en generació.
Sempre hi ha el graciós que fa comentaris masclistes, avagades només els fa per bromejar però no ho pensa realment, i si de veritat volem canviar la societat aquests comentaris no s'haurien de dir. SI volem un món on tots som tractats per igual s'ha de començar a canviar a partir d'ara. Però també ens hem de fixar en ajudar a les societats no tan desenvolupades com a l'occident, per ajudar a que altres cultures que també avançin com hem fet noslatres.
En l'exposició "per ser nena" hem pogut veure els moments més brutals que ha tingut que suportar la dona tot pel fet de no ser home i ens ha fet reflexionar de la sort que tenim de viure en una societat on s'ha desenvolupat encara que hi han aspectes que encara no han canviat, tot i això hauriem de dir les graciès de la ment humana que per fi d'una vagada es dona conta de com pateixen algunes en aquest món d'injustícies.