El 2016 inevitablement el recordarem per la crisi dels refugiats. Un munt de notícies ens arriben del cementiri que s'està convertint el Mediterrani i de com Europa dona l'esquena als miler i milers de refugiats que marxen del seu país de les guerres. Aquest 2017 serà l'any de la solució? Observeu aquestes imatges i visiteu els enllaços proposats.
Podeu veure la notícia a l'Ara L'any dels refugiats en 10 fotografies comentades
Podeu veure la notícia a l'Ara Crisi dels refugiats en 5 gràfics
Podeu veure interctiu Grècia: viatge a la presó a cel obert dels refugiats
Podeu veure la notícia L'onada de fred atrapa a milers de refugiats
Fem el debat:
- Què opineu del tema dels refugiats? Qui té la culpa? Hi ha solució? Quina?
- Què et sorprèn més de la situació?
- Per un moment poseu-vos en la pell d'un adolescent sirià que ha d'abandonar el seu país per culpa d'una guerra. Comenteu quines serien les vostres opcions, emocions, perspectives de futur, què seria el més important,...
- T'has plantejat mai un voluntariat? Quin? per què?
...
Lamento molt haver de conviure amb aquesta situació present al mateix planeta que altra gent adinerada estafa i manipula segons les seves intencions, gent que es queixa per tot i gent que no està mai contenta del servei rebut. Ple de persones que no contribueixen en el pagament d'impostos però que llavors volen un tot inclòs.
ResponEliminaTrobo una tasca molt positiva la de voluntariat cap als refugiats, estem obligats a posar-hi el nostre granet de sorra. Però és una tasca difícil acollir a tothom i poder mantenir unes perfectes condicions de vida: és un projecte d'enorme complexitat i mai es podrà acabar de solidificar un resultat excel·lent. Evidenment que hem d'acollir i ajudar a aquell que ho necessita, però per matar una mala herba s'ha de fer des de l'arrel,i en aquest cas s'hauria de intentar trobar la manera de resoldre els conflictes interns al seu país. El com, el deixo pels que "en saben".
2017: any per apuntar a l'agenda de la història //*//
ResponEliminaActualment el tema dels refugiats està tenint molt ressò internacional; el problema és que n’hauria de tenir més.
ResponEliminaMolta gent està arriscant les seves vides en el que se’n pot dir el viatge de la seva vida (amb males paraules). I és que només tenen dues opcions: quedar-se allà amb moltes possibilitats de morir; o gastar-se tots els seus estalvis per travessar la gran bassa d’aigua en unes condicions infrahumanes i potser morir en l’intent. Em sembla devastant que en qualsevol de les opcions les possibilitats de mort són massa altes.
Alguns països expliquen que acolliran un cert nombre de refugiats, en comptes d’obrir les portes sense limitacions. El que passa és que segurament no saben el que suposa deixar-ho tot enrere. No saben que si els hi passés a ells també els hi agradaria ser acollits per un país democràtic i lliure que els hi volgués donar una altre oportunitat a la vida. De fet, els majors culpables d’arrabassar-los els drets, la llar i una gran quantitat de possibilitats per reprendre la seva vida normalment, són els dirigents d'alguns països.
Esperem que aquest 2017 les coses canviïn i es comenci a fer coses per la gent que està arriscant les seves vides per tenir-ne una com la teva.
Quan mirem el nostre voltant, podem observar que ho tenim tot, la familia que sempre està amb nosaltres, un lloc on podem dormir cada nit, dutxar-nos, menjar tranquilament els apats del dia amb la familia. Però el que no ens donem conta és que en aquells moments on creiem que no ho tenim tot i sempre ens estem queixant per tonteries, milers de persones a Siria estan morint. Families Sirianes que no poden sortir de casa per por a ser matats, i que tampoc poden estar-se a casa per por a ser bombardejats. Totes les opcions que tenen per sobreviure desafien a la mort. És normal que hagin de abandonar les seves cases, la seves feines, els seus estudis, tot, per salvar a les seves families.
ResponEliminaUn cop arriben a Europa desprès de haver estat dies sobre una patera, passant fred, gana, por, haver gastat tots els seus diners, arriben aquí i no tothom els accepta. Un cop fora de Siria son tractats com a terroristes, delincuents i un perill per la societat. I qui te la culpa d'això? Els governs polítics són els culpables de tot això, ni la religió, ni els ciutadans, la culpa és tota dels polítics. Volen la pau i estan creant guerra. Estats Units està implicat en la guerra de Siria i és l'últim país en acollir refugiats. I si ara hi hagués una guerra civil als EEUU?Tot el món obriria les portes per acollir els refugiats americans, els hi oferirien de tot, casa, feina treball, cap Americà ho passaria malament, però, a cas ells son més importants que els Sirians?. Recordem que tots som iguals indiferentment, de la cultura, religió o color que tinguem, tots tenim dret a viure. Em poso en la pell d'una adolescent siriana, l'únic que se és que estaria aterrada de perdre a la meva familia, d'arribar a Europa i saber que hauré d'estar tancada en un camp de refugiats, perdent el meu temps de vida on podría estar estudiant per tenir un futur millor, fer amics, viure la meva adolescencia sense tenir por de res...
En fi, espero que algun dia tots els humans obrim les nostres ments i ajudem els altres, perquè avui poden ser ells pero demà pots ser tu.
Exacte! Molts volen la pau i no hi poden fer res, i molts poden fer algo però no ho fan perquè viuen de la guerra.
EliminaEls politics no prendrien totes les decisions tan egoistes que prenen si fossin les seves vides les que estan en joc..
JO penso que el tema de refugiats no és per opinar.. Ajudar-los no seria compassió sino obligació. De què serveix tanta evolució si ens seguim matant els uns als altres? No sé si a algú més li passa però a mi se'm posa la pell de gallina només de veure el somriure d'un infant en temps de guerra, i la impotencia que sento al no poder fer-hi res em fa desitjar intercanviar la meva vida amb algú que està en mig de conflictes, així almenys em sentiria més tranquila.
ResponEliminaI és que els habitants d'aquest planeta mai aprenen la lliçó. Després del Holocaust es va promtetre "Never again" Never again què? Si ja s'està repetint però aquesta vegada els del pròxim orient son les victimes i els "culpables" al mateix moment. Els EEUU van saquejar Iraq amb l'excusa de "buscar armes de destrucció massiva mai trobades, mes de 1 Milió de morts i l'execusió de Saddam Husein culpant-lo de matar a 150 persones.. Si fos així, en Gadafi hauria d'haver mort de la mateixa manera, i en Mubarak i el CABRON de'n Bashar. Hipocresia? El que realment va passar es que Saddam no es va sometre a EEUU, i després el van pintar com el van pintar.
Cal destacar que els EEUU, els mateixos que clamen fer la guerra contra el terrorisme, han causat 20 Milions de morts desde 1950, això ja no es considera terrorisme?
Els refugiats sirians son un exemple perfecte de victimes/"culpables" perquè els seus drets han sigut violats de totes les maneres, primer se'ls priva de viure en pau, i després son vistos com terroristes.
A mi sincerament el tema dels refugiats em posa dels nervis. Em posa dels nervis saber que grups mafiosos guanyen una quantitat de diners extraordinària aprofitan-se de la situació dels altres. Hi he pensat moltes vegades i, no sé si hi ha una solució en aquest tema. Però el que si podem fer és ajudar-los sent voluntaris. Nosaltres no podem fer res per intervenir en la guerra, i tampoc podem fer res perquè els grups mafiosos deixin d'aprofitar-se de la situació proporcionant les seves "barques" i xalecs salvavides en condicions deplorables. Però el que si podem fer i hauría de ser una obligació, és ajudar-los.
ResponEliminaAjudar a salvar vides, tan dins com fora del mar. Ja que no només ho passen malament de camí, al viatge, sinó que també ho passen malament arribant a un país nou i veure que no poden tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altre persona humana.
És un tema molt díficil de resoldre i molta gent ja no en parla, simplement perquè pensa que ja no es pot fer res. Però si tinguessim la mateixa situació davant dels nostres ulls, veuríem del tot que aquest món està ple de gent egoista.
Parlar sobre el tema dels refugiats es algu dur , ja que cada dia milers de persones moren per culpa de la guerra o en l'intentant de travessar el Mediterrani .
ResponEliminaEs dur pensar que hi ha milers de persones que els hi sobren els diners i no fan res per els refugiats . I fins i tot nosaltres , gent normal que vivim en un país desenvolupat on tenim unes escoles per aprendre , una casa per viure , una família que ens ajudi i moltes mes coses , no fem res , nomes mirem les noticies i opinem , enlloc d’ajudar-los i donar-els ‘hi un cop de ma .
I potser lo mes dur es que hi han països que simplement no els volen acollir per diferents motius . Això si que es dur i frustrant !
Per mi aquest tema si te solució , però per que aquest arribi a tenir-ne una fa falta la implicació de moltes persones . Sincerament el 2017 no serà l’any dels refugiats . Per mi faran falta un parell d’anys fins que aquest tema estigui solucionat . Però l’esperança es la ultima que es perd i nosaltres estem obligats a ajudar-los . Per que mai saps lo que la vida et reserva. Avui son ells , però dema podràs ser tu i necessitaràs una ajuda per part d’algú.
David Cupa
4t C