El fotògraf Eric Pickersgill s'ha dedicat a esborrar els mòbils de les imatges quotidianes del dia a dia per demostrar a tothom que ens estem convertint en autòmats.
"Aquest membre fantasma s'utilitza com una manera d'indicar que estem ocupats i no disponibles pels estranys, mentre que a la vegada existeix com una força addictiva que promou la divisió de l'atenció entre els que estan físicament amb tu i els que no", explica Eric Pickersgill.
El seu projecte es diu Removed i aquestes són algunes de les imatges:
El seu projecte es diu Removed i aquestes són algunes de les imatges:
Adolescents.cat
[Consulta: 26 d'octubre de 2015]
Penso que, te tota la rao, perque el movil es un vici, i mes a les persones que es pasen 24 hores conectats. Els movils ens tenen controlats, ens estem convertin a robots.
ResponEliminaUn exemple: Abans quan no teniem movils, es parlava molt en familia, pasavam mes rato amb ells, pero ara que existeixen aquests movils tàctils, es diferent, estem mes concentrats xatejan, que no pas amb la gent que tens al costat.
"Ens fixem més en el "visto" que en les bones vistes! "
Souhaila Abbou
Aquestes imatges mostren la realitat d'avui en dia, els telèfons (smartphones) son un gran vici hi ha gent que arriba fins al límit amb aquest vici. El mòbil és un gran invent, però a la vegada ens distreu depèn com t'ho miris.
ResponEliminaAquestes imatges mostren a persones viciades al mòbil i crec que no saben qui i què tenen al seu entorn. Hauríem de deixar més el mòbil i dedicar temps a la família al nostre entorn i així tindríem un nou punt de vista de la vida, el mòbil obre grans portes, però no el sabem utilitzar bé.
No tothom és autòmat, però la gran majoria de joves si. Un mes sense mòbil, seria genial pels pares, però no per nosaltres. Jo puc aguantar sense mòbil un més ja que tampoc és un vici per mi.
Mariam Abraham 4tC
El nostre món es centra amb les mans i en la pantalla tàctil del mòbil. No fa falta mirar el mòbil per saber on estan situades les tecles. Passem les tres quartes parts del dia observant el “telefón portàtil” i sabem els perills que ens oposa, però no hi fem res per arreclar-ho. Conduint, travessant, passejant, celebrant, estudiant, menjant, jugant, plorant, rient... TOT ho fem amb el mòbil. Tant és el que facis, segur que d'aquí dos segons, algú t'envia un missatge al WhatsApp i no pots acabar de llegir aquest missatge.
ResponEliminaL'espècie humana comença a estar cada cop més vegilada per la mateixa pròpia espècie. Les aplicacións d'avui en dia serveixen per menjar-se la privacitat dels altres -és la veritat- no serveixen per res més. Un mes sense mòbil per nosaltres seria molt difícil, però per altres països, sobretot els que no disposen ni d'internet, els hi semblaria indiferent, ja que sabrien apreciar millor la vida amb un mes que no pas nosaltres. El món sense les 3g es faría realitat?
Núria Olivés Bofill
Aquestes imatges demostren per elles soles que cada cop més les tecnologies estan més presents a les nostres vides. Hi ha una gran necessitat de publicar tot el que fem i deixem de fer. Fins hi tot hi ha gent que publica el que menja! Ara les families cada cop parlen menys perquè o miren la televisió, o estan amb el mòbil, o a la tablet...
ResponEliminaJo si que podria estar un mes sense mòbil, però llavors veus la gent del teu voltant connectat a les tecnologies i si tu també no ho estàs sembla que quedis enrere, desplaçat.
Penso que té raó. Aquest món i aquesta societat s'ha format així. Ara un nen neix i als tres anys ja agafa un mòbil i el sap fer servir minimament. Ens estem convertint en autònims, no només amb el mòbil, si no que hem tot lo que té internet, tablets, ordinadors... A vegades penso que treiem aquestes notes per culpa de les xarxes socials, ens passem la majoria del temps a davant d'elles, xatejant, sigui l'hora que sigui. Ara tot és internet, la familia i els amics gairabé no quedes amb ells, tot es fa per internet. Això més endavant podria causar molts problemes.
ResponEliminaJo podria estar mes d'un més sense internet, però després però després et venen les ganes de saber que passa en aquell món.
Kaouthar El Jarroudi
Una gran realitat. Els mòbils ens estan tornant antisocials. La nostre societat està atontada per una joguina que ha estat proporcionada per les companyies telefòniques. Elles, és forren. Tenen exactament el que volien, el nostre control. Tots nosaltres estem contínuament publicant la nostre vida per sentint-se acceptats. Però primer s'ha de acceptar un mateix. És un problema, estem perdent coses tan bàsiques com dialogar, també ens fa més propensos a la inseguretat per les constants valoracions. I coses que s'haurien de parlar cara a cara, per la facilitat que ens proporciona la red social les diem per escrit. Té moltes coses positives però em de aprendre a no mirar tan a través d'una pantalla i més a través dels ulls. Estic orgullosa de dir que he pogut tenir infància, d'aquella que jugues amb la terra, vas amb bicicleta, et peles els genolls...
ResponEliminaI un més sense mòbil seria un mes sense estar condicionada a mirar-lo, contestar els missatges... Perquè s'ha convertit en una pura obligació. Com diu la meva mare "Tot és bo amb la seva mesura". Seria un més de llibertat en estat pur.
Maria Manzanares Ferrer
Vivim en un món amagat, el món es una pantalla, una pantalla petita negra i amb informació inadecuada. Tenquem les portes a veure un món diferent, a veure rialles estrengeres i a veure llocs inexplicables.
ResponEliminaPerò.. Creieu que si no tinguessim móvil, ordinador o cualsevol aparell, podriem arribar a veure el món que està a l’altre punta sense pagar ni un billet ni una estada; jo no. També penso que de vegades va bé, s’ha de s’haver utilizar i això pot ser es el que falla amb l’actualitat.
Les imatges penso que son exegerades almenys, l’últim casament que vaig anar poca gent estaba amb el móvil, i a casa meva m’han ensenyat que quan es seu a taula el móvil fora, així que pensó que ja més que viciadesa es mala eduacicó.
Per mi si treiguessin el móvil em farien una gran “putada”, ens l’hem fet nostre. És com si ens treiguessin una mà..
De totes maneres penso que no tenen perquè prohibir-nos-ho, és tant fácil que amb el que no li agradi, apagui el seu, miri el món. No te pas perquè fer que tothom vegi el món. Potser el món per molts és la pantalla.
Carla López