Benvolguts seguidors/es de sompangea,
En primer lloc, desitjar-vos la millor de les sorts en aquest nou curs que hem començat fa uns dies. Esperem que aquest bloc segueixi essent una font de coneixement i una eina per la reflexió conjunta de temes actuals i l'aprofundiment en els seus antecedents històrics.
L'estiu ens ha deixat notícies de tots els colors; algunes ens han tocat més a prop i d'altres més lluny. No obstant, no ens han deixat indiferents. El món avança a ritme vertiginós i no ens podem quedar enrere. Cal estar informats per poder reflexionar i ser crítics de tot el que passa al nostre voltant.
Sabem que corren temps difícils per tothom. Tanmateix, està demostrat que en els moments de feblesa l'ésser humà té la capacitat de trobar la força i la manera de tornar a reeixir. Per tant, hem de ser positius, treballar, ser responsables, tenir capacitat de sacrifici i pensar que cada dia pot arribar a ser un gran dia!!
Som uns privilegiats!!!!
Després d'aquesta dissertació, ens agradaria que reflexionéssim sobre el tema de rabiosa actualitat (en vocabulari "tuitero" seria trade in topic): el procés de Catalunya per arribar a ser un nou estat d'Europa.
Al finalitzar la massiva manifestació el dia de la diada (11 de setembre de 2012, pot ser un dia històric), es va veure que ja res tornaria a ser com abans. Segurament, hi ha gent a favor i en contra, totalment respectable, però no ens han deixat indiferents. Hi ha hagut un tsunami polític que acabarà amb unes eleccions anticipades del Parlament català i, qui sap, si aquestes donaran pas a un referèndum sobre la Independència de Catalunya de la resta de l'estat espanyol.
Aquests dies apareixen un munt d'opinions a favor i en contra de la Independència. Avui us recomanem que llegiu un article del conegut economista Xavier Sala i Martin (el de les americanes de colors estridents), sobre el tema de "La recerca de la felicitat".
Aquí us deixem l'enllaç: http://salaimartin.com/media/pdf/Felicitat_CAT.pdf `[doc. pdf]
Tot seguit, seria interessant fomentar un debat mostrant les vostres valoracions després de llegir l'article o bé donant la vostra opinió de la situació actual a Catalunya i a Espanya.
Recordeu que totes les opinions són vàlides, si al darrera hi ha arguments sòlids i són escrits amb tot el respecte i educació del món.
Gràcies i fins la propera!!!
La llibertat comença amb un crit, comença desobeint una ordre, comença amb Adam quan es menja la poma que Alah li va prohibir. Llibertat és també fer-se responsable de les conseqüències que porten les teves pròpies decisions, i jo crec que Catalunya és un país lo bastant fort per fer aquest crit, y lo bastant madur per fer-se responsable de les conseqüències, així que, endavant!
ResponEliminaMohamed Chaouich.
Mil gràcies Mohamed per seguir el bloc!!! Espero que l'aventura granadina hagi començat amb bon peu!!!Una forta abraçada... Se't troba a faltar!!!
EliminaM’agradaria aportar la meva opinió sobre aquest tema de la independència. La veritat es que les nostres petites opinions no donaran la independència a Catalunya, però les petites opinions de tota Catalunya, possiblement sí. Jo no sóc d’aquelles persones que són independentistes i que volen si o si la independència, simplement vull el millor per el nostre país i el millor per el nostre futur. Lo cert és que un poble unit i lluitant pot aconseguir qualsevol cosa, però de moment som espanyols. Hem fan ràbia aquelles persones que diuen que no som espanyols, ens agradi o no, som espanyols. Tenim una llengua pròpia, i no és una llengua petita ni molt menys, és una llengua amb molta història i cultura, però i que?, ens agradi o no, no som catalans, som espanyols. Per sort o per desgracia, tota la meva família viu d’Espanya, i com jo, moltes persones més. Aquesta opinió no porta a que sigui un “Espanyolista” com m’han dit en altres ocasions, simplement sóc realista, i aquesta opinió no treu a que volguí la independència. Volgué la independència és diferent a desitjar-la, es a dir, per certs motius m’agradaria que Catalunya fos independent, però tant com reivindicar la independència i desitjar-la sense saber el perquè com fa molta gent, això és absurd.
ResponEliminaSi que és cert que Catalunya té motius per demanar la independència, però també és cert que Catalunya avui dia, no esta preparada per ser un país. Catalunya paga molts diners amb impostos a Espanya i també és cert que tots els peatges estan situats a Catalunya, i això és un motiu per reivindicar i demanar una independència, però creieu que Catalunya pot ser un país?. Jo crec que l’única cosa que avui en dia podria aconseguir Catalunya és una hisenda pròpia, però repeteixo, creieu que Catalunya esta preparada per ser un país?
Deixant de banda el tema de la independència, m’agradaria fer una comentari en contra dels polítics. Tots són iguals i tots volen aconseguir el mateix objectiu, governar. I per governar, fan el possible i destorcen a qui es posi per davant. Amb això vull dir que en època de crisis la gent vol canvis, però creieu que un canvi de partit polític ajudarà en algú?. Amb això que e dit em refereixo a quan a Espanya governava el PSOE i vàrem entrar en crisis, la gent va demanar un canvi, i es varen veure treballadors votant al PP. Primerament, veure als obrers votant al PP, per mi és indignant, però en segon lloc i el que és més indignant, és que la gent cregui que el PP pot governar més bé. Tots els polítics vetllen per els seus interessos propis i tots són iguals però de diferent partit polític. “El mismo perro diferente collar” Nach. Aquesta frase defineix perfectament el que jo volia dir, tots els polítics vetllen per els seus interessos propis, siguin del partit polític que siguin. No creieu que abans de la independència s'hauria de reivindicar això?.
Sergi Cros
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaFua.... Sergi, estic pràcticament totalment d'acord amb tu, però només discrepo en que crec que Catalunya SÍ està preparada per ser independent, i no només econòmicament sinó en quan a valors i actituds, cosa en que ens diferenciem (crec) amb el país veí. Bé, després d'això, penso que s'hauria deixar decidir al poble i fer un referèndum perquè la gent trii el que vulgui, però demano que triïn amb seny.
ResponElimina||*||
La opinió d’en Sergi és brutal. Estic totalment d’acord en el què diu. Tot i que jo sóc catalana el 100% . Sóc independentista, i confio en que el nostre petit poble algun dia poguí ser país. Tots sabem que no serien fàcils els primers anys, perquè ara mateix no estem preparats per assolir totes les responsabilitats que un país necessita. És cert que ara mateix som part d’Espanya, però això no vol dir que jo em senti part d’ ella. El pacte fiscal es corrupte, Espanya s’aprofita de Catalunya i em de fer alguna cosa per evitar que ens segueixin tractant com simples guardioles d’ on els polítics treuen els diners.. Potser encara no som un país, però tenim la nostre llengua, el nostre ball, els nostres costums, el nostre menjar, el nostre equip ( visca el Barça) i si tots actuem com un de sol, aconseguirem el que volem. Els primers anys no serien fàcils si aconseguíssim ser un país, però tenim l’oportunitat de ser el començament d’una nova era per el poble català, per el nostre petit país. Jo confio en que algun dia ho aconseguirem. VISCA CATALUNYA !
ResponEliminaLaia Fernàndez