El passat divendres dia 19 de maig va tenir
lloc a la sala d’audiovisuals de l’escola la IV xerrada de l'associació Amical Mauthausen.
Una
activitat dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO, uns dies després de
commemorar el 72è aniversari de l’alliberament del camp de
concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, el 5 de maig de 1945.
Aquest any vam tornar a rebre la visita a La
Salle del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, fills de deportats i assassinats al camp
de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). Durant les dues hores que va
durar la xerrada els alumnes van poder visualitzar un documental impactant
anomenat Nit i boira,
on
es mostraven les dures condicions en les que vivien i les conseqüències
mortals
que van patir els deportats als camps de concentració. Tot seguit, es va
obrir
un torn de preguntes on els alumnes van poder demanar i dissipar els
seus
dubtes. Tant el Llibert com el Tomàs van explicar, amb una energia i
serenitat
encomiables, les anècdotes i vivències d’alguns companys dels seus pares
supervivents del camp de concentració, arribant a emocionar-se en el
moment de
parlar com van viure l'absència dels pares durant la postguerra. A
destacar la quantitat i qualitat de preguntes, alguna més compromesa que
altra, que van realitzar els alumnes.
Esperem que la xerrada sigui molt profitosa
per als alumnes i que ens ajudi a recordar el passat per tal de projectar un
millor futur.
+ INFO
Què és l’Amical?
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de
totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació, fundada
clandestinament al 1962, que agrupa als exdeportats republicans dels camps de
concentració dels nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents
com dels deportats assassinats als camps.
L'objectiu essencial de l'Amical és preservar
la memòria d'un fet fosc i tràgic de la nostra història recent. Per aquest
motiu desenvolupa un munt d'activitats pedagògiques adreçades sobretot a la
gent més jove mitjançant xerrades, conferències, exposicions o viatges
commemoratius als camps de concentració.
"L'esclafament
definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció
d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat". Paraules d’un dels fundadors de l’Amical i escriptor Joaquim
Amat-Piniella
Per a més informació:
http://amical-mauthausen.org/ |
| Camp de concentració de Mauthausen el dia de l'alliberament el 5 de maig de 1945. Aquest any va fer 70 anys de l'efemèride. |
 |
| Emblema de l'associació. Aquest símbol és el que els nazis cosien a l'uniforme dels espanyols empresonats al camp, significava que eren apàtrides. |
Per saber-ne més adreceu-vos als següents enllaços:
Portal web de l'Amical:
http://www.amical-mauthausen.org/cat/index.php
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
Portal web dedicat a l'autor de la novel·la K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella:
Aquí teniu la presentació de la xerrada:
Després d'una reflexió sobre la memòria històrica i l'objectiu de la xerrada, es va voler posar de manifest la preocupació de l'augment de l'extrema dreta a tot Europa en els darrers mesos. Tot seguit s'ha donat entrada als convidats amb la lectura dels següents versos:
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no...
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern...
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.
Fragment de Si això és un home
L’any 1947, Primo Levi va testimoniar en Si això és un home la vida i la mort al
camp d’Auschwitz, on va ser deportat el 1943 per la seva lluita a la
resistència antifeixista italiana. Les seves profundes reflexions anaren
acompanyades del seu compromís responsable a favor de la memòria i en
contra de l’oblit al llarg de tota la seva vida, a través de llibres i
especialment en la seva tasca entre els estudiants italians. Finalment
es va suïcidar fruit de l'angoixa que patia al no superar tota la
barbàrie viscuda a Auschwitz.
Extret de la revista de l’Amical”Mai més” núm.1 any 2000
La lectura d’aquest llibre singular és recomanable no solament als estudiants, sinó
a tots els éssers humans, i en particular als necis que cometen la
frivolitat d’utilitzar la paraula nazi com a insult hiperbòlic.
El
feixisme destruí els projectes i les il·lusions del jove Joaquim Amat i
truncà el seu itinerari d'escriptor, d'intel·lectual i de dinamitzador
cultural. Exiliat del seu país, durant 4 anys i mig va patir l'infern
dels camps nazis. Escrivia sobre aquesta experiència: A
“la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els
espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de
cendres ....
 |
| Joaquim Amat-Piniella |
Autor
de l’obra K.L. Reich (Konzentrations Lager), una de les cabdals de la
literatura concentracionària, on narra la història dins el camp de
concentració de Mauthausen-Gusen. L’obra comença amb una nota d’autor...
<<Fins
a la caiguda del III Reich alemany no es va posar al descobert tota la
magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme entronitzat tretze anys
abans. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats, les
estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen,
Dachau i Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem
rescatats amb vida, s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets
monstruosos. I avui, quan només els fanàtics del racisme poden dubtar
encara de la realitat, veiem com el temps i els nous problemes
internacionals van arraconant-la als calaixos de la història...>>
Funda amb altres companys l’Amical Mauthausen al 1962, una de les seves paraules...
"L'esclafament
definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la
construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Esperem que hagi estat una activitat didàctica i profitosa per a tots nosaltres.
La xerrada feta el dia 19 de maig, considero que ha estat la única xerrada en la meva vida en la qual el tema parlat m’ha cridat tant l’atenció i he tingut tanta empatia i els pèls de punta durant dues hores.
ResponEliminaA part de les imatges i vídeos que ens van mostrar que ja eren escenes molt dures de veure, el que va tenir un impacte més fort sobre meu va ser alhora que els dos senyors ens van explicar la seva història familiar, en la qual cap dels dos va conèixer al seu pare i avui dia només els hi queden cartes antigues que s’enviaven amb la dona mentre ell estava al camp de concentració.
Un altre fet rellevant d’aquest tems és que quan s’escrivien cartes jo pensava que podien donar informació de on estaven situats, què hi havia per allà a prop... I quan van dir que això no es podia escriure em vaig quedar en shock, perquè aleshores si que la resta de la família no en sabria res d’ell i no tenien la mínima idea d’on podia estar, la qual cosa em sembla molt absurda que no ho poguessin dir ja que igualment pel que he vist en les fotos, els camps de concentració estaven molt vigilats i gairebé ningú podia escapar-se, i si ho feien (que era lògic que ho intentessin perquè allò era un infern), i els enganxaven encara era moltíssim pitjor ja que els castigaven d’unes maneres inhumanes que trobo que no tenien cap mena de sentit, perquè si no els volien, que tampoc ho trobo lògic, doncs podrien haver buscat altres solucions com més fronteres o coses així, no exterminar-los lentament perquè pateixin més!
El que més em va impressionar va ser quan en el vídeo va aparèixer com feien experiments amb els homes, perquè si encara haguessin estat experiments per trobar un medicament o un avanç per millorar la societat em molestaria però no tant. Però és que quan van dir que els experiments era per veure quin gas, o quin producte químic els matava més ràpid no m’ho podia creure.
I d’entre aquests aspectes mencionats que em van impressionar entre molts altres com el poc menjar que rebien, les condicions en les que vivien, les dutxes d’aigua freda a ple hivern... La reflexió que n’he pogut extreure és que avui en dia si ens comparem amb tot el que he dit estem perfectament i per res del món m’agradaria que això tornés a passar tot i que crec que és possible. Actualment me n’he adonat que hem de valorar molt més el que ens envolta i sobretot la família que la podem veure cada dia i saber que cada dia al arribar a casa tindràs menjar i bones instal·lacions per viure.
Clara Chacón - 4rtB
EliminaDesprés d’escoltar la xerrada del divendres a la tarda em va donar molt a pensar, no només en les dures i denigrants condicions en les que els jueus, entre d’altres, vivien en aquells camps de concentració sinó també sobre el tipus de persona que era capaç de dur a terme aquells exterminis tant bèsties, ja que no tothom tindria la sang tant freda per fer-ho.
ResponEliminaEl que em va impressionar es el fet que jo veia tot el tema nazi molt llunyà de mi, no només en l’època sinó que també geogràficament, però en veritat ho tinc més a prop del que mai hagués pensat, ja els pares del sr. Llibert i el sr. Tomàs ho van viure i malauradament no hi van sobreviure.
També, pesava que l’holocaust nazi no es repetiria mai, que una persona com Hitler no tornaria mai al poder, però si ens fixem en l’actualitat a França el partit d’extrema dreta racista i homòfob de Le Pen tot i que no va guanyar va tenir molts vots.
Penso que aquest tipus de xerrades són molt importants per conscienciar a la gent i continuar la memòria història i que d’aquesta manera no es torni a repetir mai més.
El passat divendres dia 19 de maig vam poder assistir durant tota la tarda a la xerrada de l’associació que vetlla per la memòria històrica dels camps de concentració i extermini nazis, l’Amical de Mathausen. Els dos senyors, en Tomàs i en Llibert, ens van explicar com era la vida en un camp de concentració nazi, especialment el de Mathausen, on van conviure i morir els seus pares. Primer ens van introduir en el tema donant-nos informació respecte la Segona Guerra mundial, la Guerra Civil espanyola i els camps de concentració en general. Seguidament vam visualitzar un vídeo de trenta minuts aproximadament on vèiem imatges molt dures i impactants dels jueus morts a causa de la mentalitat hitleriana. Veient aquelles fotografies et posaves a la pell de les pobres persones a les quals els va tocar viure totes aquelles tortures i situacions tant fortes i desagradables. A continuació es va obrir un torn de preguntes on vam poder demanar sobre la seva experiència respecte a tenir els respectius pares morts allà, com ho van viure ells, si recordaven alguna cosa, etc. El que més em va impactar personalment va estar l’última carta que el pare den Tomàs va enviar-los a la seva família; preguntava sobre com estaven tots els familiars i coneguts, si creia que el reconeixerien quan tornés, però el més curiós va ser la darrera frase de la carta on deia que “si s’atrevís els hi explicaria una cosa”, sorprèn al interpretar que aquesta cosa de la qual parlava era la mort. També ens van fer reflexionar sobre si verdaderament val la pena aconseguir els nostres objectius a través de la guerra i les armes. Va estar una molt bona experiència poder viure de més a prop el tema del qual estem realitzant una part del projecte i conèixer a persones que han patit les conseqüències de Hitler tan de prop. Penso que xerrades com les d'aquest tipus cal fer-les per adonar-nos que la història no és sempre un episodi que ens quedi molt lluny de nosaltres, sinó que tot això va passar fa quatre dies.
ResponEliminaJudit Marcé
4t ESO C
“El món de l’home lliure”
ResponEliminaAixí acaba la xerrada dels “Amics de Mauthausen”, amb un homenatge dedicat a totes les persones que van perdre-ho tot als camps d’extermini nazi. Els companys que en van sortir vius van prometre difondre tot el mal que els havien fet i totes les injustícies que van rebre: homes sense drets, sense llibertat, sense menjar, sense medicaments, sense família, sense veu... pel sol fet de no ser ni pensar de la mateixa manera que un home cruel creia més oportuna.
Amb una única esperança que els feia seguir endavant: la de que algun dia en sortirien i podrien tornar els seus llocs d’origen amb les seves respectives famílies, una falsa esperança per alguns.
Cartes enviades, famílies trencades, persones perdudes, només cal veure les imatges per fer-se una idea de la realitat de fa 80 anys, una realitat amagada durant 5 anys i que el pas del temps no aconseguirà esborrar.
Començar pujant a un tren sense saber-ne el seu destí, entrar per una porta i no saber per on en sortiràs, canviar-te el teu nom per un número, perdre totes les teves pertinences, treballar sense parar a canvi de menjar 5 anys consecutius una mica de patata i col, i no poder fer res per sortir d’aquest maleït infern.
Nosaltres no podem fer res per canviar el passat, però el que hem de procurar és que no es torni a produir cap desgràcia semblant aquesta ni de cap tipus. És molt trist que l’espècie humana, una espècie tant intel·ligent com la nostra, s’autodestrueixi per pensar o ser d’una manera diferent, i és més, en un món tant gran com al nostre, és obvi que no tots estarem d’acord en les mateixes coses, però no és necessari arribar al punt d’autodestruir-nos.
Lluitar pels propis drets i ser un mateix, això és el que els va portar a viure el que ningú s’esperava.
La xerrada que vam escoltar tan atentament el dia 19 de maig, penso que va estar una xerrada molt interessant i molt impactant que si la tingues que tornar escoltar, l’escoltaria amb la mateixa atenció.
ResponEliminaA part de unes imatges i vídeos molt impacta’ns ja que hem va fer molta pena mirar-les, però desprès de tot això ells ens van explicar la seva vida familiar, que aquí es on vaig quedar molt sorpresa. Perquè no hagués pensat que tindrien cartes sobre el seu pare i l’ultima es molt maca, ja que no en va poder escriure cap més i van deduir que el van matar.
Laia Dorca
Per mi la xerrada dels camps de concentració nazis va estar del tot interesant.
ResponEliminaLa manera en la que vam connectar els alumnes amb els homes que feien la xerrada va ser espectacular.
La història de com aquests homes havien de deixar enrere les seves famílies, de com molta gent no tornaria a veure els seus familiars. Com homes innocents eren empresonats per la seva religió o ideologia, com eren torturats i exterminats, injustament. Jueus, presoners de guerra... exterminats completament, eradicats i finalment morts. Nens, dones, homes... tractats de manera inhumana, tan sols per la seva mentalitat i religió. Com un home cruel i insensible com era Hitler, va pujar democràticament al poder. Realment coses i circumstancies que no s’entenen, però varen ocórrer. Molta gent va morir i això s’ha de recordar, s’ha de tenir present perquè el passat no es repeteixi.
En resum la xerrada va estar molt emotiva i les imatges que ens van ensenyar duríssimes, espero que això no torni a ocórrer mai més.
Júlia Núñez
Moltes vegades pensem que tots aquest conflictes passen molt lluny de nosaltres, que el nostre voltant no en rep les conseqüències i que a nosaltres individualment no ens afecta. Però, tot això canvia dràsticament quan et posen davant la cara testimonis reals i propers. En un instant tot el que havies pensat canvia dràsticament.
ResponEliminaLes barbaritats que els nazis cometien en contra de gent innocent no deixen a ningú indiferent, i és que en situacions com aquestes, costa posar-se al cap el motiu pel qual tal quantitat d’odi va ser exposada sobre una minoria que no tenien cap mena de culpa. Era odiar per odiar, i malauradament encara hi ha gent amb aquest tipus de mentalitat antiquada que només fa que perjudicar la societat.
Tortures, incoherents proves mèdiques, fam, malalties... i la llista no s’acaba aquí. A més, que havien de viure amb la tortura mental constat de saber que moririen allà sense haver-se pogut acomiadar de les seves famílies, sabent que mai més els tornarien a veure, deixant enrere una antiga vida que mai més tornaria a veure la llum. Tot i això, a vegades aquests mateixos pensaments els donaven un bri d’esperança per continuar endavant amb el dia a dia. Desafortunadament la majoria van entrar per mai més sortir.
Saber tots aquests verídics fets et fa tenir una mirada més fosca i desapiadada envers el món. Tot i això, haver pogut escoltar de primera mà experiències reals viscudes a camps de concentració és una gran oportunitat per, a part de descobrir la història del nostre món, per adonar-me de la sort que tenim de viure en aquesta època i per veure que gent que sembla que vulgui millorar el seu país, acabi provocant un holocaust degut també als votants del nazisme i feixisme. I són realitats que no deixen a ningú indiferent.
El passat Divendres 19 de Maig vaig reflexionar molt sobre la vida. Ens van venir a fer una xerrada els de l’Associació Amical Mathausen que també són fills de pares morts i assassinats als camps de concentració d’Àustria. Ens vàrem haver de posar a la pell d’aquells dos homes, els quals les seves famílies ho varen passar malament ja que no en saben res, nomes els queda algunes cartes antigues que s’enviaven mentre ells eren als camps de concentració.
ResponEliminaVa ser una xerrada molt emotiva que ens va deixar als pels de punta a tots ja que els nazis i alguns catalans i espanyols no ho varen passar gens fàcil. Ens van passar un documental o pel·lícula de mitja hora on s’hi podien observar imatges molt dures i fortes, però de la realitat. No hauríem de conviure amb odi, hauríem de acceptar-nos entre tots mútuament siguem com siguem i vinguem d’on vinguem. No hages set molt més fàcil que no hi hagués racisme? Res d’això passaria.
Podem pensar que això de l'extermini nazi ens queda molt lluny, que tot ha passat i tots els d'aqella època ja són morts, però no es així, no fa més de 80 anys que això passava a l'actual alemanya, no sé com podien haver-hi persones amb el cor tan negre caaços de poder matar a la gent ab tanta crueltat, els feien morir patint. Es bo fer aquests tipus d exerrades ja que ens van reflexionar molt sobre la vida, sobre la guerra i la pau, sobre la discriminacio, sobre la mort, la nostre mort.
La xerrada dels Mauthausen, acaba amb una reflexió sobre la memòria històrica, un fragment dedicat a aquelles persones que van perdre-ho tot als camps de cocnetració, "el món de l'home lliure".
La xerrada de l'Amical Mathausen ens van explicar com era la seva experiència tenint els pares en camps de concentració nazis cuan ells eren ben petits, aquesta xerrada va ser molt interesant i la tornaria a escoltar sense cap problema. Ens van pasar unes imatges molt dures sobre la vida els camps de concentració, ens van explicar moltissimes coses que no m'haugués imaginat mai que eren certes. Cuan ens van explicar la seva vida familiar hem a sorprendre que no els puguessin reconeixer com a Espanyols i que tinguessin que anar a un camp de Refugiats al Sud de França. Està clar que no podem fer res per cambiar aquesta desgràcia que va pasar però si que podem intentar que no torni a pasar res d'això semblant.
ResponEliminaEn conclusió crec que està molt bé que ens vinguin a fer aquest tipus de xerrada ja que per molta gent que t'expliqui com era la vida allà, mai serà igual que si t'ho explica una persona que ha tingut, en aquest cas, un pare en un centre de concentració.
Andrea Contreras
El divendres passat els alumnes de 4rt ESO vam assistir a una xerrada sobre els camps de concentració nazis. Vam veure un vídeo on s’hi podien veure diferents imatges reals dels camps de concentració i després vam poder fer preguntes els dos senyors que ens havien vingut ha fer la xerrada . A mi em va impactar la naturalitat amb la que parlaven sobre els seus pares que havien estat el camp de Mathausen i de com havien mort. No ser com es pot superar això i menys com es pot ser tant valent d’explicar-ho com si no hagués passat res, sense emocionar-se sense que els hi tremoli la veu davant de la gent igualment que ho facin en honor dels seus pares i perquè una matança com aquesta no es torni a repetir. La crueltat dels nasis em va sorprendre ja sabia que eren cruels però no com per fer experiments per humans i per tractar els cossos morts sense cap mena de valor. Crec que d’aquesta xerrada ens a deixat clar que hauríem d’aprendre a valorar més la situació en la que vivim, ha respectar la gent d’altres cultures.
ResponEliminaAniol Casassas
Després d’escoltar la xerrada del passat divendres, realitzada per el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs de l’Associació Amical de Mauthausen, vaig pensar molt sobre com podia haver gent tan dolenta i tan cruel en el món. Un món més pròxim que llunyà a l’actual.
ResponEliminaLa xerrada i els vídeos em van fer posar al lloc de les persones que van ser torturats en camps d’extermini. Amb els vídeos vaig poder veure quin tipus de condicions de vida tenien. Mentre vivien, ho feien amb unes condicions duríssimes i precàries.
Molts creuen o volen creure que això només és cosa del passat, i que queda molt lluny. Però no cal anar gaire enrere per saber que actualment hi ha persones que comparteixen els mateixos ideals de Hitler, els anomenats neonazis. Així que el que hem de fer la societat d’avui en dia és evitar que es torni a produir un fet tan terrorífic com aquest.
Laura Corominola
4 ESO B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl passat 19 de maig vam fer una xerrada de 3 a 5, referent al nazisme i a les experiències de dos afectats.
ResponEliminaEns van passar un vídeo en el qual es veien imatges dels jueus en situacions cruels i brutals. El nazisme es un tema que realment costa de creure. Costa de creure que en pobles avançats del primer món es pugui donar aquesta situació on només per unes creences es vulgui eliminar les contraries. No pot ser que una raça s’imposi a una altre i més en una societat que està en plena evolució, es com una un pas enrere. El que em va sorprendre més va ser quan van ensenyar les cartes i els dibuixos que van fer els seus pares quan estaven el camp de concentració ja que em pensava que no es podia comunicar amb la família un cop dins del camp. També em va impactar la frase que deien: entraven per la porta i sortien per la xemeneia. M’hagués agradat haver estat més temps amb ells i fer-li més preguntes. Mai m’hagués imaginat que els nazis era un tema tant proper ja que semblava venir de molt lluny.
Albert Hernandez
El passat divendres 19 de maig, ens van venir a fer una xerrada dues persones que els seus pares havien anat al camp de concentració i exterminació de Mauthausen-Gusen.
ResponEliminaQuan gent de tant aprop de nosaltres ens explica que algun del seus familiars ha estat aquell camp de concentració on ens adonem que no tot sorgeix molt lluny d'aquí sinó que esta més aprop de el que ens pensem.
Ens van explicar la seva situació mentre els seus pares no hi eren, rebien cartes explicant-li tot el que feien i preguntant per el fill i la família, va ser molt dur perquè va arribar un dia en el que les seves mares varen deixar de rebre cartes, és a dir els havien exiliat ho varen poder saber per una persona que havia sortit d'aquell camp d'exili però de persones que en sortien eren poques.
Ens van passar un documental on ens explicava la vida en un camp de concentració.
és una xerrada que ens va fer reflexionar molt ja que ens adonem que tenim més sort de la que ens pensem.
Desprès d’haver assistit a la xarrada de la tarda del divendres 19 de maig de l’associació l’Amical de Mathausen em va deixar molt per reflexionar. Primer per introduir-nos el tema ens van posar un vídeo sobre com era la vida a un camp de concentració i les dures condicions en les que havien de viure. Va ser molt impactant, ja que no m’imaginava que els nazis haguessin arribat a fer tant mal i a ser tant cruels i males persones al deixar que totes aquelles persones morissin i visquessin a unes condicions tan desagradables.
ResponEliminaDesprés ens van explicar com els seus pares van arribar a alemanya a un camp de concentració i com es comunicaven. Això em va sobtar, ja que pensava que en els camps de concentració només i havien mort jueus i que era un tema molt lluny a mi, però aquesta xerrada em va fer veure que tampoc és un tema tan llunya ja que no fa tants anys que va passar i que molts espanyols també van morir allà a causa de la guerra.
Va ser una xerrada important i positiva ja que això ens fa reflexionar i recordar el passat perquè no torni a passar en un futur.
Maria Sitja Castellarnau
4t ESO C
El divendres 19 de maig ens van venir a fer una xerrada en Llibert i el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, els quals els seus pares van ser assassinats al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. ells ens van explicar primer en general com va passar tot i com eren les condicions de vida en els camps de concentració... però en especial els casos de la seva familia. em va sorprendre molt, com explicaven les condicions de vada en les que vivien, ja que quan ens expliquen això, ho veiem com molt llunyà, però amb la xerrada, el veure que eren ells mateixos que la seva familia havia petit per aquesta causa em vaig adonar que no era pas de feia tant tant temps. També ens va fer reflexionar, perquè de vegades ens queixem de coses que poder no tenen massa importància, perquè ells perexemple nomes revien cartes dels seus pares de vegades i hi va haver un dia que en van deixar de revre i nosaltres no ens adonem de la sort que tenim.
ResponEliminaAvui dia 19 de maig a l’escola de la Salle Manlleu l’associació Amical de Mauthausen ens han vingut a explicar les experiències de víctimes properes del nazisme i franquisme d’Espanya. Amical de Mauthausen és una associació que defensa els drets dels aproximadament 10.000 persones que han set obligades anar als camps de concentració.
ResponEliminaPrimer de tot vull dir que el nazisme em sembla una ideologia molt xenofòbia, racista i discriminadora. La idea d’una raça perfecte que Hitler volia imposar no em convens gents i menys imposar aquesta raça a tot el món. Aquesta ideologia em sembla una ideologia assassina.
Gairebé tothom, sempre que sentim a parlar o llegir sobre els camps de concentració nazi ens vénen el cap les imatges de jueus morts al camp d’Auschwitz. En canvi poca gent coneix l’infern dels republicans espanyols deportats a Mauthausen-Gusen, Dachau o Buchenwald. La seva història no és diferent de la d’altres enemics dels nazis a la qual els volien exterminar. Escoltar la història personal de dues víctimes del nazisme d’Espanya que eren propers a els que ens han vingut a fer la xerrada és impactant. Ja que mai havia tingut una oportunitat com aquesta. Sincerament no entenc com podien tractar-los com objectes o pitjor a les persones que simplement no estaven d’acord amb la política o eren jueus, i per aquest absurd motiu eren deportats en els camps de concentració. És indignant el que feien, ja que, en molts camps d’extermini es basaven en matar, assassinar i exterminar a éssers humans.
En el vídeo que hem vist durant la xerrada hem pogut observar el patiment de les persones, com experimentaven amb els seus cossos i com els enterraven i els llençaven un cop morts. Un de molts experiments horribles que feien amb les víctimes era que dels seus cossos en feien sabó. Totes aquestes escenes m’ha trencat el cor perquè no em puc imaginar el que pudien estar patint dins d’aquells camps d’extermini i com alguns van seguir endavant i van poder sortir vius d’allà. Els nazis van fer molt mal a milions de persones que no s’ho mereixien per res. Bueno, és que ningú es mereix aquesta vida, és pitjor que un mal son!
El que m’ha impactat més és el que els hi deien a les víctimes: “Si voleu sortir, obriu aquella porta i sortireu per la xemeneia”. Milers de persones innocents van ser cremades, colpejades, atacades per trets, assassinats mitjançant injeccions de benzina al cor, per congelació a partir dels banys de la mort. Bàsicament em sembla realment brutal, immoral, inhumà i una gran bogeria el que va arribar passar, va ser una barbaritat que no s’hauria d’haver pogut tolerar. I el que em fa més por de tot és que tampoc fa tan temps que va passar.
Ariadna Vall
El divendres passat, dia 19 de maig, vam tenir la sort i la oportunitat de tenir amb nosaltres al Sr. Llibert i el Sr. Tomàs. Dos homes forts, ja que desde ven petits els seus pares van ser executats en el camp de concentració i executació de Mauthausen-Gusen.
ResponEliminaDurant la xerrada ens van passar un documental en el que es veien imatges realment dures i fortes. Imatges que fan reflexionar, i pensar que de tot això tampoc en fa tant temps, que fan pensar: com i pot haver gent tant dolenta al mon? com algu pot ser capaç de matar a tants milions de persones? crec que ni ells mateixos ho saben.
Em va impactar molt les cartes que van llegir, les quals els seus pares els i enviaven un cop dintre el camp, perque tot i ser una carta normal,com qualsevol altre, transmitia un missatge i una sensacio diferent.
Va ser una xerrada molt interessant pero alhora dura, ja que per un moment, et posaves en la pell de totes les persones que van patir el patiment d'estar en un camp de concentracio.
Un plaer poder escoltar dues histories tant impactants i emocionants.
Núria Vidal
El passat divendres dia 19 de Maig, ens van venir a fer una xerrada sobre Mauthausen.
ResponEliminaEns van passar un vídeo que ens mostrava com vivien els jueus i els exiliats en l’època nazi, les condicions en què vivien eren molt desagradables, i ens va impactar molt a tots. En el vídeo els jueus eren maltractats, els portaven en trens en què el viatge durava dies i dies, i quan arribaven en els camps els hi tallaven els cabells a les dones i els homes, els hi marcaven la pell en forma de tatuatge que eren uns números que els identificava, els posaven un distintiu de diferents colors que els representava i de manera molt injusta perquè només ho feien a totes les persones a qui els consideraven “diferents” i eren maltractats pels nazis, també els hi donaven un uniforme ratllat, i no els hi donaven res de menjar i aigua en molts dies, i molts morien desnodrits, els feien treballar hores sense parar en els camps de treball, molts els mataven en cambres de gas, i molts els mataven de manera freda i crua, i dels cadàvers en feien diferents utilitats. Van començar a sorgir diferents mètodes per matar, com per exemple les vacunes que injectaven a les persones, que contenia benzina i els punxaven fins a morir.
Els senyors Tomàs i Gilbert, ens van explicar com de malament ho van passar els seus pares en els camps Nazis, era molt trist perquè ens van explicar que els seus pares no tenien res de contacte amb ells, i només els hi enviava cartes escrites en espanyol per poder-se comunicar. Vam tenir la gran sort de poder veure aquelles cartes.
Ens van mostrar una llista de les víctimes del nazisme, que abans vivien a Catalunya.
Aquesta xerrada m’ha fet obrir més els ulls, i ens han fet entendre les grans monstruositats que hi ha hagut al llarg de la història, i és un gran tema per reflexionar perquè ara actualment està passant en molts països, i ja és hora de que tot això pari.
Maria Jesús Aighewi
4t ESO C
Creiem que la societat d’avui dia està molt evolucionada, però només hem de mirar uns anys enrere per presenciar les barbaritats que els nazis van fer en els seus camps de concentració. Aquest, és el tema que vam tractar el passat divendres, en la xerrada dirigida per el senyor Llibert i el senyor Tomàs, de l’associació, l’Amical de Mathausen. Ells ens van explicar com era la vida en un camp de concentració nazi, concretament el de Mathausen, en el qual van morir els seus pares.
ResponEliminaTortures, fam, malalties… és el que van haver de suportar els que no eren acceptats per la societat (jueus, homosexuals…). Només pel fet de que unes persones no fossin com les altres volien que fossin, els i va provocar la mort a més de 6 milions de persones.
No només patien tortura física, sinó també psicològica, el fet de saber que no tornarien a veure mai més a la seva família, amics.. i el fet de no saber si estan vius o no, va ser una gran tortura per a ells.
A part de ser coneguts per voler exterminar la raça jueva o com deien ells, “la raça inferior”, van ser milions els ciutadans d’altres països Europeus que van ser assassinats pels nazis, els quals volien conquerir Europa.
Ens van posar un vídeo (real, no una recreació) de com els nazis torturaven, em va fer pensar si la societat d’avui dia, seria capaç de fer alguna cosa similar i, és que està passant, com per exemple a Txetxènia, on torturen i maten als homosexuals.
I doncs, què podem opinar dels nazis? Si encara hi ha gent en aquest mon que està a favor seu, és un trist fracàs de la societat el qual posa en perill la humanitat sencera de que aquest fet torni a succeir:
“Les guerres seguiran mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls”-Bob Marley
Berta Font
4tA
El passat divendres, el 19 de maig, vam poder escoltar a dues persones valentes, el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs. Em vaig emocionar, em van caure les llàgrimes una rere l'altre. Considero que el nazisme és un dels pocs temes que em fan tenir als 5 sentits ben alerta i els pèls de punta.
ResponEliminaVam tenir la gran sort i el plaer de poder conèixer a aquests dos senyors que tan valents i forts són.
Gràcies a ells, em vaig adonar de que en aquest món hi hagut persones cruels, malèfiques, repugnants, i mil adjectius més que podria dir ara mateix... però per sort ara ens hem de mantenir així evitant a persones d'aquesta classe.
Aquests bon homes van acudir el nostre centre escolar per explicar-nos el que era viure en un camp de concentració, ja que els seus pares ho van patir. Més concretament, es trobaven en Mauthausen-Gusen (Àustria).
El Sr. Tomàs ens va llegir l'última carta que va rebre del seu pare escrita des de el camp de concentració. En aquell moment, sentia com els meus ulls negats començaven a caure llàgrimes de l'emoció, però també de la tristesa de pensar el que van tenir que passar.
Abans de començar amb la ronda de preguntes ens van projectar un documental sobre el camp de concentració, Mauthausen-Gusen. Contenia imatges dures, crues, difícils de veure. Són imatges que et fan recapacitar i pensar en el què està bé i el què no. Pensant-ho bé tampoc fa tant temps d'aquella època.
Simplement, puc donar les gràcies per fer d'una tarda qualsevol un dels moments més intensos i impactant de la meva vida.
Gràcies un cop més a aquests dos senyors que van estar allà per transmetre una part molt important de la seva vida.
La xerrada del dia 19 de maig va ser un cop de realitat per nosaltres i de lo malament que ho van passar. Crec que per tot el que van passar els pares de els dos senyors de la xerrada, és una quarta part del que realment era aquella tortura. La xerrada va estar molt interessant i la tornaria a escoltar. Els problemes els tenim més a prop del que creiem i a part que la vida és pot girar en un moment com els i va passar a les famílies d’ells, passant la seva vida i de cop tancats en un camp de concentració que al cap d’uns anys acabaria amb la seva vida. Es dur saber que un dia deixares de rebre cartes del teu pare o dibuixos del teu pare. Les imatges del vídeo i les tortures que es posaven a terme eren les coses que em van impactar més ja que no sé com una persona pot arribar fer tant de mal a les altres persones per no se de la mateixa religió o per no tenir la mateixa opinió o bàsicament per ser homosexual.
ResponEliminaEn conclusió, el temps de guerres i de anar a un camp de concentració poden ser lo pitjor que et pot passar i si no tens al costa la família pot ser molt més depressiu i dur.
Com hem pogut arribar vius, sans i sencers tots nosaltres que formem part d’aquest món? Encara costa de creure que siguem aquí vista la situació de tortura de fa anys anteriors, és per això que hem d’estar orgullosos i satisfets amb el que tenim avui dia i les condicions que ens envolten.
ResponEliminaL’amical de Mauthausen és una associació que va ser fundada a l’any 1962 amb l’objectiu de preservar la memòria del que va passar als camps de concentració i a partir d’aquí, poder lluitar contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme.
Durant la xerrada que vam tenir el plaer d’escoltar vam poder veure i intentar posar-nos a la pell de tot el que suposava l’època dels nazis i dels que suposava realment estar i viure a un centre de concentració. Els dos home que ens van fer la xerrada, en Llibert i en Tomàs, ens van proporcionar tan recursos orals com autovisuals per poder fer-nos una idea del què suposava haver d’intervenir dintre de les obligacions i costums dels camps de concentració, des de que t’agafaven fins que en sorties d’allà dins o veies a venir la mort. Sincerament és una situació molt trista i cruel que antigament , tant els pares d’en Tomàs i d’en Llibert com tots els nostres avantpassats van haver de lluitar dins un camp ple de ordres, contradiccions, relacions establertes, remordiments de consciència, d’esclavitud, etc, un drama total la veritat. Ningú mereixia ni mereix ser tractat d’aquesta manera, ja que l’únic que es va arribar a aconseguir va ser trencar relacions familiars i encomanar el patiment a totes les persones tant per part emocional com física. Ens van explicar l’experiència dels seus pares dins del camp de concentració durant uns cinc anys en què ens van remarcar el fet de que els seus pares van desaparèixer del mapa quan ells dos tenien una edat d’entre 3 i 6 anys, la qual cosa significa que els seus pares van morir exiliats allà al camp i ells no els van arribar a conèixer ni a saber-ne res més d’ells, l’únic que s’enviaven cartes des del camp de concentració que arribaven a les famílies, eren una cartes impactants i dolorosos emocionalment.
Personalment visionar el vídeo que ens van passar i escoltar la xerrada em va provocar una situació de confusió en la que se’m van posar els pèls de gallina, una situació que sempre més es recordarà en el moment en què ens ho van explicar.
Maria Antentas
4t B
El passat divendres 19 de maig, el senyor Tomàs i el senyor Llibert, de l'assossiació Amical Mauthausen va venir a la tarda a fer-nos una xerrada sobre l'experiència que van tenir els seus pares en els camps de concentració i d'extermini de Mauthausen-Gusen.
ResponEliminaEns van passar un documental sobre com els nazis tractaven els jueus, ens can explicar que amb l'escassa quantitat de menjar que els hi donaven de mica en mica els seus cossos anaven disminuint ja que els feien treballar molt i ha causa de aixó la gent no podía aguantar i moría.
Una de les coses que més hem va cridar l'atenció va ser que un dels senyors ens va llegir una de les cartes que el seu pare va escriure mentre estava al camp de concentració. En les cartes que s'escribíen mentre estaven en els camps de concentració i extermini no podien dir res sobre on estaven, ni descriure el que veien.
Durant aquella xerrada, també ens van explicar que els nazis els hi deien a les víctimes: "Entreu per la porta i sortireu per la xemeneia."
La xerrada que ens van fer el dia 19 de maig de es 3 a les 5 de la tarda, la considero molt interessant i didàctica. A sigut una de les xerrades que m’ha cridat mes l’atenció, i en alguns moments em ficava a la pell d’aquelles persones que tan malament ho han passat i es que sem removia tot per dins. I totes les imatges i vídeos que ens passaven, ens transportaven en aquell moment de dolor i patiment. En cada imatge i escena, veies situacions molt dures, molt impactant, veies a gent amb la carn i els ossos, com els tractaven com animals, i com tots els cadàvers anaven com a una fossa tots tirats per allà, com si no fossin persones. Valoro molt positivament que els dos homes que ens van venir a explicar el camp de concentració, també ens parlessin de com ho van viure personalment. Els dos els seus pares van morir en aquest camp. Em va encantar com ens van llegir aquella carta que li havien enviat, o aquells dibuixos fets per el seu pare. Van dir una frase que em va deixar en shock, i va ser aquella que van dir que deia “entren per la porta i surten per la xemeneia”, una frase dura, però representativa en aquells moments.
ResponEliminaMoltes vegades, inclús quan ens explicaven tot això, pensem que tots aquets conflictes passen molt lluny de nosaltres, però en realitat no es així. En un instant, el món pot donar mil voltes. I totes les bestieses que feien els nazis amb aquella gent innocent, a tots sens trenca l’ànima per dins.
El 19 de maig, dos membres de l’associació Amical de Mauthausen, ens van venir a fer una xerrada sobre els seus pares, ja que havien patit el nazisme en primera persona. Primer de tot, ens van posar un vídeo, on s’hi podien observar diferents imatges i petits vídeos de com era la vida en un camp de concentració nazi. Mai m’havia pogut imaginar que hi haguessin persones que maltractessin i matessin ha altres persones, i que ha sobre els hi agrades fer-ho.
ResponEliminaMés tard, els dos testimonis ens van explicar la seva experiència personal. Els seus pares havien estat captats pels nazis, i els van portar amb un camp de concentració. Un dels testimonis, ens va explicar que el seu pare es comunicava amb la seva dona, o sigui la mare del testimoni, a través de cartes, aquestes cartes no podien posar res que anés en contra dels nazis, ja que sinó... També ens va dir que, ell i la seva mare van anar a rescatar el seu pare, quant ell només tenia 2 o 3 anys. Ens va dir que els van enxampar i que van posar a la seva mare a la presó, i ell va anar a viure un quant temps amb uns familiars seus. Amb la tranquil·litat que ho explicaven els dos testimonis hem va cridar l’atenció, ja que si ami m’hagués passat lo mateix no crec que tingués el valor d’explicar-ho amb la senzilles i el respecta amb els nazis, encara que no estigues gens d’acord amb ells.
Aquesta xerrada va ser molt emotiva, ja que amb va fer reflexionar i recordar les persones que van patir el nazisme.
Jordi Casacuberta
4t ESO B
El passat divendres a la tarda van venir el senyor Tomàs i el senyor Llibert a conscienciar-nos del gran mal que va causar els nazis no tant sols als jueus sinó que també amb espanyols com es el cas dels seus difunts pares morts a Mathausen, abans de tractar aquest tema semblava que aquest caos va passar fa molt de temps i que no es pot tornar a repetir però en realitat fa poc que ha passat i pot tornar-se a donar el cas. Primer de tot ens van passar un vídeo molt impactant de imatges de camps de concentració que ens van ficar els pels de gallina davant la brutalitat del que pot arribar a fer un humà.
ResponEliminaCom pot una persona tenir tant odi cap a una raça? Com poden matar a persones innocents sense cap culpa? Son preguntes que ens fem quan ens expliquen aquets fets i que som incapaços a contestar.
L'explicació sobre els camps de concentració i d’extermini de Llibert i Tomàs van ser molt profundes i emotives. Ens van fer veure que tot allò que veiem tan lluny, no ho és tan, ja que ens van poder explicar des de la seva pell, les seves vivències de quan eren petits, ens van explicar que els seus pares se’ls van emportar a un camp, una de les frases que més em va marcar va ser “entren per la porta i surten per la xemeneia”, reflexionar sobre aquesta frase fa veure que actualment tenim molta sort.
ResponEliminaSembla que fins que et trobes en un problema o situació difícil no te’n adones del que realment tens, i jo després de sentir la xerrada em vaig adonar de la sort que tenim que ja no hi hagin aquests camps i de viure com vivim.
Una de les coses que més em va emocionar va ser quan un dels que ens explicava les seves vivències ens va ensenyar l’última carta que va rebre del seu pare, on començava dient “¿cómo está el peque?” i realment és molt fort separar-te del teu fill quan és molt petit i no poder veure com creix, en Llibert també ens va ensenyar un seguit de dibuixos que el seu pare havia dibuixat allà. Realment penso que són molt valents de compartir aquestes memòries amb altres persones per poder-nos posar a la seva pell i conèixer una visió més interna d’aquest tema tan emotiu.
Penso que arribar a l’extrem de que una persona decideixi qui té una raça perfecte i a la resta matar-la és molt fort i no s’hauria de permetre mai més. Gràcies a les dues persones que ens van compartir les seves memòries, hem pogut aprendre moltes coses i valorar-les.
El dia 19 de maig en Tomàs i en Llibert, dos senyors de l’associació l’Amical de Mathausen ens varen venir a fer un xerrada d’aquesta, la qual ajuda a mantenir en vida la memòria història dels camps de concentració i d’extermini nazi i els crims que si van dur a terme. Els membres d’aquesta associació quan la van formar, van prometre que difondrien les injustícies, el mal tracte i els dures condicions que es vivien als caps nazis per donar a conèixer més la història,
ResponEliminaAl llarg d’aquest curs hem pogut assistir a diverses xerrades i tallers, i de totes, aquesta, és la única en que les hores m’han passat volant, em va fer reflexionar moltíssim sobre com es va poder arribar a aquest extrem, com ho deuria haver passat de malament la gent tancada injustament als camps i en com algú és capaç de portar a terme aquests exterminis, com algú pot ser tant cruel de fer això i poder dormir a les nits. És una xerrada que penso que s’ha de fer sí o si ja que ens pensem que el franquisme, la guerra civil, el nazisme, etc. ens queden molt lluny, però en realitat fa quatre dies de tot això, i si duran la història això ja que passat, perquè no podria repetir-se? I això fa plantejar-te moltes coses, com per exemple que vivim en una societat on abunden les desigualtats i injustícies, en una societat del segle XXI molt desenvolupada tecnològicament però en la que s’han oblidat molts valors i se’ls ha restat importància.
Tant en Tomàs com en Llibert es van explicar fantàsticament bé i em va agradar moltíssim que portessin els dibuixos i la carta que els seus pares tancats al camp de concentració enviaven a la seva família, no ens poden ni imaginar com de dura havia de ser la situació per a tots ells.
Nuria Fabré
El passat divendres dia 19 de maig els alumnes de 4t d'eso varem tenir la sort de poder gaudir d'una xerrada sobre el nazisme i els camps de concentració i extermini, concretament del de Mauthausen. En Tomàs i en Llibert van ser qui va explicar tot el possible sobre el tema a tractar.
ResponEliminaVa ser una xerrada molt emotiva que em va permetre empatitzar molt amb els protagonistes.
Vam tenir també l'oportunitat de visualitzar un video on hi havia un recull de imatges filamades directament als camps de concentració i extermini de l'època nazi. El video em va permetre viatjar al lloc que, per moltes persones, havia estat el seu lloc de residència fins el moment de la seva mort. Les imatges mostren una realitat molt dura: els pressos estaven esquelètics degut a l'escàs aliment i a les condicions tan dures que tenien a l'hora de treballar, es veuen les lliteres on dormien tots ben apretats, començaven la jornada de treball quan sortia el sol i l'acavaben quan aquest s'amagava, els que finalment morien no tenien dret a un enterrament digne sinó que altres presos els portaven, un a un, a una fossa comú on els cadàvers eren tractats com a deixalles i no com les persones que un dia van viure.
Encara ara recordant aquell document audiovisual i pensant tot el patiment que van presenciar aquelles parets se'm posa la pell de gallina i els pèls de punta.
Després del video es va permetre fer preguntes als dos oradors que van respondre amb molta naturalitat i ganes de resoldre es nostres dubtes.
Em va saber greu el simple fet de pensar que tots dos havien perdut els seus pares a aquell forat d'on poca gent va poder sortir amb vida.
Tenim la sensació de que aquella època que va succeir d'una forma tant cruel i a la qual no volem mirar va passar fa molt de temps pel simple fet de que nosaltres no la varem presenciar pero la realitat és que no fa gaire de l'època nazi i no hem d'apartar la mirada cap a una altra banda sinó que l'hem d'analitzar per veure quins van ser els errors per tal de no repetir-los.
Els dos fills de les víctimes del camp de concentració es van explicar de manera molt clara i entenedora i valoro molt positivament el fet de compartir amb nosaltres la seva història i d'haver portat els records, enviats des de Mauthausen, que tenen dels seus pares. Així que des d'aquí els dóno les gràcies per haver-nos dedicat el seu temps.
Estem en un temps en que sempre quan ens parlen de temes sobre conflictes com la guerra civil, el franquisme, el nazisme, o la GUERRA DE SÍRIA ,etc, pensem que queden molt lluny de nosaltres. En quan ens podríem aturar un moment , i plantejr-nos la pregunta: pot ser que sorgeixi algun conflicte semblant a les nostres terres? No se però, sempre pensm de que som lliures de problemes, de que tot ens queda molt lluny, “som perfectes”, no ens busqum problemes, etc. A cas les víctimes de l’holocaust són qui s’han buscat els conflictes? Es pot ben dir de que són innocents, que eren tancats a camps de concentració , on eren maltractats i on hi vivien una vida plena d’injustícia, sense cap mena de culpa de ser-hi allà. Aquesta xerrada, o qualsevol altre que ens parli sobre guerres i conflictes com aquest, ens porta a pensar i a reflexionar moltíssim sobre el món en que estem . Tan sigui actual com no. És a dir, podem arribar a pensar en els errors de la política per què dongiéssin lloc les guerres en èpoques passades, o bàsicament enfocar més en l’actualitat i pensar en guerres que estan sorgint actualment al món on vivim. Ens porta a arribar a reflexionar de que en qualsevol moment hi pot haver qualsevol guerra. Per exemple , no cal anar tant lluny (tot i que ho pensem), actulament hi ha la guerra de Síria, una guerra que porta més de deu anys en conflicte. Una guerra la qual potser n’has sentit a parlar però no en saps el seu “per què”. És una guerra que està passant actualemt i no gaire lluny de nosaltres. O sigui que co a conclusió final, no cal que per reflexionar sobre guerres i conflictes polítics, viatjar a temps passat, quan al nostre temps actual i al nostre costat n’està sorhint una (com a exemple.
ResponEliminaAquest dia: 19 de maig , ha estat un interessant dia després d’una tarda impressionant, amb la xerrada que ens han fet en Llibert i en Tomàs sobre les dures condicions en les que vivien i les conseqüències mortals que van patir els deportats als camps de concentració. De fet, lo més relleveant és el fet d’ensenyar-nos testimoni de familiars seus víctimes de l’injustícia, com la carta que escrivia el seu pare a la família o també els dibuixos. Un dels momets més impactants de l’hora, on la pell se m’havia posat de punta.
Aquesta ha set una de les tardes inolvidables, que ens han fet viatjar a temps que creiem que ens queden llunys, a fer una pausa de la rutina per valorar la importància que tenen els temps passats (guerres, conflictes, etc) i a sobretot reflexionar-ne.
Mariam El Idrissi
Després de l’especial xerrada que ens van fer el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs com a representants de l’associació Amical de Mauthausen, vam conèixer més a fons l’època del nazisme, especialment les vivències al camp de concentració de Mauthausen.
ResponEliminaSincerament, al acabar la tarda després d’escoltar el que ens van explicar vaig quedar amb una sensació bastant desagradable. No podia deixar de pensar en com va ser possible iniciar un pensament tan terrorífic com la ideologia nazi. Em vaig arribar a imaginar si realment es podria repetir una situació semblant als nostres temps i si s’aconseguís, com reaccionaria o si podria sobreviure amb tota la meva família. Fàstic és la paraula que em ve al cap al sentir nomenar l’Adolf Hitler, per com va actuar, pels seus pensaments, per la situació en que governava i per la gran quantitat de gent que li va donar suport i el va ajudar a complir els seus objectius.
El fet de poder conèixer a familiars de víctimes d’aquest malson i la sinceritat i propensa que ens van transmetre, va facilitar la comunicació i la comprensió de com es van trobar i sentir en aquella època en que tot era intriga sense tenir informació de determinats familiars i el més impactant, viure sense tenir un futur definit ni una vida assegurada.
En aquests moments és important reaccionar i evitar que es pugui repetir un desastre tan brutal com aquest i aconseguir un món en que tothom s’expressi a la seva manera sense la por a ser discriminat o marginat pels altres. Pel sol fet que cadascú aporti de la seva part ho podem aconseguir!
Gemma Madrid
4t A
El passat divendres el senyor Llibert i el senyor Tomàs, ens van venir a fer una xerrada sobre la vida als camps de concentració.
ResponEliminaLa xerrada em va fer reflexionar que no és just que es maltracti a una persona per tenir un color de pell diferent al teu, ja que tots som persones per iguals. També ens van fer veure a quins extrems poden arrivar les persones, ja que els nazzis van arribar a l’extrem de fabricar maquines de matar.
Després de la xerrada, sem feia difícil de pensar com les persones podien arribar a fer tant mal, sense sentir-se malament. La veritat es que vaig sortir de la xerrada amb una sensació bastant desagradable, ja que no m'acavaba de fer la idea de com havia pogut suceïr alló.
Anna March Vila
4rt ESO C
Després d'escoltar la xerrada dels dos convidats: El sr.LLibert i el senyor Tomàs, vam poder veure que la vida que van patir les seves famílies amb les nostres, no té punt de comparació.
ResponEliminaLa xerrada va ser molt emotiva i vaig poder entendre i conèixer més a fons com era la vida en un camp de concentració. Vaig poder comprovar a través de les paraules dels 2 convidats, que les condicions de vida eren horribles en aquell temps de nazisme.
Per altre banda, les seves paraules, també em van ajudar a entendre millor les idees dels nazis i a odiar-les encara amb més força.
En aquell moment vaig pensar, en la sort que tenim de no estar vivint en aquella època, tot i que actualment existeixen altres guerres i conflictes que no tenim tant en ment però que hi són de totes formes.
Em va sobtar molt que els seus pares marxessin a França per refugiar-se i estar tranquils, però que alla passes tot el contrari i tinguessin una vida pitjor.
Aquest tipus de xerrades ens ensenyen en quin món estem vivint i com d'egoísta pot arribar a ser l'ésser humà
Lluc Guiteras
4tC
El passat divendres a la tarda van venir el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs fills de gent que van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen.
ResponEliminaEns van mostrar un vídeo on es podia veure l'holocaust i els camps de concentració nazis, les imatges eren realment brutals i colpidores. Després també ens van explicar les seves experiències personals, fins i tot van llegir la última carta que van rebre del seu pare.
La veritat va ser una experiència molt satisfactoria ja que ens van fer empatitzar amb el tema. De totes les xerrades que ens han fet durant el curs crec que aquesta es la única que repetiria, tot i durar dues hores m'hi hagués quedat més estona a escoltar les històries que ens podien explicar. Gràcies a aquests dos homes per fer-nos passar una tarda tan agradable!
Gil Solé i Casals
4 eso A
El passat divendres dia 19 de maig el senyor Llibert i Tomàs ens van venir a fer una xerrada sobre els camps de concentració , sobretot el de Mauthausen , l’època nazi i les seves experiències viscudes durant aquest fets .
ResponEliminaPrimer, els dos en van introduir una mica el tema de la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració . Seguidament ens van posar un vídeo-documental sobre aquests camps , on es van veure unes imatges molt dures sobre la realitat que passava allà . Després de veure aquest documental els dos senyors ens varen explicar les seves experiències viscudes durant aquells temps . L’ho que mes em va sorprendre de les seves explicacions , era la naturalitat amb la que ho feien , ja que no es fàcil explicar que vas perdre els teus pares en uns camps de concertació.
Després d’aquesta xerrada tant emotiva , vam poder treure moltes conclusions i reflexions , però l’ho mes important es que hem de respectar a tothom indiferentment de la seva religió , color de pell , raça o altres aspectes . El passat ja no es pot arreglar , però hem de tenir consciència per que aquest fets no tornin a passar en un futur .
David Cupa
4t C
La Salle Manlleu
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl divendres 19 de maig el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, víctimes directes del nazisme, ens van venir a fer una xerrada de dues hores en la qual ens van explicar amb molta naturalitat (cosa que valoro molt) les seves experiències, de quina manera els va afectar el nazisme i ens van passar un documental on es veia la crua realitat: cadàvers i més cadàvers.
ResponEliminaPer mi, la part més emotiva va ser quan va llegir la última carta que el Sr.Tomàs té del seu difunt pare, em va fer molta il·lusió que no tingués problema en mostrar aquest detall tant peronal. En el text, el pare explicava que el deportarien a un altre lloc junt amb altres jueus, el que feia més pena era que es pensaven que els portarien a un lloc millor, estaven equivocats. Em va sorprendre que després de tot i veure la duresa d'aquella gent encara tenien l'esperança de anar a un destí millor. Un altre qüestió són les condicions amb les quals "vivien" als camps, l'àpat més complert del dia era una cullerada de sopa aigualida. O els mataven o es morien de fam, fred, de una malaltia... per els nazis eren un número, un número molt controlat.
Xerrades com aqestes et fan valorar el que tens. Les persones ens oblidem de les coses i sempre està bé que ens recordin que som uns afotunats i que amb respecte, no PODEM xerrar de tot, HEM de fer-ho. No han d'existir els temes tabú. Hem de parlar del nazisme perquè no es torni a repetir.
El passat divendres 19 de maig el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, persones que els seus pares van ser víctimes del nazisme, ens van fer una xerrada al nostre centre de dues hores, on ens van explicar amb tota la seva sinceritat les seves experiències i la manera de com ho van viure ells.
ResponEliminaElls ens van explicar com era la vida en un camp de concentració nazi, concretament el de Mathausen, en el qual van morir els seus pares. Els que vivien en un camp de concentració, havien de suportar tortures, malalties, fam... aquets eren els majoritariament jueusn però també hi havien homosexuals, espanyols a causa de la guerra civil, presos polítics... pel simple fet de que no eren com ells, els nazis van acabar amb la vida de 6 milions de persones aproximadament. Aquestes persones que estaven als camps de concentració, no només patien tortura física, que també, sinó també la patien psicològica, el de saber que no tornarien a veure mai més a la seva família, amics.. i el fet de no saber si els seus familiars estan vius o no, va ser una gran tortura per a ells ja que no tenien cap noticia d'ells.
Ens van explicar l’experiència dels seus pares dins del camp de concentració durant uns cinc anys en què ens van remarcar el fet de que els seus pares van desaparèixer del mapa quan ells dos tenien una edat d’entre 1 i 4 anys, la qual cosa significa que els seus pares van morir exiliats allà al camp de concentració i ells no els van arribar a conèixer ni a saber-ne res més d’ells, l’únic que s’enviaven cartes des del camp de concentració que arribaven a les famílies, eren una cartes impactants ja que també hi havien missatges que directe o indirectament volia dir que no es veurien més.
Després d'haver estat en xerrades com aquestes et fan valorar molt positivament el que tens, ja que també ens podria haver passat a nosaltres el fet de que el teu pare marxi de casa amb un any i tu no el coneixis, aquesta és una situació molt dificil.
Els nens, per curiositat i manca d’informació, sempre s’interessen de coses que no saben, preguntant el ‘per què’ a tot i de qualsevol cosa que desconeixen. Però en temes durs, de crueltats que s’han fet al llarg de la història, com és el cas de la enorme matança que es va fer per culpa dels camps de concentració, és inevitable preguntar-se un “per què?” malgrat no ser un infant. I és que, no s’entén perquè es van construir camps de concentració, perquè hi havia aquell odi, aquelles ganes de matar per matar, torturar, fer patir psicològicament i físicament, com els nazis podien veure morir milers de persones o viure en duríssimes condicions ( que no ser què és pitjor) i no fer res més que seguir matant.
ResponEliminaEl divendres passat dos senyors que formen part de l’Amical de Mauthausen, dos testimonis propers, dos fills de uns pares deportats i exterminats a camps de concentració. Ells eren el sr. Tomàs i el sr. Llibert que a través de un documental, explicacions seves de vivències personals (per què van arrestar als seus pares, la forma com es comunicaven amb ells, que era amb cartes, alguns dels experiments que feien els comandants i metges del camp, com estaven de maltractats els jueus, republicans, presos polítics, entre d’altres).
Començar pujant a un tren sense saber el destí, entrar per una porta i no saber per on en sortiràs, posar-te un pijama ratllat, una insígnia del color pertinent, canviar-te el teu nom per un número, perdre totes les teves pertinences, tallar-te el cabell; treballar sense parar a canvi de menjar , com a molt, una mica de pa torrat, i si intentes escapar de infern possiblement t’espera un càstig que et farà dolor, patiment i humiliació.
Milers de persones innocents van ser cremades, colpejades, tirotejades, injeccions de benzina al cor, crucificats, experimentats. Una gran bogeria. Una ideologia assassina.
Va ser una xerrada molt emotiva i difícil de pair, ja que vam presenciar de primera mà i sentir més a prop el que va passar uns anys enrere. Podríem quedar-nos més tranquils si sabéssim que és passat, i que ja no podem canviar res. Però actualment poden sorgir problemes similars si no es fa res per evitar que gent sense raonament actuï amb tota llibertat tenint unes ideologies inhumanes. Demanem-nos el perquè de tot i intentem evitar conflictes de manera que podem viure amb tranquil·litat sense témer a la pròpia humanitat.
LLADÓ
La xerrada del divendres passat,dia 19 de maig vam tenir la xerrada del Sr.Llibert i en Sr.Tomàs. Dos testimonis els cuals els seus pares van ser executats al camp d' extermini de Mauthausen-Gusen.
ResponEliminaDurant la xerrada ens van explicar breument el que havien viscut i seguidament ens van passar un video amb imatges realment dures que explicaven la situació en la cual es trobava la gent a dins dels camps de concentració, i que et feien reflecciónar sobre com tot ello va poder passar, i com i poden haver persones aixi al mon.
Seguidament al video varem fer la ronda de preguntes, i ens van explicar una mica com ho van viure ells desde el seu punt de vista, i ens van llegir una de les moltes cartes que li enviava el seu pare desde el camp de concentració.
En general va ser una xerrada molt interesant a la vegada que dura, i va ser un plaer poder escoltar a dos testimonis de tot lo que va passar, ja que xerrades com aquestes son necessaries per no oblidar tot lo ocorregut en un passat.
Adrià Liebana
En un passat no molt llunyà es van exterminar a milions de persones sols per les seves creences, les condicions físiques o tan sols el fet de amagar-se d'una guerra.
ResponEliminaDivendres passat vam tenir la sort de parlar amb senyors que formen part de l’Amical de Mauthausen, en Llibert i en Tomàs, els quals els seus pares van ser deportats al camp de concentració quan ells eren infants. Ens van explicar amb tota la seva sinceritat les seves experiències, i la manera de com ho van viure ells, i la veritat se'm va remoure l'estomac.
Vàrem començar la xerrada amb un video introductori el qual mostrava dures imatges de la convivència al camp, tortures, explotacions de ma d’obra, etc.
En el cas dels espanyols, van ser deportats per culpa de refugiar-se de la guerra civil, i Franco no els va voler reconèixer, com en el cas d’en Llibert i en Tomàs. Ells no van arribar a conèixer els seus pares ni van poder parlar mai amb ells, únicament podien contactar amb els pares a través d’unes cartes que s’enviaven des del camp de concentració. Vam tenir la sort de veure unes de les cartes que realment impactaven ja que indirectament volien dir que no es veurien més. També, el pare d’en Llibert era un bon dibuixant i ens va mostrar dibuixos reals fets pel seu pare. Em va remoure l’estomac la frase “Entraven per la porta i sortien per la xemeneia” però literalment era així.
El nazisme ha passat a ser part de la història, esperem que la humanitat no cometem dos vegades el mateix error.
Jordi Birosta Clot
El passat divendres dia 19 van venir a fer-nos una xerrada de l'associació Amical Mauthausen. La xerrada va ser presentada per el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, tots dos amb els pares deportats i matats al camp de concentració de Mathausen-Gusen situat a Alemanya.
ResponEliminaPer introduir el tema vam començar mirant un documental on hi sortien unes imatges molt crues i dures de les víctimes de l’holocaust nazi. Aquell vídeo em va deixar impactada, sobre tot per la vida tan cruel i injusta que van passar totes les víctimes, a on estava la llibertat i la dignitat bàsica del ser humà? Poder pensem que aquests fets ens queden molt lluny en la historia i que l’esser humà no tornarà a repetir aquest error, però si hi reflexionem més, qui ens diu que algun moment del futur no tornarà a pujar un partit i una ideologia com aquesta, ja que actualment hi trobàvem a Marie Le Pen, amb un partit de dretes i racista, candidata per ser la presidenta de França
Mirant aquell documental me’n vaig adonar que aquell mal que va fer el nazisme es molt difícil d’oblidar, tot i que nosaltres no podem canviar el futur, es un fet que hauria de recordar-se, ja que així ens adonarem el mal que va fer i esperem que no es torni a repetir un error com aquest, de deixar pujar al poder una ideologia tan xenòfoba i racista.
Aquesta xerrada tan emotiva ha set una de les úniques que realment m’ha fet posar a la pell d’aquelles persones, que van ser torturades, cremades, humiliades... innocentment. “Entraven per la porta i sortien per la xemeneia” la frase que em va impactar més de tota la xerrada.
Indignació és el que vaig sentir en escoltar les paraules del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs i en veure les imatges que ens varen projectar el passat divendres.
ResponEliminaFa relativament pocs anys va passar una cosa molt real de la qual ningú vol tornar-hi a passar però que sembla molt irreal.
Per la cultura, la religió, els gens, l’aspecte físic i mil coses més van servir com a “excusa” per intentar eliminar a tota aquella persona que no complia els ideals segons el nazisme i segons Hitler, la rassa ària era la única que podia viure al món i per això els nazis van construir camps de concentració i de concentració i extermini.
Després de la xerrada que em va donar la oportunitat de conèixer aquella injustícia des de molt a prop, en sentir les paraules del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs i en saber la situació que van viure, el fet de no poder conèixer el teu pare perquè al teu país està en guerra i tenen moltes probabilitats de ser matats, marxen per buscar la vida, literalment, moltes persones van emigrar per sobreviure al feixisme i al arribar a França i ser tan mal benvinguts i que després a sobre els portin a camps de concentració Nazis per matar-los.
Les imatges del documental van ser dures però tot i la seva duresa va ser el què va passar, una realitat que es vivia per milers de persones durant molts anys.
D’ells dos he pogut aprendre que actualment tenim molta sort, de viure en pau i no tenir bojos que ens governen, que es poden superar sempre qualsevol situació per dura que sigui. I gràcies a ells i a més persones que la memòria de fets així segueix viva per recordar-ho i per no tornar-hi a caure en el mateix error.
Gina Pou
4t A
Una metralladora, una cambra de gas, una injecció mortal... van ser la última cosa en veure les persones que van morir assassinats o per esgotament en els camps d’extermini nazi.
ResponElimina“Amical de Mauthausen” és l’associació que lluita cada dia per recordar a totes les persones que per no creure i no pensar igual que el cruel dictador, van morir. Són tots els familiar o amics o coneguts d’aquestes persones que lluiten per conservar la memòria d’aquells fets foscos i tràgics que van ocórrer.
El Sr. Tomàs i el Sr. Llibert sent només uns infants van haver de refer la seva vida per créixer només amb la seva mare. Els seus pares, que amb orgull els recorden i en parlen, van ser dels valents que va estar en contra de la dictadura del seu país i van lluitar contra aquest. Desgraciadament no va haver-hi èxit en la guerra i van ser reclutats als camps d’extermini nazi. Van pujar obligats dalt d’un tren sense destí conegut fins arribar en aquell infern. No s’exagera al dir un INFERN: dies sense menjar i quan ho feien sempre pa i col, treballar sense descans, dormir en lliteres (si se’n podien dir així) 5 o més persones juntes,... Ningú no mereix una vida així.
L’única raó de seguir lluitant per sobreviure era la seva família, el somni d’un dia sortir d’allà i reunir-se de nou amb la seva llar. Un somni que per molts es va esfumar. Algunes cartes, dibuixos, fotografies,... són l’únic que conserven d’aquelles persones que van ser assassinades injustament.
La mort de les mils de persones que van morir, no hi ha fet la justifiqui. Que milers de famílies perdin a membres per les creences d’un sol home? Això no és just.
La història sembla que ja no importa, que la història ja és passada i ja no s’ha de recordar, però això no és així. La història s’ha de recordar, estudiar i entendre perquè avui en dia no actuem de la mateixa manera que ho varen fer els nostres avantpassats i no cometre els mateixos errors.
Hem de recordar que la història forma part de nosaltres i que un dia nosaltres haurem fet i serem història.
Carla Silvestre Anglada
4t ESO C
El passat divendres 19 de maig el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, aquests dos senyors són els fills de dos homes que van estar en el camp de concentració de Mathausen i qui millor que ells per explicarnos un dels fets històrics més impactants de la historia com va ser el nazisme.
ResponEliminaEns van posar un documental que explicava com vivien i morien en aquell camp de concentració tota la gent que anava a parar allà.
És gairabé imposible de que et capiguen al cap totes aquelles imatges tant imactants, cruels i que fan mal de veure. Et planteges com el ser humà ha pogut arribar a aquests extes de violència provocada per arguments totalment absurds com ara: ser homosexual, creure en una reigió diferent a la seva, i altres.
Et dona molt en què pensar i en donar les gràcies per estar on estem i amb una vida més o menys digne per a cadascú, sempre hi ha coses a millorar i esperem que així sigui i no acabem en una d'aquestes situacions tant lamentables i doloroses.
Ha sigt un honor que vinguessin a exlicar-nos la seva vivència desde el punt on i com ho van viure i aprendre tantes coses d'aquests dos senyors tant savis. Em va commoure molt el moment en el que va començar a llegir les cartes del seu pare que enviava desde el camp de concentració i la manera en què van pasar tots els fets que van viure.
Fatima El Ouardi
El divendres 19 de maig a la tarda el senyor Llibert i en Tomàs ens van venir a fer una xarrada sobre els camps de concentració nazis, específicament el de Mauthausen, un camp de concentració situat a Àustria a uns 20km de Linz. Els seus pares després de la guerra civil, es van anar a refugiar a França i van haver de lluitar per el seu exercit. Un cop conquistats pels nazis, van ser arrestats, els nazis van preguntar a l’estat espanyol si volien que els tornessin i la resposta dels franquistes va ser negativa, per tant els van tancar en aquell camp. Allà van morir ells i milers de persones més a causa de experiments de laboratori, d’esgotament o d’una cambra de gas.
ResponEliminaPrimer ens van fer una petita introducció del camp de Mauthausen, posteriorment van ficar un documental sobre aquell, en ell, es veien imatges originals del camp, eren imatges molt dures, com per exemple els cossos dels presos, eren molt secs, també em va sorprendre com utilitzaven els cossos dels cadàvers: feien sabó del cos, de la pell en feien paper i de els cabells, catifes. Em va cridar l’atenció com els tractaven ja que eren com animals, els feien servir per a la investigació, treballaven moltíssim… Finalment vam fer una ronda de preguntes personals de la experiència den Llibret i d’en Tomàs molt interessants. Em va impactar que l’únic que saben dels seus pares són cartes, dibuixos i informació que els ha donat els que es van salvar del camp de concentració.
El que van fer els nazis amb els camps de concentració és una bojaria ja que els presos dels camps de concentració, eren explotats al límit fins al punt de la mort. La única paraula que se m’acudeix per definir un camp de concentració es infern.
CARLES GUTIERREZ
Després de la xerrada de l'amical mauthausen passat divendres 19 de maig tinc moltes coses a reflexionar. La veritat es que es una cosa increibles algu que per mllt que pensis t'entra al cap, vom una persona pot extarminar gent per el seu fisic o simplement per la seva opinió. La xerrada ens la van fer el senyor Tomàs i el seu company el senyor Llibert, aquests dos homes van perdre els seus pares en l'epoca del nazisme en camps de concentració. Ens van explicar que els enviaven cartes de tant en tant i anavem xerran fins q un dia els hi van enviar una carta i no van respondre. Ells no van daber que els hi va passar als seus pare fins al camp d'un temps tot i que s'ho imaginaven. 6 milons de persones van morir dorant aquell temps de tragèdia, es una xifra impresionant i tot i que costi de creure no es va poder impedir perquè tot aquell que els hi portes la contaria seria portat en un camp de concentració i segurement executat en aquell infern
ResponEliminaGerard Baroy Bigas
4t C
El dia divendres 19 de maig vam assistir a una xerrada que ens va impactar molt sobre el nazisme, un dels temes que més m'han afectat quan mels han explicat. Els dos senyors que van venir a fer la xerrada, van ser molt valents per poder suportar tot el mal que els hi va fer que liquidessin als seus pares a mathausen. Se'ns dubte, el nazisme és una de les actuacions més cruels que s'han dut a terme a la humanitat i que la raça jueva, no podia fer hi res a la que estaven presoners. Era matar per matar i és molt greu. Posantse a la pell dels senyors que van fer-nos la xerrada, hauria de ser molt difícil sortir d'aquell pou de por i tristesa.
ResponEliminaAlbert Caballeria
El passat divendres 19 de maig en Llibert i en Tomàs, ens van vindre a fer una xerrada de dues hores ja que els seus pares van ser víctimes ddl nazisme i amb tota la sinceritat del món ens van explicar les seves experiències i com van viure ells davant les tragèdies que i van haver.
ResponEliminaEn un dels punts de la xerrada ens van estar parlant dels camps de concentracuó, de com eren i com si vivia a dins. Durant la xerrada també ens van passar un documental, ells ja ens van dir que algunes de les imatges eren bastant dures però era la realitat, per a mi el documental em va fer una mica de respecte ja que si tu et poses a la pell de aquelles persones que van estar patint duran aquella època, per lo menys jo no ho hagués pogut soportar ja que era molt "heavy" tot.
També van estar xerran una mica com he dit el principi de les seves pròpies experiències de com ho van patir ells, ja que els seus pares quan ells tenien entre 1-4 anys van perdre el contacte amb ells i no saben ben be que els i va passar, en aquell moment vaig sentir pena per ells ja que perdre el teu pare del mapa no es gaire agradable,ames,ames, no saber que li ha passat, si el menys poguessin saber que els i va passar...
En resum la xerrada personalment em va agradar però es molt dur de escoltar totes les tregèdies i pensar que ningú i podia fer res.
Marina Gómez 4rt C
Després de l’especial xerrada que ens van fer el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs com a representants de l’associació Amical de Mauthausen, vam conèixer més a fons l’època del nazisme, especialment les vivències al camp de concentració de Mauthausen.
ResponEliminaAixí acaba la xerrada dels “Amics de Mauthausen”, amb un homenatge dedicat a totes les persones que van perdre-ho tot als camps d’extermini nazi. Els companys que en van sortir vius van prometre difondre tot el mal que els havien fet i totes les injustícies que van rebre: homes sense drets, sense llibertat, sense menjar, sense medicaments, sense família, sense veu... pel sol fet de no ser ni pensar de la mateixa manera que un home cruel creia més oportuna.
Amb una única esperança que els feia seguir endavant: la de que algun dia en sortirien i podrien tornar els seus llocs d’origen amb les seves respectives famílies, una falsa esperança per alguns.
Cartes enviades, famílies trencades, persones perdudes, només cal veure les imatges per fer-se una idea de la realitat de fa 80 anys, una realitat amagada durant 5 anys i que el pas del temps no aconseguirà esborrar.
Una de les coses que més em va emocionar va ser quan un dels que ens explicava les seves vivències ens va ensenyar l’última carta que va rebre del seu pare, on començava dient “¿cómo está el peque?” i realment és molt fort separar-te del teu fill quan és molt petit i no poder veure com creix, en Llibert també ens va ensenyar un seguit de dibuixos que el seu pare havia dibuixat allà. Realment penso que són molt valents de compartir aquestes memòries amb altres persones per poder-nos posar a la seva pell i conèixer una visió més interna d’aquest tema tan emotiu.
Penso que arribar a l’extrem de que una persona decideixi qui té una raça perfecte i a la resta matar-la és molt fort i no s’hauria de permetre mai més. Gràcies a les dues persones que ens van compartir les seves memòries, hem pogut aprendre moltes coses i valorar-les.
Comentari copiat de l'Helena Codony i de la Júlia Gibaja!
EliminaEl dia 19 de maig ens van fer una xerrada sobre el camps de concentració i d'extermini nazi. Ens la van explicar 2 homes grans els quals eren fills de home que van ser tencats amb aquets camps més en concret el camp de concentració de Mauthausen. Penso que la vida de les famílies com la dels presoners devia ser super dificil ia que eren condicions extremes fins la mort i això devia suposar una depressió molt forta.
ResponEliminaAl llarg de la història, l’ésser humà ha sigut conegut per la seva capacitat d’entrebancar-se diverses vegades amb la mateixa pedra. L’Holocaust Nazi és una d’aquestes grans taques en l‘historial de la nostra existència. Aquells van ser uns anys on l’empatia va deixar de tenir importància, els Drets Humans van quedar en oblit, i milions de vides es van perdre, deixat al seu darrere les memòries d’unes vides denigrades i famílies que mai recuperarien els qui havien perdut. Tot això i més perquè Hitler ho va voler, perquè hi va haver gent disposada a seguir-lo.
ResponEliminaEl divendres 19 de maig, dos membres de l’Associació Amical de Mathausen, el Sr. Tomàs i el Sr. Llibert, van venir a fer una xerrada per explicar com era la vida al camp d’extermini Mathausen-Gusen, i la experiència com a fills d’exiliats de la Guerra Civil que van tenir la mala sort d’anar a parar-hi. La xerrada va començar amb un documental. Eren imatges gravades pels nazis quan feien experiments o informes al camp, i pels aliats quan van guanyar la Segon Guerra Mundial i van entrar als camps de concentració per alliberar els presos. Eren imatges crues, però en la meva opinió, segurament només mostraven una mil•lèsima part del que realment va passar allà.
Només entrar ja et deien una gran mentida “Arbeit macht frei” (El treball us farà lliures), deixaves de tenir un nom per passar a ser un simple número en una llista, que finalment seria ratllat quan ja no fossis útil per ells. Les jornades eren llargues i amb treballs duríssims, que encara es feien pitjors de suportar si tenim en compte la pobra alimentació que rebien, que no els hi donava ni la meitat de calories que necessita una persona diàriament. També hi havia càstigs, com fuetades, diversos dies en una cel•la fosca... Això se li ha de sumar els experiments que els “metges” realitzaven als pacients com les injeccions de gasolina directament al cor, congelacions. Allà ho perdies tot. Primer la teva família, desprès les teves últimes pertinences i el cabell, desprès la llibertat, la dignitat, i finalment, la vida.
De vegades ens preguntem perquè es va deixar que tingués lloc l’Holocaust. En part és una tendència humana. Ja havia passat altres vegades un genocidi en vers una altra cultura, ja havia passat abans que milers i milions de vides queien per culpa dels interessos d’uns quants. Sembla que els humans no n’aprenguem dels nostres errors. Actualment, també mor gent a causa de la guerra, una guerra que al cap i a la fi no porta enlloc. No estem programats per matar-nos els uns els altres. Així doncs, d’on ha sortit aquesta falta d’humanitat, d’empatia? No se sap, però els errors del passat ens han de servir per mirar enrere, no tornar-los a cometre i intentar construir un futur millor.
De la xerrada que ens van venir a fer el Sr. Tomàs i el Sr. Llibert que han viscut el tema del nazisme de ben aprop ja que els seus pares els van portar en un camp de concentració Nazi em quedo amb la facilitat i la seguretat de com explicaven aquest tema tan personal i tan desagradable, a mi em costaria molt.
ResponEliminaDe les coses i anècdotes que ens van explicar la que em va soptar i sorprendre més a part de les imatges tan crues del video que ens van passar, va ser la última carta que el pare del Sr. Tomàs els hi va enviar a ell i a la seva mare uns dies abans de que el poréssin al camp de concentració.
Agraeixo molt a ells dos que facin xerrades com aquestes per tal de no olvidar les coses dolentes del passat i així no tornar a cometre els mateixos errors en el present i futur.
Marc Codinah
4t B
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl divendres passat, el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs van venir a fer-nos una xerrada parlant del nazisme, un tema que sembla tan temps que hagi passat tot i que la realitat és que actualment encara hi ha llocs del món on la gent es matada per ser d’una raça, religió... diferent i hi ha gent amb idees molt radicals que aspira a governar un país gràcies a tot un grup de persones que donen suport les seves idees.
ResponEliminaEs difícil entendre com algú va arribar a ser capaç de torturar i matar a tanta gent només pel simple fet de ser diferents a ell, i tenir tan poca empatia cap a les altres persones i les seves famílies fins al punt d’arribar a tractar-les com objectes tal i com es veia en el vídeo que ens van passar durant la xerrada.
El fet de que vinguessin dos persones a explicar-nos tot el que va passar amb l’holocaust nazi des de la seva pròpia experiència fa pensar que no va passar tan lluny ni fa tan temps, ja que els seus pares van morir per culpa de les idees d’un dictador segurament amb problemes interns amb ell mateix i per tant és un tema proper que cal tractar per tal de que tothom n’estigui conscienciat i no es torni a repetir res semblant en la història.
Marta Madrid
El divendres 19 de maig a la tarda vam fer una xerrada sobre els camps de concentració nazis (Camp de Mauthausen) un camp de concentració situat a Àustria que van venir el senyor Llibert i en Tomàs.
ResponEliminaEns ens van ensenyar unes imatges que em va impactar bastant tot allò semblava irreal però era la realitat de fa uns anys. Si una persona que no complia el que deia segons el nazisme i segons Hitler el portaven en un camp de concentració i l’eliminaven amb una injecció que contenia benzina, una cambra de gas... Com ara els pares del senyor Llibert i en Tomàs van ser mort en el camp ce concentració i que no van tenir l’oportunitat del condeixi’ls i que avui en dia d’aquestes famílies només queden cartes, fotos i dibuixos.
Va ser una xerrada molt interessant, difícil i emotiva, ja que això et fa valorar més el que tens i tenir la sort de que estem amb una bona situació per malgrat no podem dir que avui en dia tot el món està en Pau perquè avui en dia encara hi ha guerres i poca gent no fa res ni diu res per evitar-ho.
I gràcies a ells per aquesta per recordar-ho i no oblidar del passat i també hem de recordar-los ja de que han superat una situació molt difícil. I no tornar a cometre el mateix error.
Imad Talbi 4t A
La xerrada del divendres 19 de maig, que la van fer els senyors Tomàs i Llibert, em va deixar totalment descol•locada. És cert que des de que sóc digne de conciència he sentit a parlar molt sobre els exterminis nazis que hi va haver durant la Segona Guerra Mundial, però res ni ningú m’havia fet remoure l’estòmac i aconseguir que se’m posessin els pèls de punta sobre aquest tema fins aquella tarda.
ResponEliminaDes del minut zero, els seyors Llibert i Tomàs, van crear un ambient agradable però a la vegada tens. Ens van explicar, des de l’experiència viscuda a causa dels seus pares, tot allò que ningú t’ho hauria pogut explicar millor perquè quan algú viu i sent una cosa, t’ho transmet i per aquest mateix motiu va ser tan emocionant, per a mi, escoltar-los.
Referint-me a totes les imatges que vam veure em quedo sense paraules. No puc descriure ni explicar la sensació que em passava pel cos quant observava aquell vídeo. És vergonyós pensar que tota aquesta tragèdia que van pagar milions de persones passes fa poc més de 50 anys. És veritat que l’ésser humà, per diferència, comet errors però arribar en aquell extrem encara no sé com van poder ser capaços. S’ha de tenir la sang molt molt freda.
M’agradaria poder ser conscient del tot de com van arribar a patir totes aquelles persones. M’agradaria posicionar-me i poder obrir encara més els ulls, però és impossible. Ningú pot entendre ni sentir el dolor i el patiment d’aquelles persones innocents.
Sempre he defensat que vivim en un món molt difícil que està ple de desigualtats i per tant també de diferències, però això en cap moment pot justificar res del que va passar.
Tal i com ens van explicar en Tomàs i en Llibert, és important que nosaltres sapiguem i entenguem la història perquè així poguem intentar no cometre els mateixos erros i per tant millorar el nostre futur a partir del passat. Jo asseguro que ho faré.
Júlia Puigdomènech
4t C
El passat divendres 19 de maig, el senyor Tomàs i el senyor Llibert, de l’associació Amical Mauthausen van venir a la tarda a fer-nos una xerrada sobre l'experiència que van tenir els seus pares en els camps de concentració i d'extermini de Mauthausen-Gusen.
ResponEliminaEls membres d’aquesta associació quan la van formar, pensaven en difondrien les injustícies, el mal tracte i les dures condicions en que es vivien als caps nazis perquè la gent fos conscient de tot el que passava.
El vídeo que ens van passa em van impactar molt, i sortien imatges molt cruels, centenars de persones mortes, pilots de gent desnodrida, el maltracta a les persones... eren tot de coses molt cruels que mai m’haurien passat pel cap que una persona pugues fer. No em puc creure com els soldats podien torturar d’aquella manera a les persones del camp de concentració i poder seguir fent la seva vida com si no hagués passat res.
Una de les coses que vaig trobar interessants va ser les cartes que tenia en Llibert del seu pare que les hi havia enviat quan estava en el camp de concentració.
El passat divendres el 19 de maig, vam tenir la magnifica sort de escoltar una xerrada de dues persones el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs de l’Associació Amical Mauthausen. Aquets dos homes van benir a la nostra escola per explicar-nos el que era viure en un camp de concentració ja que els seus pares ban tenir la mala sort de estar el camp de concentració i d’extermini de Mauthausen-Gusen “Àustria”.
ResponEliminaUn cop iniciada la xarada ens van passar un documental sobre com els nazis tractaven els jueus, els nasis donaven poc menjar els jueus de aqueta mener sena ban desnaturin i quan ja no servien per la feina els mataven. El Sr. Tomàs i el Sr. Llibert ens va explicar que es comunicaban en cartes amb els seus pares però el Sr. Tomàs va tenir el coratge de llegir l'última carta que va rebre del seu pare escrita des de el camp de concentració Mauthausen-Gusen.
Un fet que em va cridar la atenció va ser el final de la carta que ens va lleigi el Sr. Tomàs, aquest final et proporciona molta intriga i no vaig imagina com o devien passar a casa seva. Un altra fet que em va crida la atenció era que després de la mort dels pares del Sr. Tomàs i el Sr. Llibert van passar molts any sense rebre informació sobre ells hi no se quan de malament o ban tingué que passar fins arriba el moment de saber la veritat.
Per finalitzar aquesta xerrada amb va fer reflexionar sobre lo du que devia de ser viurà sens beurà la seva família i sabé que tard o dura moririen.
Moltes gracies Sr. Tomàs i el Sr. Llibert.
Són coses a saber...
ResponEliminaFa qüestió de dies dos senyors ens van venir a explicar l'holocaust dels nazis i de forma bastant personal ja que els seus pares, respectius, havien set víctimes del camp d'extermini de Mauthausen-Gusen.
Crec que vam ser afortunats de poder saber que va passar des d'una mirada tan pròxima i que encara que aquells fets focin radicals i bojos s'ha de saber que l'ésser huma pot arribar a extrems de bojaria i irrecinalitat.
La xerrada va ser molt interessant trista peró enriquidora i només queda agrair als Sr. Tomàs i el Sr. Llibert aquesta xerrada i desitjar que la puguin fer durant tants anys com puguin.
Primer de tot, m'agradaria donar les gràcies al Sr. Llibert i al Sr. Tomàs per haver-nos oferit el privilegi que ha suposat poder escoltar les narracions tan interessants i per haber estat oberts a respondre les nostres preguntes detalladament.
ResponEliminaDurant la xerrada he recordat que la situació en la que nosaltres vivim va ser i és un somni inaccessible per a molts. És molt trist que, per interessos materialistes, racistes i més, els que surtin més malparats siguin els que menys culpa tenen. El documental i les narracions em van capficar de ple en l'experiencia que els presoners oprimits havien de viure i se'm va recrear el sentiment d'impotència que aquests fets em provoquen.
Malgrat els avenços de la humanitat, no aconsegueixo de cap manera enllaçar el nazisme amb el passat. Sempre serà una etapa més de la crueltat humana, que ja s'ha enfocat en els indígenes d'Amèrica, els aborigens d'Australia, els africans , els gitanos, els jueus, sent ara el torn dels musulmans, que a part de ser massacrats a molts llocs del mon, son assenyalats a la resta de llocs. Només desitjo que aquesta inmoralitat acabi aviat.
És possible que no vingui al cas, pero davant de personatges criminals com ho son A.Hitler, J.Stalin, F.Franco, B.Al-Assad, etc. Em tranquilitza creure en un Déu just.
Ha sigut un privilegi escoltar a fills de pares que van ser matats pels camps de concentració Nazis.Ja ue això va ser fa molts anys i està bé tenir testimonis d'aquella època.
ResponEliminaLa xerrada de l'Amical de Matahausen ens han demostrat com de veritat vivien allà a través d'aquell video horroros on es podia veure com masacraven a les persones. Gent inocent que han tingut que passar per aquell infern només per la seva rasa, creencies, o país d'origen. També m'ha fet realitzar lo afortunada que soc de tenir la vida que tinc, i que no tinc cap mena de preocupacions per tenir arrels d'un altre país o per creure en un altre reigió.
Encara que sempre ens queixem de la societat on vivim també hauriem de donar gràcies que on estem ara mateix aquestes coses ja no passan, i esperem que no pasi més.
Per mi, la xerrada del 19 de maig va ser una de les poques xerrades que em van interarse tant, ja que creec que els camps de concentració i tot lo que va passar amb els jueus ho trobo una de les trajedies mes gran del mon. Ens van venir 2 persones grans ha explicarnos, que els seus paren estaven el camp de concentració de Mauthausen, ens va explicar amb quines condicions vivien, lo que ells com els hi va afectar. També ens van ensenyar cartas que els hi enviar els seus pares de els camps de concentració, una cosa molt personal per ells.
ResponEliminaCrec que es un autèntic honor que ens hagin vingut a explicarnos una cosa que per ells va ser una autentica tortura i explicarlo amb aquella gran facilitat.
El passat 19 de maig el senyor Llibert i el senyor Tomàs van venir a explicar el que li va passar a molts espanyols, però explicant la història dels seus pares. Va ser una xerrada molt interessant i molt dura, ja que vàrem veure un documental sobre el nazisme i veure com movien cossos inerts amb una excavadora em va deixar una sensació estranya al cos.
ResponEliminaTots sabem la bogeria que van causar els Nazis, però sempre sorprèn quant t’ho expliquen. El que més em va impactar va ser la normalitat alhora d’explicar un tema tant dur i sobretot quan els va passar als seus pares. La història de les cartes del senyor Tomàs em va agradar molt i el seu pare encara estan en unes condicions nefastes no ho reflectia a les cartes.
És un tema molt dur, però l’hem de saber per no repetir els mateixos errors que la humanitat va cometre al passat.
Finalment agrair al senyor Tomàs i al senyor Llibert per haver vingut a fer aquesta xerrada interessant i necessària.
Axel Expósito Ragaigne
4t ESO C
La xerrada del Sr. Tomàs i del Sr. Llibert fills de víctimes dels camps de concentració nazi, em vaig sentir molt privilegiat per poder gaudir de la seva xerrada. Em va donar molt a pensar com de macabres van ser les ments nazis per fer aquests tipus de barbaritats que van fer i que tot axó no ens queda tan llunyà.
ResponEliminaEl feixisme cada cop està molt més a prop del que ens pensem. Una xenofòbia que va creixent per culpa de la por per acollir als refugiats que no tenen casa. Per pensar que són molt males persones, que son uns terroristes, ens robaran la feina... I molts partits polítics incrementen l’odi contra grups minoritaris per aconseguir més suport popular i vots. El populisme està fent molt mal a la societat. I m’agradaria deixar una pregunta, realment vivim en una democràcia? Fan falta els parits polítics? Perquè a Atenes a l’edat antiga les normes que tenien per una democràcia són totalment diferents a les d’ara, abans el poble tenia el poder no els polítics. Però bé això és un altre debat. El que sempre he defensat és millorar l’educació per evitar que aquets problemes passin perquè tot això és degut a falta d’informació i mites falsos.
Oriol Guriérrez
4tc
Despres de la xerrada de dues magnifiques hores sobre l'amical mathausen, em va venir moltes coses al cap sobre les que reflexionar. Ja que aquests fets no estan tant lluny del que ens imaginem ja que encara hi ha gent viva que ha set afectada per aquests horrorosos camps de concentracio o com en Tomas i en Libert diuen camps d'extarmini.
ResponEliminaMoltes coses sobres les que ens van parlar em van impactar molt, pero la que mes m'ha impactat es que els seus pares enviesin les cartes, i que els espanyols (Franco) no els hi deixesin tenir les cartes guardades ja que segons Franco la gent que esta fora d'Espanya no son espanyols si no apatrics.
En resum, hem de estudiar la historia des del peincipi per no repatir les accions que van fet els nostres antepassats i aixi fer un mom on tothom visqui be.
La xerra dels Sr. Llibert i Tomàs va ser una de les més dures que e sentit, veist en reportatges, etc.
ResponEliminaEls senyors Llibert i Tomàs son fills de dos exiliats a França però a conseqüencia de la Segons Guerra Mundial, els Nazis els van portar al camp de concentració de Mauthansen. La famìlia va patir molt ja que no s'havien a on anaven i posteriorment quan els van anar a buscar no els van trovar. Una de les coses que més em va impactar va ser quan el Sr. Tomàs va llegir les últimes frases de la última carta que el seu pare va enviar a la famìlia. També em va impactar quan el Sr. Tomàs va explicar que un dels supervivents era del mateix poble que la seva mare i els va explicar tot el que va passar al camp de concentració i de que va morir segurament i de com vivien. Del Sr. Llibert em va impactar quan va explicar que a la seva mare la volien fer fora de la feina per estar casada amb un Republicar i gracies al gerent no la van fer fora i es va poder fer carrec dels cinc familiars.
Una de les coses que més agraeixo es que ens van explicar tot el que els varem preguntar, tan feia si era personal com si no i això es una de les coses que costa més de fer.
En conclusio va ser una xerrada molt dura i que dona molt que refelxionar de tot el mal que va fer Hitler a tot Europa.
Arnau Codony 4tC