El passat divendres dia 20 de maig va tenir
lloc a la sala d’audiovisuals de l’escola la III xerrada de l'associació Amical Mauthausen. Una
activitat dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO, uns dies després de commemorar el 71è aniversari de l’alliberament del camp de
concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, el 5 de maig de 1945.
Aquest any vam tornar a rebre la visita a La
Salle del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, fills de deportats i assassinats al camp
de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). Durant les dues hores que va
durar la xerrada els alumnes van poder visualitzar un documental impactant
anomenat Nit i boira, on
es mostraven les dures condicions en les que vivien i les conseqüències mortals
que van patir els deportats als camps de concentració. Tot seguit, es va obrir
un torn de preguntes on els alumnes van poder demanar i dissipar els seus
dubtes. Tant el Llibert com el Tomàs van explicar, amb una energia i serenitat
encomiables, les anècdotes i vivències d’alguns companys dels seus pares
supervivents del camp de concentració, arribant a emocionar-se en el moment de
parlar com van viure l'absència dels pares durant la postguerra. A destacar la quantitat i qualitat de preguntes, alguna més compromesa que altra, que van realitzar els alumnes.
La xerrada es va concloure amb una reflexió
final de part dels conferenciants; llegint un fragment del manifest dels
alliberats de Mauthausen, el qual remarcava que fets com el genocidi dels nazis
s’han de recordar i no s’han de repetir Mai
Més. Finalment van animar als
alumnes a respectar la diferència i les opinions dels altres d’una manera
pacífica i civilitzada per aconseguir un món ple de pau i llibertat.
Esperem que la xerrada sigui molt profitosa
per als alumnes i que ens ajudi a recordar el passat per tal de projectar un
millor futur.
Demanaria a tots els participants a la xerrada una valoració de la xerrada així com també una reflexió sobre la barbàrie del règim nazi. Felicitar-vos novament per l'actitud i l'interès mostrat en tot moment.
+ INFO
Què és l’Amical?
L’Amical de Mauthausen i altres camps i de
totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació, fundada
clandestinament al 1962, que agrupa als exdeportats republicans dels camps de
concentració dels nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents
com dels deportats assassinats als camps.
L'objectiu essencial de l'Amical és preservar
la memòria d'un fet fosc i tràgic de la nostra història recent. Per aquest
motiu desenvolupa un munt d'activitats pedagògiques adreçades sobretot a la
gent més jove mitjançant xerrades, conferències, exposicions o viatges
commemoratius als camps de concentració.
"L'esclafament
definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció
d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat". Paraules d’un dels fundadors de l’Amical i escriptor Joaquim
Amat-Piniella
Per a més informació:
 |
| Camp de concentració de Mauthausen el dia de l'alliberament el 5 de maig de 1945. Aquest any va fer 70 anys de l'efemèride. |
 |
| Emblema de l'associació. Aquest símbol és el que els nazis cosien a l'uniforme dels espanyols empresonats al camp, significava que eren apàtrides. |
Per saber-ne més adreceu-vos als següents enllaços:
Portal web de l'Amical:
http://www.amical-mauthausen.org/cat/index.php
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
L'Amical al Facebook:
https://www.facebook.com/pages/Amical-de-Mauthausen/264100400277835?fref=ts
Portal web dedicat a l'autor de la novel·la K.L. Reich, Joaquim Amat-Piniella:
Aquí teniu la presentació de la xerrada:
Després d'una reflexió sobre la memòria històrica i l'objectiu de la xerrada, es va voler posar de manifest la preocupació de l'augment de l'extrema dreta a tot Europa en els darrers mesos. Tot seguit s'ha donat entrada als convidats amb la lectura dels següents versos:
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no...
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l’hivern...
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.
Fragment de Si això és un home
L’any 1947, Primo Levi va testimoniar en Si això és un home la vida i la mort al camp d’Auschwitz, on va ser deportat el 1943 per la seva lluita a la resistència antifeixista italiana. Les seves profundes reflexions anaren acompanyades del seu compromís responsable a favor de la memòria i en contra de l’oblit al llarg de tota la seva vida, a través de llibres i especialment en la seva tasca entre els estudiants italians. Finalment es va suïcidar fruit de l'angoixa que patia al no superar tota la barbàrie viscuda a Auschwitz.
 |
| Primo Levi |
Extret de la revista de l’Amical”Mai més” núm.1 any 2000
La lectura d’aquest llibre singular és recomanable no solament als estudiants, sinó a tots els éssers humans, i en particular als necis que cometen la frivolitat d’utilitzar la paraula nazi com a insult hiperbòlic.
JOAQUIM AMAT- PINIELLA
El feixisme destruí els projectes i les il·lusions del jove Joaquim Amat i truncà el seu itinerari d'escriptor, d'intel·lectual i de dinamitzador cultural. Exiliat del seu país, durant 4 anys i mig va patir l'infern dels camps nazis. Escrivia sobre aquesta experiència: A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres ....
 |
| Joaquim Amat-Piniella |
Autor de l’obra K.L. Reich (Konzentrations Lager), una de les cabdals de la literatura concentracionària, on narra la història dins el camp de concentració de Mauthausen-Gusen. L’obra comença amb una nota d’autor...
<<Fins a la caiguda del III Reich alemany no es va posar al descobert tota la magnitud de les atrocitats comeses pel nazisme entronitzat tretze anys abans. Fou aleshores que les informacions, els documents trobats, les estadístiques, la fotografia i el cinema, els processos de Belsen, Dachau i Nuremberg i el testimoniatge dels qui ho visquérem i fórem rescatats amb vida, s’abocaren en prova incontrovertible d’aquells fets monstruosos. I avui, quan només els fanàtics del racisme poden dubtar encara de la realitat, veiem com el temps i els nous problemes internacionals van arraconant-la als calaixos de la història...>>
Funda amb altres companys l’Amical Mauthausen al 1962, una de les seves paraules...
"L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Esperem que hagi estat una activitat didàctica i profitosa per a tots nosaltres.
Personalment penso que em tingut una gran oportunitat al estar davant d'unes persones amb tanta experiència i coneixement. És admirable com han lluitat a la vida i com segueixen lluitant per fer memòria als seus pares i totes les persones que van morir en el gran monopoli nazi.
ResponEliminaEncara ara no me'n faig a la idea de com va ser possible que passes tot aquell horrible succés. És difícil de creure però la realitat supera a la ficció. Els deportats avien perdut sense cap mena de dret el fet de considerar-se persones. Experimentaven amb elles sense el seu consentiment, ja no era necessari... Tot va coincidir en una mateixa epoca, la dictadura de Franco, la de Hitler.. Això va dificultar el benestar de molts espanyols i catalans exiliats. És necessari mostrar al món aquesta part de la nostre història per evitar que es torni a repetir.
Maria Manzanares Ferrer
Gran experiència! Em va agradar molt ja que em va deixar emprempta aquesta gran xerrada. Ens va impacta molt el documental i la història dels dos personatges que ens van fer la xerrada. És una xerrada que mai oblidaré. Espero que mai es deixi de fer aquesta xerrada, ja que serveix molt i impacta i fa refleccionar.
ResponEliminaMariam Abraham
Aquesta és una de les xerrades més interessants i que més m'han marcat al llarg de tota la ESO a La Salle. Crec que aquesta xerrada és una bona de forma de fer memòria a totes aquelles persones que van morir en camps de concentració. Moltes gràcies a tots el que heu permès que aquesta xerrada es dugués a terme.
ResponEliminaAlba Estrada
Una xerrada molt necessària per poder entendre millor el tema que estem estudiant, ja que les persones que ens van visitar, ens van fer ficar en la pell de la gent que va estar allà. La xerrada m'ha fet reflexionar sobre moltes coses, però el què més em va impactar és que cada dia a Mauthausen és mataven 111 persones (aprox.), una cosa que trobo totalment injusta i gens ètica.
ResponEliminaGràcies per fer-nos entendre millor la història i per recordar tot el que va passar a Mauthausen.
Abel Cobos
Lo que més em va cridar l'atenció era que la gent estava incomunicada dels seus familiars, que eren una de les seves uniques ganes de viure en aquelles condicions. Ni tant sols d'informar de la mort d'un familiar. Gràcies per aquesta gran xerrada.
ResponEliminaPau Parés
La xerrada que ens van venir a fer ara farà una setmana em va ficar una mica la pell de gallina, però alhora vaig com viure la situació, una s'ho pot mig imaginar com vivien els homes, les dones i els nens amb les paraules del Senyor Tomàs i en Senyor Llibert o les imatges en blanc i negre del documental. A vegades es diu que no és bo recordar el passat però en situacions com aquestes sempre s'han de saber, ja que no son simplement històries, són fets reals, fets que han viscut milers i milers de persones, on la meitat han quedat enterrades sota terra, silenciades sense poder donar el seu crit a la llibertat, a la igualtat, són molts els familiars que s'han quedat sense les persones més estimades per culpa d'un dictador o més. Trobo realment important que dues persones de l'Amical tinguin la voluntat de poder explicar totes aquestes coses inhumanes als joves d'avui en dia pensant amb el que han hagut de suportar. Perfecte exposició que ens han fet.
ResponEliminaNúria Olivés Bofill
4t C
La xerrada de l’Amical de Mauthausen va ser una de les millors xerrades que hem en l’ESO. Primer de tot perquè va ser molt espontània i oberta, cosa que em va cridar l’atenció ja que es tractava de un tema familiar en part, en segon lloc em va agradar molt perquè és un tema que m’interessa i el fet de sentir-ne a parlar des de un punt de vista viscut per dir-ho de una manera va ser molt interessant. Penso que tan el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs són dos exemples a seguir, perquè tot i saber que els seus pares van morir allà han set capaços de poder-ne parlar amb tothom i voler saber-ho tot sobre el que va passar en aquell camps, i cada dia voler saber més sobre tal, llegint llibres, parlant amb gent que ha estat en la mateixa situació o mirant reportatges.
ResponEliminaUna molt bona xerrada la que ens van venir a fer el Sr Llibert i el Sr Tomàs. Una xerrada que no deixa indiferent a ningú i que fa reflexionar moltes coses. Primerament, el reportatge que vam mirar em va provocar molta tristesa ja que sortien unes imatges reals molt dures i uns cossos pràcticament esquelètics.
ResponEliminaA mi, personalment, em va sorprendre molt quan van explicar la incomunicació que vivia la gent dels camps de concentració amb les famílies. Penso que el més dur era no saber si el teu familiar havia mort o no i haver-se d'esperar tant temps per poder-ho confirmar. També em va impactar la manera amb la que ho explicaven tractant-se d'una figura tant important com és la d'un Pare, suposo que el fet d'anar-ho explicant tantes vegades fa que al final ja no t'afecti tant.
Crec que va ser la millor xerrada que ens han fet en tot l'ESO i que ens ha de servir per reflexionar i valorar que avui en dia vivim molt bé.
Laura Molist
Aquesta xerrada m'ha fet reflexionar sobre tot el que tenim avui en dia, lo malament que ho van arribar a passar les persones que estaven a un camp de concentració, i no només això, també el mal que els hi va causar als familiars, com és el cas del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs. Vam tenir la gran oportunitat d'escoltar per part de persones que ho van viure en primera persona, tot el dolor i la impotència que arribaren a sentir.
ResponEliminaPer altre banda, el reportatge em va impactar molt degut a les imatges tan dures que hi havien, com retiraven els cadàvers, on dormien, les condicions infrahumanes que patien, els abusos...
En comparació amb això, avui en dia la gent ens queixem per qualsevol tonteria. Em van agradar molt les anècdotes que explicaven, ja que feia que la xerrada fos molt interessant i entretinguda.
Moltes gràcies per aquesta gran xerrada!
Carla Rodriguez, 4t C
La millor xerrada que ens han fet a 4rt! Des del principi fins al final va ser una xerrada commovedora. Se’m van posar els pèls de gallina quan van passar aquell vídeo. Un vídeo molt fort amb escenes doloroses. Una de les imatges que encara recordo és d’aquell home sense ull i quan els comandants tiraven tots els cadàvers junts sense cap mena de cura.
ResponEliminaha set una xerrada molt entenedora, i admiro molt la força i la valentia que han tingut d’explicar les seves vivències personals durant aquella època. Crec que l’escola s’hauria de plantejar apuntar-se en el programa d’amical que ens van explicar: 5 estudiants de cada escola van a visitar els camps de concentració.
Per últim només em queda dir gràcies, ja que ha set un punt de reflexió per cada un de nosaltres.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBueno, sense P-A-R-A-U-L-E-S una xerrada de aquelles que t'enrecordes tota la teva vida, i imatges que no marxen de la ment.Una grandisima xarrada amb dos persones molt fortes i magnifiques. El que mes impactant a set ha sigut el video amb unes imatges molt molt fortes i durisimes per no dir inhumanes despres del video et quedes a pensar nomes 5 minuts en la vida, i set gira completament la manera de pensar, penses en la situacio que estem ara i amb la que estaven i semble totoalment mantida. Crec que ja no queda res mes a dir perque llegint una mica els comentaris de adalt esta tot mes que dit. I per si llegeixen aquest comentari donar unes moltisimes Gracies aquestes dos grandisimes persones Sr Llibert i el Sr Tomàs!
ResponEliminaBueno, sense P-A-R-A-U-L-E-S una xerrada de aquelles que t'enrecordes tota la teva vida, i imatges que no marxen de la ment.Una grandisima xarrada amb dos persones molt fortes i magnifiques. El que mes impactant a set ha sigut el video amb unes imatges molt molt fortes i durisimes per no dir inhumanes despres del video et quedes a pensar nomes 5 minuts en la vida, i set gira completament la manera de pensar, penses en la situacio que estem ara i amb la que estaven i semble totoalment mantida. Crec que ja no queda res mes a dir perque llegint una mica els comentaris de adalt esta tot mes que dit. I per si llegeixen aquest comentari donar unes moltisimes Gracies aquestes dos grandisimes persones Sr Llibert i el Sr Tomàs!
ResponEliminaBueno, sense P-A-R-A-U-L-E-S una xerrada de aquelles que t'enrecordes tota la teva vida, i imatges que no marxen de la ment.Una grandisima xarrada amb dos persones molt fortes i magnifiques. El que mes impactant a set ha sigut el video amb unes imatges molt molt fortes i durisimes per no dir inhumanes despres del video et quedes a pensar nomes 5 minuts en la vida, i set gira completament la manera de pensar, penses en la situacio que estem ara i amb la que estaven i semble totoalment mantida. Crec que ja no queda res mes a dir perque llegint una mica els comentaris de adalt esta tot mes que dit. I per si llegeixen aquest comentari donar unes moltisimes Gracies aquestes dos grandisimes persones Sr Llibert i el Sr Tomàs!
ResponEliminaMolt bona xerrada. És molt important conèixer la situació en la qual es trobava la gent. Avui dia, la nostra màxima preocupació és pagar la hipoteca, en el cas dels adults, i, en el nostre, aprovar les assignatures, però en aquells temps, tenien problemes molt greus... No saber si veuràs més o no als teus familiars, és molt més dur del que ens pensem. Hem de ficar-nos a la seva pell. Entendre que ells no van tenir la culpa de res, i, tot i així, van pagar les conseqüències d'ideologies extremistes. Xerrada que ens va donar molta informació! Moltíssimes gràcies Sr Llibert i Sr Tomàs.
ResponElimina