Crònica ‘El setge
de 1714’
 |
| Restes de la Barcelona de 1700. |
Ens centrarem en aquesta última. L’exposició de
1714 comença amb l’explicació de l’origen de la Guerra de Successió espanyola i europea:
El conflicte s’inicia amb la mort de Carles II,
rei d’Espanya i de la dinastia Habsburg que deixa com a hereu a Felip d’Anjou,
nét del rei de França. Amb Felip V com a rei d’Espanya, França aconseguiria
massa poder a Europa i ràpidament la resta de potències europees s’hi posen en
contra i proposen l’Arxiduc Carles d’Àustria. Enmig de la guerra, però, aquest
últim se li mor el germà i per tant hereta l’Imperi Austríac. A conseqüència
d’això es signa el tractat d’Utrecht: Carles d’Àustria renúncia a la corona
espanyola, l’absolutista Felip V és el rei d’Espanya. Els rei d’Espanya i els
de França mai poden ser els mateixos. Fi de la guerra a Europa.
Tot i això els Catalans mai accepten a Felip V,
absolutista i contrari a les llibertats catalanes, i decideixen lluitar fins al
final encara que tenen clar que no podran guanyar. Barcelona és l’última ciutat
en caure, ja que Cardona no és mai vençuda.
El setge a Barcelona (que és en el que es centra
l’exposició) va començar el juliol de l’any 1713 i va durar un any i dos mesos.
La ciutat era assetjada per les tropes borbòniques comandades inicialment per
el Duc de Pòpuli, que més tard va cedir el comandament al Duc de Berwick. Al
bàndol català comandava l’exèrcit el General Villarroel i al cap davant de la coronela
de Barcelona, el conseller en cap Rafael de Casanova.
Berwick va marcar com a objectiu els punts més
febles de la ciutat, prop del baluard de Santa Clara. Va començar a excavar
trinxeres per anar-se apropant a les muralles. Els barcelonins van tenir bona
punteria i van causar nombroses baixes als filipistes, tot i que van seguir
avançant. Aviat, però els Borbons van obrir importants bretxes als Baluards de
Santa Clara i portal nou. Villarroel va ordenar la construcció d’una travessera
a dins la ciutat per reforçar les muralles, eliminant una gran part de cases.
El dia 12 d’agost de 1714, Berwick va assaltar
la ciutat pel Baluard de Santa Clara però finalment va ser repel·lit pels
barcelonins.
El Duc de Berwick, que no volia perdre més
homes, el dia 3 de setembre va proposar a Rafael de Casanova la capitulació de
la ciutat, però els Barcelonins s’hi van negar rotundament, tot i tenir molt
poques municions. A causa d’això el General Villarroel va dimitir i va demanar
ser evacuat de la ciutat el dia 11 de setembre.
Aquell mateix dia, però, els Borbons van
penetrar a la ciutat i Villarroel va tornar a agafar el comandament de
l’exèrcit. Les tropes comandades per Rafael de Casanova que portava la bandera
de Santa Eulàlia van repel·lir en primera instància l’atac borbònic. Durant tot
el dia hi va haver combats pels carrers, i Villaroel i Casanova van ser ferits
i es van haver de retirar.
Cap a les dues del migdia, es van reunir els
membres del govern i van decidir la capitulació. La capitulació va permetre que
la ciutat no fos saquejada i es “respectés la vida” dels defensors de
Barcelona. Antonio de Villarroel va ser empresonat i Rafael de Casanova va
fer-se passar per mort.
 |
| Imatge de la caserna de la Ciutadella al segle XVIII |
La Ciutadella es va enderrocar el segle XIX. Els
terrenys van passar a ser jardins i es va passar a anomenar el Parc de la
ciutadella. L’arsenal de la caserna militar va passar a ser el Palau Parlament
de Catalunya.
Tenint constància de tots aquests fets podem dir
que el dia 11 de setembre, en la diada nacional de Catalunya, celebrem l’últim
dia què els catalans vam tenir llibertats.
Albert Corominola
VISITA AL BORN
El
Born Centre Cultural és un espai històric que ens permet mirar cap el passat
per projectar-ho al present. Al Born hi ha presents els jaciments, la Barcelona
de 1700 i la memòria dels fets de 1714.
El Born és un espai excepcional que reuneix
tres segles de la nostra història. A sota de l’estructura d’un mercat de
l’arquitectura del ferro del segle XIX, hi ha la Barcelona de 1700, la ciutat
que va patir el setge de 1714. Tot i patir aquest setge, aquesta ciutat encara
va perdurar, no intacte, però si les restes, tres segles després. El Born també
ens fa fer una mirada al passat, al present, i al futur
del nostre país, i ens fa reflexionar de manera necessària, sobre el moment de
transcendència de la història de Catalunya.
Quan vam arribar al Born, vam començar
la visita amb el jaciment arqueològic que hi ha de la Barcelona de 1700.
Aquella exposició està al lloc del setge de 1714, i aquest any era la
commemoració del tri centenari dels fets. Ens van explicar que gràcies a les
intervencions arqueològiques que es van fer dins de l’antic mercat del Born, es
van poder conèixer les restes de la Barcelona del 1700 i també trobar-hi
rastres de la vida que portava la gent que hi vivia.
La nostra guia ens va explicar que
gràcies als testaments dels veïns de la zona i els inventaris de les cases
aparegudes, van poder descobrir com es vivia a la Barcelona d’aquell moment.
La
població de Barcelona era molt diversa, ja que hi havia molts ciutadans
procedents de diferents localitats i cultures. La societat d’aquell temps tenia
una forta activitat comercial i estava ben alimentada. La gent era una
apassionada dels dolços, eren la seva “droga”, però el dolç que els hi agradava
més de tots era la xocolata.
Al Born també vam veure l’exposició
sobre la guerra de successió, i el que em va agradar més van ser les armes que
es feien servir. Em va cridar molt l’atenció aquella espècia de fusell tan
llarg tan difícil de carregar, ja que potser es trigava un minut a disparar. El
que em va agradar més va ser quan vam anar a la sala de les dues pantalles
gegants i vam poder veure, a partir de dues perspectives diferents, el setge de
1714 que es va produir a Barcelona.
Berta Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada