xf

diumenge, 14 de desembre del 2014

UN PASSEIG PEL BORN

Aquí teniu les cròniques seleccionades de la classe de 4t A:

Crònica ‘El setge de 1714’

El dia 31 d’octubre de 2014 els alumnes de 4t de la Salle Manlleu vam anar a visitar el centre cultural del Born. Aquest centre cultural està situat dins l’estructura de l’edifici de l’antic Mercat del Born, i on fa poc al reformar-lo s’hi ha trobat un jaciment de la Barcelona del 1700. Al Born CC (Centre Cultural), hi ha una exposició permanent sobre la Barcelona del 1700; i l’exposició del setge a Barcelona de 1714, en commemoració al tricentenari de la caiguda de Barcelona.

Restes de la Barcelona de 1700.
Ens centrarem en aquesta última. L’exposició de 1714 comença amb l’explicació de l’origen de la Guerra de Successió espanyola i europea:
El conflicte s’inicia amb la mort de Carles II, rei d’Espanya i de la dinastia Habsburg que deixa com a hereu a Felip d’Anjou, nét del rei de França. Amb Felip V com a rei d’Espanya, França aconseguiria massa poder a Europa i ràpidament la resta de potències europees s’hi posen en contra i proposen l’Arxiduc Carles d’Àustria. Enmig de la guerra, però, aquest últim se li mor el germà i per tant hereta l’Imperi Austríac. A conseqüència d’això es signa el tractat d’Utrecht: Carles d’Àustria renúncia a la corona espanyola, l’absolutista Felip V és el rei d’Espanya. Els rei d’Espanya i els de França mai poden ser els mateixos. Fi de la guerra a Europa.

Tot i això els Catalans mai accepten a Felip V, absolutista i contrari a les llibertats catalanes, i decideixen lluitar fins al final encara que tenen clar que no podran guanyar. Barcelona és l’última ciutat en caure, ja que Cardona no és mai vençuda.
El setge a Barcelona (que és en el que es centra l’exposició) va començar el juliol de l’any 1713 i va durar un any i dos mesos. La ciutat era assetjada per les tropes borbòniques comandades inicialment per el Duc de Pòpuli, que més tard va cedir el comandament al Duc de Berwick. Al bàndol català comandava l’exèrcit el General Villarroel i al cap davant de la coronela de Barcelona, el conseller en cap Rafael de Casanova.

Berwick va marcar com a objectiu els punts més febles de la ciutat, prop del baluard de Santa Clara. Va començar a excavar trinxeres per anar-se apropant a les muralles. Els barcelonins van tenir bona punteria i van causar nombroses baixes als filipistes, tot i que van seguir avançant. Aviat, però els Borbons van obrir importants bretxes als Baluards de Santa Clara i portal nou. Villarroel va ordenar la construcció d’una travessera a dins la ciutat per reforçar les muralles, eliminant una gran part de cases.
El dia 12 d’agost de 1714, Berwick va assaltar la ciutat pel Baluard de Santa Clara però finalment va ser repel·lit pels barcelonins.

El Duc de Berwick, que no volia perdre més homes, el dia 3 de setembre va proposar a Rafael de Casanova la capitulació de la ciutat, però els Barcelonins s’hi van negar rotundament, tot i tenir molt poques municions. A causa d’això el General Villarroel va dimitir i va demanar ser evacuat de la ciutat el dia 11 de setembre.

Aquell mateix dia, però, els Borbons van penetrar a la ciutat i Villarroel va tornar a agafar el comandament de l’exèrcit. Les tropes comandades per Rafael de Casanova que portava la bandera de Santa Eulàlia van repel·lir en primera instància l’atac borbònic. Durant tot el dia hi va haver combats pels carrers, i Villaroel i Casanova van ser ferits i es van haver de retirar.

Cap a les dues del migdia, es van reunir els membres del govern i van decidir la capitulació. La capitulació va permetre que la ciutat no fos saquejada i es “respectés la vida” dels defensors de Barcelona. Antonio de Villarroel va ser empresonat i Rafael de Casanova va fer-se passar per mort.

Imatge de la caserna de la Ciutadella al segle XVIII
La Ciutadella es va enderrocar el segle XIX. Els terrenys van passar a ser jardins i es va passar a anomenar el Parc de la ciutadella. L’arsenal de la caserna militar va passar a ser el Palau Parlament de Catalunya.
Tenint constància de tots aquests fets podem dir que el dia 11 de setembre, en la diada nacional de Catalunya, celebrem l’últim dia què els catalans vam tenir llibertats.
Albert Corominola

VISITA AL BORN

El Born Centre Cultural és un espai històric que ens permet mirar cap el passat per projectar-ho al present. Al Born hi ha presents els jaciments, la Barcelona de 1700 i  la memòria dels fets de 1714.

El Born és un espai excepcional que reuneix tres segles de la nostra història. A sota de l’estructura d’un mercat de l’arquitectura del ferro del segle XIX, hi ha la Barcelona de 1700, la ciutat que va patir el setge de 1714. Tot i patir aquest setge, aquesta ciutat encara va perdurar, no intacte, però si les restes, tres segles després. El Born també ens fa fer una mirada al passat, al present, i al futur del nostre país, i ens fa reflexionar de manera necessària, sobre el moment de transcendència de la història de Catalunya.

Quan vam arribar al Born, vam començar la visita amb el jaciment arqueològic que hi ha de la Barcelona de 1700. Aquella exposició està al lloc del setge de 1714, i aquest any era la commemoració del tri centenari dels fets. Ens van explicar que gràcies a les intervencions arqueològiques que es van fer dins de l’antic mercat del Born, es van poder conèixer les restes de la Barcelona del 1700 i també trobar-hi rastres de la vida que portava la gent que hi vivia.
La nostra guia ens va explicar que gràcies als testaments dels veïns de la zona i els inventaris de les cases aparegudes, van poder descobrir com es vivia a la Barcelona d’aquell moment. 

La població de Barcelona era molt diversa, ja que hi havia molts ciutadans procedents de diferents localitats i cultures. La societat d’aquell temps tenia una forta activitat comercial i estava ben alimentada. La gent era una apassionada dels dolços, eren la seva “droga”, però el dolç que els hi agradava més de tots era la xocolata.

Al Born també vam veure l’exposició sobre la guerra de successió, i el que em va agradar més van ser les armes que es feien servir. Em va cridar molt l’atenció aquella espècia de fusell tan llarg tan difícil de carregar, ja que potser es trigava un minut a disparar. El que em va agradar més va ser quan vam anar a la sala de les dues pantalles gegants i vam poder veure, a partir de dues perspectives diferents, el setge de 1714 que es va produir a Barcelona.

Berta Serrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada