VEGEU el vídeo aquí:
El canal de notícies canadenc CBS News va publicar la primavera d'aquest any una història inspiradora. El 1994 un professor va fer escriure als seus alumnes una carta on havien de relatar com s'imaginaven el seu futur i va prometre enviar-los-hi 20 anys més tard. Bruce Farrer, l'autor aquesta idea, va complir la seva paraula i va retornar els escrits als estudiants gairebé mig segle després.
 |
| Imatge de Bruce Farrer el professor protagonista. |
L'anècdota ha cridat l'atenció de l'aerolínia WesJet que ha decidit capturar la història en un vídeo de poc més de sis minuts, el qual ha fet servir per la seva campanya de publicitat. Aquest no és l'únic relat que inclouen els anuncis de l'empresa, que ha apostat per vendre's explicant la vida d'alguns canadencs que hagin anat “més enllà”.
Sens dubte, però, la iniciativa d'aquest professor és un dels vídeos de la campanya que s'ha fet més popular. En la gravació coneixem més detalls d'aquest curiós cas, com que Farrer, ara ja jubilat, té un pilot de caixes plenes de cartes, l'última d'aquestes porta escrit: 2026. I és que el mestre canadenc va fer redactar un missatge pel futur a tots els seus alumnes des del 1994. El dia que entregui la seva darrera carta a un estudiant Farrer tindrà 80 anys.
Elvira Vilardell
www.naciodigital.cat
[Consulta: 13 de desembre de 2014]
Comentem-ho i fem una proposta:
- Què us sembla la iniciativa d'aquest professor?
- Creieu que entre els adolescents s'ha perdut la il·lusió per escriure? Per què?
 |
| El temps vola... |
- Podríem engegar una bonica iniciativa:
Per què no somiem junts i escrivim com ens veurem d'aquí un any, ja que molts de vosaltres esteu en un moment de decisions importants, i també com serà el vostre món d'aquí a 10 anys.
Som-hi?????? Somiem desperts!
Després d'aquí a un any o d'aquí 10 podeu tornar al blog Som Pangea, que segur estarà "on fire", i veure les vostres prediccions!
Després d'aquí a un any o d'aquí 10 podeu tornar al blog Som Pangea, que segur estarà "on fire", i veure les vostres prediccions!
- D'aquí a un any em veig amb canes, tot i els meus 23 anys!!!!, donant classes de Història a La Salle Manlleu a uns alumnes molt motivats. La Carlota ja caminarà i estarem donant menjar al tió perquè li porti molts regals...
ResponElimina- D'aquí a 10 anys és més complicat. Espero que el món sigui molt més just per a tothom, que Catalunya hagi pogut decidir el seu futur i vivim en un millor benestar, sigui en un estat propi o un estat federal. Potser la família s'haurà ampliat i la Carlota serà preadolescent (quin perill!!!), jo amb 33 anys, amb més canes, però amb el mateix esperit jove i dient "Bon dia Catalunya" cada vegada que entri en una classe, on es podrà portar el mòbil "més que intel·ligent" i potser les classes es faran a través de vídeo-conferències! Els alumnes encara estaran més motivats per aprendre!!!!!! El blog Sompangea serà més internacional i arribarem a les 10 milions de visites, un èxit rotund!!!
-D’aquí un any em veig fen un batxillerat estudiant com un boig però se que em servirà d’alguna cosa a la vida, m’agradaria tenir un grup de música i anar de concerts. A si! I em treure el FCE.
ResponElimina-Deu anys més tard em veig responsable, amb el meu títol universitari i treballant en alguna empresa. Espero conèixer alguna persona que m’estimi i poder crear una família, cosa que trobo difícil. Treure algun disc amb el grup creat des de fa 9 anys i sobretot seguir comentant a sompangea!
- D'aquí un any em veig fent batxillerat molt estressada i amb ganes de que arribi l'estiu. D'altra banda hem veig més gran com a persona i amb un esperit més d'autosuperació.
ResponElimina- D'aqui 10 anys.... la veritat no hi havia pensat mai.Abans parlar d'aquí un any ja m'ha costat trobar el motiu, buscar-ne un per d'aqui 10 anys ja ho veig un repte. Espero que el món hagui canviat i que no hi haguin tantes desigualtats socials. Que CATALUNYA sigui lliure. I sobretot que la gent tingui moltissimes ganes de menjar-se el món, enceta'n nous projectes, ajudant els mes pobres i la gent que realment s'ho mareix. Tot i així hem veig fent alguna visita de tant en tant a la web SOMPANGEA! animant moltissim el professor l'història a 4t!!!!!!!
Jo d’aquí un any amb veig amb 17 anys casi major de edat , molt feliç ja que vaig aconseguit tot el que tenia proposat del curs passat, estudiant també a la Salle, estudiant el que més m’agrada, també m’imagino coneixen a gent nova i aprenen noves coses.
ResponEliminaD’ aquí 10 anys amb veig amb 26 anys, molt feliç com sempre, segurament ja haure acabat els estudis vivint a S. Sebastian estaria treballant en alguna cosa que ami m’agradi, amb la meva parella o potser també amb un fill/a. També m’imagino el mon sense gerres ni fam ni pobresa, un mon igual per tothom.
Basma El Amen !
D'aquí a un any m'imagino a la Salle, fent batxillerat i també una petita part d'aquest a l'estranger. Encara que sigui relativament poc temps, crec que hauré crescut molt com a persona i tindré noves experiències per explicar i nous errors per no repetir. Seré més madura i potser amb les idees més clares que ara.
ResponEliminaSi em paro a pensar com em veig d’aquí deu anys les imatges les veig mig borroses, ja que costa imaginar el que pot passar durant tant de temps. Tot i així, m’atreviria a dir que un cop hagi sortit de la carrera, em veig treballant a Estats Units d’alguna cosa la qual m’agradi moltíssim (que encara no he descobert). M’imagino viatjant arreu del món, aprenent de cada i una de les persones que conegui, vivint amb alguna persona que es convertirà important per mi i formant una família mica en mica. Amb 25 anys crec que seré suficientment madura com per viure la vida que sempre he volgut, fer els meus somnis realitat i sentir-me orgullosa del meu camí.
Júlia Ribas
4t A
D’aquí un any em veig plena de moltes més experiències. M’imagino fent Batxillerat a la Salle, continuant fent patinatge i al costat de les persones que més m’estimo. Espero haver aconseguit part dels objectius que tinc proposats i estar plena de ganes per viure el dia a dia. Tot i que un any sembla molt poc temps, crec que experimentaré molts més canvis dels que ara em puc imaginar, i és que l’any passat no m’hauria imaginat moltes de les coses que ara estic vivint.
ResponEliminaD’aquí deu anys no hi havia pensat mai. Crec que com més hi penses més preguntes sense resposta et sorgeixen. Confio amb mi i no em vull exigir molt. Només espero que em senti orgullosa de mi mateix i de les decisions que he anat prenent al llarg dels anys anteriors. Sé que amb tant temps faré errors, però espero que em serveixin per agafar experiència i millorar com a persona. M’agradaria tenir alguna carrera que m’encanti, continuar al costat del patinatge, potser patinant en algun Clup gran, o potser sent l’entrenadora del meu Clup. Espero que tot i els deu anys que hagin passat, encara estigui al costat de les persones que tant estimo, i hagi conegut persones increïbles i molt significants per mi. Per últim només desitjo que d’aquí 10 anys pugui estar llegint això i somrient pensant en aquest moment.
Marta Maneja