Aquí us adjunto els enllaços dels vídeos sobre la Revolució francesa (1789) que hem vist a classe.
Podríem aprofitar l'ocasió per debatre la pregunta:
"És justificable tanta violència per tal d'aconseguir una societat millor?"
Opineu i comenteu si hi ha dubtes, recomanacions o curiositats del tema en qüestió.
 |
| "La llibertat guiant al poble". Eugène Delacroix, 1830. |
Vídeo 1
Vídeo 2
Vídeo 3
Vídeo 4
Vídeo 5
Vídeo 6
Vídeo 7
Vídeo 8
Vídeo 9
Vídeo 10
Fins aviat i estudieu de valent!
En certa manera si que ho és, ja que sino no s'hagués aconseguit tot el que van arribar a fer. Per altra banda, si , és cert, no era gaire bona manera per governar i es sabia que acavaria malament la cosa.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPenso que la resposta a aquesta pregunta pot variar segons com s’enfoquin els fets que es van produir i les seves conseqüències. En part, si no hi hagués la Revolució Francesa potser no tindríem democràcia en certs països avui en dia però, d’altra banda crec que molts deien lluitar per a aconseguir la llibertat i a causa d’això van privar molta gent de tenir-la ja que sempre s’havia de vigilar amb què es deia per si et sentia algú o si arribava a les orelles de la persona equivocada. També vivien amb la constant por de ser arrestats per a qualsevol cosa i això era condemnar la gent. Així que depèn, cadascú ho enfocarà segons les seves idees i punt de vista.
ResponEliminaJo penso que no, perquè és evident que per aconseguir un canvi fan falta un conjunt de fets, i tot i que la situació de França en aquells moments era bastant complexa crec que la violència no és la millor solució. Aquesta és utilitzada freqüentment ja que molts cops és considerada la opció més fàcil: és aquella que no consta de paraules, sinó que simplement de fets, i per tant no hi ha raonament que molts cops és el que genera l'equivocació. És a dir, la gent no es para a pensar en què pot comportar per demà les accions que es facin avui, però tot fet té una conseqüència, i la violència únicament va generar la por entre la ciutadania. Així doncs, aquella revolució que havia començat per la defensa de la llibertat semblava haver-se capgirat totalment. Volien aconseguir una cosa de la que alhora n'estaven privant a certa gent.
ResponEliminaDurant la Revolució Francesa van morir moltes persones, algunes per trair al seu país, com ara els monarques que van jugar a dues bandes: Mentre semblaven estar d'acord amb els ideals de la revolució també enviaven cartes a Àustria per informar-los de la situació. Per altre banda, va morir gent pel simple fet de donar la seva opinió, per exemple Danton. Ell va pensar que el tema de la violència s'havia d'aparcar però Robespierre s'ho va agafar com una traïció i va decidir que havia de morir a la guillotina. I llavors, on se suposa que quedava el sentiment liberal pel qual s’havia iniciat la revolució i havien estat lluitant? Va ser tot com molt contradictori i és evident que van haver-hi conseqüències molt injustes per aquella gent que tan sols lluitava pel que qualsevol persona desitjaria, pels drets que els hi pertoca.
Malgrat el canvi de comportament de Robespierre respecta als seus ideals al llarg de la revolució, cal destacar que també va contribuir en la creació de la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà i que va donar lloc al lema de la revolució ,actualment conegut com a lema nacional de França: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Aquestes tres paraules han perdurat a França durant molt de temps, però malauradament no han estat compreses des del principi, o simplement han estat amagades ja que el poder va cegar a aquelles persones que van promoure la seva utilització. Al finalitzar la revolució sembla que el lema revolucionari torna a guanya importància i aquestes paraules recuperen el seu valor significatiu, el qual és escampat arreu del món.
Tot i això, penso que el primer que haurien d’haver après tots aquells que van conviure durant la revolució és que tothom es mereix un respecte, que l’opinió personal no és motius de mort, i que A VEGADES EL CAMÍ MÉS FÀCIL NO ÉS EL MÉS CORRECTA!
Crec que no calia tanta violència ja que no era la millor solució tot i que no era la millor manera de governar. Van tallar molts caps per fer por als ciutadans que llavors vivien amb por de expressar la seva opinió ja que si deien qualsevol cosa en contra al cap de uns dies ja ho sabia tothom i al cap de unes hores ja no tenien cap. El conflicte va acabar millor del que tothom esperava, i ara per sort a França hi ha democràcia i sobretot llibertat de opinió. (No he fet servir el corrector, ho sento)
ResponEliminaTanta violència no fa falta però en el cas de la revolució francesa , la única mort que veig justificable es la dels reis Lluis XVI i M. Antonieta ja que per començar una nova ''era de llibertat'' feia falta acabar amb les persones que havien fet decaure França. En canvi les altres morts com per exemple la de Danton i la dels seus seguidors van ser acte de la bogeria i la desconfiança de Robespierre i no les veig justificables.
ResponEliminaJo crec que no ja que tanta violència va servir perquè la gent no pogués fer sentir la seva veu i en canvi el que ells volien era que se'ls sentis.
ResponEliminaÉs a dir que van arribar a un punt en que es va viure amb terror i la gent casi bé ni s'atrevia a parlar ja que per qualsevol cosa que es deia et podien envair a la presó o anar de dret a la guillotina.