xf

divendres, 25 de novembre del 2016

THANKSGIVING, BLACK FRIDAY... CYBERMONDAY...

Thanksgiving i tres altres tradicions ianquis que ja són aquí

Els últims dies de novembre estan carregats de cites comercials i socials importades dels Estats Units. Algunes han arribat amb força. D’altres, no tant. Però totes són aquí.

La Berta ja fa dies que navega per internet rastrejant ofertes. Als seus 27 anys, aquesta jove infermera ha après que l’última setmana de novembre està dedicada als descomptes i les ofertes estrella. “Des de fa un parell d’anys espero amb candeletes l’arribada del Black Friday”, confessa la noia, que reconeix que també es mira ofertes per aprofitar el Cyber Monday, que se celebra dilluns vinent.

Família nord-americana durant els anys 50 /GETTY

Per si no n’hi hagués prou amb els fridays i mondays, ara també puja amb força el Thanksgiving, que es va celebrar ahir, thursday, dijous. Tot i que de moment l’èxit d’aquesta festivitat a casa nostra es limita al món de la restauració, amb menús especials en què el gall dindi és el protagonista, alguns experts en màrqueting asseguren que la tradició acabarà quallant entre la població, que ja ha abraçat amb entusiasme costums com Halloween o el Pare Noel.



No és cap secret que la influència de la cultura nord-americana, que des de fa anys ens envia missatges a través del cinema i la televisió, cap cop és més gran en cultures foranes. Un procés d’americanització que ha resultat imparable des de la propaganda de l’ American way of life, que es va començar a difondre en massa després de la Segona Guerra Mundial. Aquest estil de vida americà es basa en l’individualisme, el dinamisme, el pragmatisme i la creença en el progrés.

Per a Miquel Seguró, doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull i professor de la UOC, el que realment importem dels Estats Units són les tecnologies, el capitalisme i les festivitats. “No se’ns acut importar conflictes com la lliure circulació d’armes o els problemes racials”, clarifica. Tot i això, el filòsof considera que actualment a Europa estem en un moment de crisi d’autoestima. “Tenim un excés de tristesa i de falta de referents. Per tant, importem el que ens falta a casa nostra”, assenyala. I, mentre que d’Orient importem la pau i l’espiritualitat, dels Estats Units ens apropiem de les festivitats “per generar noves il·lusions i omplir els nostres buits”.

Sigui com sigui, el cas és que aquest final de novembre arriba carregat de celebracions ianquis. A continuació, les desglossem per ordre cronològic:

1. Thanksgiving

El quart dijous de novembre, és a dir, ahir, se celebra el Dia d’Acció de Gràcies, una de les festes més venerades pels nord-americans. És un dia en què es commemora la supervivència dels colonitzadors europeus gràcies a l’ajuda dels indis americans. Tot i els seus orígens religiosos, avui és considerada com una festivitat secular en què es dóna gràcies per la vida i el menjar. “Nosaltres la volem aprofitar per donar les gràcies als nostres clients”, explica Marc Argemí, cap de màrqueting de Sorli Emocions, a Vilassar de Mar. És el primer any que aquest complex comercial i esportiu celebrarà el Thanksgiving fent descomptes en productes durant la setmana i oferint un menú d’Acció de Gràcies dijous. De fet, el món de la restauració ja fa uns anys que prepara menús especials per a aquesta jornada. El restaurant DosTrece de Barcelona és un dels habituals, i ja té ideat per a aquest any un menú de gall dindi servit amb puré de patates amb salsa gravy, mongetes baby i salsa de nabius. I el Hard Rock Cafe de Barcelona també s’ha apuntat a la celebració.



2. Black Friday

Una de les estratègies de màrqueting més potents de tots els temps se celebra l’últim divendres de novembre, just després del Thanksgiving i com a tret de sortida de les compres de Nadal. No en va els establiments han vist la llum amb la comptabilitat: és un dels dies que es fan més vendes als Estats Units. De fet, el Black Friday té tant d’èxit que els descomptes duren de vegades tot el cap de setmana. Aquesta tradició, que es va començar a celebrar al nostre país el 2012, té els seus orígens als anys 60. Aleshores els comerciants nord-americans portaven la comptabilitat en paper i registraven els guanys amb tinta negra, i les pèrdues, amb vermella. Amb esperit emprenedor, van decidir convertir les pèrdues en beneficis inventant-se el Black Friday amb l’objectiu d’augmentar les vendes abans de Nadal. Avui, en alguns estats nord-americans, el divendres negre és un dia festiu, de manera que tenen un pont de quatre dies ideal per anar de rebaixes.




3. Cyber Monday

Per si no n’hi ha hagut prou durant el cap de setmana del Black Friday, dilluns que ve, dia 28, encara sereu a temps de celebrar el Cyber Monday, també conegut com a eDay. A diferència del divendres negre, que té lloc sobretot en establiments físics, el ciberdilluns es limita exclusivament a l’àmbit del comerç electrònic. Els orígens d’aquesta jornada es remunten al 2005, quan les companyies de màrqueting van buscar una estratègia per animar la gent a comprar a través de les botiges online. El seu debut va ser quan el web Shop.org va enviar un comunicat de premsa en què s’assegurava que el Cyber Monday s’havia convertit en un dels millors dies de venda online de l’any. Les empreses no van dubtar a sumar-se a la roda dels descomptes els anys següents.

Magatzem d'Amazon preparant-se pel CyberMonday /GETTY
4. ‘Garage sales’

Encara que no se celebri concretament al novembre, el garage sales és una altra tradició ianqui amb cada cop més adeptes a casa nostra. A les pel·lícules l’identifiquem com una espècie de mercat de segona mà que organitzen les famílies quan es traslladen. Sigui a l’entrada del jardí o al garatge, es fa un desplegament d’andròmines a preus simbòlics. I, de passada, també s’ofereix llimonada als veïns. Per motius d’espai i del tipus d’habitatge, a Catalunya el més fàcil és organitzar mercats de segona mà, també anomenats flea markets, on es venen tota mena d’objectes, roba, mobles o electrodomèstics. Sense anar més lluny, cada tercer cap de setmana de mes l’Associació Garage Barcelona organitza un garage salesa l’Ovella Negra del Poble Nou.

Garage Sales als barris residencials dels EUA /GETTY


Green Friday, l’alternativa sostenible

Aquest serà un cap de setmana marcat per la dualitat entre la vertiginosa (i sovint agressiva) campanya del Black Friday i la mobilització ciutadana solidària del Gran Recapte d’Aliments.

Si sou dels que volen aprofitar les rebaixes sense deixar de banda la sostenibilitat, podeu passar-vos a l’anomenat Green Friday. Aquest moviment verd cada cop té més adeptes als Estats Units i pretén perfilar-se com a alternativa al consumisme desfermat d’aquests dies. Entre altres coses, els partidaris del Green Day promouen els següents preceptes a través d’actives campanyes a les xarxes socials:

- Intenteu consumir productes de km 0. No només afavoreixen l’economia local, sinó que també promouen relacions humanes més justes i igualitàries.

- Trieu articles amb valors positius i eviteu aquells que promoguin valors violents o sexistes.

- Esbrineu d’ on provenen els articles i com s’han produït.

- Reflexioneu sobre la veritable necessitat d’adquirir un producte. Realment us fa falta?

Notícia extreta
Laura Saula
www.ara.cat
[Consulta: 25 de novembre de 2016]

Per reflexionar-hi...

En dies de grans estímuls consumistes: aquest divendres 25 (Black Friday), i dilluns 28 (Ciberdilluns: vendes per internet), davant del dubte per tanta escandalosa oferta, podem fer educació crítica i transformadora a les aules. Des del mòdul “Alternatives a l’altre món possible” del Curs d’Introducció a la Solidaritat per al Desenvolupament de PROIDE, presentem el decàleg del Consum Responsable, que ens pot ajudar:

1.       Ho necessito o vull satisfer un desig?
2.     És una compra lliure o impulsiva?
3.      Ho faré servir? Quants en tinc ja?
4.     Podria demanar-ho a un amic o familiar?
5.     Puc passar sense això?
6.     Tinc algun producte que em doni la mateixa utilitat?
7.      Podré mantenir-lo, netejar-lo, reparar-lo jo mateix?
8.     Com em desfaré del producte quan ja no el necessiti?  Es pot reciclar?
9.     S’ha fet amb matèries primeres renovables?
10.  Qui i com ha realitzat el producte? A qui estic donant els meus diners?


FEM EL DEBAT:
- Quina opinió us genera aquest afany d'imitar totes les tendències de MKT dels EUA?
- Vosaltres compreu en aquestes dates? Per què?
- De qui és culpa que aquestes estratègies es portin a terme al nostre país? Per què?
- Per què estem en una societat del consum? Ens creem necessitats que no hauríem de tenir? Per què?
- Quina incidència tenen les campanyes de solidaritat? Hi participes? Per què?
- Què opines del decàleg que ha realitzat la fundació Proide?
- Quin és l'origen del Thanksgiving? I la globalització?
...

dilluns, 21 de novembre del 2016

ON COMENÇA EL MASCLISME?

[25 DE NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA]

Cada 25 de Novembre totes les dones, lesbianes i trans ens ajuntam per cridar ben fort que no morim, ens maten! Que no són morts aïllades, són feminicidis! Que ens volem vives i amb vides dignes!


Font: www.sagunt.compromis.com
Les assassinades molesten, afecten, ens escandalitzen. Són números que creixen i que ens posen la pell de gallina quan surten a les notícies. Però no són els feminicidis les úniques formes de violència exercides sobre les dones. Patim cada dia les seves expressions més subtils, més normalitzades, més acceptades socialment. Perquè és també violència masclista quan tenim por a caminar soles de nit, quan ens assetgen, ens criden coses, ens converteixen en objectes del mobiliari urbà sobre el qual està permès opinar i, fins i tot, tocar. És també violència quan se’ns qüestiona la nostra opinió o se’ns interromp per matisar allò que ja havíem explicat, quan es dubta del nostre criteri, quan no hi ha presència de dones als mitjans, aules, plans docents o d’altres espais de referència. Quan no s’entén un no per resposta, sinó com una invitació a seguir insistint. Quan se’ns imposa la maternitat, i passem a ser dones defectuoses si renunciem a ella. Quan se’ns controla amb qui parlem o què fem. Quan se’ns obliga a anar depilades, a estar primes, sense arrugues ni grans… Tot això és també violència masclista que les dones patim cada dia a les nostres vides i que està recolzada i perpetuada per la societat patriarcal i totes les seves estructures.
Font: www.spc.cat
L’educació és un dels principals elements que perpetuen aquest model de societat patriarcal de submissió de les dones, que ens esborra de la història, que ens obliga a passar desapercebudes, que reforça el model de feminitat submisa i objecte de l’home. Per aquest motiu, no podem acceptar reformes retrògrades com la llei LOMCE, que ens porta el retorn de la religiositat a les aules, l’acceptació de la segregació per sexe de l’alumnat i la supressió d’assignatures que permetien tractar la igualtat de gènere i les sexualitats dissidents a les aules.
No obstant això, tampoc ens conformem amb el model actual i anem més enllà. Des del SEPC apostem per combatre les violències masclistes i per a això necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que estiguin al servei de tot l’estudiantat, que siguin coneguts a totes les aules, que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura, que es treballi de manera proactiva i no reactiva, que tota la comunitat educativa rebi formació en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.
Aquests protocols, però, han de ser una mesura de contingència, preventiva i eventual, fins que assolim el model educatiu que volem: la coeducació. Això és, un model educatiu en el qual no hi hagi segregació escolar per sexes, que el material que s’utilitzi i els plans docents inclogui les contribucions, intencionadament silenciades i oblidades, de les dones a la cultura, la història, la ciència i tots els àmbits del coneixement, així com la formulació de problemes o lectures didàctiques que tinguin una perspectiva de gènere i contribueixin a treballar cap a la igualtat efectiva. Així doncs, reclamem uns plans docents feministes en la seva totalitat, que incloguin el que és, al cap i a la fi, la visió i experiència de la meitat de la població mundial: les dones.
Des del SEPC, avui tornarem a sortir al carrer i tornarem a cridar prou de violències masclistes! Ni a les aules ni enlloc! L’educació feminista és l’arma més revolucionària del jovent.
Contra les violències masclistes, no ens faran callar! 
Teixim xarxes de defensa!
Comunicat del SEPC 
www.sepc.cat
[Consulta: 21 de novembre de 2016]

Analitzem aquests cartells realitzats l'any 2014










Dada alarmant:
Al 2016, fins el mes de setembre han estat assassinades a l’Estat Espanyol 43 dones i 2 menors, i hi ha 9 assassinats de dones més en investigació segons dades de la Coordinadora Feminista. 

FEM EL COMENTARI:

- Creus que vivim en una societat patriarcal i masclista? Per què?
- L'educació en aquest país descrimina a les dones?
- Per què la història és relatada per homes importants i no es destaquen les dones més rellevants?
- Al llegir el comunicat del SEPC estàs d'acord amb tot el que es diu? Per què?
- Quin dels cartells creus que denuncia un fet més proper al teu dia a dia? Per què?
- Estàs d'acord amb l'afirmació de tots els cartells? Per què?
- Què és el feminisme?
- Per què es celebra el dia 25-N el dia internacional de la violència masclista?
- En quins setors de la societat hi ha més descriminació?
- Quin creus que és l'origen d'aquest masclisme? 
...