Cada 25 de Novembre totes les dones, lesbianes i trans ens ajuntam per cridar ben fort que no morim, ens maten! Que no són morts aïllades, són feminicidis! Que ens volem vives i amb vides dignes!
Les assassinades molesten, afecten, ens escandalitzen. Són números que creixen i que ens posen la pell de gallina quan surten a les notícies. Però no són els feminicidis les úniques formes de violència exercides sobre les dones. Patim cada dia les seves expressions més subtils, més normalitzades, més acceptades socialment. Perquè és també violència masclista quan tenim por a caminar soles de nit, quan ens assetgen, ens criden coses, ens converteixen en objectes del mobiliari urbà sobre el qual està permès opinar i, fins i tot, tocar. És també violència quan se’ns qüestiona la nostra opinió o se’ns interromp per matisar allò que ja havíem explicat, quan es dubta del nostre criteri, quan no hi ha presència de dones als mitjans, aules, plans docents o d’altres espais de referència. Quan no s’entén un no per resposta, sinó com una invitació a seguir insistint. Quan se’ns imposa la maternitat, i passem a ser dones defectuoses si renunciem a ella. Quan se’ns controla amb qui parlem o què fem. Quan se’ns obliga a anar depilades, a estar primes, sense arrugues ni grans… Tot això és també violència masclista que les dones patim cada dia a les nostres vides i que està recolzada i perpetuada per la societat patriarcal i totes les seves estructures.
 |
| Font: www.sagunt.compromis.com |
 |
| Font: www.spc.cat |
L’educació és un dels principals elements que perpetuen aquest model de societat patriarcal de submissió de les dones, que ens esborra de la història, que ens obliga a passar desapercebudes, que reforça el model de feminitat submisa i objecte de l’home. Per aquest motiu, no podem acceptar reformes retrògrades com la llei LOMCE, que ens porta el retorn de la religiositat a les aules, l’acceptació de la segregació per sexe de l’alumnat i la supressió d’assignatures que permetien tractar la igualtat de gènere i les sexualitats dissidents a les aules.
No obstant això, tampoc ens conformem amb el model actual i anem més enllà. Des del SEPC apostem per combatre les violències masclistes i per a això necessitem protocols de prevenció, detecció, actuació contra les violències masclistes a tots els centres educatius. Protocols que estiguin al servei de tot l’estudiantat, que siguin coneguts a totes les aules, que no victimitzi a les dones i assenyali als agressors i que regulin també les agressions LGTBfòbiques. Protocols que es basin en la prevenció com a principal mesura, que es treballi de manera proactiva i no reactiva, que tota la comunitat educativa rebi formació en la detecció de les violències masclistes, adonant-nos que totes les dones les podem patir el nostre dia a dia i que tots els homes podem exercir-les sense ser-ne conscients.
Aquests protocols, però, han de ser una mesura de contingència, preventiva i eventual, fins que assolim el model educatiu que volem: la coeducació. Això és, un model educatiu en el qual no hi hagi segregació escolar per sexes, que el material que s’utilitzi i els plans docents inclogui les contribucions, intencionadament silenciades i oblidades, de les dones a la cultura, la història, la ciència i tots els àmbits del coneixement, així com la formulació de problemes o lectures didàctiques que tinguin una perspectiva de gènere i contribueixin a treballar cap a la igualtat efectiva. Així doncs, reclamem uns plans docents feministes en la seva totalitat, que incloguin el que és, al cap i a la fi, la visió i experiència de la meitat de la població mundial: les dones.
Des del SEPC, avui tornarem a sortir al carrer i tornarem a cridar prou de violències masclistes! Ni a les aules ni enlloc! L’educació feminista és l’arma més revolucionària del jovent.
Contra les violències masclistes, no ens faran callar!
Teixim xarxes de defensa!
Comunicat del SEPC
www.sepc.cat
[Consulta: 21 de novembre de 2016]
Analitzem aquests cartells realitzats l'any 2014
Dada alarmant:
Al 2016, fins el mes de setembre han estat assassinades a l’Estat Espanyol 43 dones i 2 menors, i hi ha 9 assassinats de dones més en investigació segons dades de la Coordinadora Feminista.
FEM EL COMENTARI:
- Creus que vivim en una societat patriarcal i masclista? Per què?
- L'educació en aquest país descrimina a les dones?
- Per què la història és relatada per homes importants i no es destaquen les dones més rellevants?
- Al llegir el comunicat del SEPC estàs d'acord amb tot el que es diu? Per què?
- Quin dels cartells creus que denuncia un fet més proper al teu dia a dia? Per què?
- Estàs d'acord amb l'afirmació de tots els cartells? Per què?
- Què és el feminisme?
- Per què es celebra el dia 25-N el dia internacional de la violència masclista?
- En quins setors de la societat hi ha més descriminació?
- Quin creus que és l'origen d'aquest masclisme?
...
- Quin dels cartells creus que denuncia un fet més proper al teu dia a dia? Per què?
ResponEliminaEl primer cartell ja que hi ha moltes poques dones en aquest àmbit i sovint se les discrimina per això.
- Estàs d'acord amb l'afirmació de tots els cartells? Per què?
Creiem que alguns cartells són al revés perquè no sempre són els homes els que limiten les dones, i no podem posar etiquetes de com són els homes ja que tots no sóm iguals.
- Què és el feminisme?
El feminisme és l’idea radical per donar a entendre que les dones també són persones.
- Per què es celebra el dia 25-N el dia internacional de la violència masclista?
El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere. Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana.
Gil Solé
Jordi Birosta
(em sap greu per enrollarme tant)
ResponEliminaCompletament d'acord amb tots i cada un dels cartells.
Crec que vivim en una societat injusta, però tendim a emfatitzar un pèl més la injusticia contra les dones. Amb això vull dir que a vegades ens centrem en un cas fins al punt d’arribar a l’extrem i seguir considerant-ho just. Per començar el terme “feminisme” semble més a favor de la dona que de la justícia de la mateixa manera que “masclisme” està més a favor de l’home que de la justícia. No vull que ningu em mal interpreti, sino que penseu en tots els casos oposats: ->Si un noi maltracta a la seva xicota al mig del carrer, la reacció de la gent es defensar-la d’ell, però quan el noi és la víctima, això seria motiu de burla per part del public. ->Si un noi controla el mobil de la seva novia, és controlador i masclista però si es dona el cas contrari el culpable segueix sent el noi perquè “amaga algo”.
Estic a favor dels drets de la dona, però respectant les diferencies que evidentment no ens fan ni pitjor ni millor, ja que personalment em sentiria ofesa si em diuen que soc com un home, jo soc dona i ben orgullosa que n’estic. Penso que algunes feministes estan tan capficades que inconscientment acaben derrumbant la imatge de la dona. Enlloc de manifestar-se despullades amb el cos pintat de males maneres, podrien arribar lluny i demostrar el poder (intelectual) de la dona. D’altres, actuen de la mateixa manera que un masclista, queixant-se de altres dones i les seves maneres de ser.
Per acabar vull compartir alguna experiència relacionada i explicar la meva manera de ser feminista, potser diferent de la que es sol veure.. Malauradament, m’he trobat en situacions en les que camino pel carrer i se'm etiqueta amb noms totalment erronis com quan passejava amb una amiga que no vesteix com jo, i un senyor es va dirigir a nosaltres dient: una tan liberal i l’altre tan oprimida. O quan, també un senyor ens deia a mi i a amigues meves musulmanes que deixéssim de vestir com vestim i fóssim més atrevides. O quan una DONA va començar a dir-me lo “jove i maca” que soc per anar tan tapada i apagada. O quan companys de classe no es creuen que vesteixo com vesteixo per decisió pròpia… Cal dir que abans de començar a portar Hijab, vaig llegir i buscar molt sobre el tema abans de prendre la decisió, i no ho vaig fer fins que vaig estar convençuda i enamorada al 100% i això va comportar discutir amb els meus pares i mantenir-me ferme en la meva decisió fins que van acabar acceptant-ho. Molts pensaran que cobrir-me demostra que soc submisa a l’home i que la meva religió és masclista, però molt lluny d’això, tapant-me em revelo contra l’home ja que el que a ells els complau és veure a les dones de la manera més atractiva o sexy. Vestint-me com ho faig també fa que les persones em valorin per com penso i com soc personalment, no físicament. I per sobre de tot, ho faig perquè soc musulmana i vull que se'm reconegui com a tal.
Una frase: Our generation is becoming so busy trying to prove that women can do all what men can do, that women are loosing their uniqueness. Women weren't created to do everything a man can do. Women were created to do everything a man can't do.
ResponElimina