Thanksgiving i tres altres tradicions ianquis que ja són aquí
Els últims dies de novembre estan carregats de cites comercials i socials importades dels Estats Units. Algunes han arribat amb força. D’altres, no tant. Però totes són aquí.
La Berta ja fa dies que navega per internet rastrejant ofertes. Als seus 27 anys, aquesta jove infermera ha après que l’última setmana de novembre està dedicada als descomptes i les ofertes estrella. “Des de fa un parell d’anys espero amb candeletes l’arribada del Black Friday”, confessa la noia, que reconeix que també es mira ofertes per aprofitar el Cyber Monday, que se celebra dilluns vinent.
|
Família nord-americana durant els anys 50 /GETTY |
Per si no n’hi hagués prou amb els fridays i mondays, ara també puja amb força el Thanksgiving, que es va celebrar ahir, thursday, dijous. Tot i que de moment l’èxit d’aquesta festivitat a casa nostra es limita al món de la restauració, amb menús especials en què el gall dindi és el protagonista, alguns experts en màrqueting asseguren que la tradició acabarà quallant entre la població, que ja ha abraçat amb entusiasme costums com Halloween o el Pare Noel.
No és cap secret que la influència de la cultura nord-americana, que des de fa anys ens envia missatges a través del cinema i la televisió, cap cop és més gran en cultures foranes. Un procés d’americanització que ha resultat imparable des de la propaganda de l’ American way of life, que es va començar a difondre en massa després de la Segona Guerra Mundial. Aquest estil de vida americà es basa en l’individualisme, el dinamisme, el pragmatisme i la creença en el progrés.
Per a Miquel Seguró, doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull i professor de la UOC, el que realment importem dels Estats Units són les tecnologies, el capitalisme i les festivitats. “No se’ns acut importar conflictes com la lliure circulació d’armes o els problemes racials”, clarifica. Tot i això, el filòsof considera que actualment a Europa estem en un moment de crisi d’autoestima. “Tenim un excés de tristesa i de falta de referents. Per tant, importem el que ens falta a casa nostra”, assenyala. I, mentre que d’Orient importem la pau i l’espiritualitat, dels Estats Units ens apropiem de les festivitats “per generar noves il·lusions i omplir els nostres buits”.
Sigui com sigui, el cas és que aquest final de novembre arriba carregat de celebracions ianquis. A continuació, les desglossem per ordre cronològic:
1. Thanksgiving
El quart dijous de novembre, és a dir, ahir, se celebra el Dia d’Acció de Gràcies, una de les festes més venerades pels nord-americans. És un dia en què es commemora la supervivència dels colonitzadors europeus gràcies a l’ajuda dels indis americans. Tot i els seus orígens religiosos, avui és considerada com una festivitat secular en què es dóna gràcies per la vida i el menjar. “Nosaltres la volem aprofitar per donar les gràcies als nostres clients”, explica Marc Argemí, cap de màrqueting de Sorli Emocions, a Vilassar de Mar. És el primer any que aquest complex comercial i esportiu celebrarà el Thanksgiving fent descomptes en productes durant la setmana i oferint un menú d’Acció de Gràcies dijous. De fet, el món de la restauració ja fa uns anys que prepara menús especials per a aquesta jornada. El restaurant DosTrece de Barcelona és un dels habituals, i ja té ideat per a aquest any un menú de gall dindi servit amb puré de patates amb salsa gravy, mongetes baby i salsa de nabius. I el Hard Rock Cafe de Barcelona també s’ha apuntat a la celebració.
2. Black Friday
Una de les estratègies de màrqueting més potents de tots els temps se celebra l’últim divendres de novembre, just després del Thanksgiving i com a tret de sortida de les compres de Nadal. No en va els establiments han vist la llum amb la comptabilitat: és un dels dies que es fan més vendes als Estats Units. De fet, el Black Friday té tant d’èxit que els descomptes duren de vegades tot el cap de setmana. Aquesta tradició, que es va començar a celebrar al nostre país el 2012, té els seus orígens als anys 60. Aleshores els comerciants nord-americans portaven la comptabilitat en paper i registraven els guanys amb tinta negra, i les pèrdues, amb vermella. Amb esperit emprenedor, van decidir convertir les pèrdues en beneficis inventant-se el Black Friday amb l’objectiu d’augmentar les vendes abans de Nadal. Avui, en alguns estats nord-americans, el divendres negre és un dia festiu, de manera que tenen un pont de quatre dies ideal per anar de rebaixes.
3. Cyber Monday
Per si no n’hi ha hagut prou durant el cap de setmana del Black Friday, dilluns que ve, dia 28, encara sereu a temps de celebrar el Cyber Monday, també conegut com a eDay. A diferència del divendres negre, que té lloc sobretot en establiments físics, el ciberdilluns es limita exclusivament a l’àmbit del comerç electrònic. Els orígens d’aquesta jornada es remunten al 2005, quan les companyies de màrqueting van buscar una estratègia per animar la gent a comprar a través de les botiges online. El seu debut va ser quan el web Shop.org va enviar un comunicat de premsa en què s’assegurava que el Cyber Monday s’havia convertit en un dels millors dies de venda online de l’any. Les empreses no van dubtar a sumar-se a la roda dels descomptes els anys següents.
|
Magatzem d'Amazon preparant-se pel CyberMonday /GETTY |
4. ‘Garage sales’
Encara que no se celebri concretament al novembre, el garage sales és una altra tradició ianqui amb cada cop més adeptes a casa nostra. A les pel·lícules l’identifiquem com una espècie de mercat de segona mà que organitzen les famílies quan es traslladen. Sigui a l’entrada del jardí o al garatge, es fa un desplegament d’andròmines a preus simbòlics. I, de passada, també s’ofereix llimonada als veïns. Per motius d’espai i del tipus d’habitatge, a Catalunya el més fàcil és organitzar mercats de segona mà, també anomenats flea markets, on es venen tota mena d’objectes, roba, mobles o electrodomèstics. Sense anar més lluny, cada tercer cap de setmana de mes l’Associació Garage Barcelona organitza un garage salesa l’Ovella Negra del Poble Nou.
|
Garage Sales als barris residencials dels EUA /GETTY |
Green Friday, l’alternativa sostenible
Aquest serà un cap de setmana marcat per la dualitat entre la vertiginosa (i sovint agressiva) campanya del Black Friday i la mobilització ciutadana solidària del Gran Recapte d’Aliments.
Si sou dels que volen aprofitar les rebaixes sense deixar de banda la sostenibilitat, podeu passar-vos a l’anomenat Green Friday. Aquest moviment verd cada cop té més adeptes als Estats Units i pretén perfilar-se com a alternativa al consumisme desfermat d’aquests dies. Entre altres coses, els partidaris del Green Day promouen els següents preceptes a través d’actives campanyes a les xarxes socials:
- Intenteu consumir productes de km 0. No només afavoreixen l’economia local, sinó que també promouen relacions humanes més justes i igualitàries.
- Trieu articles amb valors positius i eviteu aquells que promoguin valors violents o sexistes.
- Esbrineu d’ on provenen els articles i com s’han produït.
- Reflexioneu sobre la veritable necessitat d’adquirir un producte. Realment us fa falta?
Notícia extreta
Laura Saula
www.ara.cat
[Consulta: 25 de novembre de 2016]
Per reflexionar-hi...
En dies de grans estímuls
consumistes: aquest divendres 25 (Black Friday), i dilluns 28
(Ciberdilluns: vendes per internet), davant del dubte per tanta escandalosa
oferta, podem fer educació crítica i transformadora a les
aules. Des del
mòdul “Alternatives a l’altre món possible” del Curs
d’Introducció a la Solidaritat per al Desenvolupament de PROIDE, presentem
el decàleg del Consum Responsable, que ens pot ajudar:
1. Ho
necessito o vull satisfer un desig?
2. És una
compra lliure o impulsiva?
3. Ho
faré servir? Quants en tinc ja?
4. Podria
demanar-ho a un amic o familiar?
5. Puc
passar sense això?
6. Tinc
algun producte que em doni la mateixa utilitat?
7. Podré
mantenir-lo, netejar-lo, reparar-lo jo mateix?
8. Com em
desfaré del producte quan ja no el necessiti? Es pot reciclar?
9. S’ha
fet amb matèries primeres renovables?
10. Qui i com ha realitzat el producte? A qui estic
donant els meus diners?
FEM EL DEBAT:
- Quina opinió us genera aquest afany d'imitar totes les tendències de MKT dels EUA?
- Vosaltres compreu en aquestes dates? Per què?
- De qui és culpa que aquestes estratègies es portin a terme al nostre país? Per què?
- Per què estem en una societat del consum? Ens creem necessitats que no hauríem de tenir? Per què?
- Quina incidència tenen les campanyes de solidaritat? Hi participes? Per què?
- Què opines del decàleg que ha realitzat la fundació Proide?
- Quin és l'origen del Thanksgiving? I la globalització?
...