CRÒNICA DE LA VISITA AL JACIMENT DEL BORN
Ens
trobem al Centre Cultural del Born, un jaciment arqueològic i centre cultural
al barri de la Ribera de Barcelona. Una ciutat assetjada fa 300 anys,
posteriorment un mercat i actualment un equipament cultural del segle XXI que
mostra la Barcelona i el fets succeïts en el context de la Guerra de Successió.
L’edifici
és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona.
Des que es va veure que hi havia restes arqueològiques importants sota seu, es
va començar a fer-hi prospeccions i restauracions fins a ser inaugurat l’any
2013. Sota l’antic mercat hi ha una gran ciutat que va estar soterrada durant
tres-cents anys, i que a finals de la guerra de Successió havia estat enderrocada
per Felip V per construir la Ciutadella. I gràcies a moltíssims arxius
històrics (com arxius notarials) que s’han conservat a Catalunya d’aquella
època, hem pogut desvelar qui n’eren els habitants, i fins i tot els seus
oficis i vida. Així que els experts han afirmat que hi havia 55 cases i 323
habitants en aquella part de la ciutat.
Posem-nos
en context. Europa estava en un procés d’ocupació del tron que Carles II (últim
rei dels Habsburg) havia deixat al morir sense descendència. Els aspirants al
tron eren Felip d’Anjou (partidari del sistema polític de l’absolutisme), i
Carles d’Àustria (que era partidari de defensar les nacions). Carles II va
nomenar hereu a Felip d’Anjou en el seu testament, probablement sota coacció.
Alguns territoris europeus es van posicionar a favor de Felip d’Anjou (futur
Felip V): com Espanya i França. I d’altres a favor de Carles d’Àustria: Gran
Bretanya i els Països Baixos, però també Catalunya, Aragó, València i Balears.
Així que Catalunya distava de la resta d’Espanya, que donava suport a Felip
d’Anjou, absolutista i contrari a les nacions.
L’enfrontament
entre aquests dos sistemes polítics va ser a escala europea i va finalitzar amb
el Tractat d’Utrecht, que declarava Felip d’Anjou Rei de la Corona Castellana a
canvi de noves possessions d’altres territoris pels Àustries. La Corona d'Aragó
va perdre la seva sobirania, que va restar sota mans castellanes.
Però
Catalunya no estava d’acord amb la resta d’Espanya i es va rebel·lar en contra
del Tractat i de les corones de França i Castella. Els catalans van celebrar
una cort i es va decidir lluitar fins al final en defensa del que creien que
era el millor sistema polític i en contra de l’absolutisme de la Corona que els
representava.
Per
contenir aquesta revolta, l’exèrcit francès va entrar a Catalunya i va atemorir
i atemptar en contra de la població civil catalana, decidida a continuar
lluitant fins al final. Des de nobles a camperols estaven implicats en la
defensa dels pobles i ciutats catalans i units sota la mateixa causa. D’aquí en
van sorgir milícies militars clandestines de pagesos.
 |
| La vestimenta dels Miquelets. |
Ningú es pensava que la ciutat resistís tants mesos, malgrat
les trinxeres i infiltracions que l’exèrcit del Duc de Berwick feia
contínuament.
Finalment, l’onze de setembre de 1714, Barcelona va
capitular. Durant el dia la bandera de Santa Eulàlia, patrona del Consell de
Cent de la ciutat de Barcelona, es va deixar de custodiar i es va treure al
carrer, com a gest perquè la població s’encomanés a Déu: el combat pintava ser
esgarrifós. L’exèrcit enemic havia entrat a la ciutat i els dos comandants de
l’exèrcit havien estat ferits en combat. Els barcelonins no van poder guanyar
la batalla contra aquell exèrcit tan ben armat i tan nombrós, tot i que van
creure en la victòria i van lluitar per Catalunya fins al final.
Quan Barcelona capitula, juntament amb la capitulació de
Cardona el 18 de setembre, arriba la fi de l’Estat català.
I a sobre, Felip V reprimeix més els catalans i implanta el
Decret reial de Nova Planta: s’elimina el Consell de Cent i la Generalitat, el
català ja no és llengua oficial, sinó que ho és el castellà, i s’aplica una
política centralista a tots els nivells. A part de la gran repressió civil i
cultural, es van fer violacions massives a les dones, execucions públiques dels
detractors, crema de masies...
Els supervivents del setge de Barcelona i de la repressió
posterior dels ciutadans de la ciutat, van reconstruir les seves cases per
començar de nou. Però felip V va ordenar que ells enderroquessin els seus
propis habitatges i traslladessin les pedres per construir la fortalesa
militar: la Ciutadella. La Ciutadella li servia per controlar tota la ciutat i
perquè no es donessin més rebel·lions, juntament amb la fortalesa de Montjuic.
Va fer aterrar les cases als seus propis habitants, fins a deixar-les fins a la
planta baixa. Aquestes són les restes de les cases que trobem al Born.
Al jaciment s’han trobat molts objectes personals, sobretot
vaixelles i gerres. Els habitants els havien llençat a un canal perquè eren
inservibles, o bé d’altres no van poder ni endur-se’ls. També s’han trobat
centenars de boles de pedra que eren bombes per destruir la ciutat. Però les
restes estan en tant bon estat que podem identificar les tres parts d’aquella
zona de la ciutat: la part encarada a la muntanya (on s’hi feien les feines més
brutes), la zona comercial (amb negocis) i la zona de cara al mar (hi vivien
pescadors i gent que vivia del mar).
Hi ha documentats els cinc carrers que hi podem trobar:
carrer dels dies feiners (carrer de la pilota), carrer dels carnissers, carrer
dels cordoners de viola, carrer de Bonaire (cases de mariners) i el carrer del
Bornet.
 |
| El setge a Barcelona al 1714 |
En els diferents habitatges s’hi desenvolupaven activitats
molt diverses: des de crear cordes per a instruments de corda a tavernes on
segons la documentació s’hi feia gresca i soroll fins tard, i els homes després
anaven a jugar a pilota al carrer de darrera l’establiment (al carrer de la
pilota). És curiós l’inventari sencer d’una adrogueria, una botiga on es venien
productes colonials (com més de 40 tipus de sucre) i sabons i altres productes
no comestibles. Els habitants d’aquella zona, quan feien vida “normal” i no
estaven en guerra, sabem que eren amants de la xocolata desfeta procedent de
les colònies, i que nombroses famílies benestants estrangeres s’hi van
instal·lar. Una família noble anomenada Boixadós vivia en la propietat més
gran, on s’hi han trobat restes de vidres de Bohèmia, porcellana xinesa i
altres productes importats d’alta qualitat.
 |
| Les restes del jaciment del Born |
El jaciment del Born
és un dels jaciments més particulars d’Europa. Al conèixer els seus habitants i
oficis, com les seves cases i establiments, podem reconstruir com es vivia en
una ciutat en el segle s. XVIII. Però a més, en podem observar els danys i les
conseqüències que va patir una ciutat assetjada i posteriorment devastada.
Aquest descobriment té una importància molt gran en la memòria col·lectiva i la
preservació de la consciència nacional dels catalans. Explicar els fets tal com
van passar és interessant, però saber interpretar-los és millor. Aquells
catalans, immersos en una guerra europea, van perdre però no van ser del tot
vençuts.
Judit Donada i Oliu
VISITA AL MUSEU DEL BORN
El passat divendres vam anar d’excursió a Barcelona. La primera part de
l’excursió estava dividida segons els itineraris.
Els de l’itinerari tecnològic van
visitar la fàbrica d’Endesa, els de l’itinerari científic van visitar el Cosmocaixa
i els de l’itinerari artístic vam visitar el Museu d’Art Contemporani de
Barcelona (MACBA). La segona part de l’excursió la vam realitzar tots junts al
Centre Cultural del Born, on antigament hi havia el Mercat del Born. La primera
part de la visita va ser l’explicació dels jaciments arqueològics, i la segona part una exposició temporal
relacionada amb la guerra de successió de 1714.
La primera part de la visita va començar a la una. La
guia ens va explicar un munt de coses sobre els jaciments que van resistir al
setge de les tropes de Felip V fins l’11 de setembre. D’una banda ens va
explicar la seva història i tot el treball i recerca que va comportar la seva
troballa, coordinat per Garcia Espuche. D’altra banda ens va explicar de manera
detallada tots els fragments dels jaciments: com eren els interiors de les
cases, els oficis que s’hi feien, els jocs que s’hi practicaven, els hàbits més
estesos i les persones que vivien en cada d’una de les cases del jaciment.
Després de la visita vaig poder entendre perquè el jaciment és un cas únic a Europa.
La segona part de la visita va ser l’exposició temporal
del setge de 1714 i que recrea la batalla de l’Onze de Setembre com a final de
la Guerra de Successió Espanyola. Ens van
explicar qui van ser els dos bàndols que es van enfrontar durant la Guerra de
Successió (Àustries i Borbons), ens van ensenyar el vestuari i l’equipatge que
van lluir els miquelets durant la seva lluita contra els Borbons, ens van
deixar apreciar la restaurada i verdadera bandera de Santa Eulàlia i ens van
mostrar dos vídeos, un sobre la
tàctica que van seguir els Borbons per a aconseguir entrar a Barcelona i
l’altre sobre exactament l’11 de setembre de 1714, des del punt de vista dels
francesos i des del punt de vista dels catalans. El títol de l’exposició era “Fins a aconseguir-ho” ja que era el lema
que estava escrit a les banderes de les Guàrdies Catalanes i que expressa la
lluita dels catalans per la llibertat. A més a més és un lema que perdura ja
que, com abans, l’objectiu dels catalans continua sent la llibertat.
Laia Alberch
