El passat dijous dia 17 de maig va tenir lloc a la sala d’audiovisuals de l’escola la V xerrada de l'associació Amical Mauthausen. Una activitat dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO, uns dies després de commemorar el 73è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria), el 5 de maig de 1945.
Aquest
any vam tornar a rebre la visita a La Salle del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs,
fills de deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen-Gusen
(Àustria). Durant les dues hores que va durar la xerrada els alumnes van poder
visualitzar un documental impactant anomenat Nit i boira, on es
mostraven les dures condicions en les que vivien i les conseqüències mortals
que van patir els deportats als camps de concentració i extermini. Tot seguit,
es va obrir un torn de preguntes on els alumnes van poder demanar i dissipar
els seus dubtes. Tant el Llibert com el Tomàs van explicar, amb una energia i
serenitat encomiables, les anècdotes i vivències d’alguns companys dels seus
pares supervivents del camp de concentració, arribant a emocionar-se en el
moment de parlar com van viure l'absència dels pares durant la postguerra.
La
xerrada es va concloure amb una reflexió final de part dels conferenciants;
llegint un fragment del manifest dels alliberats de Mauthausen, el qual
remarcava que fets com el genocidi dels nazis s’han de recordar i no s’han de
repetir Mai Més. Finalment van animar als alumnes a respectar
la diferència i les opinions dels altres d’una manera pacífica i civilitzada
per aconseguir un món ple de pau i llibertat.
Esperem que
la xerrada sigui molt profitosa per als alumnes i que ens ajudi a recordar el
passat per tal de projectar un millor futur.
Esperem les
vostres reflexions. Mil gràcies pel respecte i l'interès mostrat!
Reflexió ARNAU JORDANA
ResponEliminaPersonalment penso que la xerrada ha estat molt bé al explicar-nos coses que són verdaderes, que de veritat els hi ha passat als seus pares. També penso que no deuria ser gents fàcil per a ells tenir familiars tant propers en un camp de concentració, sense saber gaire si son vius o morts, o el motiu de la mort. Menys fàcil deuria ser per els seus pares despedir-se de la seva família i saber que potser no els tornaria a veure. I gents fàcil per a els dos homes per créixer sense un pare que deu ser molt dur. També ens ha explicat una història que era real en que una noia estava embarassada i l’havien de transportar en tren, i envès de ficar-la amb l’altre gent normal la ficaven al lloc dels morts perquè ja la donaven per morta, però al final va parir. Això m’ha sorprès molt, perquè no és gents normal el que podien arribar a fer els nazis. En resum la xerrada molt bé i els dos homes molt valents.
Reflexió de NÚRIA CAMPÀS CABALLERIA (4t ESO A)
ResponEliminaAquests dos homes, són un clar exemple de valentia i força. Fou una xerrada plena de sentiments i emocions, dura d’escoltar, i encara més de viure. Però gràcies a les paraules d’aquests homes, t’adones que n’és de fàcil viure com vivim. Comences a valorar les petites coses del dia a dia, i deixes enrere tot allò que no t’aporta res. Quan els miraves els ulls, i escoltaves cada lletra de cada paraula, podies veure a través dels seus ulls, el patiment que sentien quan parlaven. No és una cosa fàcil d’explicar, i menys amb adolescents. Però ells van respondre a tot allò que els vam preguntar, van obrir-se de cor i van parlar amb les veritats per davant.
Algunes de les històries que contaven eren molt dures d’acceptar que poguessin passar, el tracte que els nazis tenien amb jueus, espanyols, catalans... era extremadament racista. Fou una època molt fosca de viure i sobretot era un moment on sobrevivies com podies o mories. I quan t’expliquen les calamitats que van viure els seus pares, la sensació de soledat i com és viure sense la figura paternal, sense saber on vas i no tens cap guia. Aquesta sensació, és de les pitjors que un infant i un adolescent pot sentir. És llavors, que t’adones del que tens, i valores cada petit moment de felicitat que la vida et regala.
Francament, admiro tots els herois i heroïnes que van viure en un camp, la soledat que sentien, el “perquè sóc aquí” que cada dia es devien preguntar. Admiro la valentia dels que van sobreviure, i dels que ho van intentar, i no van poder. I tan sols desitjo que no torni a passar mai més un holocaust com aquell. És per això que no el podem deixar en l’oblit. Gràcies Llibert i Tomàs, per fer-me veure la vida d’una altre manera, i ensenyar-me quin és el significat d’heroi i heroïna. No us oblidarem mai!
Núria Campàs
La visita del senyor Llibert i del senyor Tomàs, va ser una experiència inoblidable, em va encantar que tinguessin la força de poder-nos explicar amb tanta naturalitat el seu testimoni, d’una cosa com la que van viure els seus pares. En el vídeo que ens mostrar, hi havia imatges molt dures, i pensar que tot això no és fictici, que les imatges eren reals, que totes aquelles persones eren tractades com animals, torturades, llençades en fosses comuns un cap ja no tenien forces, obligades a treballar, sense res a canvi, i tot això sense poder menjar ni beure adequadament, t’adones que de veritat existeixen persones dolentes, persones que gaudeixen fent mal a altres sense cap raó, no se’ls podria considerar persones, perquè ni els animals tenen pensaments tant cruels. Per això no podem oblidar, no podem oblidar perquè, si oblidem tornarà a passar, i un fet tant desatros com el dels camps d’exterminació nazis, no pot tornar a succeir mai més.
ResponEliminaMoltes gràcies Llibert i Tomàs, per fer-nos conscienciar, de que els camps d’exterminació, no només va repercutir a Alemanya, sinó a tot Europa, i que, el que ens pensem que està molt lluny, a vegades és més a prop del que ens pensem.
BRUNA MAS
4t B
Reflexió Jordi Serrat (4t ESO C)
ResponEliminaDesprés d'haver après alguna cosa sobre els camps d'extermini tant a català com a classe d'història, la visita d'en Tomàs i en Llibert va ser fantàstica. Em va agradar molt la forma i l'entusiasme amb que ens explicaven la seva infància, dura per cert. La part que menys em va agradar va ser aquell dur documental, ja que es veien persones molt deteriorades i feia molta pena, però va estar bé per introduïr el tema. En el torn de preguntes, potser no hi va haver les més adequades però si que van estar bé perquè ens expliquessin els seus relats. El moment més emotiu va estar quan en Tomàs i en Llibert ens van ensenyar els records de els seus respectius pares. En general, em va agradar molt la xerrada i jo la recomano per a els següents cursos.Sobretot, gràcies Tomàs I Llibert pels vostres relats que ens heu transmès.
Jordi Serrat
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminareflexió de Gemma Comas (4t ESO C)
ResponEliminaIndignació és el que vaig sentir el escoltar les paraules de la xerrada de Amical Mauthausen, i en veure les imatges que ens van projectar el passat dijous 17 de maig.
Moltes vegades pensem que tots aquests esdeveniments passen molt lluny de nosaltres que el nostre voltant no en rep les conseqüències, i per tant ho passem més per alt, però tot això canvia quan et poses a la pell dels testimonis reals i propers que et venen a explicar la seva experiència com en són el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs.
Amical Mauthausen és una associació que defensa els drets dels aproximadament 10.000 persones que van ser obligades a anar als camps de concentració, i les seves famílies.
Les barbaritats que passen en aquests camps de concentració i extermini no deixen a ningú indiferent, costa de posar-se al cap el motiu per el qual tal quantitat d’odi va ser exposada sobre tanta quantitat de gent la qual el seu únic objectiu era salvar-se ells mateixos, sembla estrany que en el mon on vivim hi pugui haver tanta quantitat d’odi.
Tortures, fam, incoherents experiments mèdics,.. aquests i molts d’altres maltractes patien la gent dels camps de concentració, i com si no n hi hagués prou, vivien amb l’angoixa de saber que mes d’hora o mes tard acabarien sortint per la xemeneia per la qual molts dels seus companys ja havien sortit.
Després d’aquests xarades tant emotives te’n adones que vivim sense tenir un futur definit ni una vida assegurada.
En aquests moments es importat reaccionar i evitar que es pugui repetir un desastre tan brutal com aquest.
Gemma Comas
4t ESO C
El passat dijous 17 de maig, vàrem assistir en una xerrada sobre els camp de concentració de Mauthausen on el senyor Llibert i en Tomàs ens expliquen coses durament fortes, sobre els camps de concentració i en aquell temps. Va ser una xerrada molt dura però alhora ganes d’escoltar-la i saber moltes més coses de les poques que en sabíem.
ResponEliminaEns van passar un vídeo introductori on tot era real, on si observaven morts, persones torturades, imatges desagradables amb les quals no pots arribar a entendre realment aquell dolor ja que viure-ho amb veure-ho hi ha molt tros. Una xerrada commovedora on et pares a reflexionar i a pensar el valor de les coses que posseïm, tot el que ens envolta, etc. Tenim la gran sort de viure com estem vivint.
Llibert i Tomàs son un gran exemple de valentia i Fortaleza ja que tenir familiars ben propers en aquells camps de concentració es una cosa molt i molt dura i explicar aquesta experiència a uns adolescents no es gens fàcil.
Agreixo a Llibert i Tomàs per aquesta xerrada que ens ha fet veure les coses des de una altre perspectiva i per a respondre a tots els nostres dubtes!
Reflexió de Joana Pujadas ( 4rt ESO B)
ResponEliminaAmb molta força i valentia el senyor Llibert i el senyor Tomás van explicar-nos la dura expèriencia que van passar fa uns anys. Ells no ho van viure de primera mà, peró gràcies al testimoni dels seus pares, avui en dia poden explicar amb detalls tots els fets d'aquella època.
Els camps nazis van ser la fi de la vida de milions de persones, sens fa difícil pensar com una persona pot arribar a fer tant i tant mal en el nostre món. També sens fa difícil pensar la quantitat d’odi sobre tanta gent. Aquests van morir lluitant per defensar la seva religió. Quan t’expliquen les calamitats que van viure els jueus, catalans, espanyols... es inevitable posar-se a la pell d’aquells que, desgraciadament, ho van viure. La pèrdua de familiars i les mil preguntes diàries sense resposta, només són dos fets de les barbaritats que van arribar suportar. Totes aquelles persones eren tracades sense cap mena de respecte, eren torturats, forçats a treballar sense res a canvi i sense recursos necessaris per seguir en peus. Millons de persones assassinades, cremades i llençades dins de fosses comunes, on la gran majoria d’ells es mereixia una mort i una vida digne.
Ens cal aprendre que el genocidi nazi no és un fenomen estrany i llunyà, sinó un exemple d'una amenaça que no hem aconseguit assegurar-nos que no tornarà a passar. Per això no podem oblidar el que va succeir, ja que aquest fet mai més s’hauria de repetir.
El passat dia 17 de maig vam assistir a una xerrada de la mà del sr.Tomàs i el sr.Llibert, fills de deportats i assassinats al camp de concentració Mathausen-Gusen. Van ser dues hores inoblidables, plenes d’emocions. Amb molta naturalitat i entusiasme ens van parlar de les dures i horroroses condicions que van experimentar els seus pares i ells en una època tan tenebrosa.
ResponEliminaVaig quedar molt impactada amb les imatges del documental que ens van passar, no només em van fer pensar sobre les doloroses vides que tenien els qui estaven en camps de concentració, sinó que també em van fer reflexionar sobre com una persona podia arribar a fer tan mal, com una persona podia dur a terme exterminis tan monstruosos.
Ens van respondre qualsevol pregunta que féssim amb fervor, donant a lloc històries captivadores amb les quals t’adonaves que la forma en què vivim el nostre dia a dia és molt senzilla; comences a valorar tot allò que tens, agraeixes no haver nascut en aquell moment.
Moltes vegades pensem que aquests temes ens queden llunyans, que no tenen res a veure amb el nostre entorn, però no. Els tenim més a prop del què ens pensem.
Injustícies, fam, dolor, famílies trencades, llàgrimes de sang, debilitat, morts, tortures inhumanes... no hi ha suficients paraules per descriure tot el que va passar i és precisament per aquest motiu que aquest fet no s’ha d’oblidar ni esborrar de la història.
Per acabar, crec que aquest tipus de xerrades que no deixen a ningú indiferent són necessàries per tal de recordar a la gent el què ha passat, perquè no quedi en l’oblit i no es repeteixi mai més.
El dia 17 de Maig l’amical de Mathausen ens va venir a fer una xerrada molt interessant i emotiva. Els pares del Senyor Llibert i el Senyor Tomàs van morir en un camp d’extermini Nazi, el de Mathausen-Gusen. Quan va començar la dictadura franquista els republicans (rojos) van haver d’exiliar-se perquè sinó els mataven. Un cop exiliats a França van ser capturats pel règim nazi i enviats a Mathausen, un dels molts camps d’extermini que hi havia en aquell moment. Allà hi havia 9.000 persones de les quals amb 5 anys només en van sortir vives 4.000, per tan que van matar a moltíssima gent. Allà vivien en unes condicions deplorables, poc menjar, poca sanitat, fred, maltractament, crits, amenaces i por, molta por. Quan arribaven allà els hi deien que entraven per la porta però sortien per la xemeneia (cremats), i era ben veritat, un fum negre sortia de la xemeneia les 24 hores del dia. Encara no entenc com els que controlaven tot això i veien la quantitat de gent que estaven matant no els hi venia mala consciència, jo n’hauria tingut a l’acte, suposo que no en tenien perquè eren males persones de veritat, sense sentiments. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció és que tan en Tomàs com en Llibert conservin cartes i dibuixos dels seus pares, ja que desgraciadament no van poder viure amb una figura paternal i tenir aquest record és molt valuós. En el reportatge hi havia imatges molt cruels i bèsties, sobretot la que m’ha sobtat més a set veure centenars de cossos (esquelets) tirats pel terra i una excavadora anar-los apartat com si fossin en un camp de conreu. El més emotiu de la xerrada per mi ha set quan en Tomàs a llegit la carta del seu pare, perquè m’he imaginat ben bé com si el seu pare l’estigués llegint. Crec que nosaltres considerem que la vida es dura, però escoltant això t’adones que hi ha gent que ho passa o ho ha passat molt més malament que tu, i després és quan reflexiones i penses: no val la pena preocupar-se per aquesta tonteria. També agraeixo a tots dos que han pogut explicar tot el que saben amb molta serenitat i claredat, i malgrat que siguin grans tenen molta memòria i es un plaer escoltar a gent que diu coses interessants. L’anècdota que m’ha sorprès més a set la de la dona que va parir a l’entrada i la van posar en el carretó amb més morts perquè és pensaven que s’estava morint, és de bojos! Entre tots hem de fer que això no és torni a repetir perquè va morir molta gent que no hauria d’haver mort.
ResponElimina4t ESO A
Júlia Casacuberta
Perquè els homes podem arribar a ser tan cruels? Perquè quan sabem que estem fent algo que no està bé, seguim fent-ho i ho emmasacrem amb una mentida que nosaltres mateixos ens diem i ens creiem? Tot això portat a l'extrem dels estrems acaba amb catàstrofes irreperables com la del genocide Nazi. Estic segura que no tothom pensava que els jueus eren dolents, quan va començar la seva exterminació. Estic segura que els seus veins de tota la vida, amb els quals havien conviscut durant anys no pensaven realment que fossin una influència destructiva per la societat. Però, la força del grup, pot amb tot, i si el líder diu que ho són, la resta s'ho creu sense relexionar personalment si allò que li estan explicant i verificant és realment cert.
ResponEliminaXerrades com la de l'altre dia arriben al més profund de cada persona. Quan t'expliquen que no fa ni un segle a aquí Espanya hi va haver una Guerra tan dura i una postdicatdura encara més dura, t'adones que avui dia tenim tot el que tenim gràcies a un seguit de persones que mai es van rendir i mai es van donar per vençudes davant d'injustícies, davant de maltractaments i desigualtats amb les quals havies de viure dia rere dia. És admirable tot el sacrifici que algunes persones varen arribar a fer i és lamentable veure com un grup de gent és capaç de destruir tantes vides sense cap mena descrupols (quan més els feien patir, més feliços semblava que fossin).
Ha estat un honor poder escoltar de viva veu l'experiència de Llibert i Tomàs. La xerrada m'ha fet veure lo afortunada que sóc de viure en una àpoca com la que visc ara mateix i lo ximple que sóc a vegades quan no aprofito al 100% cadascun dels regals que la vida em dóna. Només dir gràcies per mostrar la realitat més dura a tots els joves d'avui dia ja que un fet com aquest no pot tornar a succeir mai més.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaREFLEXIÓ de Pep Capdevila (4tA)
ResponEliminaPersonalment trobo que va ser una xerrada molt interessant, perquè gràcies a aquestes dos persones que van venir hem pogut aprendre i descobrir coses noves sobre el camp de concentració de Mathausen. Ja que no és el mateix estudiar-ho a que et vinguin unes persones que els seus pares hi van morir i ells ho han patit en primera persona.
També trobo que cal fer-ne una reflexió important perquè va arribar a morir moltes persones i de manera molt cruels, hi de formes que ni l'ésser humà és pot arribar a imaginar.
També cal donar les gràcies en Llibert i Tomàs ja que van ser molts valents en venir a explicar una experiència tan dura i tan dificila per a ells.
REFLEXIÓ DE LAIA CASTANYE
ResponEliminaMilions de vides tretes, milions de tortures a persones que no s'ho mereixien, milions de famílies trencades, milions de llàgrimes i milions de gotes de suor. Mirem aproximadament 75 anys enrrere i ens trobem en un passat cruel, dur, dolent. Un passat on ningú voldria retornar. Era un món on es seguien les idees d'una colla de bogos que es plantaven al govern imposant normes inhumanes. És inevitable pensar-ho i que et vingui un calfred d'esgarrifança.
La xerrada d'en LLibert i en Tomàs, és una mostra de tot el que va passar. Una xerrada que ens va deixar a tots de pedra. Ens ha servit per reflexionar i per aprendre a valorar tot el que tenim. A vegades no ens adonem de la sort que tenim, no som conscients que som afortunats de viure en l'època que vivim ara.
REFLEXIÓ TÀNIA BARRANCO.
ResponEliminaDia 18/05/2018. Cors trencats, històries sensibles i contundents. Paraula rere paraula, tots els nostres ulls observant els familiars, escoltant amb atenció, sentint el patiment i els sentiments arribats en sentir els discursos. Després de la visualització del documental 'Nit i Boira', estàvem petrificats. Aquelles imatges, aquells ossos i cabells extrets de cada un dels retinguts. És cert, que moltes coses ja les sabíem, explicades anteriorment. L'emoció i l'empatia van començar quan, en Llibert i en Tomàs, començaren a mencionar les seves famílies, la seva època, lo menuts que eren quan va succeir tot. Tots aquells records, fotografies, escrits, cartes, imatges gravades en les seves ments, ja guardats en la seva memòria.
Totes aquestes paraules commocionants, ens van servir per pensar amb la sort que tenim i no ens n'adonem. La nostra vida és molt diferent de tots els refugiats i aquella època.
JOEL RIVAS 4rt C
ResponEliminaPersonalment trobo que va ser una xerrada molt intensa i interessant, perquè aquestes dos persones em pogut descobrir des de més aprop tot el que feien i tot el que patien la gent que eren dintre el camp de concentració de Mathausen.
Agreixo aquestes dues persones de fer l’esforç de venir a explicar-nos aquets fets de fa anys. Per que no ha de ser fàcil venir a explicar per tot el que ha passat la teva família i sobretot la mort del teu pare.
Trobo que tothom hauria de donar les gracies aquets dos homes, ja que els hi estan ensenyant la pura realitat de la vida als adolescents.
GRACIES TOMÀS I LLIBET
MARTÍ RIERA 4t B
ResponEliminaAquesta xerrada ens va servir molt a tots, perquè nosaltres havíem pogut veure documentals, pel·lícules o vídeos dels nazis i els camps de concentració, però mai havíem estat amb algú que hagués patit aquest dolor de tan a prop. Aquella època va ser molt dura, i la majoria de gent no era conscient del que estaven fent els nazis, perquè amagàven la realitat, una realitat dura i cruel, que cap d'ells tenia culpa del que els estava passant. Allà van morir milions i milions de persones, entre elles els pares del Tomàs i el Llibert, que van tenir molt coratge per venir a fent-se aquesta xerrada. El que més em va impactar van ser les cartes escrites pel seu pare abans d'anar al camp de concentració, intentant despreocupar a la família per no fer-los patir. També em va impactar molt el fet que ens van explicar que, a molts jueus que havien sigut veïns amb altres de tota la vida, quan se'ls emportaven als camps de concentració els insultàven.
És un fet molt dur, i ens hem de donar compte que aquesta situació no es pot tornar a repatir mai més. També hem de ser conscients del món al que estem, que tot i que encara ens queda mooolt per millorar, em anat progressant, però hem de conèixer bé la història per no tornar a repatir els errors que vam cometre al passat.
Penso que després de la xerrada tots em canviat la nostre perspectiva. No hi han paraules per expressar el que els seus pares, familiars i milions de persones més van patir, però gràcies a ells nosaltres ens hem apropat més a la història. Veure el documental que sembla extret de l'infern, veure les cares den Llibert i en Tomàs al parlar dels seus pares morts al camp de concentració, les llàgrimes que amenaçaven a sortir dels meus ulls al veure com ens transmetien la seves vivències durant la postguerra, una xerrada que si no la vius no l'entens. Perquè no podem canviar el passat però el futur està a les nostres mans i gràcies a persones com aquests dos homes, aprenem dels errors.
ResponEliminaXerrada: Ignasi Rubio
ResponEliminaPenso que la xerrada va estar molt interesant, i ens va fer canviar la forma de pensar sobre el be que vivim i el malament que vivien els nostres avis a las guerres.
Vam poder veure la cara de que ho havien viscut aquella guerra, la cara de que han patit gana i han sofrit molt.
En veure les cares den Tomàs i en LLibert quan parlavem dels seus familiars morts que no saven on estan enterrats sels i veien uns ulls plororsos.
Ens van passar un video, molt dur, però que et fa veure que han patit molt i que nosaltres vivim molt be, que les coses han canviat molt, recomano que vaiguin fent aquesta xarada any rere any ja que es molt interesant.
Jo penso que la xerrada a ser molt interessant ja que alguns dies abans vam alguns temes dels camps d'exterminis tant a Socials com a Català. També ens ha ajudat molt a entendre com era el patiment que patien els familiars dels que anaven als camps, ja que en Llibert i en Tomàs ens van explicar molt bé i amb molts detalls les seves personals històries viscudes amb els seus pares.
ResponEliminaTrobo que hem de reflexionar sobre aquesta xerrada ja que van morir moltes persones sense cap mena de culpa molt cruelment.
Finalment agraeixo a en Tomàs i en Llibert de venir i explicar-nos aquest tema ja que va ser moment molts durs per a ells.
JORDI LLOANSÍ
Des de el meu punt de vista, trobo que aquesta xerrada ens serveix per adonar-nos de les capacitats de catàstrofe de la espècie humana, que són reals, història i que les hem de saber i tenir present per apreciar el present i evitar-ho en el futur. Des de un punt de vista personal penso que ha set injust però per a tota la humanitat no nomes els perjudicats mes les seves famílies, que òbviament s’han emportat la pitjor part, ja que el sentiment d’angoixa del que el futur no esta en les teves mans que la teva vida i la d’algú estimat esta en la decisió d’una persona i que depèn de si la persona que executa te un bon o mal dia i et deixa “viure” una setmana més i que en el fons te n’adones que és pitjor ja que es prolongar la teva mort , però tot i així era mostra de que no et quedava una altre opció a tenir esperança. Però també les malmirades que es queden després d’un conflicte en aquest cas d’extermini que ha succeït, com la creació de bàndols i els dos que destaquen son els mes extremats.
ResponEliminaJuan Pérez
Una tarda diferent a les altres, una tarda en que en Tomàs i en Llibert ens van explicar la seva vivència en primera persona quan tens un pare dins d'un camp de concentració. Un camp de concentració que era crueltat i més crueltat, aquella gent no tenia ànima mentre els pobres presoners que no eren presoners patien dia rere dia.
ResponEliminaAmb aquelles dues hores de la tarda hi van haver molt moment únics i importants, però el que hem va fer més xoc va ser quan en Tomàs va llegir una de les cartes escrites per el seu pare de memòria. Vaig marxar de aquella aula pensant quantes vagades hauria llegit aquella última carta del seu pare.
Finalment moltes gràcies Llibert i Tomàs per explicar-nos la vostra vivència i fer-nos adonar que el que vivim avui dia és or.
Hi ha fets de la història que mai entendré, ja que són inhumans i gairebé inimaginables. És molt fàcil estudiar què ha passat al llarg dels anys, saber les dates en què va esclatar una guerra i quan es va acabar. Encara és més fàcil ignorar que es van cometre atrocitats, ignorar que es van torturar i assassinar a milers de persones amb una sola raó: la raça, les creences, etc., raons que no justifiquen absolutament res. És molt fàcil fer veure que no va passar res de tot això, o simplement no saber apreciar com d’afortunats som.
ResponEliminaA les hores de català havíem visualitzat un documental anomenat “Los Últimos Días”, en el qual sortien supervivents de l’holocaust a Auschwitz explicant la seva experiència. Un cop es va haver acabat no tenia paraules. Tot i així, aquest sentiment va ser multiplicat per mil després de la xerrada del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs. Sóc conscient que ells no van ser captius a Mathausen-Gusen, però el fet de conèixer-los i tenir l’oportunitat d’escoltar de primera mà com va ser per ells, els pares dels quals van morir al camp de concentració, mai ho oblidaré.
Després de la tarda del 17 de maig vaig adonar-me, més que mai, de la sort que tinc. Les paraules de Llibert i Tomàs em van fer reflexionar profundament. Pocs cops fins aquell moment, m’havia parat a pensar com va ser aquell període pels fills dels deportats als camps de concentració, massa pocs cops.
El dere dijous Llibert i en Thomas ens van vanir a fer una reflacio i explicar els problemas de la época i sobre el camp de consentració de Mathousen on hi van amber els seus pares.
ResponEliminaVa ser una reflacio emotiva i molt dure. Le xarade que es va fer em va agredar molt perque pensó que es molt interesant, sobre el nostre passat a Catalunya i arreu d’europa.
El que mes em va impectar de la xerada va ser que en LLivet i la seva mara van anar capa frança per poder veures o retrobarse amb el seu pare pero per cosas de la vida no es van poder retrobar. I una de les cartes que conserva en Livet al final de la carte el seu pare insinuaba que potser ja no es tornarien a veure mes i els va fer molt de que pensa.
Pensó que aquesta xerada a esta molt be, per que pensó que es nessesari i important sobre el que pasaba el nostre pesat. I es una xerada que es tindria que conservar cada any ja que es interesant
ABDEL 4tC
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo de la xerrada que van venir a fer en Llibert i en Thomas sobre els camps de concentració crec que esta molt be que la gent de avui en dia sàpiguen el patiment que la gent de aquella e poca havien viscut. En Llibert i en Thomas ens van explicar que els seus pares havien estat en un camps de exterminin a Alemanya, per mala sort no saben de quina manera van morir però si que s'avien a on estaven refugiats.
ResponEliminaLo que amb va impactar mes de la xerrada va ser quan en Llibert ens va ensenyar una carta que havia escrit el seu pare dient que estiguessin tranquils que ell quan acabes tot i a tornarien a retrobar amb la seva família però ells van anant esperant i al final i a veien que no retornava a casa amb ells i van veure que havia mort allà a on estava refugiat.
Conclusió que aquesta xerrada ha estat molt be per veure lo que estava passant en el nostre passat quan nosaltres no i erem.
el passat 17 de Maig vam rebre la visita den Tomas i en Llibert, fills de dos internats a l'Amical de Mathausen, la seva xerrada acompanyada de un video molt dur, va servir per obrir els ulls i reflexionar sobre l'època que van passar persones inocents i la tragèdia que van soportar. els pares de Llibert i Tomas van morir al camp de concentració i ells ens expliquen com i quan van anar-hi i perquè van acabar en un camp de concentració, cosa que ens fa veure que molts (per no dir tots tots) els que hi havia en els camps de concentració eren innocents que no seguien les mateixes idees polítiques que els que tenien poder. Crec que aquests tipus de xerrades són necessaries per no cometre els mateixos errors perquè es torni a repetir-se aquella època
ResponEliminaIrene Vilaró
4rt B
Penso que la xerrada va estar molt interessant ja que ens vam poder informar molt més del tema i adames en persones que tot aixó els hi va afectar de molt prop a les seves vides.
ResponEliminaEn primer de tot el video que ens van passar em vas impressionar molt ja que la gent que per mala sort els hi va tocar anar allà ho passaven molt malament. Un de les frases que em van sobtar va ser "Entrem per la porta i sortim per la xamaneia".
Llavors quan en Llibert ens va ensenyar la ultima carta que va rebre del seu pare...
En general penso que aquesta xerrada ens va servir molt ja que per molt que en sentim parlar mai arribarem a sentir tot el que va sentir aquella gent, i vulguis o no venint en Llibert i en Thomas ens ha servit per posar-nos més en la seva pell.
Dijous passat, vam rebre la visita de Llibert i Tomàs, dos senyors els quals són fills de presoners del camp de concentració nazi de Mauthausen. Durant la xerrada, ens van passar el documental “Nit i boira” que reflectia la vida que es portava allà dins, amb imatges força dures que costa oblidar. A més a més, ens van explicar com van viure ells la mort dels seus pares, a milers de quilòmetres, i sense saber encara per quina raó. Tot això, ens fa reflexionar, parar-nos a pensar quan d’afortunats som i valorar més el nostre senzill dia a dia. I sobretot, arrpentir-nos de les moltes vegades que ens queixem per tonteries, perquè realment la nostra generació, per sort, no ha conegut el patiment, no hem viscut en primera persona la por que es veia en els ulls dels presoners, cap guerra, cap revolució, cap mort.
ResponEliminaPels fet que van explicar-nos, a cada paraula m’adonava de les barbaritats que es van arribar a cometre. Penso que el ser humà és tant extrem que pot arribar a acabar amb ell mateix. El que va succeir durant la Segona Guerra Mundial és inexplicable, i tant de bo no es torni a repetir, perquè ningú, absolutament ningú, es mereix haver d’estar sotmès a bogeries com les que es presenciaven en els camps de concentració. I, a més a més, no només la guerra en si va ser terrible, sinó que també les conseqüències que va provocar, i que encara avui duren. Enfrontaments entre països, separació de famílies, i per damunt de tot, la por i la mort.
Des del meu punt de vista, totes i totes, junts podem evitar que torni a repetir-se una catàstrofe com la Segona Guerra Mundial, perquè sempre queda una altra opció. La violència és evitable.
Jordina Colomer, 4t C.
El 17 de maig va ser un dia per reflexionar per els alumnes de 4t de La Salle, vam rebre una visita de'n Tomas i en Llibert que no va deixar indiferent a ningú. A tots ens van impactar les imatges del vídeo que van passar, imatges molt dures que mostraven les atrocitats que havien fet els nazis només per ser jueus, homosexuals, espanyols refugiats, etc. Tampoc ens va deixar iguals el fet de que els seus pares haguéssin de marxar per una guerra civil, i Franco, ells sent ciutadans d'Espanya va deixar que Hitler se'ls emportés a Mathausen-Gusen. I després el que ells van haver de fer per intentar trobar els seus pares, el que van haver de viure, amb les poques cartes que els hi enviava, fins que un dia aquestes cartes es van acabar. També el fet dee tenir tanta por que llencessin les cartes per por que els escorcollessin i les trobessin, el fet de viure sense pare i que els altres nens et discriminessin per les idees polítiques del teu difunt pare. Això em va fer tocar de peus a terra de com en som d'afortunats.
ResponEliminaPol Soldevila
4t B
El dijous passat en Llibert i en Tomàs ens van venir a fer una xerrada molt interessant i emotiva. Va ser una xerrada molt dura però alhora amb moltes ganes d’escoltar-la i aprendre més coses de les que hem après en socials i en català.
ResponEliminaEns van passar un documental, que sortien imatges reals on podíem observar persones torturades, morts.... Es un fet molt dur, mai més s’hauria de repetir. Tot això ens ha fet reflexionar, i valorar tot el que tenim.
En general, em va agradar molt la xerrada i la recomano per a els següents cursos. Sobretot, gràcies Tomàs i Llibert per venir i explicar-nos una experiència molt dura i molt difícil.
Amine Houdou 4rt A
La xerrada que ens van venir a fer en Tomàs i en Llibert va ser molt interessant ja que vagi aprendre molts aspects sobre aquella època que no sabia i ho van explicar tot sentimentalment ja que els seus pares van ser uns dels desafortunatas que van tindre que anar al camp de concentració.
ResponEliminaAquesta xerrada em va impactar molt ja que en el video i ells van explicar coses molt emotives i tristes alhora. El que més em va impactar de la xerrada va ser van truene els records que els hi quedaven dels seus pares, se'm va posar la pell de la gallina quántum va llegar les cartes del seu pare. Per uns moments em varg posar en la seva pell i penso que aquests fets que van passar no s'haurien de repetir i estío totalment d'acord en que tot això s'ha de difondre per no caure en l'oblit. Recomano totalment la xerrada perquè et canvia la manera de pensar i t'amplia els coneixements.
SERGI 4tC
Marina Quirantes Guiteras, 4t ESO C
ResponEliminaLa visita del senyor Llibert i del senyor Tomàs és una de les experiències que mai oblidaré. Només puc fer que agrair la seva visita i la naturalitat, la valentia i la força amb la que ens van explicar la seva infància i la falta de figura paterna a la seva vida.
El reportatge que vam veure sobre els camps de concentració i d’extermini al principi de la xerrada va ser molt dur, però mostrava la realitat; la dura i cruel realitat... És impressionant el conjunt de emocions i el sentiment d’empatia que es podia respirar a l’aula. Com els humans podem convertir-nos en “màquines” destructores? Com hi pot haver tanta maldat contra algú?
Admiro a Llibert i Tomàs per la seva valentia, per la capacitat de transmetre que tenen i perquè s’han atrevit a explicar la seva història al món.
El que més em va emocionar de la xerrada va ser quan Tomàs va llegir un tros de la última carta que el seu pare va enviar a la família. “¿Me reconocerá el peque cuando vuelva?” “Si pudiera, me atreviria a decirte algo.” Són frases que se’m van quedar gravades a la ment i es repeteixen constantment. M’imagino el dolor dels familiars al descobrir que aquesta era la última carta, que ja feia temps que no en rebien i que viurien sempre amb el cor en un puny. Em va emocionar perquè vaig posar-me en la seva situació. Com si la carta fos del meu pare.
Penso que aquest tipus de xerrades són les que fan falta perquè la història no es torni a repetir. Per mi ha set una gran experiència que m’ha fet reflexionar molt i la recomano perquè és una experiència que et marca; que et fa pensar, créixer com a persona i madurar.
Moltes gràcies per haver compartit la vostre història amb nosaltres, de veritat.
Aquesta xarrada ens va servir a tots, per reflexionar sobre aquest fet inhuma i cruel. Els pares den Llibert i el Tomàs van morir en un camp d’extermini Nazi, el de Mathausen-Gusen. I en aquest punt, t’adones l'ho be que vivim nosaltres, i comences a valorar més tot el que tenim el voltant. No hi han prous paraules per descriure tot el patiment viscut i és precisament per aquest motiu que aquest fet no s’oblidarà mai de la historia i es una amenaça que tindríem d’evitar per el nostra futur, després de la xarrada d’aquest dos homes em vaig adonar-me, de la sort que tinc. La nostra vida és molt diferent dels refugiats.
ResponEliminaM’agradaria donar moltes gràcies en Llibert i en Tomàs per explicant-se aquests fets tan durs i difícils per ells.
Mireia Alcalà
4rtC
El passat dijous 17 de maig, vam fer una xerrada sobre els camp de concentració de Mauthausen. La meva opinió sobre el tema és la següent: Jo personalment trobo molt fort tot el que va passar i adamés que ningú hagi fet res per aturar-ho. Crec que actualment vivim molt millor en comparació abans ja que molts dels drets que tenim ara abans no existien. La fi d'aquest acontaixement (Els camps de concentració) ha deixat ben clar un abans i un després. El reportatge que ens van passar el trobo acertat ja que és d'aquella època i no hi ha cap imatge actual, aixó fa que vaiem la realitat d'aquell lloc com era "blanc i negre".
ResponEliminaAbel Font 4rt ESO B
Primer de tot vull agrair els senyors Tomàs i Llibert la valentia per remoure aquells fets que van ser tant durs per ells i per milers de persones, penso que la seva tasca és molt important avui en dia per tal de que aquests fets no tornin a passar. La xerrada em va sembla molt interessant, primer vam visualitzar un vídeo on vam veure unes imatges molt dures, però reals. A continuació ens van explicar les seves experiències personals, la seva infància quan no tenien els seus pares a casa, quan no sabien on eren ni què feien, fets molt durs que cap de nosaltres podem imaginar. Moltes gràcies.
ResponEliminaLaura Codina
4t A
El passat dijous 17 de maig, vam assistir en una xerrada sobre uns camps de concentració molt durs , amb fet inhumans i dificils de viure, en Llibert i en Tomàs ens van explicar la seva experiencia sen fills de uns presoners,crec que aixó ens ha donat una gran reflaxió de vida i de lo durs que podem ser els humans avegades, personalment crec que la xerrada ha estat molt bé, molt emotiva i sobretot molt interesant i tambè ens van explicar coses molt personals, com per exemple com és viure sense un pare a casa i l'ho dur que pot arribar a ser. El video que vam veure hi havian unes imatges molt dures de veure i sobretot de viure,m'ha agredat molt la visita d'aquest senyor, Moltes gracias.
ResponEliminaEl Sr. Tomàs i el Sr. Llibert ens han explicat com va ser la seva experiència com a fills d’homes que van morir al camp de concentració de Mathausen-Gusen, el que van sentir, el seu patiment, la incertesa a la que van haver de fer front, l’enyorança, la impotència que com ells dos, van patir milions de persones de tot Europa durant la Segona Guerra Mundial i la Postguerra Espanyola. Ens han transmès més que un record, ens han fet mirar al passat, veure els errors i les atrocitats que es van cometre, les tortures i els assassinats, que només tenien dos objectius; eliminar tota una raça i maltractar i explotar a totes les persones que anessin contra aquesta manera de pensar. Ens han explicat el que van passar després de saber de la mort dels seus pares, que van haver de patir insults per part dels franquistes per tenir uns pares republicans, el que va ser créixer amb la falta d’un pare sabent que l’havien perdut per el simple fet d’estar en el bàndol perdedor de la Guerra Civil Espanyola. Penso que ens ha obert els ulls, ens ha fet veure la importància de respectar a totes les persones sigui quin sigui el seu origen o les seves creences, ens han apropat una mica a aquell moment de la història on es va permetre que una persona crees un infern, ens han fet comprendre que el Nazisme és més que dues dates i milions de morts, que ens ha de servir per mirar endavant i no cometre els mateixos errors. Penso que després d’aquestes dues horetes amb aquests dos homes que han demostrat tenir una voluntat i un valor infinit, ens hem donat conte de la sort que tenim.
ResponEliminaLa xerrada del passat dijous dia 17 de maig, va ser molt emotiva, en Llibert i en Tomàs ens van parlar sobre la seva experiència en temps de guerra civil tot i que ells eren molt petits i sobretot ens van explicar tot el que sabien dels camps de concentració, ja que els seus pares van morir al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, camp de concentració nazi on hi van anar a parar la majoria de catalans que es van exiliar a França després de la victòria franquista sobre en bàndol republicà a la guerra civil espanyola. En Llibert i en Tomàs ens van passar un video amb imatges molt fortes dels camps de concentració nazis i en aquell video explicava com vivien i sobretot es mostrava la realitat en un camp nazi, imatges molt fortes que personalment van ficar-me la pell de gallina en més d'una ocasió durant el reportatge, després en Llibert i en Tomàs ens van explicar varies histories seves de quan eren petits, la majoria els hi havia explicat la seva mare, però ami em va semblar d'una gran fortalesa de la manera que parlaven dels seus pares i de com ho van passar, explicaven que passaven molta gana, que van ser víctimes de assetjament per el simple fet de ser republicans, també explicaven que les ultimes noticies que van rebre dels seus pares van ser que es van unir a la Línia Maginot i van ser derrotats per els nazis. En la meva opinió, em va sobtar molt que Franco sigues capaç de enviar a tanta gent a camps de concertació, perquè ell ja havia guanyat la guerra, no tenia cap mena de necessitat de enviar a la mort segura a tanta gent, també em va sobtar moltíssim una frase que avui dia encara em ronda per el cap, la frase de: Entraven per la porta i sortien per la xemeneia, és evident que en el meu cap de adolescent català és molt difícil de imaginar-me com podia ser la vida allà dins, però espero no saber mai com era aquella vida, allò va ser un error, dels errors més grans que ha comes la raça humana en la seva història, i tant jo com tothom esperem que mai es repeteixi, també m'agradaria agrair la presencia den Llibert i en Tomàs, ja que van respondre a totes les nostres preguntes amb sinceritat i admiro molt la seva fortalesa emocional perquè sincerament jo em veuria incapaç de parlar sobre la meva família si el meu pare hagés mort al camp de Mauthausen.
ResponEliminaPenso que el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs van ser molt valents al venir a la nostre escola a explicar-nos una història tant tràgica com la que van viure. Sembla que faci molt de temps de la segona guerra mundial, però en realitat ens queda ven a prop. Hem va impactar molt el vídeo que ens van ensenyar al principi de la xerrada perquè hem va fer veure les grans barbaritats que van fer els nazis en aquella època. Gràcies al vídeo hem vaig poder fer una idea de com vivia i patia la gent en els camps de concentració. Aquesta xerrada hem va fer reflexionar sobre la vida i sobre la sort que tenim de viure en un època com l’actual. Va ser una xerrada molt emotiva, ja que ho van explicar tot amb molt sentiment i amb experiències reals. No només ens van explicar com la gent vivia ens els camps de concentració, també ens van explicar com van viure ells i la seva família la postguerra Espanyola. Aquests tipus de xerrades ens fan adonar de que tot allò que va passar i totes les morts que hi van haver, no s’ha de tornar a repetir mai.
ResponEliminaEl passat dijous varem tenir la gran sort de que vinguessin dos grans senyors: El Sr. Tomàs i el Sr. Llibert, la veritat és que la xerrada va estar molt interessant, per a mi el fet de haver vingut a explicar-nos tot el que ens van explicar a de ser molt dur per a ells, ja que si m'hagues passat a mi no m'hagues atrevit anar a una escola i explicar els fets.
ResponEliminaEns van explicar la vida dels seus pares que van ser exportats a Mauthausen (Centre de concentració) com a presoners, també ens van explicar la seva infancia (és molt dur crèixer sense les persones que estimes).
Emma Contijoch 4tB
ResponEliminaAmb molta valentia el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs ens van explicar fets que per ells i milions de persones van ser molt durs. La xerrada va ser molt interessant i emotiva. Em va fer veure la brutalitat amb la que es poden arribar a tractar persones pel sol fet de tenir una religió diferent o una ideologia diferent a la de qui governa. El vídeo va ser força colpidor, vaig sentir molta impotència veient com havien mort milions d'innocents en camps de concentracio vivint en condicions infrahumanes. Crec que tothom hauria de reflexionar sobre el que van explicar-nos, ja que no es pot repetir un episodi com aquest a cap lloc del món. Ningú mereix morir per les seves idees.
REFLEXIO SOBRE LA XERRADA
ResponEliminaEl dijous 17 de Març vam assistir a la xerrada de en Sr.Tomas i Sr.Llibert que ens van ensenyar un documental de el camp d’extermini de Mathausen i ens van explicar de com va ser la seva infància i adolescència , una infància dura i plena de barbaritats, va ser una xerrada molt impactant i interesant i emotiva, i des de aquí agrair perquè amb tot lo que han passat , han vingut i es ho han explicat tot, com ho han vivit aquells anys i la experiència de viure amb un passat així ha de ser molt dur.
Moltes Gracies.
Boutaib Bakour 4TB
Aquest passat dijous, vam tenir la gran sort de poder conèixer el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs. Fills de persones que van morir al camp de concentració nazi de Mathausen-Gusen. Ens van passar un video explicant la situació,
ResponEliminai ens van explicar la seva dura experiència.
Al final de la xerrada, vam acabar tots en xoc. Després d'haver escoltat aquelles dures paraules, i haver vist les condicions en que vivien aquella gent, t'entrava el fred per dins.
Vaig poder veure la crueltat que hi va haver no fa pas tants anys, i sentit de persones explicant la seva pròpia experiència, amb tant valor i valentia, em va fer posar la pell de gallina.
Va ser una xerrada molt emotiva. El que més em va impactar va ser l'última carta del pare d'en Tomàs de la que ens va llegir un fragment.
Finalment donar les gracies al Sr. LLibert i el Sr. Tomàs per explicant-se l'història amb tanta força i coratge i per respondre totes les preguntes que vam fer. Ens van fer veure la realitat, perquè no es torni a repetir mai més una cosa semblant.
Berta Pares, 4tC
Reflexió,
ResponEliminaPersonalment, crec que xerrades com aquesta, fan molta falta, perquè fan que t'adonis de lo bé que vivim, i que el què per nosaltres potser és un problema molt gran, potser no ho és tan.
El senyor Llibert i el senyor Tomàs, són un clar exemple del patiment que moltes families van haver de passar, tenint un familiar en un camp de concentració. A més a més també són un exemple de valentía, pel valor que han tingut al venir a explicar, una historia tan trágica com aquesta.
Peró sempre cal recordar coses com auqesta, perquè no és tornin a repetir, per aixó hem de estar agraits a gent com ells, que fan que la historia continui en el record de la gent.
Eduard Parés 4t B
El passat dijous dia 17 vam rebre una visita molt especial, una xarrada que crec que tots ens quedarà gravada per molt temps ja que va ser molt impactant. Personalment penso que aquesta xarrada és molt necessària per dos coses: una perquè no es torni a repetir la història i l'altre és perquè valorem tot el què tenim i com estem vivint en comparació als altres temps.
ResponEliminaJo penso que el senyor Llibert i el senyor Tomàs són un exemple a seguir ja que des de petit quedar-se sense pare ha de ser molt dur i a més a més els que ens explicaven que eren discriminats per ser republicants. Ells tenen tot el meu respecte perquè han de ser molt forts a part de tirar endevant ells ho expliquen i s'obren a persones que no coneixen de res.
Hem de agraír la seva voluntat jo crec que ara tots som una mica més humans i hem de seguir endevant sense que la història és pugui repetir.
Roger Clot 4t B
El passat dijous varem rebre una gran visita de tomas i llibert dos homes que son un gran exemple de força i de no rendirse mai. Ens van parlar del camps de concentracio a mathausen gusen on van tenir familiars de ben a prop, i ens van explicar coses que eren dificils de escoltar. Amb va fascinar que ho expliquessin de aquella manera ja que no era gaire facil de explicar.
ResponEliminaEns van passar un vídeo introductori on hi han imatges esclaofriants, tragèdies, molta sang... terribles imatges que tot era real i no havia res de pel·lícula. Llavors ens van explicar coses com que encara tenen records dels seus pares que malauradament ja estan morts, agraeixo molt en tomas i llibert per la seva paciència i per respondre a totes les preguntes. Moltes gracies i fins aviat!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTrobo que la visita d'en llibert i en Tomas va estar molt bé perque van ser molt valents a explicar-nos la seva historia que van viure.Ja que el video el vaig trobar una mica dur perque havia imatges que no m'esperava tant impectants
ResponEliminala exposicio de les seves vivencies com a fills de gent que va morir a un camp de concentracio nazi va ser molt interesant, explicativa i educativa, ja que ells son unes de les poques persones que encara es recorden de aquests fets, i que ens ho expliquin ajuda a que nosaltres puguem fer que la historia no es repeteixi
ResponElimina-Genis Gomez
Puc dir ven convençuda que el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs, han sigut i són molt forts i molt valents. Valents per moltes raons, entre elles per venir a explicar-nos el que els seus pares i ells van patir i viure en una època plena de crueltat, insensibilitat i inhumanitat, entre altres. Valents per explicar coses tan personals i dures que van haver de viure, ja que no em puc ni imaginar tots els records que els porta “tornar-ho a viure”, quan ho expliquen. Hi ha èpoques i coses a la vida que no tenen una explicació raonable. No hi ha una justificació per les bestiades que els nazis van fer a tota aquella gent, en els camps de concentració i la poca sensibilitat i empatia que tenien, que tant els hi feia matar una vida com 100.
ResponEliminaAmb la xerrada de l’amical de Mauthausen, molt emotiva per cert, em va canviar molt la perspectiva en la qual jo ho veia l’època nazi, amb la seva explicació vaig poder sentir més a prop tot el que van haver de patir, la situació en la qual van haver de viure... Haver de dir adéu als seus familiars, sabent que potser no els tornarien a veure més, sabent ho malament que ho devien estar passant...
Ens van passar un vídeo, la qual va ser molt fort i dur, i per mala sort real. Hi havia imatges molt impactants i que fa que una persona pugui parar a pensar i a sentir empatia, per les persones dels camps de concentració. Unes imatges i una xerrada que per mi i per tots els que van ser-hi presents en la xerrada, no sens oblidarà mai. Espero que no torni a passar una altra època com aquella. Amb el vídeo que ens van passar, vaig sentir molta vergonya, vergonya per veure com humans, persones, havien set capaços de ser els responsables d’aquella bestialitat.
Estic molt contenta i agraïda de que haguessin pogut vindre a fer-nos aquesta xerrada tan interesant, si tingues l’oportunitat de tornar-la a escoltar ho faria. Des d’aquí els envio un gràcies!
MARIA LOUZAO
El passat dijous dia 17 de maig, dos grans exemples de força, valentia i voluntat ens van venir a explicar la seva infància: el Sr. Llibert i el Sr. Tomàs.
ResponEliminaTot i haver patit des de ben petits aquella tragèdia ells ho van afrontar i ho van superar, tot i haver fet aquest pas això queda gravat a la ment, i gràcies al talent del Sr. Tomàs i el Sr.Llibert, nosaltres vam poder endinsar-nos en aquella foscor i ficar-nos a la seva pell.
Per part meva penso que aquesta xerrada ens repercutirà positivament al llarg de la nostre vida per no caure en aquella mateixa dura època de terror, ja que només pensar-hi se'm posa la pell de gallina. I per altre banda ens farà reflexionar i valorar que el que nosaltres estem vivint en el llarg de la nostre vida no és res comparat amb lo dels anys 30-40.
I res més a dir, només agrair la presència del Sr.Llibert i el Sr Tomàs per tal de explicar-nos la seva experiència amb claredat i confiança.
MOLTES GRÀCIES!!
El passat dijous dia 17 de maig, vam tenir la gran sort de poder gaudir la visita de dos grans homes com: el Sr. Llibert i el Sr. Tomás.
ResponEliminaUns grans personatges on amb molta il·lusió van assistir al nostre centre per tal d'explicar-nos la seva infància. Des de petits van haver de patir tota la tragèdia juntament amb la seva família que finalment junts ho van acabar superant, encara i això tot el que ells dos han hagut de viure durant un temps queda marcat per tota la vida.
Gràcies a ells, vam poder visualitzar la vida de els anys anteriors, de com vivien, com els tractaven, etc... amb tot això en veure aquelles imatges tots nosaltres es vam enfonsar per dins en veure tot allò. Per part meva penso i crec que la xerrada del Sr. Llibert i el Sr. Tomàs en un futur ens servirà per moltes coses simplement per ser conscients de el que en anys anteriors passava. Espero que tot això no torni a passar més en un futur.
Agrair la presència a dues persones on han pogut confiar en nosaltres per tal de explicar-nos la seva infància amb claredat.
Moltes gràcies!!
Xerrades com les del Sr Llibert i el Sr Tomàs no ni han moltes, així que s’han de aprofitar i reflexionar sobre elles. En Llibert i en Tomàs són dos clars exemples de valentia i generositat, ja que per part seva, ajudar-nos a entendre una situació que per ells va ser tant difícil, no es fàcil. La societat actual necessita més gent com ells, gent disposada a ajudar a les futures generacions a no cometre errors tant grans com els del passat. La història al fi i al cap serveix per això, per aprendre dels errors i que no es tornin a repetir. Les imatges brutals del camp de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, ja donen per si soles un gran missatge. No hi ha cap mena de justificació possible per unes barbaritats tant grans, que causessin el sofriment sigui de manera directe o indirecte de milers i milers de persones. També podríem agafar el Sr Llibert i el Sr Tomàs com uns referents de lluita i superació, ja que gracies a ells reflexions com aquestes es poden dur a terme d’una manera objectiva. Que totes les víctimes innocents de aquella època de terror no s’oblidin mai, que fets com els que van passar siguin parlats i recordats la història. Poques vegades ens parem a pensar en lo bé que vivim, tot lo que tenim i lo poc que valorem. Donem les gràcies a gent com en Tomàs i en Llibert per explicar-nos amb tanta energia i transmetent tant uns fets tant durs, perquè ens van fer endinsar en aquell temps, i les seves paraules ens han de quedar gravades. Així que moltes gràcies.
ResponEliminaLluc Pasqual Camps
4rt C
Penso personalment que aquests dos homes el Sr. Llibert i el Sr. Tomás, han tingut molt valor i molt bon cor en venir-nos i donar-nos la oportunitat de poguer sentir amb els nostres propis ulls uns historia realment certa i dura. Ja que es dur que des de ben petits es quedessin sense pare i la gran discriminació que tenien per el simple fet de ser republicà.
ResponEliminaAquesta xerrada també ens ha fet reflexionar i donar-los conta del privilegi que es viure com vivim avui en dia, de valorar les persones sobretot els familiars ja que es un gran cicatriu perdre'ls.
Els i dono les gràcies per venir i explicar-nos la seva dura experiència en el seu passat.
LAURA PÉREZ
4rt B.
La tarda del 17 de maig van ser dos hores inolvidables, el senyor Tomàs i el senyor Llibert van venir a la Salle Manlleu a explicar-nos les seves experiències sen fills de presoners del camps de concentració de Mauthausen-Gusen. Ens van explicar el que recordaven dels seus pares quan els van portar a un camp d'extermini, em tingut la gran sort que tenir-los present ja que el que explicaven arribava realment al cor, durant la xerrada van passar un video del camp de concentració de Mauthausen, aquell video m'ha quedat a la ment per sempre, amb imatges molt impactants i dures fins i tot vaig estar molt sentimental ja que costava creure com vivien aquells pobres homes en aquell camp de tortura. La xerrada va estar molt interessant i segurament ja no tindrem la mateixa perspectiva. Sincerament em va agradar molt la visita i la veritat es que he estat molt afortunada d'haver-los tingut present aquell dia.
ResponEliminaNADIA AZHARI
4t d'ESO A
Dijous 17 de maig, van venir a La Salle Manlleu en Llibert i en Tomàs, fills de presos del camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Expliquen la seva experiència. Ens van passar un vídeo bastant dur, de com es tractava la gent al camp de concentració. Van acabar responent preguntes, i la classe es va fer massa curta.
ResponEliminaFa algunes setmanes van venir dos fils de presos que van estar al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen. Va ser una xerrada on ens van explicar que van viure ells i la seva família els anys de la segona guerra mundial i el nazisme, es una xerrada que dona molt per pensar i com mes i penses mes t’avergonyeixis del que van fer aquells persones als camps de concentració, espero que el que va passar no es torni a repetir perquè els que van viure aquells milions de persones no te perdo. Durant molts anys ha estat un tema “tabu” però s’han de poder fer xerrades d’aquestes per conscienciar a la població i si mai algú amb les mateixes idees arriba al poder, siguem conscients que el nazisme va matar sis milions de persones, actualment queden poques persones que es puguin explicar de primera mà tot el que van viure aquestes persones ja sigui perquè morissin en els camps d’extermini o per l’edat però no ho podem deixar com si fos una cosa del passat perquè l’esser humà es l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra.
ResponEliminaBiel Humà