Ni els pares poden ser amics dels fills ni els mestres ho poden ser dels seus alumnes. Aquest és l’argument que defensen la majoria de professors del nostre país a l’hora d’acceptar o declinar les sol·licituds d’amistat que els fan arribar els seus estudiants des de diferents xarxes socials. Bona part dels docents veuen avantatges en l’ús de les noves tecnologies pel que fa als processos educatius, però consideren que establir relacions amb els estudiants fora de l’aula no és beneficiós per a cap de les dues parts perquè s’envaeix la intimitat d’uns i altres.
 |
| Una classe d'una universitat nord-americana. |
Pere Albertí, director de l’Institut Montilivi de Girona, es mostra taxatiu: “Un alumne mai pot ser amic d’un professor perquè la primera gran separació és l’edat. A més, tu ets un docent i ell un estudiant. Pots compartir gustos i aficions però els interessos entre adults i adolescents són molt diferents”. El també professor de biologia i geologia a batxillerat revela que només un cop s’ha saltat aquesta norma. Abans de l’estiu es va afegir a un grup de WhatsApp d’alumnes que es preparaven per a la selectivitat: “No saps com me n’he penedit, perquè havia de servir per resoldre dubtes de cara a les proves d’accés però va degenerar en un xat en què explicaven què farien a les vacances”.
 |
| Les xarxes socials aplicades a l'educació? |
Sí que és partidari, en canvi, de plataformes educatives online com el Moodle, que permeten que alumnes i professors estiguin connectats per penjar material i resoldre dubtes. El dia a dia a l’institut també li ha permès comprovar que als adolescents els falta formació en la gestió de les xarxes socials: “El mal ús que en fan és el principal motiu de conflictes als centres educatius. Abans dos es barallaven i la disputa quedava entre ells dos i ho resolien, però ara se n’assabenta tothom i els problemes es magnifiquen”. La professora de llengua i literatura castellana Elisabet Costa és l’altra cara de la moneda. “Jo sóc pro xarxes, però aquí està mal vist”, afirma, rient. Fins ara ha seguit la “consigna” del centre de no fer amistat amb l’alumnat, però ara s’està plantejant trencar aquesta norma no escrita perquè dóna classes a alumnes més grans.
Nous temps
Costa té en marxa diversos blogs i considera que “no es pot tenir els alumnes aïllats”. Atribueix el recel del professorat a tenir lligams amb els estudiants “a la por que existeix per part de la societat, a la qual encara s’ha d’educar”. La clau, a parer seu, passa per la responsabilitat: “Tu ets la responsable del que publiques, tu controles el que poses, pots bloquejar alguns continguts perquè només els vegi la gent que t’interessa”. De sol·licituds n’hi van arribant. “Quan hi va haver el boom del Facebook en rebia més; ara els estudiants tiren més de Twitter, però els primers dies de classe els dic que no els acceptaré com a amics perquè de la mateixa manera que no els demano que m’expliquin res de la seva vida privada tampoc vull que sàpiguen res de la meva”.
Els alumnes entenen la negativa dels docents, però alguns discrepen dels arguments que els donen. És el cas de la Teresa Martí, estudiant de primer de batxillerat d’aquest institut gironí: “Els adults pengen coses interessants que ens ajuden a formar-nos”. Ella només té agregats dos professors que s’han jubilat. La Teresa, que és bastant activa a la xarxa, matisa els riscos que podria comportar i ho defensa com una via de comunicació pròpia del seu temps: “No ha de ser necessàriament perillós, depèn del professor o de l’alumne, hi ha informació i fotos que saps que no has de penjar”.
 |
| Símbol del Twitter. |
El mestre i antropòleg Jordi Jubany, que fa d’assessor de TIC, advoca perquè les relacions entre professors i alumnes se circumscriguin a plataformes educatives com l’abans esmentada Moodle, que també disposen de xats per parlar: “És un entorn virtual d’aprenentatge on un aprèn mentre es relaciona”. Per la seva banda, Àlex Castillo, president de la Fapac, apunta que “si professor i alumne intercanvien informació no hi ha cap problema perquè també és una manera de conèixer els interessos dels nens”. I conclou defensant la necessitat que “les famílies hi siguin per supervisar, perquè vegin els continguts que miren els seus fills, però tenint present que les xarxes socials no es poden demonitzar, formen part del seu dia a dia”.
La polèmica Llei Amy Hestir
Estats nord-americans com Missouri i Nova York han adoptat polítiques que regulen la participació de la comunitat escolar a les xarxes socials. Per exemple, s’ha prohibit que els docents segueixin els seus estudiants a Facebook o Twitter o s’hi facin amics. Són unes mesures que s’han pres pels casos d’abusos sexuals de professors a estudiants i que han desembocat en l’elaboració de la llei Amy Hestir, en referència al cas d’una alumna de 13 anys que va ser obligada a mantenir relacions sexuals amb un professor durant un any. Aquesta prohibició ha generat un tens debat entre les parts afectades. Els docents denuncien que la llei parteix de la base que qualsevol vincle personal amb un alumne és sospitós, i els alumnes critiquen que se’ls impedeix entrar en el món dels adults.
Xavier Tedó
www.ara. cat/premium
[Consulta: 25 de novembre de 2014]
Aquí teniu una notícia relacionada de com els professors d'EUA utilitzen Facebook per ensenyar:
Anem a comentar-ho:
- Creus que els professors i l'alumnat es comunicarien millor a través de les xarxes socials? Analitza els avantatges i inconvenients.
- Quines són les xarxes socials més utilitzades pels adolescents actualment? Per a què les feu servir?
- Comenta les frases que estan en color de la notícia:
“Un alumne mai pot ser amic d’un professor perquè la primera gran separació és l’edat. A més, tu ets un docent i ell un estudiant. Pots compartir gustos i aficions però els interessos entre adults i adolescents són molt diferents”
[...] “a la por que existeix per part de la societat, a la qual encara s’ha d’educar” A quina por es refereix? Per què s'ha d'educar?
“Tu ets la responsable del que publiques, tu controles el que poses, pots bloquejar alguns continguts perquè només els vegi la gent que t’interessa” Creieu que els adolescents teniu el control del que pengeu?
- A la notícia es parla d'assetjament. Creieu que és més fàcil aquest amb la irrupció de les xarxes socials? Què es pot fer per evitar el ciberassetjament? Coneixeu a alguna cas proper?
- Les xarxes socials ens sociabilitzen o ans el contrari?
- Què opines de la següent afirmació:
" Twitter te hace pensar que eres sabio, Instagram que eres fotógrafo y Facebook que tienes amigos. El despertar va a ser duro." J. F. Leroy
...
