El següent publireportatge ha estat realitzat per la Dàlia Curtuisan de 4t B, per tal de preservar la memòria història d'altres camps de concentració en aquest cas de l'extrem polític oposat al nazisme, el comunisme.
El Memorial a les víctimes del comunisme i de la resistència el trobem a Sighetu Marmatiei (Nord de Romania, Maramures). Actualment té una població de 41.220 habitants.
La presó i les víctimes del comunisme Memorial Sighet és un punt de gran interès nacional, i donant vida aquí a innombrables presoners sota el comunisme.
En la història de la província, la ciutat va ser el centre cultural i econòmic fins al període d'entreguerres. Major victòria del comunisme va ser la creació de l'home sense memòria, "home nou" (rentat el cervell no necessita recordar el que va ser o el que va fer abans del comunisme). El Memorial és l'objectiu principal en la reconstitució i mantenir la memòria del poble romanès, que, des de fa mig segle, va ser induïda en la consciència d'una història falsa. El Memorial Sighet es crea sota la direcció de l'escriptora Ana Blandiana, des de 1993, quan el projecte va ser presentat al Consell d'Europa.
La presó de Sighet és una de les presons 'negre' del comunisme, que s'utilitza específicament per a l'extermini de les elits romaneses, nacionals i culturals, i religioses.
La presó va ser construïda al 1897 per les autoritats d'Àustria-Hongria, com una presó per a delinqüents comuns. Entre 1918 i 1945, la presó va funcionar com una presó per a delinqüents comuns.
A partir dels anys 1945-1950, es va convertir en una mena de camp d'extermini. Després del 1945, la presó de Sighet va començar a fer repartiments dels presoners i deportats de les regions de Rússia.
Entre el dia 5 i 6 de maig del 1950 a Sighet van ser portats centenars de dignataris de tot el país, la majoria amb més de 60 anys. A finals del mateix any, a Sighet van ser portats molts bisbes i catòlics grecs.
Les cel·les eren insalubres i miserables. Els presoners van ser obligats a posar-se dempeus durant hores. No se'ls va permetre fins i tot mirar per la finestra. Alguns també van ser detinguts a la "cèl·lula negre", una habitació totalment tancada, on per un finestreta petitíssima entrava cada dia un raig de llum i aquests tenien una connexió fixa amb el terra. La humilitat i el ridícul eren part de la rutina diària de qualsevol persona detinguda. Al 1977, la presó Sighet es va tancar.
Aquest museu va portar l’iniciativa i amb els esforços de la Fundació Acadèmia Civil, el president era el fundador Ana Blandiana.
El 1998, el Consell d'Europa se sent "dolor Memorial" a Sighet entre "els principals llocs de conservació de la memòria" amb el Memorial d'Auschwitz "Memorial de la Pau", a Normandia.
Creació del Museu Sighet va ser precedida i després va recolzar la tasca del Centre Internacional per a l'Estudi del comunisme.
Museu Memorial consisteix en obres a l'antiga presó stalinista a Sighet i el Centre Internacional per a l'Estudi del comunisme que treballa a Bucarest, el laboratori de creació del Memorial.
Cementiri dels Pobres a Sighet
Cementiri dels pobres és un dels components del Memorial de Sighet. Es troba a una distància de tan sols 2,5 km de la ciutat, cap a Satu Mare. Aquí van ser enterrats els que van morir a la presó, a la nit, sense conèixer a ningú.
No es pot identificar les tombes, el 1999 es va iniciar un projecte general. Per tant, la superfície de gairebé una hectàrea i mitja del cementiri, va ser dissenyada país contorn. D’aquesta manera es pretenen demostrar que el país li sosté en els seus braços herois i màrtirs.
El 2008, el "cementiri dels pobres" va ser arreglat i un altar de pedra per a la celebració dels serveis religiosos. Prop d'ella és una bella creu de pedra alta, amb les seves paraules: "Feliços vosaltres quan us insultaran, us perseguiran i escamparan mentida tota classe de mal contra vosaltres per causa meva."
No es pot identificar les tombes, el 1999 es va iniciar un projecte general. Per tant, la superfície de gairebé una hectàrea i mitja del cementiri, va ser dissenyada país contorn. D’aquesta manera es pretenen demostrar que el país li sosté en els seus braços herois i màrtirs.
El 2008, el "cementiri dels pobres" va ser arreglat i un altar de pedra per a la celebració dels serveis religiosos. Prop d'ella és una bella creu de pedra alta, amb les seves paraules: "Feliços vosaltres quan us insultaran, us perseguiran i escamparan mentida tota classe de mal contra vosaltres per causa meva."
En el següent enllaç es pot veure un reportatge sobre el camp:
Dàlia Curtuisan
4t B
4t B
- Podeu fer una reflexió sobre el reportatge i/o les conseqüències del Feixisme, Nazisme i Comunisme.
