Les últimes troballes obren vells debats sobre de qui és el patrimoni i enfonsen mites.
Les últimes setmanes la premsa ha donat titulars dignes d’un thriller històric: la recerca d’un tresor nazi ocult en un entramat de túnels inexplorats a Polònia; la troballa del galió San José, enfonsat amb tones d’or i plata pels anglesos el 1708; un nou retrat de la Monna Lisa o una cambra oculta a la tomba de Tutankamon. Hi ha molts altres interrogants que continuen oberts. Ningú ha pogut desxifrar, per exemple, l’enigma del manuscrit Voynich. Què oculten els símbols d’aquest llibre de 234 pàgines, escrit al segle XV, guardat a la Biblioteca Beinecke de la Universitat de Yale? No se sap si és un tractat esotèric, un llibre religiós, de bruixeria, astronòmic, militar... Cap investigador ha pogut esbrinar ni qui el va escriure ni amb quines intencions. Només ho va fer, a la ficció, l’intrèpid Indiana Jones. Ara, per primera vegada, el manuscrit serà clonat per Siloé, una editorial de Burgos.
La història no deixa de reescriure’s. Brent D. Shaw, un investigador de Princeton, acaba de qüestionar un altre mite. Segons Shaw, Neró mai va ordenar la persecució de cristians. Sota el mar i sota terra es continuen trobant tresors que reobren vells debats.
Les monedes de l’Armada
Més de 2.000 monedes de la Guerra dels Segadors
 |
| Una de les monedes de la Guerra |
Al fons del mar, de moment, mai s’han trobat les restes del galió La Magdalena, un vaixell de guerra de la Real Armada que va salpar de Cadis el 18 de maig del 1642, en plena Guerra dels Segadors. Tenia 66 canons, i a bord hi viatjaven 800 homes comandats pel comte de Tirconel. Va fer diferents parades fins a arribar a les costes catalanes, on es va enfrontar a catalans i francesos. La batalla finalment es va produir l’1 de juliol del 1642 davant les costes catalanes i La Magdalena va sucumbir a l’atac del francès De Guise. Més de 300 anys després, el 1964 es va trobar part del seu contingut: unes 2.400 monedes de plata. Estaven totes juntes, sota la sorra. “Són monedes de Felip III i Felip IV, elaborades a Segòvia i Mèxic, el més plausible és que fossin per pagar els soldats espanyols”, detalla Àngels Casanovas, conservadora del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC). Algunes d’aquestes monedes, que estan sent restaurades pel MAC i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, es poden veure al MAC fins a finals d’any. Està previst que formin part d’una exposició per commemorar el 375è aniversari de l’enfonsament del galió el 2017.
A principis del segle XVII les batalles eren ferotges. “Eren batalles mixtes d’artilleria i abordatges”, detalla Casanovas. L’estudi de les monedes també ajudarà a tenir un relat clar sobre què va passar al mar aquell estiu del 1642, quan una Catalunya sublevada es va enfrontar als soldats de Felip IV. “La batalla naval no va tenir un guanyador clar. Els espanyols es van retirar, i a Maó van desembarcar un miler de soldats ferits i malalts”, diu Casanovas. La restauració no ha sigut una tasca fàcil: “Cada moneda és diferent i s’han hagut de restaurar com si fossin peces úniques, perquè estan fetes artesanalment, són de llocs diferents i de dates diferents”, diu la restauradora Isabel Moreno. De moment, s’han restaurat unes 700 monedes.
Un tren d’or o armes?
El projecte secret dels nazis sota les muntanyes de Polònia
 |
| Un dels túnels del projecte Riese de l'Alemanya nazi. |
El 1943 Hitler va iniciar un projecte faraònic. Amb mà d’obra esclava, la majoria presoners dels camps de concentració, va excavar túnels i més túnels sota les muntanyes d’Owl i prop de Walbrzych, a la Baixa Silèsia (Polònia). Pràcticament no hi ha documentació del projecte Riese, que vol dir gegant en alemany, i els nazis van deixar pocs testimonis: “És una estructura enorme, hi ha molts túnels encara per explorar. No se sap ni tan sols què hi volien fer allà els nazis. Si era una residència per a Hitler, si volia ser una fàbrica d’armament...”, assegura la germanista Rosa Sala. És allà on se suposa que s’hi amaga el mític tren que ha despertat l’eufòria dels caçatresors a Polònia. De moment, però, no s’ha trobat res. Alguns defensen que el tren amaga part de l’or que els nazis van robar als jueus, obres d’art també espoliades durant la guerra i, fins i tot, la famosa sala del Palau de Catalina, que els tsars van fer decorar a principis del segle XVII, amb plafons i mobles d’ambre, i que va desaparèixar a la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van intentar envair la Unió Soviètica.
Hi ha una hipòtesi més inquietant: “Podria amagar gas verinós. Se sap que Hitler no va voler utilitzar mai el gas perquè havia vist els seus efectes durant la Primera Guerra Mundial, però hi ha la teoria que potser els nazis en van desenvolupar una versió més sofisticada”, assegura Sala. De fet, aquesta hipòtesi la va defensar Stanislaw Popiel, un investigador de l’Acadèmia Tècnico-militar de Varsòvia al diari polonès Gazeta Wroclawska. Popiel insistia en la necessitat de preparar un pla d’evacuació a la zona on suposadament hi ha el tren. Segons aquest investigador, una filial del grup alemany IG-Farben havia fabricat un gas nerviós extremadament perillós anomenat Tabun en una fàbrica situada a només 60 quilòmetres del lloc on ara es busquen or i obres d’art.
Més a prop de Nefertiti?
Les cambres ocultes de la tomba de Tuntakamon
 |
| La tumba de Tutankamon |
El tresor que més pot convulsionar el món dels historiadors es podria trobar a la tomba de Tutankamon. Howard Carter va ser el primer que hi va entrar el novembre del 1922. Ara, 93 anys després, es qüestiona si amaga alguna cosa més, com la famosa tomba de Nefertiti. L’arqueòleg britànic de la Universitat d’Arizona Nicholas Reeves va anunciar aquesta teoria l’agost passat. En menys de 48 hores, el govern egipci va convidar Reeves a demostrar la seva teoria, i aquest desembre tot un equip ho va estar investigant sobre el terreny. No és una teoria esbojarrada. El ministre de Cultura i Antiguitats d’Egipte, Mamduh al-Damati, va afirmar després de les primeres anàlisis que hi ha un 90% de possibilitats que hi hagi dues cambres funeràries, desconegudes fins ara, al costat de la de Tutankamon. Al gener, el govern egipci tindrà els resultats finals de les proves, que s’estan avaluant al Japó.
De qui és el ‘San José’?
La troballa d’un galió del s. XVIII obre un conflicte diplomàtic
 |
| Un gravat del galióSan José. |
El 5 de desembre el president colombià, Juan Manuel Santos, va anunciar la troballa del galióSan José. La famosa embarcació, ara objecte de disputa entre el govern espanyol i el colombià, es va enfonsar en plena Guerra de Successió. La tarda del 8 de juny del 1708 va ser torpedejada i enfonsada, davant les Illes del Rosario, pel capità anglès Charles Wager. Van desaparèixer mig miler de persones i només en van sobreviure 11. No era un galió qualsevol, havia salpat de Cartagena de les Índies, rumb a Cadis, carregat d’or, argent i pedres precioses que havien d’omplir les arques de Felip V i ajudar-lo a guanyar la guerra. El patrimoni que es troba sota el mar no té una jurisdicció tan clara com el terrestre. No va ser fins al 2009 que va entrar en vigor el Conveni de la Unesco sobre Patrimoni Subaquàtic. Entre altres coses, el conveni assegura que el patrimoni subaquàtic no pot ser explotat comercialment i opta per la conservació in situ. Tradicionalment es considerava que els tresors que amaga el mar, vestigis de somnis i de batalles, se’ls quedava qui els trobava.
La troballa ha enterbolit les relacions entre el govern espanyol i el colombià, perquè discrepen sobre qui o com s’ha de conservar aquest patrimoni. Hi ha també la reclamació de l’empresa caçatresors Sea Search Armada, que reivindica que fa més de vint anys que va donar les coordenades per trobar el galió, i que vol part del botí. És un tresor elevat: a dins del San José no només hi havia els impostos recaptats a la colònia, les aportacions de l’Església o les herències que tenien com a destí Espanya, sinó també tot allò que els particulars amagaven entre les seves pertinences. No és el primer conflicte per un tresor subaquàtic. Fa tres anys, Espanya es va enfrontar a l’empresa Odyssey per les restes de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes, que es va enfonsar el 1804 davant la costa de Huelva.
Dues o tres Giocondes?
Un expert defensa que sota la pintura hi ha una altra dona
 |
| El famós quadre de Leonardo da Vinci |
S’ha especulat molt sobre l’enigmàtic somriure de la Monna Lisa. Per a alguns, Leonardo da Vinci es va inspirar en Lisa Gherardini, la dona d’un comerciant de seda, per dibuixar el famós rostre que exhibeix el Louvre. El 8 de desembre, el científic francès Pascal Cotte va refutar aquesta teoria i va assegurar que Monna Lisa i Lisa Gherardini no són la mateixa dona. Cotte, que va tenir accés a l’obra, va fer servir el mètode d’amplificació de capes per revelar un altre rostre sota les capes de pintura. Aquest rostre ocult seria el de Gherardini i, segons Cotte, quan acabi la reconstrucció demostrarà que la Monna Lisa i Gherardini no són la mateixa dona. Un altre expert italià, Silvano Vinceti, que al setembre va promoure la recerca de la tomba de Gherardini, va anunciar la setmana passada que hi podria haver una obra semblant a La Gioconda a Rússia. L’obra en qüestió -Vinceti detalla que només és una hipòtesi que sigui de Leoandro da Vinci- és propietat d’un magnat rus. Sigui com sigui, el somriure que l’artista renaixentista va dibuixar fa més de 500 anys continua generant tot tipus de teories.
Notícia extreta de www.ara.cat
[Consulta: 15 de desembre de 2015]
- QUINA TROBALLA US SEMBLA MÉS IMPORTANT? PER QUÈ?
- REALITZA ALGUNA RECERCA D'UN ENIGMA O MISTERI HISTÒRIC
