xf

dilluns, 29 de setembre del 2014

VOTAREM AL 9N?

 

Aquest cap de setmana s'han produït dos fets històrics i molt importants en la història recent del nostre petit país, Catalunya. Per una banda, dissabte el Parlament català va aprovar la LLei de Consultes i, per altra banda, el President de la Generalitat Artur Mas va signar el Decret de convocatòria per a la consulta del 9-N. Aquella en que tots els catalans majors de 16 anys tenen el dret a votar per tal de decidir el seu futur com a poble, en una consulta que no serà vinculant.

A partir d'aquest moment les altes esferes del govern central s'han afanyat a preparar les al·legacions i els recursos pertinents perquè la consulta sigui anul·lada i suspesa per estar fora els llindars que empara la Constitució espanyola, datada en el 1978.

A partir d'aquí el Tribunal Constitucional haurà de dictaminar si admet a tràmit aquestes interpel·lacions i anul·la i suspèn la Llei de consultes i el Decret de convocatòria. Un escenari molt interessant se'ns planteja en les properes setmanes.

Per tal de posar fil a l'agulla, aquí us deixem uns enllaços per ampliar informació i estar al corrent del que passa.

Entrevista d'Ana Pastor a Artur Mas en el programa "El objetivo":

Imatge de l'entrevista en directe d'aquest diumenge a la nit.

Vegeu entrevista o algun fragment al següent enllaç de La Sexta:

Reacció del govern espanyol davant el decret de convocatòria del 9-N:

El TC es reunirà mateix per admetre els recursos del govern espanyol:

Anirem seguint l'actualitat al Twitter i als butlletins electrònics!

Obrim el debat:

- Esmenteu la vostra opinió respecte el tema d'actualitat. Votarem ? Esteu a favor de votar? Per què? Vivim en democràcia? Us interessa el tema ? ...

QUÈ PASSA A HONG-KONG?

Qui són i què volen els manifestants de Hong-Kong?

El moviment d'ocupació del centre financer és el desafiament polític més important que enfronta Pequín des de la repressió de la plaça de Tiananmen, fa 25 anys

La policia de Hong-Kong llançant gasos lacrimògens als manifestants. REUTERS

Els manifestants pro democràcia de Hong Kong han desafiat els gasos lacrimògens de la policia antiavalots xinesa i mantenen la protesta al centre financer de l'excolònia en el que ja s'ha convertit en un dels moviments polítics més importants a què s'enfronta el règim de Pequín des de la repressió a la plaça de Tiananmen fa 25 anys. Al llarg de tot el cap de setmana s'han viscut escenes sense precedents, amb milers d'estudiants manifestant-se al centre, només protegits amb paraigües, que han bloquejat la carretera principal, en una protesta en què la policia ha respost amb gas pebre, gasos lacrimògens i cops de porra. Professors i alguns sindicats, com el de Swire Beverage, distribuïdor de Coca-cola, s'han posat en vaga i s'han compromès a unir-se a la protesta estudiantil. 

La policia s'ha retirat aquest dilluns al migdia després de tres nits de xocs al carrer, després que el govern autònom anunciés que "s'ha restablert la calma" i demanés als manifestants que es dissolguessin pacíficament "com més aviat millor".

Quin sistema polític funciona a Hong-Kong?
L'excolònia britànica va passar al control xinès amb un règim polític especial que atorga una democràcia molt limitada. Els hongkonguesos poden escollir el govern de la ciutat, però només és Pequín qui decideix qui pot ser candidat. El moviment Occupy Central with Love and Peace encapçala una campanya que exigeix plena democràcia per a les eleccions del 2017.
La revolució dels paraigües. REUTERS
Qui són els manifestants?
A la protesta d'Occupy Central, que havia anunciat l'ocupació del centre financer a partir de l'1 d'octubre, s'hi han sumat els estudiants, que estan en vaga des de l'inici del curs, el 22 de setembre. Divendres van ocupar els carrers del centre administratiu i van obtenir el suport del moviment.

Què passarà ara?
Els manifestants continuen descansant pels carrers, protegits sota paraigües, que s'han convertit en un símbol del que alguns anomenen ja anomenen "revolució" perquè han servit als manifestants per resistir el gas pebre. Nicola Cheung, un jove de 18 anys estudiant de la Universitat Baptista, ha explicat a l'agència Reuters que "la policia ens tornarà a atacar amb violència, perquè no volen que ocupem aquesta zona, però nosaltres lluitem per valors fonamentals de democràcia i llibertat, i la violència no ens espanta". Segons els organitzadors, 80.000 persones han participat a la protesta.

Què representa el moviment per a Pequín?
El moviment, format sobretot per joves estudiants que dominen les noves tecnologies i que han crescut amb les llibertats de què no gaudeix la Xina continental, representen una de les amenaces més importants que enfronta el Partit Comunista des de la sagnant repressió de la plaça de Tiananmen, el 1989. Pequín tem desestabilitzar aquest centre financer mundial, però sap que una reacció feble podria encoratjar els dissidents al continent. Les imatges a la televisió de la repressió a Hong-Hong també han tingut un fort impacte a Taiwan, considerat per la Xina com una província renegada. Weibo, la versió xinesa de Twitter, ha bloquejat l'etiqueta 'Occupy Central' des de diumenge.

Vista panoràmica de la ciutat de Hong-Kong.
Com afecta els mercats?
Els bancs de Hong Kong, com HSBC, Citigroup, Bank of Xina, Standard Chartered i DBS, han tancat temporalment algunes de les seves seus al centre financer i aconsellen al seu personal que treballi des de casa o des d'altres oficines. L'Autoritat Monetària de Hong Kong (HKMA), el banc central 'de facto' de la ciutat, ha activat plans de continuïtat de negoci, igual que 17 bancs afectats per les protestes. La HKMA ha dit que els mercats interbancaris de la ciutat i el mecanisme de caixa de conversió, que manté el tipus de canvi, funcionen amb normalitat i s'ha mostrat disposada a "injectar liquiditat en el sistema bancari com i quan calgui". La borsa ha caigut un 2%.
Ara Barcelona
www.ara.cat
[Consulta: 29 de setembre de 2014]

Reflexionem-hi!

- Què va succeir fa 25 anys a la Plaça de Tiananmen?
- Hong-Kong és un estat independent?
- Per què s'anomena la "revolució dels paraigües" a aquesta mobilització?
- La Xina és un estat comunista. Què significa aquest sistema polític, econòmic i social anomenat comunisme?
- Creus que a la Xina i a Hong-Kong tenen llibertat d'expressió i/o de comunicació? Com es percep després de llegir la notícia?
- Relaciona aquest conflicte amb el procés de la consulta del 9N a Catalunya.
- A la notícia parla de excolònia. Què significa? Quan i per qui va ser colonitzat?
...

dijous, 25 de setembre del 2014

EL CONFLICTE AL PRÒXIM ORIENT

L’ONU demana lleis contra els que s’allisten a l’islamisme radical

Obama defensa les aliances dels països contra el terrorisme i les amenaces globals

Barack Obama, president dels EUA, va defensar la creació d'una gran coalició per eliminar el terrorisme islàmic. ARA

El Consell de Seguretat de l’ONU va mostrar-se ahir unit contra l’amenaça del terrorisme de grups extremistes com l’Estat Islàmic (EI). Els països membres van aprovar una resolució que insta els països del món a adoptar lleis per perseguir i jutjar les persones que intentin viatjar a l’estranger per unir-se a grups terroristes.

El text va ser impulsat pel president dels Estats Units, Barack Obama. “Les paraules que s’han pronunciat avui aquí, ara s’han de traduir en accions”, va dir Obama, que ahir va fer història en convertir-se en el primer president del seu país a presidir el Consell de Seguretat, el màxim òrgan de les Nacions Unides.

Riuades de kurds sirians exiliant-se a Turquia a causa de la Guerra Civil. RACÓCAT
Hores abans, en el seu discurs davant l’Assemblea General, va demanar al món que l’ajudés a eradicar “l’extremisme violent” i va defensar l’ús de la força del seu país i aliats contra l’Estat Islàmic. Només dos dies després d’ordenar l’ampliació dels atacs contra aquest grup jihadista a Síria, Obama va reafirmar el lideratge dels EUA, però també va insistir en el multilateralisme com l’única manera d’afrontar els problemes globals.

“Els Estats Units treballen amb una àmplia coalició per desmantellar aquesta xarxa de la mort [EI i Al-Qaida]”, va dir en una freda audiència de caps d’estat i de govern que només el van aplaudir tímidament al final de la seva intervenció. El líder de la primera potència militar va fer una crida especial als països musulmans perquè s’impliquin en un combat contra l’extremisme i el sectarisme religiosos. A més, va insistir que els Estats Units “no estan en guerra contra l’islam”.

Des de l’inici de la seva presidència, Obama s’ha esforçat a desmarcar-se clarament de la política exterior unilateral i bèl·lica del seu predecessor, el republicà George W. Bush. Tot i així, el seu objectiu de posar fi a una dècada de guerres a l’Iraq i a l’Afganistan s’ha vist eclipsat per la irrupció del jihadisme de l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria.

Cartell d'una campanya per a evitar que EUA bombardegés Síria.
El líder nord-americà no va ser l’únic que va parlar de la necessitat de lluitar globalment. El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, van demanar una reforma del Consell de l’ONU per fer front els nous desafiaments mundials, com el conflicte de Palestina i el brot d’Ebola. 

Defensa del multilateralisme

Obama va fer una defensa del multilateralisme no només per combatre l’extremisme violent, sinó també altres crisis i conflictes del món, com el brot d’Ebola a l’Àfrica i la intervenció de Rússia a Ucraïna. [...]

Núria Ferragut Casas
Nova York
www.ara.cat
[Consulta: 25 de setembre de 2014]


Obrim el debat:

- Què és el gihadisme i què simbolitza?

- Quin és l'origen del conflicte a Síria? Quina és la situació en aquest país?

- Què és la primavera dels pobles àrabs? Quan i a quin país es va iniciar?

- Creus que una coalició internacional millorarà la conflictivitat arreu del món?

- Per què creieu que sempre hi ha els EUA enmig dels conflictes internacionals?

- Quan es va crear les Nacions Unides (ONU)?

- Qui forma el Consell de seguretat de l'ONU? Quines funcions té aquest organisme?

- Què opines de l'afirmació d'Obama “Els EUA no estan en guerra contra l’islam”?

- Què reflecteix el cartell "are ready to help you if you want" que està dins la notícia ?
...

dilluns, 22 de setembre del 2014

NOU ÈXIT DEL MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

El 26è Mercat de Música Viva de Vic torna a arribar a la xifra de 100.000 espectadors

La mostra va tancar les portes aquest diumenge amb un nou èxit de públic. Els organitzadors calculen que al llarg dels quatre dies de mercat, la ciutat ha rebut 100.000 espectadors. Una xifra semblant a la de les darreres edicions.

El 26è Mercat de Música Viva de Vic torna a arribar a la xifra de 100.000 espectadors
Foto de la Plaça Major durant el concert dels Manel. Foto: ALBERT LLIMÓS
El que si ha augmentat és el nombre de professionals acreditats. Enguany n’hi ha hagut 867, un 23% més que en l’edició passada, fet que demostra pels organitzadors que el mercat és un referent del panorama musical català però també internacional perquè també ha augmentat un 22% el nombre de professionals d’altres països. 

Els concerts més multitudinaris han tornat a ser els de la Plaça Major. En aquest espai hi van actuar divendres La Fundación Tony Manero, Els Pets i La 33 i dissabte la vigatana Joana Serrat, Manel i Joan Colomo. Els altres concerts destacats del cap de setmana han estat els d’Adrià Puntí, Marc Parrot, Raimundo Amador, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien i Guillem Roma. En total, la programació oficial ha comptat amb 59 concerts, dels quals un terç han estat estrenes.
www.el9nou.cat
[Consulta 22 de setembre de 2014]
Cartell del festival d'enguany.
Podeu veure fotografies a la següent galeria:

Obrim el debat:

- Com es va crear el MMVV? Quins van ser els primers grups en actuar?

- Per què creieu que aquest mercat és positiu per al món de la música?

- Quines eines té un grup musical per guanyar-se la vida actualment? Recordeu que la pirateria i la pujada d'impostos han fet minvar la indústria musical als darrers anys.

- Quins altres festivals de música coneixes? Persegueixen el mateix objectiu que el MMVV?

-  Quant creieu que pot costar la gravació d'un àlbum? Què es necessita?

- Actualment a Catalunya és un dels llocs on s'organitzen més festivals de música. Creus que pot arribar una saturació i que molts no es puguin realitzar?

- Quin festival de música dels anys 70 s'ha tornat a realitzar aquest estiu? Quines característiques tenia?

- Quin grup de música us agrada i per què?
...

dimecres, 17 de setembre del 2014

EL DIA "D" PER A ESCÒCIA

Demà, dijous dia 18 de setembre de 2014, serà un dia històric per la verda Escòcia. Un dia en que els escocesos i escoceses votaran en referèndum si volen independitzar-se del Regne Unit. Les últimes enquestes donen uns resultats molt ajustats, per tant, la jornada promet emocions fortes. Aquesta cita també és un punt calent on la política i la societat catalana es miraran amb molta atenció. 

Banderes d'Escòcia i de Catalunya respectivament.

Aquestes són les notícies relacionades:

"Felicitats Escòcia, votar és guanyar": l'anunci d''Ara és l'hora' a la premsa escocesa

L'ANC i Òmnium publiquen un anunci al principal diari del país on deixen clar que els catalans votaran el 9 de novembre tot i que el govern espanyol "persisteix en impedir-ho"



Un vídeo de Salmond i Cameron 'cantant' a favor i en contra de la independència anima les hores prèvies al referèndum d'Escòcia

De l''I Want To Break Free' al 'We Are Never Getting Back Together': triomfa a la xarxa un vídeo d'Sky News on els polítics 'canten' els seus motius per demanar el sí o el no.


Vegeu el vídeo tan original al següent enllaç:

Imatge de l'Eilan Dolan Castle. Escòcia.
Anem a reflexionar sobre la notícia:

- Quines semblances i quines diferències observeu entre la situació a Escòcia i Catalunya?

- Creieu que a Catalunya s'acabarà realitzant la consulta el 9-11 tal com està programada? Per què?

- Escòcia va ser un país independent antigament? Fins quan? Què va succeir?

- Quina simbologia té la bandera d'Escòcia?

- Quina llengua és l'originària del país escocès?

- Qui va ser William Wallace? Coneixes alguna pel·lícula relacionada amb aquest personatge?

- Coneixes algun mite d'aquest bonic país?

- De quin grup és la cançó "I want to break free"? Qui va ser el seu cantant? 
...

dimarts, 9 de setembre del 2014

ARRIBA LA DIADA DE CATALUNYA!


Falta menys de 48 hores perquè arribi l'11 de setembre de 2014, una diada sempre especial i celebrada amb molt interès, no obstant, aquest 11 de setembre serà molt diferent.

En primer lloc, es celebra el Tricentenari d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714, on Barcelona va capitular després de resistir a les embranzides de l'exèrcit borbònic durant molts mesos.

Projecte de la V de l'ANC. Font: ara.cat
En segon lloc, els darrers dos anys s'han celebrat jornades on el poble català ha reclamat el dret a decidir el seu futur com a estat intentant recuperar les llibertats i l'autonomia que tenia fins a aquell 11 de setembre de 1714. Aquest any ens espera la V al centre de Barcelona amb moltes connotacions... Volem, Votar, Victòria,... Una jornada pacífica i familiar enmig d'una situació política, econòmica i social que invita a defensar els drets com a ciutadans. Anirem seguint la jornada amb molta atenció.

Aprofitant per donar la benvinguda al nou curs, pengem un article d'opinió d'en Toni Soler, periodista i persona que dirigeix els actes de commemoració del Tricentenari.


ENYORADA ESPANYA
Alguns han descobert amb gran esglai que Rafael Casanova va cridar a les armes l’11 de setembre “per la llibertat d’Espanya”. (De fet, va dir “per la nostra pàtria, i per la llibertat de tot Espanya”, però tant li fa.) Que ningú s’exclami; això té tota la lògica del món (del món del 1714, esclar). Per als catalans de l’època Espanya no era cap amenaça, sinó el mantell protector davant l’assimilisme castellà. Espanya -les Espanyes- era el nom que contenia tota la diversitat d’una monarquia composta. I els catalans, al mateix temps que defensaven les lleis i constitucions de la terra, maldaven per impedir que Castella fes apropiació indeguda d’un concepte plural, el marc que garantia la seva singularitat. Per això té tanta raó Albert Sánchez Piñol quan diu que el 1714 és el final polític de Catalunya, però també d’Espanya; el que ve després és una ampliació de Castella. I això, en gran mesura, explica tota la resta.

www.ara.cat
[Consulta: 9 de setembre de 2014]

Per acabar, pengem uns enllaços per endinsar-nos en els antecedents històrics de la Guerra de Successió. Podeu compartir les vostres opinions i comentaris al respecte! 





Museu virtual. La Guerra de Successió.

Feliç diada i bon curs a tots!