LA SALLE MANLLEU DIU: NO A LA LOMCE!

Avui a la tarda, hi ha hagut una reivindicació per part dels alumnes de l'escola en contra de la nova llei d'educació LOMCE.  Una llei proposada pel Partit Popular encapçalat pel ministre de cultura i educació, José Ignacio Wert. 

A les 15:00h els alumnes de 1r a 4t d'ESO s'han negat a pujar a les aules per dir NO a una llei retrograda i política. Tot seguit, els professors presents aquesta tarda també s'han adherit a la protesta. Per amenitzar l'acte s'ha posat música i els alumnes, sota la supervisió de la professora Judit Serra, han format una estrella al mig del pati amb el lema ...

"L'ESCOLA ESTÀ EN PERILL I NO HO VOLEM" 

  

Els alumnes mostrant el lema realitzat per la Judit Serra, professora de disseny de l'escola.

Vegeu el vídeo al següent enllaç: https://www.dropbox.com/sh/hsp02vtjlyfsmd7/mANqrALOb6/NO%20a%20la%20LOMCE

Cal recordar que aquesta llei ens torna 50 anys enrrere i toca els pilars bàsics de l'educació a Catalunya. Tot i que al centre no s'ha seguit la vaga convocada per avui, la majoria, per  no dir la totalitat del claustre, està en total desacord de l'aprovació i l'aplicació d'aquesta llei, així com les retallades constants que estem patint els darrers anys i que perjudiquen el futur dels nostres joves.

Wolem que es deixi de fer política amb l’educació!

Wolem una educació de qualitat, amb igualtat per a tothom i en català!

Wolem un futur millor per als joves del nostre país!

WWWERGONYA!

                                 Administrador del blog Sompangea

Veiem què han dit els mitjans de comunicació...

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la llei Wert i les retallades

Segons els sindicats hi han participat 170.000 persones. Els manifestants també han protestat contra la llei d'educació de Catalunya (LEC).

Milers de persones, 30.000 segons la Guàrdia Urbana i 170.000 segons els convocants, s'han manifestat aquest dijous al migdia pels carrers del centre de Barcelona per protestar contra la llei Wert, les retallades i la llei d'educació de Catalunya (LEC). La manifestació, que ha començat a la plaça Universitat, estava encapçalada per una pancarta unitària amb el lema "Ni Lomce, ni retallades. Aturem la LEC. Per l'educació pública, cap retallada". El Sindicat d'Estudiants exhibia una altra pancarta amb el missatge "Ni CiU ni PP. Tombem els governs dels rics. Rajoy dimissió".

A la manifestació hi havia una gran presència de joves i d'adolescents, i també de nens petits, sobretot a la cua. Alguns, amb pancartes que deien "Gràcies mestres per lluitar pel nostre futur". La majoria de manifestants cridaven consignes com "Wert dimissió" i exhibien pancartes amb lemes com "No a l'ensenyament franquista" o "Ens limiten la cultura com en una dictadura". També hi ha hagut alguns càntics independentistes i algunes estelades.

Una hora després de l'inici de la marxa, la cua tot just començava a moure's. Quan la capçalera ha arribat al final del recorregut, baixant per la Via Laietana fins a pla de Palau, la cua encara era a la plaça de Catalunya, de manera que els manifestants ocupaven simultàniament gairebé tot el recorregut previst. La manifestació ha transcorregut sense incidents, amb l'única excepció de la crema d'un contenidor al davant de la Delegació del govern espanyol a Barcelona, a prop del final del recorregut.


La vaga d'ensenyament d'aquest dijous està tenint un seguiment d'un 17% als centres públics i d'un 15% als concertats, segons el departament d'Ensenyament. Els sindicats eleven aquestes xifres a més del 50% a la pública i més del 30% a la concertada. Aquesta és la tercera vaga per demanar la retirada de la llei Wert d'aquest 2013.

Elisabet Escriche

Albert Solé

www.ara.cat

[Consulta: 24 d'octubre de 2013]

Reflexionem-hi:

- Quina opinió en teniu de la mobilització que s'ha fet avui a la tarda?

- Creieu que els alumnes sou conscients del perquè es feia vaga avui? O només us heu mobilitzat per no fer classe?

- Quins coneixements teniu d'aquesta llei LOMCE? Què suposarà per les escoles?

- Quantes lleis d'educació hi ha hagut des dels inicis de la democràcia a Espanya?

- Què hauríem de fer per millorar l'educació i el fracàs escolar?

...

LA FI DE L'ESTRATÈGIA ANTITERRORISTA

L'etarra Inés del Río surt de la presó

L'Audiència Nacional ha ordenat la seva posada en llibertat en compliment de la sentència del Tribunal d'Estrasburg que anul·la la doctrina Parot.

L'etarra Inés del Río, de 55 anys, ha abandonat la presó de Teixeiro a les 16.25 hores després que l'Audiència Nacional hagi decidit la seva excarceració en compliment de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

Inés del Río, etarra que avui ha sortit de la presó.

Una quinzena de persones, entre familiars i amics, i nombrosos periodistes han esperat al centre penitenciari gallec l'antiga membre del comando Madrid, auxiliar administrativa de professió, originària de Tafalla (Navarra) i empresonada des de juliol de 1987. [...]

L'Audiència Nacional ha tingut en compte l'informe de la Fiscalia, que aquest matí ha reclamat l'excarceració d'Inés del Río argumentant que la sentència del Tribunal d'Estrasburg és "clara a l'hora d'indicar la mesura requerida per posar remei al dret o drets vulnerats". La Fiscalia ha demanat que se la posi en llibertat en el termini més breu possible, ja que entén que la sentència no dóna "cap elecció", com han informat fonts jurídiques. [...]

Manifestació en pro dels presos polítics al País Basc.

Del Río no cobrarà els 30.000 euros de indemnització.

{...} Gallardón va admetre que ja no hi ha res a fer políticament per mantenir la doctrina Parot, però es va aferrar a la seva polèmica presó permanent revisable −actualment en tramitació al Congrés− per assegurar que en el futur, gràcies a les modificacions legals del seu executiu, no tornarà a passar que a Espanya les condemnes per assassinats múltiples es redueixin "a un retret d'un any per cada mort".

Agències Barcelona

www.ara.cat

[Consulta: 22 d'octubre de 2013]

Reflexionem-hi:

- Què et sembla que una de les etarres més sanguinàries surti de la presó?

- Què és la doctrina Parot?

- Què significa les sigles ETA?

- Per què va néixer aquest grup terrorista i quan ho va fer?

- Coneixeu algun dels atemptats més colpidors a Catalunya? Quin?

- Creieu que la justícia espanyola és justa?

- Aquesta sentència del Tribunal d'Estrasburg pels Drets Humans pot portar conseqüències?

...

ÈXIT DE LA XERRADA "COM VIATGEM ELS JOVES?"

Aquest dimarts al vespre es va fer la cloenda de la campanya “Llegir, la forma més barata de viatjar”. És un projecte que va néixer del grup Titànium de FAIG de 4t d’ESO (12-13) de l’escola, amb l’objectiu de proposar activitats atractives per al públic jove d’entre 14 i 20 anys de la Biblioteca de Manlleu.

La Núria, directora de la Biblioteca, i la Noèlia de l'agència + viatges.

La xerrada davant una seixantena de persones, la majoria alumnes de 4t ESO d’enguany, va anar a càrrec d’alumnes de 1r de Batxillerat de l’escola. Entre ells, l’Èrica Garrido va parlar del seu interessant viatge d’anglès a Chicago, en Sergi Cros va exposar les seves experiències amb els seus viatges per tot el món amb l’equip de motocross del seu germà, la Clàudia Edmundo i la Maria Garrido van compartir el seu viatge per Anglaterra i finalment, l’Anna Sanglas va explicar un viatge familiar i molt peculiar per Jordània i Jerusalem.

L'Èrica, en Sergi, la Maria, la Clàudia i l'Anna. Els grans comunicadors de la xerrada.

Al final de l’acte es va procedir al sorteig d’un pack d’aventures, patrocinat per l’agència + viatges, el qual se’l va endur en Sergi Corominas un alumne també de La Salle.

 Vegeu què en diuen els mitjans de comunicació ...

Notícia a El Ter.net

http://www.elter.net/noticia/15458/educaci/manlleu/clou-campanya-llegir-forma-mes-barata-viatjar-tertulia-sobre-com-viatgen-els-joves

Galeria de imatges

http://www.elter.net/galeria/album/5935364680282788385

Moltes felicitats per la gran posada en escena dels conferenciants!!! Que tingueu molta sort!!!

   Xevi

Reflexionem-hi:

- Què en penseu del FAIG quan veieu projectes com aquest?

- Us va semblar interessant la xerrada? Per què?

- Quines formes de viatjar tenim els joves per viatjar segons el que es va dir a la xerrada?

-  El lema de la campanya era "Llegir, la forma més barata de viatjar"; què n'opineu?

...

LA SETMANA DELS PREMIS NOBEL 2013

Benvolguts/des,

La passada setmana es van atorgar els premis Nobel d'enguany. Els guardonats van ser:

Premi Nobel 2013 de Medicina i fisiologia: els nord-americans James E. Rothman y Randy W. Schekman i l'alemany Thomas C. Südhof ( per les seves investigacions en el transport de les cèl·lules).

Premi Nobel 2013 de Física: François Englert i Peter Higgs (El bosó de Higgs, partícula elemental proposada pel model estàndard de la física de partícules.).

Premi Nobel 2013 de Química:  Martin Karplus,  Michael Levitt  i Arieh Warshel ( desenvolupament de models multiescala per a descriure sistemes químics complexos).

Premi Nobel 2013 de la Pau: Organització per a la prohibició de les armes químiques
.
Premi Nobel 2013 de Literatura: Alice Ann Munro (considerada una de les mestres en relats breus en llengua anglesa)

Premi Nobel 2013 d'Economia: els nord-americans Eugene F. Fama, Lars Peter Hansen i Robert J. Shiller (per les seves "anàlisis empíriques dels preus dels actius" com accions, bons sobirans i béns immobiliaris).

Vegem algunes curiositats d'aquests premis Nobel...

[...] La pàgina web del comitè Nobel és un gran recull de curiositats i estadístiques sobre els guanyadors. Allà pots trobar que la persona més jove que l’ha guanyat va ser enWilliam Lawrence Bragg, que va guanyar el de Física l’any 1915 a la tendra edat de 25 anys. Havia descobert com estudiar els cristalls fent servir la difracció dels raigs X, de manera que se’l mereixia sobradament. A l’altre banda, el més iaio va ser en Leonid Hurwicz, que va guanyar el d’economia amb 90 anys ben fets.

Però quan m’he divertit més (o no) ha sigut amb les estadístiques dels països que tenen algun Nobel. Com és d’esperar, qui en té més són els Estats Units, seguits per Gran Bretanya, Alemanya, França, Suècia i Japó. Si ens fixem només en els de medicina, ja notem per quin motiu, haver nascut segons on pot resultar depriment. Mentre que la Universitat de Cambridge en té més de setanta! Espanya, en total en té únicament dos. Un és el gran Ramon y Cajal, guanyat el 1906 (fa més d’un segle). L’altre no hauria de comptar, i de fet moltes vegades no el conten ja que va ser el guanyat per Severo Ochoa, treballant als Estats Units, amb diners dels Estats Units i nacionalitzat als Estats Units, de manera que el premi Nobel és dels Estats Units.

Ramon y Cajal, premi Nobel de Medicina 1907.

Un únic premi Nobel de medicina en 120 anys. Cap de física, cap de química, cap d’economia. Només els de literatura salven la cara a un país que es caracteritza per un històric menyspreu al coneixement. I el més inquietant és que als qui manen no sembla que els inquieti gens ni mica. Fins i tot pot semblar que els tranquil·litza. Una societat amb no massa cultura científica es fa menys preguntes i accepta més fàcilment veritats dubtoses, afirmacions poc sòlides i arguments inconsistents.

Mirar la llista d’on van néixer els guanyadors també indica com canvien els països, com les fronteres es fan i es desfan. De fet, és un recordatori de com d’agitat ha sigut políticament el segle XX i de fins a quin punt el mapa d’Europa s’ha modificat. N’hi ha un grapat que han d’especificar quin és el país en l’actualitat. Per exemple, Marie Curie va guanyar el premi Nobel, però no per Polònia sinó per l’Imperi Rus. El mateix que els va passar a un parell de finlandesos. Hi ha uns quants premis guanyats per l’imperi austrohongarès i que ara son Txecs, croats, bosnians, hongaresos o austríacs. Bavària (ara Alemanya) en va guanyar un, igual que la Toscana, que ara conta com Itàlia. I algun que ara consta com República de Macedònia, originàriament estava adjudicat a l’Imperi Otomà.

I mira per on, Escòcia en té uns quants contats a part dels de Gran Bretanya.

Tot plegat em fa veure més clar un dels motius que m’agraden més de la ciència. Posarem banderes, farem estadístiques de països, uns se n’aprofitaran i en trauran molt profit i altres s’ho miraran amb enveja… Però el coneixement al final és de tota la humanitat.

Daniel Closa

www.ara.cat

[Consulta: 15 d'octubre de 2013]

Reflexionem i investiguem:

- Per què es diuen premis Nobel?

- A quin país es lliuren els premis?

- Per què creus que Espanya no ha aconseguit tants premis Nobel?

- Com és que hi ha només aquestes disciplines?

- Quina importància té la ciència en el món actual?

- Quins van ser els orígens de la ciència moderna?

- Esmenta alguns guardonats dels premis Nobel que coneguis o n'hagis sentit a parlar?

- Creus que és important incentivar el coneixement a través de premis que van acompanyats, a part de la reputació mundial, d'una gran quantitat de diners?

- Qui va ser Ramon y Cajal?

...

LA PRIMERA DONA MARATONIANA

Aquests últims dies ha tornat a sortir a les notícies un fet històric que va marcar un abans i un després en el món de l'esport femení. 

De maratons, avui en dia en practiquen moltes dones -a la de Barcelona, n'hi han corregut aquest any més de 2.000-, però fa 45 anys ho tenien prohibit. El 1967, una nord-americana va desafiar el reglament per convertir-se en la primera que corria els 42 quilòmetres.

>Vegeu vídeo en anglès:

https://www.youtube.com/watch?v=fOGXvBAmTsY

K. Switzer davant la foto històrica de la marató de Boston, 1967.

Kathrine Switzer  va ser la primera dona que va córrer i va finalitzar la marató de Boston de 1967, cinc anys abans que les dones quedessin admeses de manera oficial. Es va apuntar a la carrera com a K.V. Switzer, per la qual cosa els organitzadors no sabien que era una dona. Durant la carrera, se les va apanyar per evadir una prova física, feta pels organismes oficials, que la podia deixar fora de la competició.

Katherine va seguir competint fins a participar en 35 maratons i guanyar la marató de la Ciutat de Nova York al 1974. Avui en dia és un exemple de la lluita del moviment feminista.

Vegeu la notícia al 3/24: http://www.tv3.cat/videos/4703311/Kathrine-Switzer-la-primera-dona-maratoniana

Reflexionem-hi:
- Quin és l'origen de la prova de la marató? Per què porta aquest nom?
- Quants quilòmetres exactament es corren en una marató? Per què?
- Quina va ser la primera marató olímpica femenina?
- Quin és l'origen del moviment feminista?
- Esmenta, segons el teu punt de vista, les 4 dones més importants de la història.
- Creus que encara vivim en una societat masclista? Hi ha les mateixes oportunitats per ambdós sexes?
- La violència de gènere és una conseqüència d'aquest masclisme? Què n'opines de la desgràcia que ha patit una adolescent a Tàrrega en mans de la seva parella?
- Què és el moviment Femen?
...