UNA NOVA FORMA D'ESTUDIAR: els MOOC

Arriben els MOOC, la universitat de masses

La Universitat de Girona i la Pompeu Fabra introdueixen aquest trimestre a Catalunya els cursos gratuïts 'on line'

Són cursos impartits per internet, amb materials didàctics (explicacions, exemples i exercicis) preparats per professors universitaris i d'accés gratuït per a tot aquell que mostri un mínim interès i tingui certa disponibilitat. Són els MOOC (de l'anglès Massive Online Open Courses), l'últim de l'últim en matèria de formació.

El fenomen, que als EUA fa cinc anys que està en marxa i ha acaparat èxits sonats, arriba aquest trimestre a Catalunya, on les universitats de Girona (UdG) i Pompeu Fabra (UPF) es disposen a llançar les seves primeres iniciatives. Al setembre, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impartirà tres cursos més. La fórmula, malgrat tot, desperta reticències en algun sector de la comunitat universitària.

María Jesús Ibáñez

Barcelona

www.elperiodico.cat

[Consulta: 23 de febrer de 2013]

Aquí us deixem els enllaços de les plataformes on podem registrar-nos i estudiar des de casa i de forma gratuïta... Ara potser no és el vostre moment, però d'aquí uns anys és una bona opció no?

Enllaços de les grans universitats de prestigi mundial (Harvard, Standford, Berkeley, ...):

https://www.edx.org/

https://www.coursera.org/

Enllaç de la plataforma de les universitats catalanes i espanyoles:

http://miriadax.net/

FEM EL COMENTARI:

- Què us sembla aquesta nova forma d'estudiar?

- Què opineu de la combinació entre l'educació i les Noves Tecnologies?

- Penseu que en tot aprenentatge hi ha d'haver una part de sessions presencials?
...

AGRESSIÓ D'UN ALUMNE A UNA PROFESSORA

Un noi cala foc als cabells de la seva mestra a Cadis

L'alumne, de 16 anys, ha estat imputat de temptativa de lesions i d'atemptat contra l'autoritat

Un menor de 16 anys d'edat ha estat denunciat després que aquest dimecres hagi calat foc amb un encenedor als cabells de la seva professora a l'institut Vicente Aleixandre de la localitat gaditana de Barbate.

Les imatges dels fets han sortit a la llum i es pot veure el menor quan s'aixeca del seu seient i s'acosta per darrere a la professora, que sense adonar-se, surt caminant amb els cabells en flames.

Al menor, que està sota la custòdia dels seus pares, se li imputa un delicte de temptativa de lesions i un altre d'atemptat contra l'autoritat en l'exercici de les seves funcions. Per això, s'haurà de presentar aquest divendres davant la Fiscalia de Menors.

Segons fonts de la Guàrdia Civil, l'incident "afortunadament no ha anat a més", encara que la professora ha tingut "un ensurt" i un "gran estrès". Després dels fets va ser autoritzada pel centre a marxar cap a casa seva.

Aquí teniu l'enllaç del vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=24EovY6EVss

Europa Press

Cadis

www.elperiodico-cat
[Consulta: 22 de febrer de 2013]

Fem el comentari:

- Suposo que tothom censura aquesta agressió. No obstant, hauríem de fer una profunda reflexió del perquè passa.

- Creieu que s'ha perdut el respecte als professors/es?

- Si creieu que sí. Per què?

- Quina percepció teniu de la figura del professor/a i de l'escola?

- En cas que ho creieu oportú, proposeu possibles millores que us ajudarien a tenir una millor percepció dels vostres professors/es.  

- S'han perdut els valors del respecte, l'esforç i la responsabilitat?

...

LA CAIGUDA D'UN ALTRE MITE DE L'ESPORT

 La bogeria de Pistorius
La policia deté l'atleta paralímpic, acusat d'assassinar a trets la seva nòvia a casa seva, a Pretòria

Sud-àfrica i el món de l'esport es van estremir ahir. El campió paralímpic sud-africà Oscar Pistorius va ser arrestat a primera hora arran de l'assassinat de la seva parella, la model Reeva Steenkamp. La policia es va presentar de matinada al domicili de l'atleta, a Pretòria, al rebre una trucada que alertava de trets. A l'arribar-hi, els agents es van trobar el cos sense vida de la noia de 30 anys amb ferides de bala -entre 2 i 4, segons les fonts- als braços i al cap, i van recuperar una pistola de 9 mil·límetres. Les circumstàncies de la mort estan sent investigades, però Pistorius, que va fer història l'estiu passat al ser el primer atleta amputat a participar en uns Jocs Olímpics, compareixerà avui davant el jutge acusat d'assassinat.

Foto de la parella. AP LUCKY NXUMALO

L'esportista, de 26 anys, va ser detingut al lloc del crim i és l'«únic sospitós», segons la portaveu de la policia sud-africana Denis Beukes. L'agent va confirmar també que als arxius policials consten «incidents previs de caràcter domèstic a casa de l'atleta», encara que no va donar més detalls. Els investigadors també van explicar que havien interrogat diversos testimonis i que alguns dels veïns havien explicat que «van sentir coses abans i després del tiroteig».

LA VERSIÓ DEL LLADRE / La policia es va desmarcar de les primeres informacions que van circular als mitjans locals que parlaven d'un «tràgic accident». Segons aquestes informacions, Pistorius hauria confós la seva parella amb un lladre. Alguns mitjans fins i tot van apuntar en un primer moment que la víctima hauria intentat fer una sorpresa a la seva parella el dia de Sant Valentí i que ell li hauria disparat al pensar que era un intrús.

L'atleta ha sigut un exemple a seguir pel seu afany de superació.

Pistorius va declarar durant hores a la comissaria i la policia va assegurar que la seva actitud era de «cooperació». Després de l'interrogatori les càmeres van captar la primera imatge de Pistorius després de la detenció cobrint-se el cap i la cara amb la caputxa d'una dessuadora mentre el portaven a un hospital per sotmetre'l a proves forenses. Es tracta d'exàmens rutinaris en les investigacions per assassinat, «mostres de sota de les ungles, possibles esgarrapades, blaus i sang per als tests d'alcohol i droga», va assegurar la portaveu policial.

Està previst que Pistorius declari davant el jutge aquest matí. La policia va anunciar que s'oposaria a una llibertat sota fiança. En declaracions a la ràdio pública sud-africana el pare de Pistorius va assegurar que el seu fill estava «trist» però no va voler donar més detalls. «No sé res. Seria desagradable i groller especular. Si algú parla ha de ser Oscar», va dir.

Júlia Badenes

www.elperiodico.cat

[Consulta: 16 de febrer de 2013]

FEM EL COMENTARI:
- Què opineu de l'espectacular notícia?
- Fa unes setmanes ja va caure un altre mite de l'esport Lance Amstrong. Per què creieu que alguns esportistes acaben d'aquesta manera?
- Creieu que tant els esportistes d'elit com els famosos s'idolatren desemesuradament? Teniu algun model a seguir? ...

QUIN ÉS L'ORIGEN DEL CARNESTOLTES?

El rastre (pre)històric del carnestoltes és una d’aquelles coses que es perd en la nit dels temps. Pel mitòleg Claude Gaignebet, de fet, es tracta d’una autèntica religió, antiquíssima, que s’inscriu en el calendari popular més remot, que divideix l’any en períodes de quaranta dies (una llunació i mitja). El 2 de febrer començaria un d’aquests cicles (transformat a posteriori en l’Imbolc celta, les saturnals romanes o la Candelera cristiana). La data és significativa perquè, segons si queia en lluna nova o plena, es considerava que l’hivern s’acabava o no. 

 

La confirmació d’aquest final es basava en l’observació del son hivernal dels óssos, i era vista així: l’animal es desperta el 2 de febrer, i si no hi ha lluna, surt de la cova, fent un gran pet i alliberant les ànimes dels morts. És per això que moltes de les disfresses d’ós encara avui són part integrant d’alguns carnestoltes pirinencs. I també el fet d’ennegrir-se el rostre, tot evitant que l’animal confongués alguna cara amb la lluna plena. Cal que l’ós ho trobi tot fosc en sortir de la cova perquè, si no, l’hivern durarà quaranta dies més.

El món al revés
Grecs i romans gaudien així mateix d’un gran nombre de celebracions amb elements carnestoltescs: les festes dionisíaques, les Lupercals, les Matronals... Hom ha apuntat que el martiri de Jesús s’emmarca en aquest ambient burlesc quasi constant: els soldats romans el despullen i el disfressen amb un mantó porpra, li entaforen una corona d’espines i li fan reverències. Posteriorment, a l’edat mitjana, es manté aquest llarg calendari festiu i persisteixen uns elements semblants: s’exalten els bojos, tarats... en definitiva, els dèbils, i es fa apologia de tot allò oposat a l’espiritualitat: excrements, sexe, digestions i combustions corporals diverses.

Pels antropòlegs Adrià Pujol i Andrés Antebi, autors d’un dels estudis més actualitzats en la matèria, es tracta en general del món al revés, però no simplement com un contrapès a la cultura oficial, sinó com la utilització col·lectiva d’un registre —la ironia o la comicitat— omnipresent en la condició humana, que el poder sempre intenta controlar i manipular amb l’objectiu poc dissimulat de mantenir l’status quo.

 

ESPECIAL: si voleu informar-vos sobre els millors Carnavals de Catalunya (Torelló, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Centelles, ...) Cliqueu a l'enllaç:   http://www.descobrir.cat/ca/carnestoltes.php  (clicar)

 

 

Roger Costa

www.sapiens.cat

[Consulta: 4 de febrer de 2013]

L'ABDICACIÓ NO ESTÀ A L'AGENDA DELS MONARQUES EUROPEUS

 Només Holanda, Liechtenstein i Luxemburg han facilitat el relleu generacional

Tres minuts. Va ser el temps que va dedicar dilluns passat la reina Beatriu d'Holanda per anunciar als seus conciutadans que després de 33 anys de regnat i tres dies abans de fer ella mateixa 75 anys, desitjava passar "la responsabilitat a noves mans", les del seu fill Guillem, "que estan plenament preparades per a aquesta tasca". Amb les seves paraules, la monarca donava absoluta naturalitat a un fet que en altres països és excepcional: la renúncia a la corona.

La reina Beatriu d'Holanda.

El gest de la reina Beatriu no és moneda comuna. En la majoria de les grans cases reials europees, la paraula abdicació no figura ni en agendes ni en calendaris --encara que sí en la història-- tot i que la majoria de monarques regents superen avui els 70 anys. "Hi ha un principi monàrquic pel qual no es qüestiona la continuïtat del rei", diu a aquest diari Pedro Schwenzer, de l'Associació Monàrquica Europea, que recorda que un altre principi bàsic de la monarquia hereditària "és que al rei només se'l substitueix per mort". O el que és el mateix: el rei és mort, visca el rei. Només Holanda, Liechtenstein i Luxemburg han facilitat el relleu generacional.

El príncep Felip i el rei Joan Carles I. j.Casares (EFE)

 Marta López

www.elperiodico.cat

[Consulta: 4 de febrer del 2013]

 - Trobes que el rei Joan Carles I hauria de seguir l'exemple de la reina holandesa?

- Quina importància tenen les monarquies en l'actualitat?

- A classe hem estudiat algunes característiques de les monarquies. Podríeu anomenar-ne algunes i algun exemple?

- Quin va ser el primer rei de la història?

...