xf

dilluns, 17 de desembre del 2018

LA OLA: UN FILM QUE NO DEIXA INDIFERENT

Aquests últims dies de 2018 hem visionat la pel·lícula "La ola" a classe; un film que dona molt de sí i que admet múltiples reflexions per a vosaltres adolescents, però també sobre valors socials i sistemes polítics i econòmics no molt llunyans en el temps...


+

L'activitat que hem comentat a classe és escriure unes reflexions del film; extraient-ne les idees claus que en traieu, conclusions, reflexions, anàlisi dels personatges principals,... Perquè no sigui tan difícil us poso unes preguntes que us serveixin d'ajuda per fomentar el vostre discurs. Avís, no ha de ser pregunta- resposta ni heu de contestar-les totes. És una activitat obligatòria que l'heu de realitzar abans del 8 de gener aquí mateix al bloc. (Recomanació: fer-ho en un word primer per evitar que se us esborri i després penjar-ho al bloc).

- Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?

- Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?

- Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?

- Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?

- Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?

- A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.

-  El film és basaT en un fet real. Investigueu on va passar i per a què creieu que va sorgir la idea?

- Quines són les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat? Quins moviments polítics i socials surten a la pel·lícula?

- Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?

- Com sabeu, en els darrers anys els partits d'extrema dreta estan agafant rellevància en el panorama polític europeu. Recentment a les eleccions a Andalusia hem vist la irrupció del partit VOX. Per què creus que sorgeixen novament aquestes ideologies? Quines conseqüències se'n deriven? Què n'opineu?

Us recomano que llegiu aquests dos articles d'opinió recents abans de respondre a les preguntes:

No passaran!

Un professor d'Història reflexiona sobre el perquè uns seus exalumnes han votat VOX.

Espero que la pel·lícula us hagi agradat, que tots anem aprenent una mica més, creixent i, sobretot,  saber trobar el camí correcte nosaltres mateixos.

Una forta abraçada de + de 5 segons i molt bones festes a totes i a tots!

70 comentaris:

  1. En la pel·lícula “La Ola” podem veure que els valors dels alumenes canvien i es comencen a relacionar més amb la cohesió que l’individualisme, com es la cooperació entre els membres del grup, recolzar-se els uns als altres... Podria arribar a semblar que només és amistat, unió. Però quan s´utilitza d´una forma no apte, com que es dona per fet que les teves opinions son bones i totes les altres estan malament, és quan es produeix l’autocràcia. Ja que es converteix en un grup autoritari on només una persona té el poder, on no es reconeix la llibertat i els drets de l´home, on només els temes que van relacionades amb el grup son les importants, per lo qual tot queda tant reduït que no ets capaç ni de qüestionar les coses que et demanen, ni reflexionar sobre els teus actes.
    Pertànyer a un grup d´iguals podria arribar a perjudicar-te només si aquest grup no et deixes expressar la teva opinió ni qüestionar les coses que es fan, també depèn de les persones que hi ha dins del grup perquè de gent bona i dolenta n´hi ha a tot arreu i també de la capacitat de ser influenciable de les persones, ja que al mon n´hi ha molta d´aquesta, però jo personalment no recomanaria tancar-te només a relacionar-te amb un grup de persones, ja que sempre es pot conèixer a més gent amb la que pots arribar a tenir molta afinitat. En aquesta pel·lícula el professor Rainer Wenger podem veure que juga el paper de líder del grup, ja que és el que comença a donar ordres a tot al grup i és a ell al que se li fan totes les consultes dels canvis que va adquirint el grup, camisetes, salutació...

    ResponElimina
  2. Estar clar que actuava malament ja que va ser el creador del grup, i té part de responsabilitat però tampoc és el total culpable perquè ell no sabia que a la seva classe hi tenia una persona que no estava gaire be del cap. Un dels personatges que m´ha cridat més l´atenció precisament ha estat ell, el “líder” del grup. Ja que al llarg de la pel·lícula es pot veure que a ell li agrada el poder, li agrada ser escoltat i que tothom faci el que ell vol, però per sort al final se’n ha arribat a donat compte dels problemes que havia causat i estava intentar solucionar-ho. Sincerament només m’identifico amb aquet personatge i només amb una cosa i és el gaudir ser escoltat, ja que a qui no li agrada ser escoltat quant té alguna cosa que dir o expressat. Les reflexions positives que podem extreure d´aquesta pel·lícula tot i haver tingut un final tant devastador, serien “Canvia els teus pensaments, i canviaràs el teu món”, no ens hem de deixar influenciar per les persones perquè mai sabrem fins a quint punt ens poden arribar a canviar. I una altre seria “Si la porta es tenca, construeix-ne una altre”, sempre podem arribar a aconseguir el que ens proposem.
    L´uniforme en el grup es torna molt important per ells, un dels avantatges de portar uniforme és que no hi ha diferencies socials de cap classe ni maldecaps a l´hora d´escollir cada mati el que et vols posar, però els inconvenients son que llavors tots passem a ser comuns i iguals i no hi hauria llibertat d´expressió a les escoles, tothom té un estil diferent i trobo que esta molt malament no deixar que tothom expressi el seu estil ja que igualment les diferencies socials no les crea la roba, sinó les persones. Jo sincerament no estic a favor dels uniformes perquè em sembla que ens priven de la nostre llibertat d´expressió. La història real va ocórrer a California a l´escola Cubberley High School l´any 1967.
    Aquell any Ron Jones un professor d´història amb fama de fer les classes de forma diferent va decidir realitzar un experiment que va tenir resultats inesperats i dolents. La tot va començar amb la pregunta d´un alumne seu en una classe sobre l’Alemanya Nazi, “Com pot ser que els ciutadans alemanys argumentessin en el seu moment que no sabien el que estava passant en els caps de concentració?” i com aquesta, altres preguntes van sorgir, així que el professor va decidir provar-ho amb un experiment. Les causes per les que pot arribar a sorgir un regim autoritari poden ser per grups socials radicals amb unes idees pròpies de com s´haurien de fer les coses al seu país... A la pel·lícula per exemple es fa referència als anarquistes, persones que segueixen l´anarquisme una doctrina politicosocial que defensa la llibertat total de les persones i volen la desaparició de l´estat i la propietat privada, ja que els consideren els opressors i explotadors del poble. Finalment només em falta dir que en la societat en la que vivim, si que és possible que es produeixi una dictadura, ja que a molts països això ja esta passant, i en altres també tenen els mitjans per fer-ho.

    ResponElimina
  3. Preguntes pel·lícula La Ola

    - Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?
    Comportament, valors intel·lectuals, valors vitals i valors ètics.
    - Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Ens pot arribar a perjudicar.
    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    De líder del grup, no, per què no ho evita a temps, si ,per què els alumnes fan el que ell digui.
    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?
    Tim, per què fa qualsevol cosa i al final de la pel·lícula traient una pistola amenaçant al professor Wenger i s’acaba suïcidant. Si.
    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    Si, que més alumnes es van apuntar a la classe d’autocràcia i que van aprendre moltes coses.


    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.
    Estalviar temps, evitar faltes d’aprenentatge en les escoles, millorar el rendiment escolar, augmenta la creativitat, evita les comparacions, publicitat per les escoles, augmenta la seguretat dels alumnes, inculca una actitud, estalviar diners i preus més baixos.
    Preu i coarta la individualitat.
    En contra, per què tothom pot portar la roba que vulgui.
    - El film és basaT en un fet real. Investigueu on va passar i per a què creieu que va sorgir la idea?
    Va passar a Alemanya i per explicar que es l’autocràcia i que es fa.
    - Quines són les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat? Quins moviments polítics i socials surten a la pel·lícula?
    El moviment polític, la forma de govern, el poder i la guerra. Democràcia i anarquia. Conflictes i ecologisme.
    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?
    Si.

    Gabriel Chacón 4tESO A

    ResponElimina
  4. La pel·lícula esta basada en un experiment real que va realitzar un professor de secundaria californià, a la dècada dels seixanta, anomenat “Tercera onada”. Aquest professor el que volia demostrar era que fins i tot les societats més avançades i/o obertes poden caure en les ideologies feixistes i en el seu atractiu de poder màxim. Al veure que la seva teoria es comprovava i que l’experiment estava sobrepassant alguns límits, el va aconseguir aturar, a diferencia de la pel·lícula, que en conseqüència d’aquest acte es desencadena un tràgic final. No crec que el professor sigui culpable d’aquesta violència que s’ha tractat al final de la pel·licula, sinó que crec que potser la serietat que li va posar a la activitat va acabar jugant amb la ment i la vulnerabilitat dels adolescents, ja que no deixa clar des d’un principi que és un experiment i no un pensament real. Tot i així quan veu que el vandalisme ha arribat al grup ho intenta aturar, però és massa tard, i és en aquest moment quan veiem que no ha estat mai la seva intenció tot aquest conflicte i que aquest no era el seu propòsit com a docent, els que porten més enllà el projecte a esquenes del professor són els alumnes.
    Estar en un grup entre iguals serà positiu sempre i quan cadascú pugui pensar, dir i fer la seva sense ser jutjat ni discriminat, ja que crec que un dels factors desencadenants del desastre és la destrucció de la personalitat i pensament propi, fent que qualsevol criteri aliè al grup sembli un disbarat o fins i tot una crítica ofensiva, ja que el grup és un refugi. Per comprovar aquests comportament no cal anar gaire lluny, ja que en els darrers dies, VOX partit de ultradretes súper radical, ha estat a punt de líderar les eleccions andaluses. Penso que la ciutadania que vota aquests partits creu que la imposició sobre l'altre fa que siguis millor i així pots aconseguir tot el que vols a costa dels altres. Si no et deixo queixar-te, entrar ni marxar, etc, et tindré controlat anul·lant tot criteri que tinguis i seras més fàcil de manipular però el que sembla que la gent no enten és que ells mateixos estan sent els titelles que faran que també acabin dominats.

    ResponElimina
  5. En la pel·lícula «La ola» es mostraven molts fets relacionats amb la dictadura, les sectes i la manipulació psicològica, tots aquests fets es mostren d’una manera discreta en la qual moltes persones es podrien identificar amb els casos que en parlen a la pel·lícula.

    Pertànyer a un grup d’iguals com es mostre en la classe de Rainer Wenger podria fer que una persona es sentis millor espiritualment però, no sempre és així ja que si tots son iguals, les idees no varien i si una persona arriba a contraposar-se d’algun acord prèviament decidit entre tots o simplement intentar impedir alguna cosa que no està bé, podria arribar a sofrir molt ja que no estaria fent com tot el grup. També algun membre del grup podria arribar a sacrificar molt per el bé dels membres del seu grup i fer sofrir els que no són participants.

    Jo penso que el professor Rainer Wenger tenir un paper molt gran en aquest grup, ja que ell sense volgué el va crear i com que era el professor, va assumir ser el líder, però no va parar el grup quan estava a temps, encara que moltes persones el van advertir, per això per mi és el culpable de tot el que va passar. Rainer Wenger d’alguna manera li agradava ser el centre d'atenció dels alumnes i que ells fessin tot el que demanava sense qüestionar la seva paraula. El seu comportament no era adequat encara que volia demostrar que és possible una dictadura en aquesta temps, no era la millor forma de fer-ho.

    Encara que la pel·lícula acaba de la pitjor manera, ens ensenya que en grup es treballa molt millor ja que s'ajuden mútuament i no hi han diferencies socials, culturals o religioses entre ells. En la pel·lícula molts d’ells pensaven que les coses que havien fet malament les podien arreglar, però el professor tenir raó ja que una cosa així no es podria arreglar, és com dir que els nazis podien haver sigut bones persones si arreglessin totes les malifetes que havien arribat a fer.

    En el film havien retornat els uniformes al institut encara que tenen avantatges i inconvenients. Un dels avantatges que poden tenir és no haver de pensar gaire al mati per saber que posar-te però un dels grans inconvenients que hi ha és que ja no hi hauria diversitat ni creativitat en la roba, ja que tots anirien iguals. Jo no estic ni en contra ni a favor dels uniformes perquè no m’importaria anar vestida d’una manera o una altre, però altres persones si que tindrien raó per estar en contra ja que la forma de vestir és com una expressió i si tothom anés igual tindrien menys llibertat d'expressió.

    La història que ens explica el film va ser real, va ocórrer a California a l´escola Cubberley High School l´any 1967. Aquell any Ron Jones un professor d´història amb fama de fer les classes de forma diferent va decidir realitzar un experiment que va tenir resultats negatius. L’experiment va començar amb la pregunta d´un alumne seu en una classe sobre l’Alemanya Nazi, “Com pot ser que els ciutadans alemanys argumentessin en el seu moment que no sabien el que estava passant en els caps de concentració?”així que el professor va decidir demostrar que era possible una dictadura en aquella època.

    Les causes per les que pot arribar a sorgir un regim autoritari poden ser per grups socials radicals amb unes idees pròpies per governar, com per exemple els anarquistes o els feixistes, persones que soles no podrien arribar a gran cosa, però en comunitat podrien arribar a apoderar-se de barris i mica en mica el seu poder augmentaria de manera que els fundadors del grup tindrien el poder per controlar a moltes persones del seu sector.

    Una dictadura avui dia és molt fàcil d’aconseguir ja que hi ha molta gent que no està interessada en la societat i en què passa arreu del mon i aquesta incultura els fa més vulnerable a la manipulació psicològica.


    Maroua Mouslik
    4tB

    ResponElimina
  6. Perquè sigui possible avui en dia l’autocràcia, també que s’ha demostrat en la pel·lícula “La Ola” tot comença amb el professor Rainer Wenger , qui s’ha li han assignat el projecte educatiu relacionat amb l’autocràcia. Tots al principi havien negat que era impossible que avui en dia s’establís una autocràcia, però no , estaven equivocats, el professor comença a establir normes a la classe, o sigui els alumnes no s’estaven assabentant que els estaven manipulant de mica en mica i cada dia establien més normes o idees, en dos dies l’experiment va cobrar vida pròpia i alguns alumnes de l’escola s’uneixen més al grup. Lo que comença amb una sèrie de idees inofensius, es va anar a convertir-se en un moviment real i gran. Fins i tot els joves es van posar-se a dissenyar una pagina web per donar-se a conèixer, un símbol i salut del grup, un uniforme, o sigui tot lo que necessitava per moure una massa, el mateix objectiu i idea. També s’ha demostrat en la pel·lícula que hi havia alumnes que es integraven al grup per diferents necessitats i raons. Com per exemple alguns simplement per sentir-se segurs o necessitat social, com en Tim, que havia trobat un efecte que en la seva casa no el rep.

    Ens pot fer sentir millor i perjudicar per pertànyer en un grup depenent de com, per que en aquell grup tots tenien objectius i idees en comuns, estaven orgullosos d’ells mateixos i estaven motivats per seguir endavant amb el grup ,en canvi , si no estaves d’acord d’aquells ideals, et discriminaven i t’excloïen com en el cas d’en Karo. Ella no acceptava tenir que pertànyer en un grup social “La Ola” i decideix rebutjar totes les normes del grup i anar en contra amb els pancartes i un article de diari per l’escola, els altres el miraven amb mala cara perquè va portar una vestimenta diferent dels altres.

    El professor va fer el paper d’una mena de dictador dins del projecte, amb la necessitat d’autoestima perquè a ell no l’importava els altres professors, només buscava ser reconegut per els seus propis alumnes, també vol millorar el seu autoestima en el partit de waterpolo ja que l’únic que volia també era ser reconegut. Però ell no es va donar compte que els alumnes ho havien portat a un nivell diferent l’experiment i es torna com un moviment social real.
    Tot comença perquè ell no deixa que els alumnes decideixin ni actuar per ells mateixos en la classe, ja que els fa veure que l’opinió del professor es la més valorada, encara que alguns estaven desacord amb alguns idees del professor, però el van seguir per sentiment de superioritat d’aquella persona. El professor volia transmetre un objectiu comú i allò es lo que ha transmès als alumnes. En la meva opinió el professor ha tingut la culpa tant com els alumes, per que alguns alumnes sense que el professor assabentés causaven vandalisme i lluita contra altres grups. Per part del professor a causa de la seva cobdícia, se li ha anat de les mans, i es veia que no es preocupava per els alumnes, com Karo, no li va importar si no estava d’acord amb el grup, i Tim, el veia que no el volia a la seva casa, però no s’ha ofès per ajudar-li almenys per als seus problemes familiars.

    Algunes reflexions positives podrien ser que si treballem en grup, acabarem més ràpid i n’extraurem més idees i creativitat. Un altre punt positiu es que anar tots vestits iguals ens ajuda discriminar menys per com anem vestit i sentir-nos iguals.

    En conclusió que la pel·lícula s’ha demostrar lo que es capaç de fer avui dia l’autocràcia, només començant amb un líder i un grup d’adolescents , lo fàcil que es cometre el mateix error . O sigui em de reflexionar i pensar abans de involucrar-nos en algun tipus de moviment, i tenir sempre en present que lo que va succeir una vegada pot torna a succeir.

    Mengqian Peng
    4tB

    ResponElimina
  7. Una dictadura avui en dia personalment penso que seria difícil però no impossible, ja que cada vegada la gent vota a partits més similars a una dictadura com per exemple el cas de Vox. Perquè l'autocràcia sigui possible els valors són simples; hi ha de haver un líder i les altres persones disposades a servir al líder i complir les seves normes i acceptar i estar d’acord amb les seves decisions. Rainer Wenger en el cas de la pel·lícula, ell decideix ensenyar als seus alumnes que es la autocràcia a través de crear un grup autocràtic amb els alumnes de la classe d’aquesta manera motivar als alumnes per aprendre. De principis sona una manera molt bona de ensenyar però tan els alumnes com ell s’ho prenen de manera molt forta hi ha alumnes que veuen que això sesta convertint en una espècia de dictadura ja que obligant a anar vestit igual a la gent si volen entrar a l’escola etc... I el professor tampoc ho veu fins que al final un dels alumnes li va a confessar el que ha fet per culpa de La Ola que es el nom del grup. Jo crec que en Rainer Wenger no es el culpable de tot però si té gran part de culpa, perquè va ser ell el que va motivar als alumnes a través de aquesta mena de exercici i de fer-ho tan igual a la realitat, el seu paper com a líder grup ho fa molt bé ja que motiva als alumes i ho fa de manera molt real a una dictadura, però jo crec que no actua correctament ja que no posa límit als alumnes que tot això comença anar més en serio hi ho hauria tingut que parar abans, però per altre banda no va ser culpa seva que aquest exercici motives tan als alumnes i que s’ho prenguessin tan en serio i que acabés amb un suïcidi i un ferit. La pel·lícula acaba de una manera molt tràgica però ens serveix perquè veiem que la autocràcia i la dictadura no és bona i que hem de saber parar les coses a temps abans de que es compliquin. Aquest grup de principis era un grup entre iguals, es a dir que hi havia el líder però els altres eren iguals entre tots, jo crec que estar en un grup entre iguals ens fa sentir millor ja que així no hi ha ningú que critiqui a un altre, o no hi ha ningú que es cregui superior a un altre, com per exemple ell fet que en Rainer proposi als alumnes de anar amb uniforme, aquest mètode fa que no hi hagi discriminació entre alumnes i tots siguin iguals, encara que també ens pot perjudicar ja que si veiem algú que no pensa igual que el grup o que no està d’acord amb els principis del grup, faria que els membres perjudiquessin a la persona, per això un grup entre iguals esta be i a la vegada no. Personalment penso que la idea dels uniformes no està malament per aquest fet però d’altra banda també crec que tothom pot anar vestit com vulgui i no s’ha de discriminar a ningú per el sol fet de que porti una roba mes o menys cara o mes o menys nova...., jo no em posicionaria ni a favor ni en contra ja que tinc arguments a favor com en contra. Un dels personatges que més m’ha colpit va ser en Tim, ja que des del primet que aquest moviment va començar, va ser el que més en serio s’ho va prendre, quan en Rainer va proposar anar amb l’uniforme de texans i camisa blanca ell, ja va cremar tot l’ho altre que tenia pensant que sinó no seria un bon membre del grup, també que a l’hora de posar cartells arrisques la seva vida per pintar el logotip dalt de l’edifici, també entenc que puder ell era un nen que estava eclipsat per el seu germà que com es diu a la pel·lícula era super bon estudiant i que en Tim quedés una mica exclòs de tot arreu entenc que aquell grup dintre iguals el salvés hi estigués molt a gust, però em va sorprendre moltíssim que acabés amb la seva vida quan van acabar amb el grup, ho vaig trobar un acte de bogeria absoluta.

    ResponElimina
  8. D’aquesta manera ell va ser el personatge que més em va colpir. Amb un dels personatges que si que em vaig sentir identificada va ser amb la Mona ja que com ella va veure, mentre anava passant la pel·lícula va decidir abandonar el grup perquè va veure que allò que feien no estava bé i precisament va ser el que vaig pensar i el que hauria fet. Una de els causes de que podria sortir un règim autoritari per exemple seria que fa poc és va fer una enquesta on el 39,5% dels espanyols van votar a favor de un règim autoritari, per això no es pas impossible que passi. Al 1967 Ron Jones, un professor d'història d'un institut de Palo Alto a Califòrnia, Al no tenir resposta de un dels alumnes va decidir fer, va instituir un règim d'extrema disciplina a la seva classe, retringint les seves llibertats i fent-los formar en unitat. El nom d'aquest moviment va ser The Third Wave. El que va passar va ser que els alumnes s’ho van agafar tan en serio que van arribar a acusar als que no es volien unir al grup per això al cinquè dia el professor ho va aturar.

    ResponElimina
  9. La pel·lícula la Ola bàsicament consisteix en què en una classe estan xerrant de l’autocràcia, govern d’un mateix, i sorgeix la idea de crear un grup dirigit per el professor, que al principi tot anirà bé però després se’ls hi escaparà de les mans. La conducta i els valors que donen a la pel·lícula perquè l’autocràcia sigui possible són els següents: fusió d’un grup, no rendir-se, sobretot a treballar junts i ajudar als altres, es centren més en el grup que en ells mateixos. Tenen uns ideals establerts i qualsevol persona que surti d’aquests o no els compleixi no és ben vista ni acceptada i l’aïllen. Per tant, en aquesta pel·lícula podem veure com una dictadura en ple segle XXI seria possible i els mateixos integrants no se’n donarien ni compte, ja que tot va començar amb petites normes de classe com anar vestit amb camisa blanca i va acabar sent una mena de secta/dictadura del qual va costar de sortir per part de tots els integrants i no es va saber frenar.

    Tothom qui estava al grup es sentia millor del normal, que formaven part d’una unitat, que no eren rebutjats i tothom els acceptava, per tant dins de la pel·lícula et dóna la imatge de que estar dins d’un grup d’iguals et fa sentir millor però quan vas veient la pel·lícula i vas veient tot el que passa penses que els perjudica, que els aïlla perquè han creat un món propi molt diferent a la realitat i que no en volen sortir. Pot perjudicar també perquè els pot fer evitar conèixer a altre gent pel fet de que no són com els del grup i rebutjar relacions que tenien però que quan van entrar al grup van desaparèixer.
    El que dirigia el grup, sense cap dubte, era el professor, Rainer Wenger. Ell estava orgullós del que havia creat i les normes que havia imposat però crec que no va actuar correctament, el grup va perjudicar a moltes persones i al final es pot veure reflectit que hi havia gent embogida pel grup. Pel que opino penso que hauria d’haver fet cas a tota la gent que l’advertia de que frenés, que cada dia el grup anava a més. No ho va fer perquè creia firmament amb ells i pensava que era el millor per tots, per sort al final ho va frenar i va fer veure a gairebé tots els seus alumnes que el grup era una mena de dictadura i que amb tot el que no creien que podria passar respecte els govern era possible, ho havien experimentat a través del grup. En part n’és culpable, perquè crea el grup ell i no el para a temps, però per altra part no és responsable de tots els actes que fan els alumnes ni de que els alumnes pensin com ell, perquè tenen personalitat pròpia però sembla que queda anul·lada, de totes maneres, ell acaba sent el culpable i es sent fatal.
    Un dels personatges que cal destacar és en Tim, un noi que no és acceptat per ningú, que intenta fer el que pot perquè l’acceptin però no ho aconsegueix fins que entra al grup. Dins del grup és dels que més interactua amb els altres i dels que més bestieses fa pel grup, però tot es resumeix en que té poca personalitat i faria el que calgués per ser acceptat per una majoria. Per altra banda en Tim al principi no li importa a ningú, ni als seus pares, i això fa que ell es senti molt malament i amb ganes de que algú l’escolti. I al final quan el grup desapareix, no ho vol acceptar perquè pensa que tot tornarà a ser com abans i que ningú l’estimarà i decideix acabar amb tot. No m’he sentit identificada amb cap dels personatges.

    ResponElimina
  10. La pel·lícula tot i acabar bastant malament en podem treure algunes reflexions positives. Cadascú ha de ser com veritablement és i no deixar-se influenciar per la majoria ja que sinó tot pot acabar molt malament. Tot es frena, encara que sigui tard, es pot aturar i sempre serà millor que no fer res i deixar que tot continuï de mala manera. No tothom és influenciable i quan aquestes persones et diuen una opinió, s’ha de fer una mica de cas perquè potser estan dient el que realment seria o per tots.

    Durant la pel·lícula es parla dels uniformes a l’escola, jo estic en contra, perquè penso que tothom ha d’anar vestit com vol, ja que la manera de vestir és una marca idetificativa de les persones i no s’ha d’imposar un uniforme.
    La Ola està basada en fets reals, un professor d’història que es dei Ron Jones va crear la Tercera Onada, un moviment per experimentar el feixisme a l’escola Cubberley High School a Califòrnia, com a part d’un curs sobre el nazisme. El professors no va saber explicar com els ciutadans havien permès que matessin a poblacions senceres i va crear un grup on molts alumnes en van formar part amb la ideologia i disciplina d’un règim dictatorial.

    Les causes per les quals pot sortir un règim autoritari a la societat són que algú creï una ideologia amb disciplina i molta gent pensi igual i es sentin forts, però perquè això passi i ha d’haver una societat manipulable. Un moviment social que surt a la pel·lícula és el nazisme, el professor explica que era una dictadura i que s’exterminaven a tots els jueus. Tal i com hem pogut observar a la pel·lícula, i com que està basada en fets reals, una dictadura podria ser possible si tothom pensés igual, i sobretot que la gent no està interessada en la política ni amb què passa i com no estan informats ens fa ser més dèbils.

    No sé perquè hi ha partits com el VOX i la gent els vota, ja que estan en contra de coses que s’hauria d’estar a favor, haurien de defensar els drets de les dones, del LGTVI, dels immigrants però no ho fan. Crec que la gent els vota perquè està desinformada i passa de la política perquè sinó no té explicació.

    ResponElimina
  11. - Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?
    Els valors, el companyerisme entre el grup...
    - Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Ens pot perjudicar, perque llavors no hi hauria aquella diferencia que ens fa ser especials, estaria be que en el grup hi hagi diferencia, i a la vegada respectar-nos a tots igual.
    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    Ser el cap del grup la Ola. No, perque no es dona compte de com esta transforman a uns simples alumnes, a un perill per la societat. Jo crec que ell no es pas el culpable ja que nomes ha volgut crear aquest grup per diversió, pero es veu que els alumnes su agafaven molt seri, que ha acabat tenin masses conflictes.
    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?
    La Karo, que suposadament es la novia den Marco es la que més m'ha cridat l'atenció, perquè ella i la Mona intentaven fer que es donguin compte fins a on han estat portant aquest grup. Jo no m'heb identificat amb ella perque segurament no em donaria compte que el grup fos perillos.
    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    Si. Que abans de que es formes el grup, tots els companys tenien un grup fixat que nomes pensaben en socialitzar-se amb gent d'aquell grup i ser tancada amb altre gent que no es d'aquell grup concret, i que despres de que s'hagues format la Ola tothom es socialitzaba molt més del que es socialitzaben abans.
    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.
    Els possibles aventatges: no hi ha diferencia de la cualitat de roba en que es vestei tots els alumnes.
    Possibles inconvenients: que no pots vestir-te com vols, que vas iguals que els altres, que segurament el uniforme desagradaria a alguns alumnes.
    Estic en contra de l'uniforme, ja que es molt avorrit anar cada dia amb la mateixa roba, i que la gent vagui vestida igual no es divertit, ja que molta gent s'expressa a traves de la vestimenta, intentant expressar seu estat emocional o de com es ell/a.
    - Quines són les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat? Quins moviments polítics i socials surten a la pel·lícula?
    Les possibles causes són: el faixisme, la xenofobia, el racisme... En la pelicula hi surt el moviment franquista.
    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?
    Si.
    - Com sabeu, en els darrers anys els partits d'extrema dreta estan agafant rellevància en el panorama polític europeu. Recentment a les eleccions a Andalusia hem vist la irrupció del partit VOX. Per què creus que sorgeixen novament aquestes ideologies? Quines conseqüències se'n deriven? Què n'opineu?
    Crec que aquestes ideologies sorgeixen a partir del moviment franquista que hi va haver en la època de Franco. Algunes de aquestes conseqüencies es deriva del faixisme, la xenofobia, el racisme...
    Jo crec que es molot injust que en aquest mont hi hagi tanta diferencia, ja sigui economica, de raça, de genere, etc. Perque crec que tothom es igual i que sigui de diferent color, de sexe, o de diferent religio, no significa que se li ha de tenir un odi perque no sigui igual que tu.

    ResponElimina
  12. En aquesta pel·lícula els valors que es donen a conèixer perquè l'autocràcia sigui possible, estar tots units i ajudar uns als altres.

    Des del meu punt de vista crec que pertànyer a un grup d'iguals ens pot arribar a perjudicar, ja que és millor ser nosaltres mateixos, ser únics i diferents però sempre respectar uns als altres.

    El professor Rainer Wenger, és el preferit dels alumnes i arriba a tenir una relació molt propera a ells. És el líder dels alumnes i tots estan al seu favor menys uns quants. Crec que ell actua correctament, però el que els seus alumnes causant ell no ho veu. No és culpable ja que ell el que volia era que tots estiguessin a la seva atenció, era com una mena de joc. Però acaba perdent el control.

    El personatge que més m’ha cridat l’atenció és en TIM, ja que és un noi que es deixava portar per tot el món, marginat per els seus companys i fins i tot per a la seva família ningú l’entenia. Però quan es va formar el grup “LA OLA” es va donar de que ja tenia amics i es sentia més valorat. Però quan decideixen acabar amb el grup, ell treu la pistola amenaçant al professor, dispara un company seu i a ell mateix. L’acció que ha fet en Tim al final de la pel·lícula a sigut inesperada. No m’he sentit identificada amb cap dels personatges.
    Podem extreure una reflexió positiva, com per exemple en aquell grup tots són tractats iguals i també tots ajuden a un membra quan té problemes i dins d’aquell grup son més socialitzats, en canvi abans no eren així cadascú anava amb la seva colla.

    Avantatges sobres els uniformes a les escoles:

    - No perds temps en triar la roba per anar a l’escola.
    - S’eviten les comparacions entre els altres alumnes per la roba que porta cadascun.
    - En algunes situacions, com excursions i sortides en general, l'uniforme permet identificar els alumnes d'un mateix centre escolar.
    Inconvenients sobres els uniformes a les escoles:
    - No tothom es pot permetre un uniforme.
    - Als alumnes no tenen la llibertat d’anar com volen.
    - No tothom li pot agradar el disseny del uniforme.
    Jo estic en contra dels uniformes, ja que evita als alumnes anar de la manera que es senten més còmodes.

    Les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat, com ens ho representa la pel·lícula, crec que es quan una persona que té una creença en una cosa i un grup de persones estan a favor ja que tenen els mateixos pensament, senten que són poderosos i des d’aquest punt es quan començant a menejar-ho tot.
    El moviments socials que surten a la pel·lícula és el nazisme.
    Una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia.

    ResponElimina
  13. Gracies a l’argument de la pel·lícula “La Ola” es demostra que l’autocràcia seria perfectament possible en la nostra societat. Molta gent avui en dia pensa el contrari, que ara una dictadura o un sistema amb aquestes característiques seria impensable, que ja s’ha eradicat completament. Però aquest film ens vol obrir els ulls i fer que ens adonem que si un grup de persones, com en aquet cas uns joves, són sotmessos a una disciplina i se’ls adoctrina amb uns ideals i una manera de pensar concreta, on es duguin a terme activitats i sistemes d’unitat.
    A priori es pot pensar que no es res dolent, a la pel·lícula es veu una classe d’adolescents on tots col·laboren i disfruten aportant i aprenent, on es veuen molt motivats i amb ganes de fer coses junts i muntar objectes publicitaris com ara roba, cartells, adhesius... On fins i tot el tem els interessa tant i tenen tantes ganes de donar a conèixer la seva assignatura que s’esforcen en anar tots iguals a la classe, en crear una salutació especial... Cada cop es troben més unificats i mes còmodes un amb l’altre.
    Però tot això que pot semblar molt positiu acaba fent un canvi dràstic. On es veu que es troben tant be uns amb els altres que no volen marxar d’aquell cercle, acaben adoptant un sentiment d’exclusivitat on no es deixen influenciar ni es relacionen amb membres els quals no siguin partidaris del moviment el qual han creat. On es pot veure que volent donar a conèixer la seva manera de pensar acaben caient en actes de delinqüència i vandalisme. Sense adonar-se’n es van convertir en un grup tancat, on es creien que la seva manera de veure-ho tot era la correcta i no acceptaven a persones les quals pensessis de manera diferent, característiques pròpies del nazisme. Si ens i fixem al final un dels protagonistes se’n adona de que pertànyer en aquest grup l’esta canviant, i esta afectant a la seva personalitat, aquí es on se’n adona de que pertànyer en aquest grup es una cosa negativa i que s’està convertint en un fet perjudicial per ell i per els que estima. Per sort, la seva novia el fa adonar em qui s’estava convertint. Aquesta va ser de les poques persones que es va adonar que la classe d’autocràcia anava mes enllà que una classe, i que s’estava convertint en un moviment amb ideals olt negatius, ella va aconseguir no caure en el grup.
    Des del meu punt de vista el professor juga un paper molt complicat, on comença la seva classe d’una manera dinàmica i volent que els seus alumnes es motivin per l’assignatura, però podem veure que els alumnes agafen el control i el professor queda en sego pla. Des del meu put de vista el professor no es el culpable del moviment ni el que la creat, ell es una víctima més de el moviment. Quan aquest se’n adona del que ha incitat a fer, ho soluciona d’una manera correcte tot i que acaba molt malament, ja que per a un alumne, en Tim, aquella classe i aquell moviment que es va crear; “La Ola”, era tot el que tenia. Sense saber afrontar la situació, va matar a un company i seguidament es va suïcidar. Ja que no imaginava a seva vida fora d‘aquell grup, ja que nomes tenia això, nomes allà se sentia recolzat i estimat.

    ResponElimina
  14. En la pel·lícula també s’esmenta el tema d’anar tots iguals a la classe, aquest simple fet desencadena una sèrie de pensaments bons i dolents, personalment, penso que es un fet negatiu ja que tothom ha d’anar com volguí i no ser obligat a dur un tipus de peça de roba perquè tots els altres ho faigin, i a mes la roba es un mètode per expressar-te al treure’t la llibertat de vestir-te com vulguis t’obliguen a reprimir-te d’una manera indirecte. Duen a terme l’acte de portar la camisa blanca, donaven a conèixer que qualsevol que no la portes no era benvingut i era classificat com l’estrany i el que no s’ha de dirigir la paraula.
    Personalment penso que malauradament una dictadura es totalment possible, possiblement molta gent no hi estaria d’acord, però en aquesta pel·lícula podem veure un exemple perfecte, perquè sense adonar-ten, i pensant que estàs fent be les cosses, es crea un moviment amb una finalitat negativa dictatorial on indirectament canvies de hàbits i de comportament de manera indirecte, convertint-te en algú que no ets i anul·lant les teves opinions, fen-te creure que el que el líder diu es el correcte, deixant-te seduir per propostes i ideals amb un rere-fons negatiu. Un exemple clar es que la pel·lícula esta basada en uns fets reals els quals es van dur a terme a Califòrnia als seixanta on un professor va voler ensenyar uns ideologies, les quals com a la pel·lícula van traspassar uns límits i dels paràmetres adequats, on es van desencadenar una sèrie de conflictes els quals mes endavant passarien com a uns fets a destacar en la historia.
    Actualment com tos sabem a Espanya s’ha creat un nou patit polític; VOX el qual es partidari d’una sèrie d’actes i pensaments franquistes, on sobretot volen convèncer i recolzen a les classes més baixes i treballadores, intentant convèncer a la gent de la conservació i unificació del país. Personalment penso que es un pas enrere més en la societat, una manera de pensar la qual estic totalment en desacord i no podré arribar a comprendre mai. Les conseqüències que poden arribar a passar serien segurament catastròfiques on es reprimeixi a molta gent i s’obligui a complir fets inacceptables i incomprensibles .

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. A la pel·lícula que van visualitzar a classe tracta d’un professor, que ha d’explicar l’autocràcia amb través d’un projecte setmanal mitjançant un experiment grupal per demostrar com és de fàcil manipular les masses. El que el professor Wenger fa és posar una sèrie de normes estrictes es normalitzen després de practicar-les cada dia. També ho realitza a través del seu lema: el poder mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció i força a través de l’orgull. Amés de inventar-se una salutació, un nom de grup i un uniforma, els alumnes cada vegada s’impliquen més i s’acaba descontrolant.
    El fet de pertànyer a un grup d’iguals en un principi ens pot fer semblar que ens fa sentir millor, ja que d’aquesta manera pot semblar que no hi ha desigualtats, que tots pertanyem al mateix lloc, que som iguals, ens entenem a tots, ens relacionem de la mateixa manera i tenim el mateix pensament però moltes vegades això no és així. Pertànyer a un grup d’iguals no deixa mostrar tal i com ets i totes les qualitats del caràcter d’un mateix, condiciona la manera de pensar i a expressar-se ja que esta predeterminat perquè representa que tothom és igual, et sens influenciat per la manera que actuen els altres i t’acabes comportant, pensant i sent com la majoria i no com realment ets.
    El professor Rainer Wenger actua d’una manera on el que fa és actuar i fer un experiment de l’autocràcia massa fidel a la realitat. Comença en sent petites coses com aixecar-se i posar l’esquena recta cada vegada que algú vol parlar, però cada vegada sense que ell se’n adoni els seus alumnes es prenen aquell experiment com més que un joc, s’ho prenen seriosament i creuen aquell sistema com el correcte fins a convèncer no només a la classe, sinó a tota l’escola. El professor n’és culpable, evidentment, ja que ha convençut totalment als seus alumnes i n’hi ha que fins i tot viuen per aquell sistema, apart de empaperar tota la ciutat amb el símbol del grup. Quan el professor s’adona que tot esta anant massa enllà i que se l’hi ha anat de les mans ja és massa tard.
    Tot i el tràgic final, el podem extreure alguna reflexió. No et pots deixar influenciar per els altres i pertànyer a algun col·lectiu només perquè tothom en formi part, potser totes les persones que en formen part estan equivocades. Has de deixar-te aconsellar, tot i que tothom vulgui formar part d’un grup de persones per ser normal no sempre es així, i potser hi ha algú que realment sap del que parla i es pot ajudar molt més que un grup de persones perdudes que l’únic que volen es no sentir-se diferents.
    Des de el meu punt de vista, els uniformes són una peça de roba antiquada que el que fa és fer veure que tothom és igual. A través de la forma en què vestim ens podem expressar tal i com som. Les escoles i instituts haurien de ser on lloc on hi hagi diversitat i no etiquetar a tots els alumnes de la mateixa manera.
    La pel·lícula que vam veure està basada en un fet real que va passar a Californa a un institut anomenat Cubberley High School al 1967. Va sorgir quan un alumne, Steve Conigio, va demanar al professor d’història, Ron Jones, com el poble alemany, els ciutadans, van poder ignorar tot el que estava passant amb les jueus. El professor no va saber com contestar-lo i per això va començar un experiment amb la ment humana, es va dir La Tercera Onada.
    Personalment penso que sorgís una altre dictadura seria possible, ja que per molt que els anys passin la societat no avança gaire, a més de que quan algú està perdut a la vida, s’aferra a una dictadura i la gent segueix amb mentalitats molt influenciables i realment penso que tal i com està la societat podria ser molt possible.

    Èlia Pons, 4tB

    ResponElimina
  18. REFLEXIÓ LA OLA:

    L’objectiu d’aquesta pel·lícula és fer-nos veure que una ideologia que tan mal va causar a mig món per molt que estigui “acabada” pot tornar a ressorgir, i amb més força que l’ultima vegada. Un exemple molt clar actualment el trobem aquí a casa, amb la creació del partit polític VOX, Partit que vol fer retornar unes ideologies la qual el poble va estar durant molts anys sota el termini dictatorial.
    Estar en un grup entre iguals serà positiu sempre i quan cadascú pugui pensar, dir i fer la seva sense ser jutjat ni discriminat, ja que crec que un dels factors desencadenants del desastre és la destrucció de la personalitat i pensament propi, fent que qualsevol criteri aliè al grup sembli un disbarat o fins i tot una crítica ofensiva, ja que el grup és un refugi. Eendracht maakt macht o més conegut com la unió fa la força es la principal idea d’un règim amb tant poder, com podem veure al film la cohesió de grup ha de ser d’un mateix pensament, si no estàs a favor d’aquells pensaments no ets acceptat i per tant tindries un risc per no pensar com ells.
    En Rainer Wenger el que vol demostrar amb el tema es que es molt fàcil que tornem a tenir una dictadura però no per culpa dels partits o les ideologies que “són el mes important”, en veritat el que ens fa veure es que si nosaltres la gent que tenim la necessitat de sentir-nos poderosos i la necessitat de sentir-nos un escaló per sobre que els altres i estem d’acord a acceptar aquest tipus d’ideologies, estarem condemnats a repetir el mateix error que vam cometre al passat.

    Aarón Rodriguez 4tA

    ResponElimina
  19. La pel.lícula “La ola” està basada en l’experiment que es va fer en un institut de secundària de Califòrnia. El professor volia demostrar com, tot i estar en una societat aparentment de ment oberta, els atractius d’un règim autoritari els podia convertir en fascistes. Volia explicar com va ser possible que els alemanys no jueus s’unissin al moviment nazi i permetessin l’exterminació de tants i tants millons de jueus. En la realitat, l’experiment va ser anomenat “La tercera onada”. Com podem veure en la pel.lícula, l’experiment no va durar més de cinc dies, ja que els alumnes s’ho van prendre massa seriosament i se’n va anar de les mans. Des del meu punt de vista, és perillós fer experiments com aquests, ja que els joves som molt influenciables.
    Actualment penso que podria ser possible que tornés a exsistir un moviment fascista com el que van iniciar Hitler o Franco. Això es pot veure perfectament en el cas de VOX, que si ens fixem en el seu programa electoral, està clar que tenen propostes pròpies de règims fascistes de fa més de 50 anys. Jo sincerament no entenc com ha pogut sortir tant votat aquest partit. Defensa idees masclistes, homòfobes i racistes que no entenc com la gent les pot defensar. També seguint en la mateixa línea hi ha el cas d’Estats Units amb Donald Trump, que va acoseguir ser president. Jo crec que el problema és que, com tots sabem, les coses no funcionen bé en els països, per això la gent vol prendre mesures massa radicals com les que proposen Trump i VOX.

    ResponElimina
  20. Centrant-me més en la pel.lícula, penso que realment el culpable és el professor. Tots veiem que la seva intenció només era que els alumnes entenguessin com funciona una dictadura i com és possible que la gent s’hi adereixi tot i les radicals idees que defensa. El problema és que en la pel.lícula hi ha alumnes que no tenen més coses en la seva vida que fa que el moviment de la classe d’història es converteixi massa important per ells. Aquest és el cas d’en Tim, un noi amb problemes que quan veu que aconsegueix sentir-se més popular i integrar-se en un grup d’amics “La ola” passa a ser la seva principal preocupació a la vida, fins que mata a un company i s’acaba suïcidant.

    ResponElimina
  21. • Jo crec que esta bé tenir un grup amb amics però un grup en el que tothom vagi vestit igual, faci sempre el mateix i sempre hagin d’anar junts és innecessari ja que tothom és diferent i té diferents gustos. Et pot fer sentir bé tenir un grup d’iguals en el que se’t respecti ja sigui perquè segueixes el que ells fan i no et sentis sol però tot això et pot perjudicar perquè com ha passat a la pel·lícula, deixes totes les teves coses personals per un grup, i en el moment que aquest grup s’acaba et quedes sense res.

    El personatge que m’ha impressionat més ha set Tim ja que al principi es veia com un nen inofensiu que s’aplicava molt en els estudis i gairebé no tenia amics. Quan a la classe es va començar a fer el projecte de l’autocràcia ell s’ho va prendre molt enserio i va a començar a desenvolupar aquell grup pintant el seu símbol a un lloc molt perillós. Realment aquest noi se sentia bé e aquell grup ja que començava a relacionar-se més amb els seus companys i s’oblidava dels problemes familiars però això si la va anar de les mans quan el professor va donar per acabat el projecte per causa dels problemes que hi havia hagut i ell va disparar a un company i es va acabar suïcidant per el que en un principi era nomes un joc per aprendre.
    Jo sincerament no m’identifico amb aquest personatge però entenc que aquell grup l’ajudés a sentir-se millor encara que va arribar massa lluny.

    Es veritat que la pel·lícula acaba molt malament però tot i així es poden treure algunes coses bones. Podem veure que en el grup que es crea de classe tots aquells que abans no es portaven gaire bé acaben col·laborant i esforçant-se per ajudar al grup, en el moment que un tenia problemes els companys l’ajudaven sempre i mai deixaven a algú sol, i per acabar, en els partits que tenien tots el companys anaven a recolzar-los.

    Algun dels avantatges de portar uniformes a les escoles es que es crea una igualtat entre els alumnes i no hi ha critiques ni diferencies per les marques de roba que porten, també, els facilita el dia a dia a l’hora de posar-se la roba ja que porten el mateix. Per altra banda, un inconvenient es que al anar tots iguals es trenca la individualitat i llibertat de cada persona i dels estils de roba que porta cadascú.
    Jo personalment estic en contra dels uniformes ja que cadascú ha d’anar vestit de la manera que més li agrada.

    ResponElimina
  22. En la pel·lícula “La ola” em pogut observar com es mostraven de manera discreta alguns fets com poden ser els de les sectes, manipulacions.. que en aquest cas moltes persones es poden sentir identificades amb els diferents casos que es veuen a la pel·lícula.

    Com em pogut observar pertànyer a un grup de classe, en aquest cas de Rainer Wenger podria fer que una persona es sentis millor en el seu interior però, no sempre és així ja que si tots son iguals, i les seves mentalitats no varien i alguna persona es diferent es podria patir en el sentit psicològic ja que seria diferent als altres , i també passa de que si algun membre no vol ser d’aquest grup que s’ha creat alguns del grup no li deixen fer series coses, com entrar a mirar un partit, o si no et fiques aquesta roba no pots fer això..
    En la meva opinió el professor Rainer Wenger tenir un paper que se li va anar de si, ja que els rimers dies els hi estava explicant com era una dictadura i els hi feia fer coses perquè els nens veiguessin amb els seus ulls que es una dictadura, però quan comencen a passar els dies, els nens volen un líder i ell assumeix el càrrec. Finalment no es dona compta de que això se li esta fent massa gran i no ho para a temps, no segueix ni escolta les advertències que li estan fent i finalment acaba malament, i ell, com qualsevol altre professor, el que volia era la atenció dels alumnes a l’aula, bona actitud i que tots estiguessin atents a les activitats i que s’ho passessin molt be aquella setmana.

    Encara que la pel·lícula com ja he dit acaba molt malament, ens ensenya que en grup es treballa molt millor ja que et pots ajudar mútuament i que tots som iguals i no hi ha diferencies.

    En la pel·lícula tots aquells alumnes portaven uniforme, i això de portar uniforme te uns certs avantatges i també inconvenients. Els avantatges poden ser, que quan et lleves no tens que ficar a buscar-te res de roba, n’hi preocupar-te perquè aquell que te tants diners anirà amb roba de marca ni res, tu agafes allò i et vesteixen igual que tots els altres alumnes i així no hi ha diferencies i tots son iguals, però un dels grans inconvenients que hi ha és que jo penso que tothom pot tenir el dret de portar la roba que vulgui, i si a mi un dia em ve de gust porta una samarreta i un altre un jersei , doncs que ho pugui fer, també que a mi no m’agraden els uniformes perquè a mi m’agrada ser creatiu i no portar el mateix que l’altre gent ja que sinó seria molt avorrit.

    La història que ens explica la pel·lícula van ser amb fets reals, va passar a Califòrnia a una escola anomenada Cubberley High School l´any 1967. Aquell any Ron Jones un professor d´història amb fama de fer les classes de forma diferent va decidir fer activitats diferents i va acabar molt malament. L’experiment va començar amb la pregunta d´un alumne seu en una classe sobre l’Alemanya Nazi, “Com pot ser que els ciutadans alemanys argumentessin en el seu moment que no sabien el que estava passant en els camps de concentració? “així que el professor com passar també a la pel·lícula, va decidir demostrar que encara podia ser possible una dictadura en la època que vivien.

    Les causes per les que pot arribar a sorgir un regim de aquest tipo poden ser per grups socials radicals amb unes idees per voler governar, com els feixistes o anarquistes, ja que una persona sola no podia fer gaire però que un grup podia fins i tot apoderar-se de ciutats i d’aquesta manera tindrien el poder de apoderar-se mes i mes i així poder controlar a tota la gent que ells volguessin per el que algun d’aquests grups volgués .

    ResponElimina
  23. En la pel·lícula es donen uns valors molt radicals que provocar que la gent vegi l’autocràcia com un pas endavant i no endarrere.

    Quan estàs dintre de u grup d’iguals et fa sentir millor perquè veus que ets part d’algú més gran que tu i això et donar una sensació de benestar general.

    El professor i jugar un paper molt important perquè es el que començar aquest moviment radical, la seva idea era una bona estratègia per motiva els alumnes però se li va anar de les mans massa ràpid, jo no crec que sigui el culpable .

    El que m’ha cridat més l’atenció és el professor Rainer perquè el principi de la pel·lícula el mostren com un anarquista i el final acaba sent el cap d’un grup feixista.

    La reflexió que es pot treure es que en la societat de avui en dia pensem que aquest problemes son cosa del passat però la veritat es que per desgracia avui en dia encara hi han grups com aquest.

    Un inconvenient dels uniformes es que trenques una de les formes d’expressar-te al mon tal i com tu vols que et vegin i una avantatge es que al anar tots iguals no es crea un prejudici una persona per la forma que va vestida.

    Marc Pons 4tA

    ResponElimina
  24. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  25. - Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?
    Que tothom es sentís envoltat d'un grup, el de mai rendir-se, un equip.

    - Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Depèn de com estigui la persona, pero jo crec que perjudica perquè sempre hi ha de haver diferències entre nosaltres.

    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    El professor, el líder de la Ola. No actua correctament. Sí, no es dona conta de tot el que ha provocat, els alumnes ho porten a un extrem que no s'ha d'arribar per culpa del Rainer. Al final però, veu que tot el que ha fet ha estat una equivocació.

    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?
    En Marco, perquè el que al final es dona compte de que la ola és un perill i s'ha d'acabar i parla amb el professor Rainer però ell es nega. Quan fan la xerrada final, Marco insisteix, i fa canviar d'opinió a Rainer. No m'he identificat amb cap personatge.

    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    La idea de formar un grup perquè la gent es socialitzés més. Van aprendre què és l'autocràcia, és a dir al principi no s'assembla en res al que passaria .

    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.
    Les avantatges són que no es pot cuestionar a ningú perquè tothom va igual. L'inconvenient és que no dones llibertat a la gent d'anar com vol. Jo crec que s'ha d'anar sense uniforme i que la gent vagi com vulgui.

    - El film és basaT en un fet real. Investigueu on va passar i per a què creieu que va sorgir la idea?
    L'experiment es va dur a terme al Cubberley High School, un institut de Palo Alto, Califòrnia, durant la primera setmana d'abril de 1967. S'anomenava la Tercera Ona va ser un experiment per demostrar que fins i tot les societats lliures i obertes no són immunes a l'atractiu d'ideologies autoritàries i dictatorials, realitzat pel professor d'història Ron Jones en el marc del seu estudi sobre l'Alemanya nazi amb alumnes de secundaria a convèncer els seus estudiants que el moviment eliminaria la democràcia. Va comenár amb una pregunta d'un alumne sobre l'alemanya nazi.

    - Quines són les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat? Quins moviments polítics i socials surten a la pel·lícula?
    Que un grup considerable de gent, tinguin una idea clara amb la que poden arribar a ser com la Ola. A la pel·lícula apareix el nazisme.

    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?
    Podria ser possible però és complicat.

    Raül Aguilera, 4tC

    ResponElimina
  26. Crec que el pertànyer a un grup d’iguals ens fa sentir millors perquè no hi ha diferencies entre nosaltres i ens podem ajudar mútuament. Tot i això, ens pot perjudicar, perquè es pot passar de la ralla com s’ha vist a la pel·lícula. Poden haver-hi mal entesos entre companys d’altres grups, baralles...
    Des de el meu punt de vista el professor té la meitat de culpa, ja que si no hagués començat tot això, els alumnes no ho haguessin fet. Al principi es veu com li agrada que els alumnes li facin cas i el vegin com a un líder. Sincerament jo crec que l’actuació de la Mona i la Karo van ser les mes intel·ligents, ja que elles van veure que allò s’estava descontrolant.
    Tal i com se’n parla a la pel·lícula, crec que portar uniformes no és el més indicat. Sabem que portar uniforme trenca amb les superficialitats, amb els estereotips. Però portar uniformes t’està aïllant la teva forma de ser, i també tenint en compte que els uniformes solen ser cars.
    Tal i com hem vist a la pel·lícula una dictadura als segle XXI és possible i per tan ho hem de canviar. Hem de mentalitzar a la gent que hi ha maneres de prevenir-les.

    Anna Albó
    4t A

    ResponElimina
  27. La pel·lícula ens mostra molt fets relacionats amb un societat feixista i manipuladora que vindria a ser una secta, es mostren tots amb d’una manera discreta o en certs personatges .
    Pertanyé a un grup com aquests el principi ens pot semblar bo perquè creus que t’ajuden i així no et sents sol, però el final et pot acabar perjudicant perquè set acaben menjant el cap ja que no tens opinió pròpia i faries tot el que el líder del grup sigues bo o dolent, per això mateix sempre es tindria que allunya d’aquest grups moltes vegades tu mateix no ho veus i penses que es bo, però si la gent del teu voltant se’n adonar de pot ser perjudicant per tu, surt del grup i el final ho veuràs que has triat l’opció correcta.
    Al grup de la Ola es parlar de tornar a portar uniformes, la part positiva que veig jo es que no hi hauran diferencies en els alumnes ni un aniria millor vestit que l’altre, la part negativa es que algú no si pot trobar bé i voler anar vestit norma, per aquest fet aquesta persona no tindria que ser menyspreada ni tenir la incomoditat de l’altre gent a sobre, però així es la societat , cosa que no tindria que ser així i tothom poder anar com vulgui i poder ser lliure sense prejudicis.

    ResponElimina
  28. “La Ola”, és una pel·lícula alemanya inspirada en els successos que van tenir lloc l’any 1967 a l’escola “Cubberley” de Califòrnia, després de que el professor d’història pretengués demostrar als seus alumnes la dimensió real i els perills de l’autocràcia .
    En primer lloc, perquè l’autocràcia sigui possible és necessària l’existència d’un líder, el qual tots els membres del grup han de respectar, acceptar-lo com al seu superior i obeir-lo en tot moment sense qüestionar-lo. Al principi, no tots els alumnes que pertanyen al grup hi creuen, es mostren en desacord i veuen com una bogeria el projecte que els planteja el líder, el grup. Però de mica en mica el grup es va solidificant, entren nous membres i surten els que no estan disposats a formar part del grup. El grup adopta un nom, un símbol i una salutació i un uniforme, el professor diu que gràcies a l’uniforme, s’anul·laran les diferències entre els alumnes, i, d’aquesta manera serà un grup entre iguals, en part te raó, però el fet de obligar-te a vestir d’una manera determinada, és més conseqüent del que sembla, ja que anul·len la identitat d’una persona, ja que vulguem o no el físic i la manera de vestir d’una persona és el primer que veiem d’ella i la nostra manera de vestir permet expressar-nos lliurement. D’aquesta manera, el líder prohibeix l’expressió d’un important símbol d’identitat dels membres del grup, per tant, fomenta la repressió, un característica molt pròpia de l’autocràcia i dels estats autoritaris. El que el principi era només una mena d’experiment o exemple es va convertint en un grup estricte, que obeeix al líder i les regles del grup i que rebutja a les persones que no pensen com ells o que no formen part del grup. Hi ha membres dels quals el grup és tot per a ells, ja que abans de pertànyer al grup estaven marginats socialment a l’escola i la seva família està des estructurada o passen d’ell, i al entrar al grup es troben refugiats, ja que passen a ser amics i companys dels membres del grup, per això, en alguns casos molt extrems, quan el grup s’acaba, per ells s’acaba tot, inclús la seva vida.

    Es diu que en l’actualitat és impossible que hi hagi dictadures i estats autocràtics, però Corea del Nord, Gambia, Guinea o el Congo són estats que avui em dia encara pateixen la repressió de l’autocràcia. A més a més, avui en dia estem “sotmesos” a la dictadura a la qual ens sotmeten les grans superfícies que fan que només vulguem consumir, però això no és una dictadura ja que ningú ens obliga a comprar els seus productes, tot i que aquestes empreses fan que depenguem dels seus productes.

    Oriol Codony
    4t ESO C

    ResponElimina
  29. Com molt bé hem pogut visualitzar en el film, l’autocràcia és un sistema de govern en el qual tot el poder cau sobre una sola persona. Des del meu punt de vista, en l’actualitat, al igual que anys enrere podria aparèixer una dictadura o autocràcia, termes que ja s’estan considerant sinònims, encara que no es refereixen exactament al mateix.
    Crec que perquè s’iniciï una autocràcia en la actualitat només cal que una persona, en aquet cas Rainer Wenger, creï activitats i condicions les quals captin a les persones. Aquestes, tindran els mateixos pensaments i a la llarga formaran un grup d’iguals, com els alumnes de la classe de Wenger. Els alumnes es sentien molt còmodes dins del grup anomenat “La Ola” ja que es sentien més units i creien que tenien més poder que la resta d’alumnes de l’institut. Per això no acceptaven membres de l’institut que no es vestissin com ells i no respectaven cap tipus d’opinió ni manera de pensar que no fos igual a la seva.
    Dins del grup, el personatge que més m’ha cridat l’atenció ha estat en Tim. Malauradament al final de la pel·lícula s’ha acabat suïcidant. Era un alumne que no se sentia estimat pels seus familiars i per tant tot el que ell tenia i el seu únic lloc de recolzament era aquell grup. Així que quan el professor els va comunicar que l’activitat de classe estava anant més enllà del previst, aquest alumne va pensar que la seva vida no podria continuar sense “La Ola”. Va veure que ja no se sentiria estimat per ningú ja que amb aquest grup va començar a relacionar-se més amb els seus companys i va decidir suïcidar-se. El professor Wenger penso que n’és el culpable d’aquest fet encara que ell, amb totes les bones intencions pretenia fer una classe d’història més divertida i que alhora els alumnes aprenguessin.
    Tots els membres de “La Ola” anaven vestits igual. Personalment, estic en contra dels uniformes escolars ja que t’impedeixen posar-te la roba que vulguis segons els teus gustos i a més no a tothom li agradarà depèn de quin uniforme i/o no estarà disposat a gastar-s’hi els diners. Tot i així penso que seria molt pràctic portar uniforme.
    La pel·lícula està basada en un fet real que va passar l’any 1967 a un institut de Califòrnia. Un professor de l’escola va dur a terme un experiment a través d’una pregunta plantejada per un alumne, sobre el nazisme a alemanya, fet que també apareix a la pel·lícula.

    Cristina Molist
    4t C

    ResponElimina
  30. Podríem posar la mà al foc i no ens cremaríem si diem que segurament ningú de la classe al principi d'aquest projecte volia o pensava que acabaria sent el que ha set, però el resultat s’ha vist afectat per, principalment, la repercussió o influència que pot tenir en una persona pertànyer a un grup social on es tenen uns ideals/objectius comuns els quals si no comparteixes no ets benvingut.
    Igual que la podríem posar i probablement tampoc ens cremaríem acceptant que no tota la responsabilitat recau sobre el professor.
    Algunes persones degut a la seva manera de ser o per la situació familiar (que és com es manifesta a la pel·lícula) tendeixen a deixar-se influenciar per un determinat grup sense qüestionar-se si realment és el que volen o si es valors que representa aquest grup s’ajusten a la seva manera de veure les coses. I això es veu reflectit en pràcticament tots els protagonistes de la pel·lícula. Rainer, el professor, deixa avançar als alumnes amb tot això simplement per raons d’autoestima. A ell no li importa el que pensin els altres professors, al principi només busca dinamitzar l’ensenyament d’un tema aparentment avorrit pels seus alumnes, toca la tecla adequada i aconsegueix captar l’atenció de tots ells, però no sap gestionar aquesta atenció que rep perquè és una sensació nova i l’acaba dominant. Un altre exemple podria ser Tim. A ell li encanta pertànyer a aquest grup perquè en aquest troba un afecte i una acceptació per part dels companys que no troba a casa. El problema sorgeix quan, tant els alumnes com el professor es van prenent les coses molt seriosament, actuant de tal forma, tan real, que arriben a convertir-se en un grup de persones violentes, discriminatòries i amb característiques dictatorials.
    Pertànyer a un grup d’iguals ens fa sentir millor però tot i així també ens pot arribar a perjudicar. Ens fa sentir millor perquè al final sempre busquem evadir-nos de la soledat i tenir un grup vol dir anul·lar aquesta, almenys per una estona. Com a humans ens reconforta tenir un grup format per persones amb els nostres mateixos interessos, amb els qui compartir experiències, reflexions...etc. Però ens pot arribar a perjudicar quan, a la llarga, aquests grups acaben donant lloc a la que anomenem pressió de grup, que ens pot portar a fer coses que realment no volem només per por.
    A gairebé ningú ens agradaria viure sota un govern autocràtic. Jo crec que seria bastant difícil en l’actualitat ja que hi hauria molta oposició tant per part d’altres partits polítics com de organitzacions de la societat que defensen uns drets concrets que normalment els règims autoritaris busquen destruir, com el dret al vot, i una característica principal d'aquesta modalitat és que el manteniment del poder requereix necessàriament negar la possibilitat d'oposició al país. De totes maneres no crec que sigui impossible, aquest tipus de govern també pot presentar-se dins d'altres marcs més democràtics, especialment en situacions d'inestabilitat, on apareixen figures polítiques que fent servir eines democràtiques es col·loquen en una posició de poder i presa de decisions per a posteriorment renunciar a deixar-la.

    ResponElimina
  31. Tal com estan les coses avui dia no veig molt difícil que en el nostre país caigui de nou una dictadura. És una paraula amb un significat molt semblant al de autocràcia, no és exactament el mateix, però en totes dues el poder està centrat en una sola persona i aquesta és qui ho dirigeix tot.
    Això mateix passa a la pel·lícula, Wenger és un professor diferent, amb uns pensaments i una manera de fer totalment oposada a la resta dels seus companys, però això no li impedeix ser ell mateix i transmetre aquest missatge als seus alumnes.
    Doncs bé, Wenger juga un paper molt important dins del seu grup classe, ja que és el líder, és a ell a qui s’ha de creure, qui exposa els pensaments inicials del grup i a qui res se li ha de posar en dubte. Wenger té una connexió especial amb els alumnes i això fa que poc a poc més adolescents s’apuntin al seu projecte, òbviament doncs, el grup va creixent tant en nombre com en pensaments, i tenen uns ideals i objectius molt marcats. Passen a tenir un nom, un logotip i fins i tot una vestimenta que els identifica. D’aquesta manera ja tots pertanyen a un grup d’iguals en gairebé tots els sentits i aquest fet crec que pot ser molt positiu ja que estàs còmode, tens suport i no et sents apartat, sempre i quan compleixis amb el paper que set demana dins del grup. Aquesta és la part que contraresta, aquests alumnes estan al grup per decisió pròpia, però crec que han estat privats de dir la seva o de dubtar de certes coses de manera que això afecta també en la seva personalitat.
    Quan dic que son iguals en gairebé tots els sentits em referia exactament a això, vulguis o no tothom té els seus pensaments externs al grup. Tots tenen una família i això equival a que tots es troben en diferents moments de la seva vida on poder no tot els va com els hi agradaria, però on si coincideixen és que són adolescents, són gent influenciable i manipulable, i aquí el professor no ha estat del tot acerat perquè com ja he dit ha marcat uns ideals i uns pensaments molt radicals que fa que qui no pensi igual sigui vist com un bitxo raro. Però tot i així no és el culpable al cent per cent del que ha passat al final, quan se’n va adonar que se li estava escapant de les mans va intentar aturar-ho tot, però ja era massa tard. No crec que en cap moment la seva intenció fos aquesta, és més si se’n hagués fet una idea de que això podia passar ho hagués aturat molt abans.
    La part bona que podem treure d’aquest final crec que és molt clara, i és que tot està bé en una mesura moderada, és a dir, hem de conèixer els límits, en aquest cas els límits de l’activitat però per davant de tot ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i saber fins on podem arribar.















    ResponElimina
  32. La pel·lícula la Ola tracta sobre una classe sobre l’autocràcia, govern d’un mateix, i surt la idea de crear un grup dirigit per el professor, els primers dies va tot sobre rodes i la cosa va be però el final no tot es un joc o un divertiment el final acaba amb un mort i un ferit
    Els valors i la conducta que vol inculcar el professor son la fusió d’un grup, no rendir-se i la mes important treballar junts i ajudar als altres, i el final es centren més en el grup que en ells mateixos.
    En el temps que dura aquest grup tothom qui no comparteixi les seves idees es insultat i maltractat i això es un exemple de que un dictadura el segle XXI seria possible i els mateixos integrants no se’n donarien ni compte.

    El professor Rainer Wenger, es el que mes agrada dels alumnes i te una relació molt propera a ells. Ell s’autoproclama el líder dels alumnes i tots li fan cas menys uns pocs(un exemple mes de dictadura. Crec que el principi fa be les coses però després no pot fer res, crec que ell te bastanta però no tota la culpa ja que son alumnes que ho fan tot i també m’agrada el final quant fa donar conte a tots que esta malament el que fan, i el final passa el que passa.

    El personatge que destaco es en Marco, perquè el que al final veu que la ola és un perill i s'ha d'acabar i parla amb el professor Rainer i aquest sembla que no vol entera en raó però en marco o aconsegueix i el final a la xarrada l’ajuda amb tot “l’espectacle“ i fa veure a la gent que el que fan és t’ha malament. No m’he identificat amb cap personatge tot i que la noia ,la cual no recordo el nom, que va intentar fer reaccionar la gent i ho qüestiona tot(no em refereixo a la novia d’en Marco).


    La idea principal de el que acaba sent un desastre es lo millor que podem treure de le peli un grup per socialitza i que tothom sigui igual, nomes la part del principi quant comencen a anar vestits iguals i fer coses així ja no. També el tema de ser un grup i ajudar-se els uns els altres esta molt be
    La pel·lícula va ser inspirada en els successos que van tenir lloc l’any 1967 a l’escola “Cubberley” de Califòrnia, després de que el professor d’història pretengués demostrar als seus alumnes la dimensió real i els perills de l’autocràcia .Va ser un experiment que iniciar aquest professor i es deia “La tercera ola”.I va ser sobre l’alemanya nazi ja que era el professor d’història
    Veien la pel·lícula i tot el que esta passant a Europa i el mon una dictadura no esta gens lluny ,crec que de aquí 20 anys podria ser que tornessin a Europa , encara es present a uns quants països menys desenvolupats, com exemple a Espanya esta pujant VOX un partit nazi i Franquista el qual vol acabar amb els drets de moltes coses que aquests últims anys han estat aconseguides gracies el pobles com pot ser l’estatut de autonomia català i la llengua catalana i tot el que envolta això com podria ser el parlament i molt altres organismes importants per Catalunya.
    En les pròximes eleccions generals VOX és presentarà i probablement entrarà el congres amb uns quants diputats, i suposo també a les autonòmiques de cada comunitat i sobre tot a les Catalanes i Les basques, des del meu punt de vista amb menys força que en altres comunitats i si aquest partit polític(si es que li podem dir així segueix creixent i guanyant escons una dictadura no es gaire lluny.
    Han aquets moment Espanya esta han estat crític ja que hi ha un president que no ha set triat per la majoria(com a Catalunya però és diferent ja que és del mateix partit i comparteixen opinions)i la gran part de Espanya té fàstic als Catalans i per això ha guanyat VOX a Andalusia per que tot la estona i els mengen el cap i els i diuen mentides sobre el pobre català.
    Si no estic errat a alemanya estan tornat a pujar els neo nazis ,això no ens toca tant directament però pensant que Alemanya es de les màximes potències mundials potser si que en toca mes de a la vora
    En conclusió un poble que desconeix el seu passat esta condemnat a repetir-lo

    ResponElimina
  33. La pel•lícula tracta bàsicament un argument comú, el qual és la autocràcia, ja que la disciplina que el professor comença inculcant amb els alumnes es la del govern propi, es a dir el govern d’un mateix.

    La pel•lícula comença amb el senyor Rainer Wenger, el qual és professor d’història en l’institut de “Cubberley” i vol inculcar una disciplina la qual tracte de la fusió d’un grup compost per alumnes i el propi professor. El grup es vasa en no rendir-se, treballar junts i ajudar-se els uns amb els altres. El problema comença, quant els alumnes s’acaben centrant més en el propi grup i no en ells mateixos.

    El grup s’estructura de la següent manera. El professor és el líder, ja que te una relació de confiança i proximitat amb els propis alumnes, i la resta de components del grup són els alumnes ja que consideren que les decisions del professor són les adequades (excepte uns quants), els quals no pensen igual que el professor, i decideixen abandonar tant la classe com el propi grup.

    El personatge amb el qual m’identifico és en Marco, ja que es l’únic que comença formant part del grup, però degut a la influència de la seva novia la qual no està d’acord amb les idees del professor i la iniciativa del grup, en Marco s’acaba adonant de que la “Ola” és un perill i que el grup no acabarà be. El que fa, és parlar seria ment amb el professor per tal de fer-li veure que el que ell va començar, s’ha de aturar ja que s’està descontrolant. A part del propi Marco, el personatge que també destaco es en Tim ja que és ell qui la “Ola” l’hi afecta de més a prop i el que s’ho pren més amb serio, però finalment s’acaba suïcidant.

    Personalment penso que de la pel•lícula en podem extreure una bona reflexió, ja que la relaciono amb les dictadures i els estats autocràtics. El desenllaç que acaba tenint la pel•lícula, penso que es apropiat ja que considero que actualment tots els estats autocràtics i països en dictadures tindran un final negre.

    I per acabar, dir, que en dia d’avui estem sotmesos a dictadures reals i que les persones humanes hem de poder expressar-nos i decidir per nosaltres mateixos fets que actualment no coneixem.

    ResponElimina
  34. - Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?
    Els valor que cal exercir perquè hi hagi autocràcia, és un líder que els mani sobre la resta i que l'obeeixin.

    -Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor, ja que estem en un grup on tots els membres s'ajuden, es protegeixen i es respecten; no hi ha cap diferència entre ells.

    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    El professor Rainer Wegner en la pel·lícula juga el paper de líder, "dictador". Des d'un punt de vista, el professor actua correctament, ja que intenta ensenyar als alumnes d'una manera diferents a la dels altres professors; però d'altra banda ell no és conscient de que no està prenent prous mesures, ja que hi ha algun alumne que pren les ensenyances del professor de diferent manera, i això porta conseqüències. No se l'hi pot dir que és el culpable directa. És cert de que ha set ell qui ha format "La Ola", però no és culpa seva de que algun dels alumnes pensi més enllà del que ell diu.

    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?
    El personatge que més m'ha cridat l'atenció ha set la Karo, ja que des del principi de la pel·lícula es veu que és exclosa per tenir una manera desigual que els altres companys. Ella és la primera que s'adona de que això de "La Ola" és una cosa inestables i que en qualsevol moment pot comportar un gran perill. En algun moment m'he pogut identificar amb en Tim, ja que al principi és un nen que es deixa portar per tothom, és un noi que no es posava amb problemes; però al passar per la fase ja no m'he identificat ni amb ell, ni amb ningú.

    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    D'aquest film podem extreure que les dictadures no són bones en ninguna part del planeta, la reflexió positiva és que en algun moment de la vida hem de tenir mà dura perquè les coes no sobrepassin el límit.

    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.
    ·Els avantatges són: no procrea la desigualtats entre els alumnes (ja que si tothom va vestit igual, es pot interpretar que tothom esta el mateix de condicions d'economia), impulsa els alumnes a sentir-se part del grup (així ningú se sentira exclòs, i tothom a un mateix nivell de respecte)
    ·Els inconvenients són: les peces del uniformes són cares(no tothom es pot permetre coses de marca i/o cares), no a tota la gent li agraden.

    ResponElimina
  35. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  36. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  37. Els valors que es donen a la pel·lícula perquè l’autocràcia sigui possible, son ajudar-nos entre tots, respectar-nos, i sobretot un líder

    Jo crec que poden haver-hi persones que s’hi sentin ha gust i d’altres que no, perquè es poden sentir obligats a fer algun cosa, que ells no volen. I des de el meu punt de vista jo penso que això de pertànyer a un grup ens fa sentir millor sobretot per aquelles persones que se sentin poc valorades a casa o a l’escola. Ja que els membres del grup s’ajuden entre ells i sempre estan units
    En la pel·lícula en Rainer Wenger es el professor, els alumnes cada vegada tenen mes relació amb ell, aleshores el professor es el líder d’un grup que va crear. Jo penso que ell actua correctament i tampoc es el culpable ja que ell ha creat aquest grup per diversió. Però aquí els culpables son els alumnes que s’ho agafen molt en serio. I acaba molt malament
    El personatge que mes m’ha cridat la atenció ha sigut en Bomber. Durant la pel·lícula ell es una persona que no te una actitud positiva, es posa amb tothom, es mal educat, pero quan s’integra en el grup la seva actitud canvia. La seva actitud millora, ajuda els membres del grup…
    Al final en Tim el mata.
    No me identificat amb ningun d’ells

    La veritat es que si que en podem extreure una reflexió positiva, com per exemple en el grup tots es tracten iguals i no hi ha diferencies, també s’ajuden entre tots amb els problemes, també es veritat que tothom es socialitzava molt més que abans.
    Avantatges sobre els uniformes a l’escola:

    • No genera desigualtat
    • Facilita el dia a dia
    • Estalvia temps
    • Evita faltes de disciplina a les escoles.
    • Evita les comparacions
    • Estalvia diners.
    Inconvenients sobre els uniformes de l’escola:

    • No tots tenen el suficient diners per comprar l’uniforme
    • Falta de decisió i autonomia a l'hora de vestir
    • Trenquen amb la individualitat i la llibertat
    Jo estic totalment en contra perquè portar uniforme ens impedeix anar com vulguem i anar còmode, per tant no estaríem a gust amb la roba.

    Les causes per sorgir un regim autoritari en una societat seria que el grup tingui una idea, i que hi puguin arribar-hi. La pel·lícula surt el nazisme. I per acabar jo penso que si que es possible que apareix-hi alguna dictadura en aquesta societat.




    ResponElimina
  38. ( khalid bisi) L'ola és una pel·lícula de drama alemanya basada en l'experiment de la Tercera Ona. L'adaptació al cinema de l'experiment, realitzada en 2008, va tenir un èxit satisfactori en les grans pantalles germàniques: després de deu setmanes en cartell, 2,3 milions de persones van veure la pel·lícula, que està dirigida per Dennis Gansel.
    En una setmana de projectes que té com a objectiu ensenyar els beneficis de la democràcia, un professor que ha d'explicar què és una autocràcia decideix realitzar un experiment.
    A través del seu lema: «el poder mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l'acció, força a través de l'orgull», remarca això, de tal manera que cada dia els alumnes seguissin una nova regla. Per exemple, el professor va aconseguir que tots ells entressin a la seva aula i, en menys de 30 segons, s'haguessin assegut tots ells amb actitud atenta i amb l'esquena ben recta, resolts a iniciar la classe.
    L'interès per la forma extrema d'inventar una salutació i a portar amb una camisa blanca. La classe va decidir cridar-se «L'Ona». A mesura que passaven els dies, L'Ona començava a fer-se notar mitjançant actes de vandalisme, tot a esquenes del professor Wenger, que acaba perdent el control de la situació i d'aquesta manera perdent també el control de la seva pròpia vida.

    ResponElimina
  39. Per crear una dictadura es nscessiten uns valors, un lider que manipula poc a poc fins que veus que es fantastic, hi han persones que si senten a gust i d'altres no, u entenc ami no m'agradaria que m'obliguessin a fer coses que no m'agraden, quaan estas dins un grup estas més protegit i et sens millor però el final et perjudica, el professor a la pelicula interpreta el paper de "dictador", el personatge que m'ha cridat latencio ha set la Karo, ja que va ser la primeraa que va veure que aixo de la Ola era una mala idea, la reflexio es que les dictadures no son bones a cap part del mon però també està bé tenir mà dura per parar-ho com fan els alumnes,els uniformes a lescola per una part estan bé perque no creen desigualtat entre els alumnes pero també son cars i no tothom sels pot permetre.

    ResponElimina
  40. Si pertanys a un grup d'iguals, et pot fer sentir millor, ja que sempre estàs acompanyat dels teus companys i d'aquesta manera mai estàs sol. El que inicia aquesta democràcia és el professor Rainer Wenger, el principi creu que és una bona manera d'ensenyar els alumnes però al finalment penso que se li envà de les mans i no pot aturar el que ha començat fins que passa una desgràcia i tots els alumnes i ell se'n donen compte de què havia passat.
    El personatge que m'ha cridat més l'atenció és aquell que és un marginat però quan entra amb aquest grup comença a fer coses desmesurades, ja que ell amb el grup cessen acollit i no vol que el grup desaparegui.
    A la pel·lícula parla sobre el retor dels uniformes, ja personalment estic en contra dels uniformes, ja que no pots lluir la roba que portes, però per altra banda entenc que hi hagi gent que està a favor, ja que així tothom va igual i no hi ha desigualtat a l'hora de vestir.

    ResponElimina
  41. La pel·lícula La Ola tracte de una classe d’autocràcia que creen un grup anomenat la Ola i és semblant una dictadura ja que tenen el professor com a líder i tots els altres són iguals. Crec que per una banda un grup de iguals pot ajudar amb depèn quins aspectes ja que no hi ha desigualtats socials.
    Personalment crec que el que planteja el professor per la classe no està malament ja que és una altre manera de ensenyar però s’acaba portant massa a l’extrem per part dels alumnes. A mi el personatge que m’ha cridat més l’atenció és la novia del noi ja que és l’única que s’adona que allò de la Ola no pot portar res o i que s’està portant massa a l’extrem. Alguna de les reflexions que en podem treure és que de vegades una cosa motivadora pot canviar la vida d’algú hi tenir alguna cosa en què lluitar com és el cas del que es suïcida.
    Personalment crec que el tema que es tracte a la pel·lícula de portar uniforme és una bona cosa ja que desapareixen bastant les classes socials i tothom va igual vestit tot i que també obligues a tothom a vestir d’una manera t’agradi o no. Crec que a partir d’una edat ja no s’hauria de portar però que quan ets petit si.
    La pel·lícula està basada en un fet real que va passar l’any 1967 a un institut de Califòrnia. Un professor de l’escola va dur a terme un experiment a través d’una pregunta plantejada per un alumne, sobre el nazisme a alemanya, fet que també apareix a la pel·lícula.
    Crec que el món d’avui dia tot és possible i pot passar qualsevol cosa i no ho trobaria gens esgarrifant que es constituís una dictadura el segle XXI.
    Crec que els partits d’extrema dreta com VOX estan pujant ja que la gent n’està una mica fart dels partits de l’actualitat com PP, PSOE. També crec que hi ha molta gent que els vota perquè cada vegada hi ha més immigració i a molta gent no els hi agrada.

    Lluc Solé
    4t B

    ResponElimina
  42. A partir de la pel·lícula “la Ola ” em pogut observar que l’autocràcia es una forma de govern en què el poder polític recau a una sola persona. Per poder dur a terme l’autocràcia, com hem pogut veure a la film, és necessari un grup de persones que es deixin influenciar per una de sola.



    Poder pertànyer a un grup ens pot fer sentir millor, mes forts i saber que sempre tenim algú al costat, algú que sempre que pugui ens ajudarà però encara que en un primer moment ens pensem que això ens esta ajudant, el que fa es el contrari. Els obliguen a vestir-se igual, a saludar-se igual, a pensar igual... tothom ha de fer el mateix, no accepten cap altre proposta, tot s’ha de fer com ells creuen, i si no fan allò, no poden formar part del grup. Tothom té el dret a vestir-se com vol i no pel fet de formar part d’un grup han de canviar la seva manera de ser perquè al cap i a la fi segueix sent la mateixa persona.



    En el film, el professor Rainer Wenger és el que fa de “líder” aquell al qui tothom ha de seguir i creure. Ell ho fa bàsicament per ensenyar als alumnes què és l’autocràcia però això que comença com un joc, acaba malament.



    No dic que la idea de ensenyar l’autocràcia d’aquesta manera fos dolenta, al contrari, és una tècnica molt bona per ajudar als alumnes a l’hora d’aprendre i com ho pot fer millor que posant-ho en pràctica. Sí, l’idea es bona però fins a un punt, perquè arriba un moment on tot es descontrola i en part es culpa del professor, però també dels alumnes perquè s’ha de saber distingir un “joc” de algú real, algú que ens pot acabar fent mal. D’això en podem treure coses bones i dolentes, perquè encara que la film acabi malament també hi ha coses bones i una d’elles es que gràcies a aquesta història, s’ha pogut veure que avui en dia l’autocràcia encara es possible.



    La pel·lícula esta basada en fets reals, això va passar a un institut de Califòrnia, l’any 1967, on un professor d’història va voler dur a terme l’autocràcia amb uns alumnes de secundària. Per tal de fer la classe més interactiva i sense esperar-se que acabés tant malament.



    Marta Guillaumes

    4t ESO A

    ResponElimina
  43. Preguntes La Ola:
    1- la conducta que s'ensenya als alumnes es una conducta de seguiment i creençia cega a tot el que fa i diu el líder. A part els valors que s'ensenyen són de respecte al líder (aixecanse i parlant formalment cada vegada que es vol parlar) i de igualtat entre alumnes (fent-lis vestir de igual manera.
    2-crec que té els seus pros i contres: crec que es beneficiós perquè així no hi ha ningú que estigui per sobre dels altres i per tant no hi ha preferència per ningú, ara però, també crec que el fet de que no hi hagi ningú per sobre de ningú pot fer que no hi hagi implicació ni disciplina en un equip ja que ningú està capacitat per donar ordres
    3- el professor juga el paper de líder de la secta dd la ola, crec que sempre actua amb serietat i correctament tot i que sigui una idea descabellada, però considero que si que n'és el culpapble però indirectament ja que ell no buscava ni com va evolucionar la ola ni com va acabar, però donant aquest èmfasi per la ola, indirectament va crear aquest sentiment tant fort de un grup a certes persones
    4- el noi que mata al professor al final de la pel·lícula, m'ha impressionat moltíssim aquest personatge degut a que és un noi amb problemes socials i probablement familiars que l'únic que busca és acceptació social mitjançant la ola però malauradament se li escapa de les mans. No m'he sentit idebtificat amb cap d'ells
    5- crec que puc extreure'n dues: la primera es que per sort sempre hi haurà gent combatint aquestes organitzacions (per exemple el cas de aquella noia qhe repartia cartells en contra de la ola) i la segona és que el professor en veure la que s'havia montat va intentar parar-ho
    6- ela aventatges de portar uniforme a l'institut es que així s'eviten posiibles casos de classisme/racisme per la roba que pugui portar un individu ja que tots anirien vestits iguals. Inconvenients en climes calorosos es molest, a part de que portar uniforme fa impossible que l'individu e spugui expressar com vulgui. Mitjançant la vestimenta. Jo estic totalment en contra dels uniformes ja que considero una idea antiquada i per lo esmentat anteriorment no hi estic a favor.
    7- l'experiment es va dur a terme a un institut de Califòrnia, es va realitzar això degut a que el professor volia que ela alumnes entenguessin perquè els alemanys de raça ària varen permentre en la II Guerra Mundial l'extermini de millons de persones, ensenyant-lis disciplina i creant un conjunt com a classe i eliminant l'individualisme.
    8-personalment crec que ela factors que fan que surti un regim autoritari en una societat son factors que un individu no pot controlar: immigració massiva, economia nefasta, guerres, problemes socials... A la pel·lícula surten diferents moviments polítics i alguns d'ells totalment oposats
    9- jo crec que una dictadura avui dia seria possible, però ni de lluny seeia tant repressiva ni duradera com les del segle XX, de fet penso que gairebé serien efímeres, ja que la nostra societat esta massa avançada com per tornar endarrere (que és això el que significa la dictadura, no avançar i tornar endarrere)
    Pregunta de color lila:
    Jo crec que aquestes ideologies toenen a sorgir degut a la insatisfacció generalitzada a Europa, una immigració massiva i gairebé descontrolada, unes polítiques tant de dretes com de esquerres que deixen molt que desitjar i una incertesa econòmica i social fa que aquests partits sorgeixin. Les conseqüències que se'n deriven considero que son la creació de una societat retrògrada, jo opino que la extrema dreta s'enten perdectament la seva existència (els causants esmentats en el primer apartat) i com que son totalment legals a ulls de la nostra democràcia, si no ho comparteixes lo màxim que pots dir és: ho respecto però no ho comparteixo
    Carles Verdaguer 4t C

    ResponElimina
  44. Jo crec que la manera d'ensenyar que s'ha vist al principi del film no està del tot malament ja que pots observar com és una dictadura, el que passa és que sense donar-se conte se'ls hi ha anat de les mans, no tot és culpa del professor, però si una gran part.

    Una part dels alumnes que hi participen és gent que no tenen molts amics, i dins del grup de la Ola senten que estan acollit i això els cega. Com és el cas del noi que acaba morint que no vol acceptar que desapareixi el grup ja que per ell ho és tot.

    Per altre banda tenim la novia d'un dels protagonistes que ella juntament amb altres alumnes veuen que el grup de la Ola s'estava descontrolant, per exemple feien pintades a llocs públics, si no feies el gest de la Ola no et deixaven entrar a col·legi etc.

    El professor Rainer dins la pel·lícula actua com el dictador. Ell vol ensenyar de manera diferent als altres professors, però se li acaba anant de les mans ja que no pot controlar als seus alumnes, que cada cop es tornen més violents.

    La pel·lícula va ser inspirada en els fets de l’any 1967 a l’escola “Cubberley” de Califòrnia, quan el professor d’història pretengués demostrar als seus alumnes els perills de l’autocràcia

    Gerard Castillo
    4tC

    ResponElimina
  45. En la película podem observar que, perquè es doni l’autocràcia s’ha de tenir un líder o figura en la qual la gent cregui i vulgui seguir, un motiu a seguir i alguna ideologia o grup social a odiar.
    Pertànyer a un grup d’iguals ens pot afavorir sempre que es faci amb certa mesura, tot i que efectivament pot arribar a un punt on t’arriba a perjudicar ja que normalment acabes creient que la gent que no són d’aquest grup són inferiors a tu tal i com s’acaba veient en la pel·lícula.
    El professor Wenger juga un paper de líder i figura a seguir per els membres del grup sectari, ell es pensa que ho té tot controlat, que els seus alumnes estan arribant on ell volia arribar amb aquesta manera de fer les classes fins que arriba un punt que s’adona que se n’hi ha anat de les mans.
    El retornament dels uniformes en els centres escolars jo ho valoro com a una cosa negativa ja que crec que tothom té dret a anar vestit com vulgui, tot i que també té coses positives la utilització de l’uniforme.
    Perquè sorgeixi un règim autoritari pot sortir degut a que algun grup de persones de la societat tenen odi o enveja envers un altre grup social i això els dur a creure’s superiors.
    Crec que una altre dictadura seria possible en la societat d’avui dia ja que és molt fàcil que un grup social s’enfronti a un altre sigui per la causa que sigui, i en el moment que això passi és possible que generi un altre règim dictatorial.

    Enric Solé i Casals 4tA

    ResponElimina
  46. -Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?

    La importància de estar tots junts, estar units per aconseguir les coses que és volen.

    - Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?

    Crec pertànyer a un grup d’iguals ens pot fer senti millor interiorment, ja que ens fa pensaren que no hi ha diferencies entre nosaltres però penso que també ens pot arribar a perjudicar, ja que ens veiem obligats a fer tot el que el grup fa sinó no pots formar part d’ells, en el moment en que comences a fer tot el que ells volen ja t’estan perjudicant perquè no ets tu el que pren les decisions sobre tu mateix.

    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?

    El professor Rainer és un home que intenta apropar-se als alumnes com un igual entre ells, ja que així és sent escoltat i respectat per tots els alumnes, tot i que al llarg de la pel·lícula és veu com la cosa se li escapa de les mans i perd el control de la situació, dels alumnes i de la OLA.

    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?

    Un dels personatges que més em va cridar l’atenció ha set la Karo, una noia que des del primer moment va veure que LA OLA era una cosa que no podia funcionar i que se’ls escaparia de les mans, no va para de lluitar per intentar evitar que fessin coses de les que es podien penedir i ajudar a la seva parella en Marco perquè s’adonés del que estava fent.

    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?

    Una de les coses bones que ha passat és que la relació entre molt companys ha millorat, des de que van formar LA OLA els de l’equip de waterpolo s’ajuden més entre ells, també les relacions entre alguns companys de classe.

    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.

    Personalment crec que no estaria tant malament portar uniforma ja que els estereotips i les critiques de la gent es reduirien. Però per altre banda penso que en la roba és un reflexa la personalitat i l’estat d’ànim d’una persona i el fet de obligar a portar una roba en concret el concepte de llibertat queda una mica reduït.


    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?

    La pel·lícula ens fa adonar de que si que és possible una dictadura, només ens em de fixar en com els nens han arribat a fer cas d’una persona i sota una doctrina on ells no s’adonen que a no tenen el poder de decidir per ells mateixos.


    Íngrid Bermúdez Reyes

    ResponElimina
  47. Després de veure “La Ola” no he quedat indiferent. Tracta d’un professor que intenta demostrar als seus alumnes que l’autocràcia podria ser una realitat. Dins el film hi ha molts personatges amb moltes capes, que ens demostren les diferents visions i punts de vista que ens podríem trobar. Des de persones que troben aquest grup com una amenaça a la societat, com altres que realment s’hi senten a gust i totalment a favor ja que es senten acompanyats i dins un grup d’amics. Es pot apreciar que les persones en grup es senten més poderoses i més fortes envers els altres.
    Rainer Wenger, el professor, des del meu punt de vista, no ho feia amb cap mala intenció. Volia demostrar als alumnes la facilitat de crear una dictadura, i tots els alumnes, agafant-se tant a pit l’activitat, van acabar sent uns feixistes amb uns ideals molt bèsties. És el culpable ja que podria haver-ho evitat i va jugar amb adolescents, que són molt influenciables.
    El final de la pel·lícula és portat a l’extrem, però està bé mostrar aquest missatge al públic ja que així fa reflexionar sobre el missatge. És molt possible que avui en dia pogués passar el mateix que passa a la pel·lícula, ja tenint en compte que el film es basa en l’experiment de Ron Jones, un professor d’història, l’any 1967.
    Personalment penso que aquesta pel·lícula mostra una realitat. Avui en dia podria tornar a passar un fet així. Vox és un partit polític d’Andalusia, amb uns ideals feixistes, i desgraciadament, en ple segle XXI, tenen vots, i més gent del que hauria de ser comparteix els seus ideals. És trist que hi hagi persones que encara no avancin en la societat, i menys amb uns pensaments així.

    Martina Bonet
    4t C

    ResponElimina
  48. L’argument de la pel·lícula explica un experiment realitzat a Califòrnia al 1967, de la mà de Ron Jones. D’aquest fet se’n va escriure un llibre i després es va gravar la pel·lícula.

    Aquesta, ens mostra que, actualment, és totalment possible l’existència d’una dictadura. Això és degut a la necessitat d’acceptació de les persones. Formar part d’un grup fa que no ens sentim sols ni marginats i aquest sentiment de seguretat ens fa sentir poderosos.

    D’aquí en podem extreure una part positiva, i és que si treballem tots junts podem arribar a fer grans coses amb molt de pes dins de la societat. Llàstima que en el cas de la pel·lícula aquesta unió aporti fets negatius.

    Dins d’aquest film podem diferenciar-hi diferents conceptes, un d’ells l’adoctrinament. Veiem com el professor Rainer Wenger proposa una mena de joc, el qual els alumnes porten a l’extrem. Quan Wenger inventa aquesta activitat, ho fa des d’un punt de vista educatiu. Son els alumnes els qui posteriorment comencen a cometre actes de vandalisme.

    El personatge que m’ha cridat més l’atenció és Marco, interpretat per Max Riemelt. Al principi de la pel·lícula era un dels impulsors del grup “La Ola”, però a mida que la història va avançant, se n’adona de que el que estan fent està anant massa lluny i intenta parar-ho. Crec que aquesta evolució és molt positiva.

    Anna Riera
    4tA

    ResponElimina
  49. ·En la pel·lícula de “La Ola”, els alumnes de la classe d’en Rainer Wenger estaven parlant de l’autocràcia de que era i tot això, i de sobte, sorgeix l’idea de crear una autocràcia entre la classe on el professor, el senyor Wenger, seria com el líder i varen decidir de que tots anirien amb camiseta blanca encara que 2 nenes no ho van voler fer. Uns dels valors principals que ha fet, que, aquesta autocràcia funcioni és el ajudar-se mútuament i que tots són iguals. Realment aquest mètode com he dit en uns dels valors ens fa sentir a tots per igual per què a la pel·lícula s’ha pogut observar que tots anaven de blancs i així ningú no es sentiria superior, però pot arribar a perjudicar, per què hi ha gent que arriba un punt en el qual s’obsessionen ja massa, com aquell noi que havia arribat a comprar aquela pistola, i després matar a noi i finalment suïcidar-se, algú molt greu. En Rainer Wenger és com el líder o el president de l’autocràcia que entre tots havien creat, o sigui que mana i qui pren la majoria de les decisions, però, realment no n’és culpable de les dues morts ni tampoc dels actes de vandalisme realitzat per un grup d’alumnes per què ell, no els va pas incitar a fer això. Uns dels personatges que més m’ha sorprès ha set el noi que havia matat a uns dels seus companys/membre de “La Ola” per què va ser el que es vara obsessionar massa amb aquest tema i va arribar a envair la privacitat del professor i a cremar tota la seva roba i finalment cometre 1 assassinat i 1 suïcidi. Una de les coses positives que n’he pogut extreure de la pel·lícula és que tots anaven per igual, o sigui que no hi havia discriminació de si algun alumne era més ric que l’altre o més pobre i realment al principi varen funcionar molt bé i penso que va ser un mètode educatiu bastant bo. En un moment donat de la pel·lícula, quan estaven decidint quina roba portar, de cop surt l’idea de portar uniforme però el professor Rainer no hi va estar molt d’acord a part de que tindrien que anar-hi tots els del col·legi i seria casi impossible. En la meva opinió estic en desfavor per què tothom pot anar vestit al col·legi com vol i realment és una mica antiquat aquest mètode però a la vegada, ja no hi haurien diferencies socials si algú és més ric que l’altre com us he dit abans. Aquesta pel·lícula està basada en un fet real, en un Institut de Pao Alto, Californià la primera setmana d’abril del 1967. El seu nom original era “Tercera Ola” i la va dirigir el professor d’història Ron Jones. Segurament aquesta idea va sorgir per què devien tenir problemes a classe potser per diferències entre ells i es devien pensar que amb un projecte així ja ho solucionarien. Actualment en el món, hi han molt països amb problemes polítics, socials, econòmics..... I per culpa d’això i de que, a mes no s’intenten solucionar pot causar de que hi aparegui un règim autoritari. En uns moments de la pel·lícula també parlen de l’alemanya nazi, en Hitler i tot això, i de que no torni a sorgir una alemanya així. Sembla que no però realment una dictadura, avui en dia, en depèn de quin país pot tornar a existir, encara que actualment en hi ha com ara al país que actualment és la major potència mundial, Xina o d’altres com Veneçuela o Cuba. Actualment els partits que estan sorgint d’extrema dreta com Vox, són a causa de la gent que encara té una ideologia antiquada i a més un partit com aquest té conseqüències molt dolentes perquè volen que es governi com fa molts anys en una societat encara amb més desigualtat social. En la meva opinió, em sorprèn bastant, com un partit polític com aquest realment ha aconseguit vots amb lo perjudicial i dolent que pot arribar a ser i jo l’eliminaria.

    Toni Stana
    4tB

    ResponElimina
  50. “La Ola”, és una pel·lícula inspirada en fets reals, bàsicament en els successos que varen ocórrer a l’escola Cubberley de Califòrnia al 1967.
    La pel·lícula, ens ensenya com en l’autocràcia hi ha una persona que té el poder absolut; el líder. Aquest líder, té el respecte de tots els membres, els quals han de fer el que els hi digui el líder en qualsevol moment. Al principi és difícil que tots els alumnes vulguin formar part de la “secta”, però Wenger sap prou bé maneres de captivar als seus alumnes, tot i que sempre n’hi hauran que no es veuran convençuts en formar-hi part.
    La pel·lícula, també ens vol fer veure com una cosa que simplement Wenger feia per tal de tenir un grup d’alumnes més unit, va evolucionant cap a secta. No hem d’oblidar mai que tothom fa el que vol, i al llarg de la pel·lícula, la gent es va radicalitzant i només pensa que els que fan les coses bé, son els que formen part de La Ola; el radicalisme mai és bo. També, podem veure un cas molt clar de repressió, ja que no volen deixar expressar el que pensen els no-seguidors de La Ola. N’és el mateix cas de que tots han d’anar igual de vestits i per tant es perd una mica de la personalitat de les persones. Sí que les diferències entre les persones es coneixen per l’interior i pel seu caràcter, però l’aspecte exterior és el primer que es veu.

    Deixant de banda la pel·líula, al llarg de la història, hem vist com les dictadures i autocràcies no han anat mai bé. Bàsicament, perquè la forma en la que s’adquireix el poder és a través de la força i no de l’interés dels ciutadans, i en cap moment es busca el bé comú, sinó simplement satisfer les necessitats dels dictadors sense tenir en compte el que la gent vol.
    Avui en dia, encara veiem com alguns estats del nostre món estan sota els efectes de l’autocràcia.

    Una simple classe que volia fer més “pinya”, va acabar amb la vida d’alguns per estar sota uns ideals erronis de poder i entrar en el radicalisme.

    Josep Anglada Porta.

    ResponElimina
  51. REFLEXIÓ DE LA PEL·LÍCULA - LA OLA:

    Un cop acabada de veure aquest pel·lícula, la meva reflexió tractarà bàsicament d’aquests quatre punts: la pertinença un grup i la seva possible discriminació, com les persones és deixen influenciar i el paper que exerceix el professor de l’institut i l’ús dels mitjans de comunicació.

    El primer tema és la reflexió l’hora de forma part d’un grup de persones ja que això en alguns casos pot provocar repercussions i discriminació. Una vegada ets dins un grup d’aquests o una secta, t’inculquen uns ideals i objectius comuns i si no acceptes això ets discriminat o no acceptat pels altres companys, en moltes ocasions estàs obligat a tenir que acceptar un sèrie de normes per no sentir-te així. Això és veu reflectit en moltes escenes de la pel·lícula, però amb un de les que m’he cadat ha set quan una de les noies decideix no anar amb camisa blanc, i portar-la vermella. De seguida, es apartada per tots els seus companys i discriminada.


    La segona reflexió és sobre com les persones és deixen influenciar i també sobre la figura del líder, que en aquest cas es el professor. Tim es un dels personatges que lluita en tot moment perquè es mantingui “La Ola” ja que és sent totalment identificat i integrat amb això. És un dels primers que es sent marginat la societat i això és la única cosa que el fa sentir que forma part d’un grup. Algunes persones degut a la seva maner de ser i en la situació que es troben, solen deixar-se influenciar per un determinat grup social, sense pensar realment si està bé o malament. Simplement el que volen és estar unit a un sentiment de superioritat, ja que en algunes ocasions pertànyer a un grup et fa ser protagonista.

    En aquesta pel·lícula, el líder és el professor. En moltes ocasions de la vida, un líder pot imposar-te i tenir-li por. Ell et pot manar a l’hora de realitzar certes coses o accions encara que tu estiguis en contra i no opinis el mateix. I el professor el que fa és manar els seus alumnes un sèrie de normes de comportament a l’aula. Per exemple, fer una salutació cada vegada que el vegin o anar vestits igual.


    I un dels últims punts sobre el qual vull fer una reflexió, és sobre l’ús dels mitjans de comunicació. Aquests, en moltes ocasions, aporten avantatges socials i alhora desavantatges. En la pel·lícula es veu reflectit com els alumnes que pertanyen al moviment de “La Ola”, van acudir ràpidament a crear una pàgina web anunciant aquest moviment. Això, es una manera de donar a conèixer el grup social i sentir-se mes integrats.

    Sigrid Jofre
    4rt B
    La Salle Manlleu

    ResponElimina

  52. La pel·lícula va d’un professor que a de explicar l’autocràcia amb un experiment grupal per demostrar com és de fàcil controlar grups de gent i per aconseguir això el professor Wenger posa una sèrie de normes estrictes que finalment la gent les va acabar acceptant després de practicar-les cada dia També ho realitza a través del seu lema: el poder mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció i força a través de l’orgull .i també es va inventar un gest i feia anar a els alumnes amb uniformes basat amb una camisa blanca i de aquesta manera els alumnes cada vegada els hi interessava mes el tema .

    El fet de pertànyer a un grup al principi ens pot semblar que ens fa sentir millor, per que ens pensem que som iguals que tenim els mateixos gustos etc.. i això a la llarga pot portar problemes greus i la majoria de gent ho fan per no sentires sols en la vida

    El professor Rainer Wenger Comença fent petites coses com aixecar-se de la cadira cada que algú parla però cada vegada els seus alumnes es prenen aquell experiment ja amb mes serietat i ja creuen que lo que ells fan es correcte fins que asta tota la escola ho sap i es comencen a interessar per el moviment de la ola . I jo crec que el professor es culpable ja que per culpa seva un seu alumne acaba matant a un altre i matares
    Tot i el tràgic final, el podem extreure alguna reflexió.? Si que no et pots deixar influenciar per els altres i menys estar a un col·lectiu nomes per que tothom hi sigui però quan es dona conta de lo que a fet ja es massa tard per que tota la ciutat ja sap que ell a set el creador de una cosa que va començar com un joc i va acabar amb la vida de un jove i un de ferit, Trobo malament que els alumnes tinguessin que anar tots amb la mateixa roba i tots fer lo mateix sempre que al final semblaven robot

    La pel·lícula està basada en un fet real a un institut de californià anomenat Cubberley High School al 1967. Va ser gracies a que un alumne que es deia Steve Conigio, va fer una pregunta al professor d’història, Ron Jones, la pregunta que li va fer va ser com el poble alemany els ciutadans Alemanys .



    Jordi Caralt
    4tC

    ResponElimina
  53. Un dels valors que es donen a la pel•lícula es que mostren de manera discreta molts tipus de sectes, manipulacions… necessiten un líder i l’han de respectar tots tal i com es.

    El fet de pertànyer a un grup d’iguals fa millor a un dels principis, així sembla que no hi ha desigualtats, que tots formem part del mateix lloc, que tots tenim el mateix pensament, i tots ens respectem entra tots, però a vagades la cosa no va així. Pertànyer a un grup d’iguals no deixa demostrar tal i com ets, i després t’acabes acostumant i no et deixa demostrar les teves qualitats.

    El professor Reiner Wenger fa el paper de líder, el professor intentar fer una petita secta però acaba se’n tot el contrari, els alumnes s’ho prenen molt en serio i això fa crear problemes. El professor es un mica culpable de tot els problemes qui hi va haver ja que ell va començar-ho tot.

    El personatge que m’agrada mes es en Marco perquè els fa veure que tot això es un perill i s’ha d’acabar, en Marco el final aconsegueix calmar la cosa i fer entrar en raó, fa veure a tots els alumnes que tot això que estan fent esta malament. No m’he identificat amb cap personatge.

    Mireia Casellas
    4tC

    ResponElimina
  54. La “Ola” es una pel·lícula que vam veure a classe, basada en fets reals, la pel·lícula tracta de un fet com es l’autocràcia, a l’institut de “Cubberley” fan tallers i amb el professor de història Rainer Wenger li toca fer un taller que tracti d’aquest tema.
    EL professor Rainer Wenger vol demostrar amb els seus alumnes la facilitat que te un país per que caigui en una dictadura, aleshores el professor porta el cas a la pràctica, Rainer Wenger jugarà un paper molt important a la pel·lícula ja que ell serà el líder, ell decidirà tot en el lloc dels alumnes i no et pots oposar als seus pensaments tot i que tu pensis d’una forma diferent que ell, i si ho fas pot arribar a tenir greus conseqüències. Els alumnes i Wenger fan un grup i s’hi afegeix gent fins que el grup es molt números. Tots van vestits iguals, en aquest cas blancs, tots pensen igual i els fan ser iguals, dins i tot creen un logotip. Jo crec que per part es molt positiu que tots siguin iguals ja que no n’hi ha cap que sobresurti ni tampoc cap que quedi penjat, a la pel·lícula hem pogut veure-ho molt clar quan els marginats de cop tenen tot el suport dels altres, però també té una part negativa que es que ningú te personalitat ni pensaments propis.
    La pel·lícula acaba de una manera molt tràgica però jo crec que hagués pogut acabar molt millor si en comptes de la violència haguessin fet aquest grup perquè ningú sobresurtis de l’altre gent, per fer una pinya entre tots els alumnes etc... Com hem pogut veure a la pel·lícula els adolescents sóm el grup social més influenciable ja que encara no sabem ven bé com encarar la nostre vida ni quins objectius i propòsits volem aconseguir.
    Jo crec que portar uniformes a l’institut es molt positiu perquè tots som iguals, perquè no es veuen els diferents nivells socials i no crea prejudicis entre els alumnes, però jo particularment estic en contra ja que no tens ni llibertat d’expressió ni personalitat a l’hora de decidir com vas vestit.

    ResponElimina
  55. Personalment, penso que aconseguir tenir una dictadura a l’actualitat és complicat però no impossible ja que només es necessita tenir a un líder que dirigeixi el grup i persones disposades a complir les seves normes o desitjos.

    Normalment les persones que volen formar part d’alguna autocràcia són les que no se senten estimades o valorades i les que estan marginades. Opino que aquest tipus de persones quan per fi aconsegueixin un lloc on se senten identificats i estimats poden arribar a ser molt tòxiques i perilloses.

    En la pel·lícula (La Ola) tot lo que he explicat passa, el professor simularia ser “un líder” i la resta de la classe serien els seus seguidors. Penso que aquest professor no tenia que haver portat tot això a l’extrem de que tots els alumnes se sentin identificats (com per exemple la vestimenta) ja que a vegades és bo tenir diferencies en un grup però el professor tampoc és el culpable de tot això, ell nomes volia que tots els seus alumnes fossin bons companys i es portessin bé entre ells perquè així es mantindria un bon ambient a la seva classe a més ell no s’havia que els alumnes es trobaven a la nit i feien coses il·legals per donar-se a conèixer.

    El personatge que més m’ha cridat l’atenció és un noi que li feien bullying però quan s’ha unit en aquest grup s’ha sentit benvingut i això a provocat que els seus desordres mentals es facin més intensos a la hora de voler dissoldre el grup. M’ha cridat l’atenció des del principi de la pel·lícula perquè he notat els seus problemes mentals des del principi de la pel·lícula i per això el final no m’ha sorprès tan perquè ja sàvia que estava obsessionat amb el grup. No m’he sentit identificada amb ningun personatge.

    Per mi aquesta pel·lícula no ha tingut res positiu però gracies a la ola he descobert com identificar amb rapidesa els símptomes que solen tenir les persones amb desordres mentals i obsessionades a la hora de voler aconseguir els seus objectius.

    Avantatges dels uniformes:
    - No genera desigualtat, facilita dia a dia, crea sensació de grup.
    Desavantatges:
    - Són cares, limita la llibertat d’expressió i sexisme.

    Estic en contra ja que com he dit abans és bo tenir diferencies i expressar-se amb la vestimenta.

    La pel·lícula esta vesada en l’experiment social de l’any 1967 que estava realitzada per Ron Jones un professor d’història d’un institut de secundaria.

    En aquesta pel·lícula es fa referencia a l’anarquisme.

    ResponElimina
  56. La pel·lícula alemanya “La Ola” està basada en un fet real que va passar a un institut de Califòrnia l’any 1967 degut a que un professor d’història practiqués un experiment per demostrar què és l’autocràcia als seus alumnes. Després de veure-la, ha quedat clarament demostrat que avui en dia podríem estar sotmesos a un estat autocràtic, el qual hi hauria una persona que decideix per tothom i tota la resta hauria de respectar i acceptar que estan sota el seu poder.
    En el moment en el que s’inicia el grup, no tots els alumnes hi estan d’acord, ja que creuen que no és necessari realitzar un experiment com aquest, i per això, a mesura que tot va avançant, alguns marxen del grup i d’altres s’hi incorporen. Rainer Wenger, el professor de la classe d’història i el líder del grup, va fer de la classe un grup social que defensava uns ideals. A partir d’allà, el grup ja tenia un nom; “La Ola”, un símbol i una vestimenta. El líder va plantejar al grup vestir tots iguals per eliminar les desigualtats. Tot semblen avantatges, però no és conscient que obligant a la gent a vestir de la mateixa manera, anul·la la identitat de cada alumne, ja que la nostra manera de vestir ens ajuda a saber i expressar qui som. El que no s’esperava el professor era que els alumnes fessin d’aquesta classe una mobilització i s’agafessin molt a pit el que era i el que representava el grup.
    Allò se’ls hi en va anar de les mans. No van seguir les normes del professor ja que s’ho van prendre com si fos un més del grup en comptes del líder. Quan en Rainer va ser conscient del que estava passant, va intentar parar tot el que va començar. Però un d’ells, en Tim, sempre havia estat un noi sense amics, i al sentir-se dins d’una família la qual desapareixia, va decidir treure’s la vida, traient també la vida d’un company abans que la seva.
    Personalment, penso que no tota la culpa és del professor, ja que per ell era un experiment que no havia d’acabar així, però si que hauria d’haver estat al cas del que feien els seus alumnes per al grup. Malgrat això, encara que la pel·lícula acabi de la pitjor manera, com a part positiva podríem extreure que sempre hi ha persones que intenten parar tot allò que es veu a venir que acabarà malament, seria el cas de la noia que abandona el grup abans de que tot comenci. Hem de ser conscients de el que va malament i parar-ho abans de que empitjori.

    Gina Muntada
    4t ESO C

    ResponElimina
  57. LA OLA

    quan vaig acabar de veure la pel•lícula, la meva reflexió pretenia d’un grup de persones és deixen influenciar i el paper que exerceix el professor de l’institut ens ensenya com en l’autocràcia el líder. Aquest líder, té el respecte de tots els alumnes , els quals han de fer el que els u mani el líder en qualsevol moment. Al principi era molt difícil de formar un grup però un tal Wenger sap maneres de captivar als seus alumnes, però hi ha que no formaven part del grup.

    Un cop astes dins d’aquet grup (secta), et diuen unes idees i uns objectius i si no acceptes això ets discriminat i no et voldran els altres alumnes , moltes vegades tindràs ocasions estàs obligat a complir unes normes per no sentir-te així. Això és veu reflectit en moltes escenes de la pel•lícula.


    les persones és deixen influenciar i que en aquest cas es el professor (líder). en Tim lluita en tot moment perquè es mantingui “La Ola” ja que és sent totalment identificat i integrat amb això. Algunes persones degut a la seva maner de ser i en la situació que es troben, solen deixar-se influenciar per un determinat grup social, sense pensar realment si està bé o malament. Volen és estar unit i formant un equip.

    En aquesta pel•lícula, el líder és el professor. Un líder et pot manar en qualsevol cosa hi imposar-te i tenir-li por. El líder el que fa es manar els seus alumnes un sèrie de normes de comportament a l’aula. Per exemple anar vestits igual quan et demana una pregunta tens que execrar-se i respondre .


    S’ha pogut veure que avui en dia l’autocràcia encara es possible. La pel•lícula esta basada en fets reals, això va passar a un institut de Califòrnia, l’any 1967, on un professor d’història va voler dur a terme l’autocràcia amb uns alumnes de secundària. Per tal de fer la classe més interactiva i sense esperar-se que acabés tant malament.

    Khalid bisi
    4t ESO A
    07-01-2019

    ResponElimina
  58. La pel·lícula que vam visualitzar a classe ens parla sobre l’autocràcia. Un sistema de govern on el poder el té un sola persona. Penso que actualment encara podria arribar a aparèixer l’autocràcia en diversos llocs. Perquè l’autocràcia es pugui dur a terme només fa falta una persona que sàpiga portar a les altres a partir de les seves idees i els seus fets. Aquesta persona a la pel·lícula es posiciona com el professor, Rainer Wenger. Per poder explicar millor l’autocràcia crea un grup amb els seus alumnes anomenat “La Ola”. Aquest alumnes tindran els mateixos pensaments, una sèrie de normes i s’arribaran a vestir de la mateixa manera, com si portessin un uniforme. Portar uniforme té els seus avantatges ja que no hi ha tantes desigualtats socials ni estereotips i això fa que a gent no sigui tan jutjada però penso que no et deixa expressar-te de la manera que tu vols. Ells, a dins d’aquest grup d’iguals es senten molt bé i creuen que tenen més poder respecte a la resta de l’institut. Formar part d’un grup d’iguals ajuda a no haver-hi tantes desigualtats ja que no es noten tan les classes socials, tenen la mateixa manera d pensa i ens ajuda a sentir-nos més estimats. A vegades, però, no ens fa sentir millor estar en un grup d’iguals ja que ens impedeix mostrar-nos tal com som i no ens deixa pensar o expressar-nos de la manera que voldriem. Rainer Wenger juga un paper molt important ja que es el que porta a terme tot el grup de “La Ola”. Ell n’és el culpable de tot el que està passant. Comença en petites coses com aixecar-se de la cadira cada vegada que algú vol dir algo. Els alumnes no s’ho agafen de la mateixa manera que el professor. Per en Wenger allò només és un experiment i els alumnes cada vegada ho porten més lluny. Quan el professor se’n adonar de on ha arribat tot ho intenta parar d’alguna manera possible. El personatge que més m’ha cridat l’atenció ha estat en Tim ja que des del meu punt del vista és l’alumne que més s’ha centrat i imposat dins d‘aquest grup. En Tim no era una persona que se sentis gaire estimada per la gent que l’envoltava i l’únic que tenia ell en aquell moment era “La Ola”. El professor va anunciar que se’n havia anat tot de les mans i que això s’havia d’acabar del més ràpid possible. Quan el professor va anunciar-ho en Tim va veure que es quedaria sense res ja que es l’únic que tenia i això va acabar amb un suïcidi.

    ResponElimina
  59. Pertànyer a grups iguals et pot fer sentir millor, ja que ningú és considerat inferior, però també et pot perjudicar, ja que fas les coses per ser acceptat al grup i no ets tu mateix.
    Com s’ha vist a la pel·lícula el que esta més posat a La Ola és un dels nens que no té agires amics, ja que així es sent més acompanyat
    El professor Rainer Wenger organitza “l’activitat” de La Ola per apropar-se més als alumnes i per sentir-se escoltat, però els alumnes es posen massa al paper i s’acaba descontrolant.
    Durant la pel·lícula es parla dels uniformes, penso que és un inconvenient ja que la forma en què una persona vesteix diu molt d’ella.
    Jo crec que una dictadura si que seria possible en la societat d’avui en dia, perquè amb la manipulació mental es pot aconseguir que un grup de gent segueixi les ordres d’un líder, i opino que les dictadures són una cosa negativa ja que cada persona ha de ser lliure de pensar i fer el què vol.

    Berta Guiteras Roca
    4t C

    ResponElimina
  60. Després de veure la pelicul•la hem vist com l’autocràcia pot ser possible ja que a través del professor que era com el comandant al qual tothom li feia cas s’ha pogut crear una dictadura que poc a poc va anar creixent i el qual podria tornar-se a viure en qualsevol moment de la nostre vida, la film et dona els valors de com seria na dictadura i lo fort que seria viure en ella ara que estem acostumats a ser “lliures”.
    Jo crec que formar part d’un grup d’iguals no seria gens bo per la vida, ja que ningú tindria valor de canviar i ningú tindria el valor de tirar cap el camí que ell voldria i si tots fóssim iguals podria ser que estiguéssim en una dictadura ja que ens obligarien a ser-ho i no podries ser com ara que tens dret a fer i ser el que tu vulguis.
    No m’identifico amb cap d’ells ja que trobo que són persones diferents a mi. El personatge que m’ha cridat més la atenció, és el nen que al final dispara a un seu company, penso que aquest nen al no tenir amics, quan li han dit que tots hauríem de ser una pinya dons s’ho ha agafat molt enserio i finalment va acabar fent alló ja que ell no volia que s’acabés perquè en aquell grup és sentia bé .
    Jo crec que la reflexió més positiva que en podem treure és el treball en equip, s’organitzen molt bé i treballen molt bé junts perquè tots estan il•lusionants per el grup i perquè “la ola” funcioni bé.
    Penso que el retorn dels uniformes seria una molt bona idea així la gent aniria ben vestida i i causaria molt bona impressió per a l’escola.
    La història que ens explica el film va ser real, va ocórrer a California a l´escola Cubberley High School l´any 1967. Aquell any Ron Jones un professor d´història amb fama de fer les classes de forma diferent va decidir realitzar un experiment que va tenir resultats negatius. Crec que aquesta idea va sorgir per fer veure els alumnes el que seria que tornes la dictadura.
    Les causes per les que pot arribar a sorgir un regim de aquest tipo poden ser per grups socials radicals amb unes idees per voler governar, com els feixistes o anarquistes.
    Jo crec que si perquè aquí Catalunya ens han demostrat que poden ferint-se si no fem el que toca i podria passar-se en qualsevol moment en una dictadura, dubto que fos tan radical com les d’abans però si que podria passar.
    MARC SALA 4TB

    ResponElimina

  61. - Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Jo penso que pertànyer a un grup d’iguals ens pot perjudicar ja que cadascú té la seva forma de ser i la seva forma de pensar.

    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    El paper que juga el professor en aquesta pel·lícula és d’un professor que vol ensenyar que és una autocràcia a través d’un grup en el qual ell en serà el líder.

    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    Jo sí que trauria reflexions positives i una d’elles seria que sempre has de ser tu mateix i que no has de fer coses simplement perquè es el que fan els altres.

    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.

    Un dels molts avantatges que comporta portar uniforme a l’escola, institut.. és que fa que tots els alumnes es vegin igual i que cap alumne es vegi superior o inferior vers els altres alumnes.

    També t’estalvia haver de perdre el temps pensant en que et posaràs per anar a l’escola.
    Un inconvenient seria que, per desgràcia no tothom té el mateix nivell econòmic a casa hi hauria famílies que no s’ho podrien permetre.


    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?
    Jo penso que si que es possible i més ara amb el nivell de polítics que tenim, que només pensem en enriquir-se i que tant els hi fa el futur dels ciutadants.

    ResponElimina
  62. La “Ola” és una pel·lícula basada en fets reals en un institut de California l’any 1967. Ron Jones és un professor d’història, Rainer Wenger, el qual intenta fer un experiment amb els alumnes d’una classe fent que seguessin part d’un moviment sobre l’autocràcia duran la setmana de projectes.
    Wenger a la seva primera classe fa una pregunta als alumnes: actualment hi podria haver una nova dictadura a Alemanya? Tots contesten que no, ja que viuen en una societat que ja ha passat per dictadures anteriorment i molt avançada.
    El professor Rainer els va proposar que duran aquella setmana de projectes a les seves classes formin un grup on ell és el líder. En mica en mica van havent-hi conflictes ja que cadascú te una opinió diferent. Al principi els va semblar una bona idea a tots però la cosa anava massa lluny. Van dir-se “la ola” i tots comencen a portar camisa blanca, com a uniforme, creen un logo, la seva pròpia pagina web i també s’inventen una salutació entre els membres del grup.
    Com he dit abans les coses se’ls va anar de les mans, els alumnes van arribar a jugar-se la vida per “marcar territori” per la ciutat pintant el logo de “la ola”, entre que es posaven en baralles, compraven armes perilloses, etc. L’esposa de Rainer el va deixar perquè durant aquell temps va notar que no l’importava ella que el que més li importava era “la ola”.

    Finalment el professor va assumir el que ell mateix va crear i es va donar compte de l’error, va reunir tots els membres de “la ola” per fer-los reflexionar del que havien fet, els va dir que això tenia que acabar, això no els va agradar ja que s'ho havien agafat molt en serio, ells es pensaven que sent tots iguals i d’un mateix grup era molt millor per ells. Però no es donaven compte que el que feien era rebutjar a la resta que no pensava com ells o no estaven d’acord en posar-se una camisa blanca, o qualsevol altre cosa relacionada amb “la ola”, tenien que entendre que tothom te un pensament diferent i que no tots agrada el mateix que tots ni a tots els desagrada el mateix, cadascú es com és i ens hem d’acceptar tal i com som. En aquest cas, en Tim un alumne que abans de que es formés aquest grup, era un noi al qual marginaven sempre, aquest la vida li va canviar amb “la ola” que quan Rainer va dir que això havia de acabar es va suïcidar amb la arma que havia comprat al formar-se “la ola”.

    En la pel·lícula es parla sobre l’uniforme, i jo trobo que es un avantatge per tots, hi estic a favor ja que tots aniríem iguals i ningú es creuria superior ni inferior a ningú per el que porta posat, així tots ens donem compte de que no et millora com a persona per el que tens o veus a simple vista, que no tot ho és l’exterior, que hem de mirar més enllà, en l’interior de cadascú.

    Després de veure la pel·lícula penso que si que es possible una dictadura, ja que amb la unió de tots com hem pogut observar en una escola van començar sent una petita classe a ser gairebé tota l’escola

    ResponElimina
  63. - Quina conducta i valors es donen a la pel·lícula perquè l'autocràcia sigui possible?
    Els valors i la conducta que ens dona la pel·lícula perquè l’autocràcia sigui possible es en el moment que ens mostra que el professor comença a crear un grup de gent en el qual ell es el líder i totes les altres persones se’l creuen i l’han d’obeir.
    -Pertànyer a un grup d'iguals ens fa sentir millor o ens pot arribar a perjudicar?
    Pertànyer en un grup d’iguals ens pot fer sentir millor ja que veus que ets igual que els altres i tothom et veu igual que ells però que passa amb la gent que no pertany el grup? Doncs que es tracten com a persones diferents i per ells no signifiquen res, en la meva opinió penso que ens pot perjudicar ja que pertànyer amb un grup d’iguals pot confrontar baralles entre les persones que no estan en el grup i que molta gent deixi de parlar-se o fins i tot arribar a fer alguna gamberrada ja que el líder et mana.
    - Quin paper hi juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula? Creieu que actua correctament? N'és el culpable?
    El paper que juga el professor Rainer Wenger a la pel·lícula es el del líder de l’autocràcia en aquest cas els alumnes de la classe, crec que la seva actuació no es correcte ja que va portar el grup a molta violència i fins i tot hi van haver morts i crec que es el culpable ja que va ser el que va començar a dir amb els alumnes.
    - Destaqueu un dels personatges que us hagi colpit més i argumenteu el perquè. Us heu identificat amb algun d'ells?
    El personatge que m’ha complit més es en Tim ja que ma sorprès molt en el seu canvi d’actitud, el principi era un nen que no deia mai gaire res i no tenia gaires amics però en crear el grup de la Ola es va sentir acompanyat i la seva manera de ser va canvia totalment i va a passar a ser una persona que només volia protegir el seu líder (el professor Rainer) i va anar a parar els extrems fins a matar una persona per voler marxar del grup. Per cert no amb vaig sentir identificat en cap personatge.
    - Tot i que el film acaba de la pitjor manera possible, creieu que en podem extreure alguna reflexió positiva? Quines?
    Si, la reflexió que en podem arribar a treure es que arribar els extrems mai es bo i que de vegades val mes que ens conformem en les coses que tenim i no creure’ns el que ens ofereixen els altres i totes les coses aniran millor.
    - A la pel·lícula es parla sobre el retorn dels uniformes a les escoles i instituts. Avantatges i inconvenients? A favor o en contra? Argumenteu-ho.
    En aquest tema no estic ni a favor ni en contra ja que crec que les persones haurien de anar vestides a l’escola com elles volguessin hi ha de se lliures però per altre banda també penso que portar uniformes podria ser bo ja que així la gent no es discriminaria per la seva manera de vestir, tot i que això no hauria de passar i ningú hauria de discriminar a ningú.
    - El film és basaT en un fet real. Investigueu on va passar i per a què creieu que va sorgir la idea?
    Crec que va passar a Califòrnia allà pels anys 60 en el qual també hi havia un professor que també en una classe va proclamar un grup i van arribar els extrems igual com s’ha vist reflectit en la pel·lícula.
    - Quines són les causes per les quals pot sorgir un règim autoritari en una societat? Quins moviments polítics i socials surten a la pel·lícula?
    Les causes per les quals pot sortir un règim autoritari hi ha de haver una persones o un grup que presentin una ideologia amb disciplina i poder arribar a aconseguir manipular la societat.
    Un dels moviment polítics i socials que surten en la pel·lícula es el del nazisme quan el professor parla en contra dels jueus.
    - Creieu que una altra dictadura seria possible en la societat d'avui en dia?
    En la meva opinió crec que una alta dictadura seria molt difícil de ser possible en la societat d’avui en dia tot i que tampoc ho descartaria del tot perquè de la manera que estan anant les coses jo ja no ser el que pot passar.

    ResponElimina
  64. La pel·lícula tracta sobre un grup d’estudiants treballen sobre l’anarquia, el professor tracta de fer la classe més dinàmica, creant un joc on “només” durant les hores de classe es tractarà al professor com un líder i crear un prototip de règim dictatorial. El problema bé donar a la situació personal de les persones: Cada persona té una adherència diferent a “La Ola” hi ha un noi que com és un marginat social i els seus pares no li fan cas doncs troba en “La Ola” un grup on se sent acompanyat per tant agafa moltíssim interès per aquest joc. El noi ros que reflexiona creu que és divertit però que s’ha de controlar, també hi ha a la xicota del noi que rebutja la idea és més intenta frenar l’expandiment del règim.
    El problema del grup és que es pren molt en serio i al líder se li escapa de les mans no pot controlar tot el règim que s’està creant ja que cada vegada s’uneix més gent al grup. Arriba un punt on es creuen tant poderosos que exclouen en certs punts a la gent que no pertany a “La Ola” això es veu molt ben reflectit en l’escena del partit de waterpolo.
    A mesura que la pel·lícula avança el canvi de comportament de les persones és bastant radical, es tornen més agressius i es senten superiors al resta de persones. Tot sembla avantatges però en realitat tot són inconvenients per la vida de qui els rodeja i de la pròpia persona també.
    La pregunta inicial que fa el professor és: “Creieu que Alemanya podria tornar a caure en un règim dictatorial?”. En aquesta pel·lícula ha quedat demostrat la facilitat que té la gent de ser influenciada i la capacitat de radicalització de les persones.

    Pol Bigas
    4rt ESO A

    ResponElimina
  65. La pel·lícula “La Ola” vam poder veure que és l’autocràcia. L’autocràcia és un poder polític semblant a una dictadura. On el poder el te un líder i els altres són els influenciats per aquest.

    Formar part d’un grup ens pot fer sentir molt bé, ja que ens sentim molt poderosos i forts. Sabem i tenim en ment que sempre que necessitem alguna cosa tindrem a la resta del grup per recolzar-nos i ajudar-nos. Pel que fa els uniformes, hi poden haver moltes opinions. Principalment penso que portar uniformes pot ajudar en alguns aspectes, ja que no hi haurien gaires desigualtats socials. Per altre banda penso també que ningú desenvoluparia la seva personalitat ja que tothom aniria igual. Els obliguen a anar vestits iguals, a pensar d’una mateixa manera entre altres coses. Si no és fa el que ells volen i pensen, no pots formar part del grup. O sigui, no tens llibertat d’expressió. Donant la meva opinió tothom hauria de vestir de la manera que li agrada i ningú s’ha de deixar influenciar per algú altre.

    En la pel·lícula el cap del grup és el professor Rainer Wenger. Al inici de la pel·lícula ho porta bé, però després se li envà de les mans, ja que els alumnes ho porten a un altre nivell. Ell simplement ho fa per ensenyar als alumnes que és l’autocràcia d’una manera més lúdica, però li surt malament i el final és molt tràgic.

    La personatge que més m’ha cridat l’atenció, ha estat la Karo, ella sap des de un principi que el tema del grup de “La Ola” acabaria malament.

    Estic totalment en contra de portar uniforme a l’escola ja que com he comentat abans tothom a de desenvolupar la seva personalitat i portant uniforme és difícil. Perquè tothom va igual.

    La film està basada en fets reals, va passar en un institut de Califòrnia l’any 1967.

    Ikram El Jarroudi Berkan
    4t ESO

    ResponElimina
  66. A la pel·lícula s’explica l’autocràcia, una forma de govern, el professor fa que tota la classe s’impliqui a la classe, que tots es respectin, que tothom participi. Per aconseguir això explica com funcionava el govern i els explica els avantatges. Els explica que si treballen junts poden aconseguir el que vulguin, que junts es poden ajudar els uns als altres i els fa creure que són un grup que han de raonar les coses.
    El professor, Rainer Wenger, té part de la culpa, però no tota, ja que ell va explicar moltes coses bona sobre l’autocràcia, però no els hi explicava els problemes. Una altra part de la culpa la tenen els alumnes, ja que es van creure que estaven realment a dintre d’un grup. Al crear un uniforme, una salutació i un eslògan, ja es van creure que la ola era real. El professor es va considerar el líder, i a partir d’aquest moment aconsegueix que tots facin el que vulguin, jo crec que el professor havia d’haver explicat els problemes que això podia provocar, com per exemple convertir-se en una petita dictadura, que va ser el que va passar.

    Al estar en aquest grup, tots els components es senten més segurs, no tenen por de si els poden fer mal ja que se senten protegits i respectats. El personatge que m’ha impactat més és el noi que el principi és molt tímid, no té amics i fa el possible per tenir-ne algú, al llarg de la pel·lícula evoluciona molt, es converteix en un gran depenent del grup, quan el professor vol destruir el grup aquest noi es torna boig i s’acaba suïcidant al mig de tots. El personatge que m’ha agradat més és la noia que al principi li agrada les classes sobre l'autocràcia, però s’acaba adonant de que el grup s’està convertint en una dictadura i marxa del grup i intenta parar-lo avisant als membres, però ningú li va fer cas, i el grup va acabar molt malament, fins i tot la dona del professor, el va deixar i li va dir que no volia estar més amb ell, a no ser que acabés amb la seves explicacions.

    ResponElimina
  67. Al començament de la pel·lícula el professor Rainer Wenger els hi pregunta si en aquests temps seria possible una dictadura. Els hi explica el concepte dictadura i més tard ho porta a terme.

    Pertànyer a un grup d’iguals et fa sentir millor, ja que sents que et comprenen, que pensen igual que tu... Però a la llarga, ens pot arribar a perjudicar perquè pot arribar a un extrem no gaire agradable.

    El professor crec que en part actua correctament i en part no. Actua correctament a l’hora de fer l’experiment i de fer veure als alumnes que és possible una dictadura i que pertànyer a un grup de tots iguals pot arribar a ser catastròfic. Actua malament ja que, hi ha altres maneres d’explicar als alumnes les coses sense haver d’arribar a aquest extrem. No crec que sigui el culpable, perquè ell va donar unes normes, però el grup de s’ho van prendre massa en serio.

    Un dels personatges que més m’ha cridat l’atenció, és la Karol, que és la noia que se’n dóna compte de les coses i fa reflexionar al professor. Ella veu que se’ls hi està anant de les mans i ho intenta parar, però ningú li fa cas fins que veuen les conseqüències. No m’he sentit identificada amb cap personatge de la pel·lícula.

    La reflexió positiva que hi extrec és que, s’ha d’intentar no portar als extrems les coses, ja que, després poden passar conseqüències molt greus. També he après que en aquests temps, si que és possible una dictadura, encara que es penses que és impossible.

    Des de el meu punt de vista, m’agradaria portar uniforme a l’institut, ja que així no et jutgen per la roba, tothom va d’igual manera vestint. Un inconvenient podria ser que si una persona està en contra de portar uniforme i per tant, va diferent vestit, que no se’l respecti. Però per lo demés, penso que seria millor portar-ne.

    La Tercera Onada, va ser l’experiment real. Fou una recreació experimental de l’Alemanya Nazi, creada per un professor d’història anomenat Ron Jones. L'experiment es va dur a terme a una escola de Palo Alto, Califòrnia. Jones, en no poder explicar als seus alumnes per què els ciutadans alemanys, van permetre que el Partit Nazi exterminés milions de jueus i altres anomenats "indesitjables", va decidir mostrar-los-ho. Jones escriu que va començar amb coses simples, com la disciplina a les classes, i que va aconseguir convertir la seva classe d'història en un grup amb un gran sentit de propòsit.

    SIHAM TALBI

    ResponElimina
  68. La pel•lícula que vam veure a la classe, la “Ola” tracta de un institut on el professor Rainer Wenger els hi vol parlar sobre l’autocràtica que es una manera de governar on el poder el té un líder i tots els seus seguidors, tenen uns mateixos pensaments, unes mateixes idees, es senten estimats, unes mateixes normes, no hi ha diferencies en les classes socials i la gent no és tan jutjada.
    La intensió del professor es fer una classe més dinàmica per els nens per això crea una situació en la que només a les hores de classe l’hauran de tractar com a un líder i crear un prototip de règim dictatorial i d’aquesta manera tots acaben vestint igual. Els joves agafen molt interès en aquest joc, però malauradament cada vegada va a més i arriba un punt on el professor no ho pot controlar.
    Els nois exclouen a tota l’altre gent que no forma part del seu col•lectiu i per tant el canvi en cadascú d’ells es molt radical, cada vegada es tornen més agressius i es senten superiors a la resta de noies i nois. La pel•lícula acaba amb un suïcidi, en el moment en que el professor vol aturar-los ja que en Tim el noi que acaba sent una víctima veus que si aquell col•lectiu es destrueix ell ho perdrà tot, per tant decideix acabar ambla seva vida.
    Cal saber que el que passa a la pel•lícula podria passar en molts casos diferents i per això la pregunta inicial que els hi planteja el professor als nois es la següent: Creieu que alemanya podria tornar a caure en un règim dictatorial? Clarament queda demostrat a la pel•lícula que la gent té molta facilitat de ser influenciada.

    ResponElimina